24.3 C
Pals
Dijous, 14 agost 2025
- Publicitat -

L’aeroport de Girona frega els 1,3 milions de passatgers però encara està un 31% per sota les xifres prepandèmia

Pla general d'un avió de Ryanair aterrant a l'aeroport de Girona el 2 de juny de 2021. (Horitzontal)

L’aeroport Girona-Costa Brava frega els 1,3 milions de passatgers en l’acumulat del 2022, però encara es troba un 31% per sota les xifres del 2019 (el darrer any prepandèmia). Segons recull l’estadística d’Aena, la terminal de Vilobí d’Onyar (Selva) ha tancat aquest novembre rebent 14.434 passatgers. Són el doble dels que hi van passar el mateix mes del 2021, quan s’estava en plenes restriccions per la covid, però tan sols un terç dels que va rebre al novembre del 2019. Pel que fa a operacions, però, la línia aquí és clarament ascendent. Al llarg d’aquest 2022 des de l’aeroport s’han fet 20.209 aterratges i enlairaments. Traslladat en percentatges, són un 61% més en comparació amb l’any passat i un 17% més en relació amb la del 2019.

La xifra de passatgers d’aquest novembre a l’aeroport de Girona segueix la tònica dels darrers mesos. En comparació amb l’any passat, quan la terminal notava de ple l’impacte de la pandèmia, els viatgers es recuperen. Però en relació amb el 2019, just abans de l’esclat de la covid, la xifra encara es queda curta.

Durant aquest novembre, l’aeroport de Girona ha rebut 14.434 passatgers. La xifra multiplica per dos els viatgers que van passar per la terminal durant el mateix mes de l’any passat, però suposa fins a un 68,9% menys dels que va rebre el novembre del 2019.

La immensa majoria d’aquesta passatgers -en concret, 14.014- han agafat vols internacionals. I molts d’ells ho han fet amb seients de l’aerolínia de baix cost Ryanair. Al novembre, les rutes que han tingut més passatgers han estat les de Pisa, Karlsruhe-Baden Baden, Cracòvia i Londres/Stansted.

Pel que fa a operacions, l’aeroport ha tancat el novembre amb 1.194 moviments d’aeronaus (cosa que suposa un augment del 22,3% en comparació amb el mateix mes de l’any passat). Pel que fa a mercaderies, aquest novembre des de Vilobí d’Onyar se n’han mogut 8 tones.

Gairebé 1,3 milions

L’estadística d’Aena també permet veure quina ha estat l’evolució de l’aeroport de Girona durant l’acumulat de l’any. Entre gener i novembre, la terminal de Vilobí d’Onyar gairebé ha fregat els 1,3 milions de passatgers (en total, n’hi han passat 1.299.787). En comparació amb el mateix període del 2019, la xifra encara està un 31,4% per sota dels que es van registrar aleshores.

D’aquests passatgers, pràcticament tots (1.269.270) han agafat vols internacionals. Les rutes que han atret més passatgers són Brussel·les/Charleroi, Londres/Stansted, Pisa, Karlsruhe-Baden Baden i Bristol.

Un 17% més d’operacions

Si bé els passatgers d’aquest 2022 encara estan per sota dels del 2019, allò que sí que s’ha recuperat són les operacions. Entre gener i novembre, l’aeroport Girona-Costa Brava ha operat 20.209 aterratges i enlairaments. Si això es compara amb l’any passat, són un 61,4% més. I si es tira enrere en el calendari, i es posen en relació amb els tres primers trimestres del 2019, són un 17% més. Per últim, entre gener i novembre des de la terminal de Vilobí d’Onyar s’han mogut 115,77 tones de mercaderies.

Poc sol amb el successiu pas de fronts poc actius al Baix Empordà

Dimarts que comença amb matí fred, amb temperatures molt semblants a les d’ahir dilluns, a la comarca. El termòmetre tindrà una amplitud que anirà dels 4-5 ºC mínims als 15ºC màxims. Avui, mantindrem la sensació de fred a la comarca perquè podrem veure poca estona el sol. Tot i això, no farà tanta fred com el cap de setmana.

