La Policia Local de Palafrugell ha denunciat i immobilitzat una trentena de patinets elèctrics. Les actuacions s’han fet durant un control específic al municipi. El dispositiu tenia com a objectiu comprovar el compliment de la normativa vigent. Els agents van detectar diverses infraccions administratives entre els patinets controlats.
Una de les infraccions va ser circular sense estar inscrit al registre estatal de vehicles. Els agents també van detectar patinets sense el número identificatiu obligatori. Una altra irregularitat va ser circular sense l’assegurança de responsabilitat civil exigida. Aquestes infraccions van comportar denúncies i la immobilització dels patinets afectats.
La Policia Local de Palafrugell recorda els requisits als usuaris de patinets elèctrics. Abans de circular, han de tenir tota la documentació i complir les obligacions establertes. El cos policial emmarca el dispositiu en les actuacions de control de la mobilitat i seguretat viària. També insisteix en la necessitat de circular de manera segura i responsable.
La Policia Local i la Guàrdia Civil han intervingut més d’un miler d’articles presumptament falsificats al mercat setmanal. El material tenia un valor estimat superior als 200.000 euros. L’operatiu es va fer dimecres al matí durant el mercat setmanal. Hi van participar una dotzena d’agents dels dos cossos policials.
La intervenció va començar després de diverses inspeccions habituals de la Policia Local. Els agents havien detectat indicis de venda de productes falsificats en diverses parades. La Policia Local va demanar la col·laboració de la Guàrdia Civil. Els dos cossos van iniciar la inspecció conjunta cap a dos quarts d’onze del matí.
Els agents van intervenir més d’un miler de peces en una parada de roba. Eren principalment samarretes de marques com Lacoste, Ralph Lauren i Calvin Klein. Aquest primer lot tenia un valor estimat de més de 110.000 euros. En una altra parada, els agents van trobar unes setanta bosses presumptament falsificades. Les bosses imitaven marques com Goyard, Lacoste i Louis Vuitton. El seu valor estimat s’acostava als 100.000 euros.
El regidor de Seguretat, Rafael Criado, ha destacat la coordinació entre els dos cossos policials. Criado considera essencial la vigilància habitual per detectar possibles irregularitats al mercat. El regidor també defensa la col·laboració policial per garantir el compliment de la legalitat. L’Ajuntament emmarca l’operatiu en les tasques habituals de control del mercat setmanal.
Tot el material intervingut ha quedat sota custòdia de la Guàrdia Civil a Palamós. Aquest cos policial tramitarà ara les diligències corresponents. La investigació se centra en un possible delicte contra la propietat industrial. Els fets estarien relacionats amb la comercialització de productes presumptament falsificats.
El Camp Municipal de Futbol de Begur va continuar transformant-se l’any 2005 amb la construcció d’una nova marquesina a la graderia i la incorporació d’un local social. Les actuacions arribaven tres anys després de la instal·lació de la primera gespa artificial del camp.
La nova coberta de la graderia s’havia començat a preparar l’any anterior. El 2004, l’Ajuntament va impulsar el projecte de la marquesina després d’encarregar l’estudi geotècnic necessari per executar-la. Les obres es van materialitzar el 2005.
Aquell mateix any, les millores del camp incloïen també el local social, un nou espai vinculat a l’activitat de les instal·lacions esportives. La revista municipal de l’època mostrava les dues actuacions ja executades sota el títol “Millores al camp de futbol, nova marquesina i local social”.
Les obres donaven continuïtat a la reforma que havia començat el 2002. Aquell any s’havia substituït el terreny de joc per la primera gespa artificial del camp i s’hi havien fet altres actuacions, com una nova xarxa de reg, modificacions de l’enllumenat i la construcció de tres vestidors i un magatzem.
Amb la marquesina i el local social, el camp sumava el 2005 una nova fase de millores després de la renovació del terreny de joc i dels serveis iniciada tres anys abans.
El F’Estiu de Calonge encara els dos últims concerts després d’assolir els millors registres de la seva trajectòria. Prop de 4.400 persones han assistit a les diferents propostes del festival. L’ocupació s’ha situat gairebé al màxim.
Aquest divendres serà el torn del baríton palamosí Guillem Batllori i la pianista Elena Kolesnikova. Tots dos presentaran l’espectacle Un baríton, una veu i mil jaquetes. Les entrades estan exhaurides.
La Sant Andreu Jazz Band tancarà dissabte l’edició d’enguany. La formació celebra aquest any el seu vintè aniversari. Aquest últim concert també ha exhaurit totes les localitats disponibles.