Dividirem el dia en dos parts diferenciades: el matí i les primeres hores, que ens està acabant de passar el sistema frontal d’ahir, que en prou feines va donar pluja a la comarca. I la tarda que ens afectarà una nova línia d’inestabilitat, novament amb poca afectació al Baix Empordà.

L’evolució del cel ens portarà el matí amb núvols baixos i la tarda que es taparà amb consonància a l’arribada del nou front i que no seria descartable que ens donés algun ruixat poc important.

Sense Sal s’acomiaden dels escenaris amb el seu últim concert

sense-sal-s’acomiaden-dels-escenaris-amb-el-seu-ultim-concert

Sense Sal dirà adéu als escenaris aquest 2022. Després d’11 anys, 4 discos, una cinquantena de cançons, i més de 250 concerts, el grup posa punt final al projecte.
Per a fer-ho, han celebrat una gira de comiat que va començar a la primavera i que acaba amb el seu concert final a la Sala Apolo de Barcelona aquest divencres 16 de desembre de 2022.

Sense Sal deixa enrere una trajectòria de més de 250 concerts, havent actuat als principals escenaris del país. I una discografia d’una cinquantena de cançons, entre elles ‘La Sortida’ (2019, Música Global), que acumula milions de reproduccions a les plataformes digitals.

Com a regal per a tots els seus seguidors, van publicat també un últim single titulat “Mira on som”, una cançó que parla de camí viscut plegats i posa en perspectiva tot allò que han viscut junts. La dediquen tant al projecte com a la gent que els ha seguit tots aquests anys.

“Mira on som” és un homenatge a la trajectòria del grup, fent un recorregut pels seus reptes, pors i alegries. Una cançó optimista que recorda el que han viscut com a grup, amics i família que han estat. Parla que es van llançar als escenaris i malgrat tot, res no els va parar i van aconseguir els seus somnis sense planejar-ho.

L’entrada Sense Sal s’acomiaden dels escenaris amb el seu últim concert ha aparegut primer a Primera Fila.

Carles Carolina publica el seu nou treball “Opus Magna”

privat:-carles-carolina-publica-el-seu-nou-treball-“opus-magna”

L’any 2007, en Ramon Garriga, membre fundacional tant dels extingits Tuesday Afternoon com dels CaboSanRoque, es dóna a conèixer com a Carles Carolina fent un primer concert al bar Sifò del raval barceloní. L’acompanya una banda amb la qual, dos anys més tard, enregistren “Ensaladilla” (Música Global – 2009).

El primer disc de Carles Carolina és molt ben acollit per la crítica i es participa en diversos festivals de la geografia catalana. Més tard, amb algunes baixes a la banda i amb ganes de buscar noves estratègies compositives, es tanca a l’estudi d’en Pepe Seguí (baixista des dels inicis de tot plegat) i tots dos enregistren el segon disc de Carles Carolina “Música de Mercat” (Música Global – 2011).

En la recerca continuada dels processos creatius comença, a principis de 2014, la construcció del nou horitzó de Carles Carolina. Les visites continuades a la masia del Pla de Manlleu, primer en format de duo guitarrístic i després en trio, i els dinars al Celler d’Aiguaviva van donant forma a “Èxode Ultralocal” (Música Global – 2015) que s’enregistra en directe i tal com raja, de la mà d’en Raul Cuevas, amb un quartet vigorós i energètic que fotografia de forma notable el moment vital que travessa el projecte.

És a partir de l’any 2017 que s’inicia l’actual etapa. Els assajos amb la New Old Boys Band (Jordi Garriga a la bateria, Néstor Gavilan als teclats i Pepe Seguí al baix) donen lloc a una nova col·lecció de cançons. Aquestes s’enregistren sota la producció del Marco Morgione als seus estudis Micromaltese durant la Setmana Santa del 2022.

El resultat són 8 cançons amb sonoritats de reminiscències dels anys setanta donant molta importància a cadascun dels membres de la banda on els baixos són profunds, les bateries molt cuidades, els teclats molt presents i les guitarres poderoses. Els textos passen a un segon pla malgrat mantenir la línia costumista, humorística i resignada dels anteriors treballs.