Altres propostes han aconseguit omplir durant aquesta edició. És el cas d’Els Amics de les Arts, Judit Neddermann, La Ludwig Band i Mariona Escoda.
La Ludwig Band també ha establert un nou rècord d’assistència del festival. Prop de 1.400 persones van assistir al seu concert del 15 d’agost. És la xifra més alta registrada fins ara pel F’Estiu.
La programació també ha inclòs un concert de sardanes. Les cobles Sant Jordi i la Principal del Llobregat van reunir prop de 300 persones al pati d’armes del castell de Calonge.
El director artístic del F’Estiu, Francesc Sánchez Carcassés, considera que aquestes dades consoliden el model del festival. La programació aposta per un format mitjà i dona protagonisme a les propostes catalanes i en català.
El F’Estiu està organitzat per l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni. El festival celebra els concerts en diferents espais del castell de Calonge.
El primer cap de setmana de setembre de 2004, Begur va celebrar per primera vegada la Fira d’Indians. El que naixia com una nova proposta per recuperar i explicar els vincles històrics entre el municipi i Cuba va superar les previsions de públic i va assegurar, ja en aquella primera edició, la seva continuïtat.
La Fira s’havia concebut sota el lema «De Cuba a Begur. El retorn de l’indià». La idea era recrear l’arribada a finals del segle XIX d’una família begurenca que havia emigrat a Cuba i retornava al seu poble d’origen. La programació s’havia anunciat inicialment per als dies 4 i 5 de setembre, tot i que les activitats ja van començar el divendres dia 3.
El fil conductor era un capítol especialment important de la història de Begur. Entre finals del segle XVIII i el segle XIX, més de mig miler de begurencs havien emigrat a Cuba. La nova Fira volia recuperar aquell passat i explicar els intercanvis socials, econòmics i culturals que s’havien produït entre Catalunya i l’illa caribenya.
La primera edició combinava una fira-mercat amb activitats al carrer, divulgació històrica, artesania i gastronomia cubana. La proposta no buscava únicament ambientar Begur com si fos una vila del segle XIX, sinó aprofitar la festa per donar a conèixer l’empremta que l’emigració a Cuba havia deixat al municipi.
Un dels moments centrals va ser la recreació del retorn de la família de l’indià Pere Cortada. La comitiva va ser rebuda pels carrers amb la participació de les autoritats, els personatges caracteritzats d’indians i cubans, els visitants i nombrosos veïns de Begur.
Durant aquells dies, bona part del poble es va implicar en l’ambientació. Els carrers es van omplir d’artesans i demostracions d’oficis, els comerciants van decorar els aparadors, molts participants es van vestir de blanc i els restaurants van incorporar plats cubans a les seves cartes.
La música va tenir també un protagonisme destacat des del primer any. La cantant cubana Lucrecia va actuar al pati de les Escoles Velles en l’arrencada de la festa, després que la pluja amenacés els primers actes del divendres. També hi va haver música afrocubana i una cantada d’havaneres, una altra de les expressions culturals vinculades als viatges entre Catalunya i Cuba.
La Fira tenia també una vessant de divulgació històrica. El Casino Cultural va acollir un debat sobre les relacions entre Cuba i Begur conduït per l’historiador i arxiver Lluís Costa. S’hi van abordar l’emigració catalana del segle XIX, les activitats econòmiques dels emigrants, el paper dels capitals indians en la industrialització catalana i la influència cubana en tradicions com les havaneres.
En aquella jornada van participar també Andreu Navarro, delegat a Catalunya de la Sociedad de Beneficencia de Naturales de Cataluña de l’Havana; Baltasar Parera, besnet de l’indià Pere Coll Rigau, i l’historiador Josep Maria Fullola Pericot. El Casino va quedar petit davant l’interès que va generar la proposta.
L’organització va mobilitzar una part important del teixit local. Hi van participar l’Associació de Teatre Els Indianos, la Coral Jove de l’Escola de Música, el Grup de Festes, Ràdio Begur i l’Escola Doctor Arruga, a més de les àrees municipals de Cultura i Turisme, la Policia Local i la Brigada Municipal.
La resposta de públic va superar les expectatives. La crònica publicada després de la Fira explicava que feia molts anys que alguns veïns no recordaven tanta gent als carrers de Begur. La gran afluència va arribar a posar al límit les gairebé 1.300 places d’aparcament disponibles al municipi.
L’èxit va fer que la continuïtat de la Fira es plantegés immediatament. L’alcalde, Carles Arnau, va anunciar la voluntat de repetir-la cada primer cap de setmana de setembre, mentre que el regidor de Cultura, Joan Manel Loureiro, ja parlava de millorar-la de cara a l’any següent.
Aquella primera edició de 2004 va posar les bases d’una celebració que acabaria convertint-se en una de les cites més conegudes de Begur. El mercat, la música cubana, les recreacions històriques i la divulgació del passat indià van néixer aquell setembre com una nova manera d’explicar la història del municipi i els profunds vincles que durant generacions l’havien unit amb Cuba.
Bibliografia
Ajuntament de Begur, Es Pedrís Llarg, «I Fira d’Indians a Begur», 2004.
Ajuntament de Begur, Es Pedrís Llarg, Joan Manel Loureiro i Vall, «I Fira d’Indians», 2004.
Ajuntament de Begur, Es Pedrís Llarg, reproducció de la crònica de Dani Vilà publicada a El Punt, «L’èxit de la I Fira d’Indians de Begur garanteix la seva continuïtat», 6 de setembre de 2004.
Ajuntament de Begur, Es Pedrís Llarg, «Un debat repassa les relacions històriques entre Cuba i Begur», 2004.
El Festival F’Estiu va tornar a reservar un espai destacat per a la música per a cobla amb un concert protagonitzat per dues de les formacions de referència del país: la cobla Sant Jordi, dirigida per Miquel Massana, i la Principal del Llobregat, sota la direcció de Marcel Sabaté. Més de dues hores de música, amb una pausa al mig, que van permetre descobrir les dues cobles per separat i, a la segona part, comprovar què passa quan dues formacions excepcionals uneixen forces sobre un mateix escenari.
La primera part, formada per deu obres i amb una presència majoritària de sardanes, va anar alternant les intervencions de les dues formacions. Una successió de peces que va permetre apreciar dues identitats sonores molt consolidades i, sobretot, el nivell extraordinari de dues cobles que es troben indiscutiblement als graons més alts de la qualitat musical. La precisió, l’equilibri i el rigor interpretatiu de la Sant Jordi convivien amb la intensitat, la força i l’energia de la Principal del Llobregat, en un diàleg que feia evident la riquesa expressiva d’aquesta formació tan singular i tan nostra com és la cobla.
La segona part va ampliar encara més aquest univers sonor. Les dues cobles es van reunir damunt de l’escenari i hi van incorporar la percussió, amb Jaume Yelo, i també Martí Solivera en una de les interpretacions. La suma de les dues formacions i de la percussió va permetre explorar noves textures, colors i registres, i va posar de manifest, una vegada més, la capacitat de la cobla per créixer i adaptar-se a repertoris i llenguatges molt diversos.
Un dels moments més esperats de la nit va arribar amb l’estrena d’El castell de Calonge, una nova sardana de Jordi Molina escrita expressament per a l’ocasió. Una peça que neix vinculada al territori i al mateix Festival F’Estiu i que, a partir d’ara, quedarà també associada a aquesta nit tan especial.
També es va reestrenarCalonge i Sant Antoni pensa en lila de Monti Galdón, aquesta vegada en una versió per a dues cobles, després d’haver estat concebuda inicialment per a una sola formació. Una nova lectura que va permetre redimensionar una peça amb un marcat caràcter feminista i reivindicatiu.
I si alguna cosa va demostrar especialment bé aquesta segona part és que la cobla no té sostre. El Tribut a John Williams, amb música de Dani Gasulla, va ser probablement un dels exemples més evidents. Durant uns instants, el públic podia sentir-se davant d’una gran orquestra simfònica: la grandiositat, l’èpica i la intensitat del llenguatge cinematogràfic hi eren, però també hi era el so inconfusible de la cobla, aquell timbre tan particular que transformava allò conegut en una experiència nova. Una combinació que va sorprendre i emocionar a parts iguals.
El concert es va tancar ambCalonge i Sant Antoni, de Marc Timón, una sardana estrenada fa cinc anys en aquest mateix festival i que ja forma part de la memòria del certamen. Una peça d’una gran força, amb aquell component èpic i de banda sonora tan característic de la música de Timón, que va posar el punt final a una nit de música ambiciosa i extraordinàriament exigent.
Més enllà del repertori, el concert va ser també una reivindicació. En un festival que aposta per la diversitat d’estils i llenguatges, donar espai a la cobla és donar espai a una part essencial de la cultura musical catalana. I fer-ho amb dues formacions d’aquest nivell, amb música nova, reestrenes i propostes que exploren els límits del gènere, és una manera de demostrar que tradició i contemporaneïtat no només poden conviure, sinó que es poden alimentar mútuament. I aquesta és potser la clau per entendre perquè la cobla a dia d’avui continua emocionant, sorprenent i trobant nous camins.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.