L’entrada Carles Carolina publica el seu nou treball “Opus Magna” ha aparegut primer a Primera Fila.

Vulpellac comença les obres de millora a la Plaça Reverend Ferran Dou

Aquesta setmana han començat els treballs de pavimentació i millora de serveis de la plaça Reverend Ferran Dou, de Vulpellac. És la primera de les intervencions que s’han planificat al conjunt del poble amb l’objectiu d’arranjar integralment la totalitat dels seus carrers i espais públics, per tal de dignificar-los estèticament i millorar-ne la funcionalitat. L’actuació que es farà a la plaça Ferran Dou marcarà el tractament estètic i funcional que se li donarà al conjunt del nucli històric.

El paviment de llambordes i pedres actual generen moltes incomoditats tant als vianants com al trànsit rodat. D’altra banda, amb el pas del temps han sofert diferents intervencions i reposicions que l’han malmès i donen un mal aspecte al conjunt.

Per aconseguir una imatge unificada de la plaça, tota la superfície, excepte a l’enllaç entre els carrers del Llorer i de Sant Joan, es projecta amb un paviment uniforme i apte per a un ús mixt, amb prioritat a l’ús de vianants. La solució adoptada busca la integració de la plaça amb l’espai d’accés al conjunt monumental de l’església i el castell. Per aquesta raó, el paviment que s’hi col·locarà serà el mateix a l’existent en aquesta àrea, format per lloses de pedra calcària de Sant Vicenç amb un especejament d’amplada constant i llargada variable.

El mateix paviment posarà davant de la façana oest, a l’enllaç entre els carrers del Llorer i de Sant Joan, protegint la sortida dels habitatges de l’espai obert a la circulació. A la zona de trànsit rodat es posarà un paviment més resistent.

Amb aquesta solució es millora la qualitat de l’acabat actual de la plaça disposant majoritàriament lloses de pedra natural com a l’accés a conjunt monumental. Així  mateix, la disposició a un sol nivell de tot l’espai, sense graons ni vorades, millorarà la seva accessibilitat. Per altra part, s’uniformitzarà el cromatisme, sense excessius contrastos de tonalitat, i adaptat als colors presents a les façanes de l’entorn.

S’aprofitaran les obres per millorar la instal·lació dels serveis que es troben en mal estat o són deficients, com ara el subministrament d’aigua i l’enllumenat públic.

L’actuació té un cost de 170.838,60 euros i un termini d’execució de dos mesos.

Mentre durin els treballs, la plaça queda totalment tallada al pas de vehicles, però s’ha habilitat un pas per a vianants. Els vehicles que vinguin del carrer Sant Joan i vulguin anar a l’Ajuntament o al centre poden passar pel carrer Miquel de Sarriera, excepte les hores d’entrada i sortida de l’escola.

Desembre

dolors bassa
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Desembre
Loading
/

Aquest mes de desembre és ple de dies especials. Dies de festa i laborals combinats. Molts dies ens llevem com a dilluns – l’endemà de la festa-o com a divendres –  vigília de festa.
I això, ens permet aprofitar gaudir més de la família, de les compres de regals, de les visites a llocs de llums o mercats nadalencs … més que altres mesos de l’any. Tots són llocs de bullici, d’entorn festiu. I és bo gaudir-ne!. En diuen viure l’esperit nadalenc en família!
Però … no podem oblidar que qualsevol visita ens transmet sensacions i genera sentiments. Un lloc amb encant sigui paisatgístic o sigui de cultura popular ens quedarà a la retina, a la memòria per sempre més. I tothom sap que l’encant dels llocs i els indrets és un concepte subjectiu i de molt mal definir. Depèn dels gustos de cadascú i de l’experiència que hi passem en aquell instant.
Per això, escollim a cada moment el que és essencial i quan el bullici ja ens acapari i el descans se’ns imposi sempre ens queda els encants dels llocs del nostre Empordà. Des d’una pujada al  fotogènic Montgrí – el bisbe mort -com va deixar anotat mossèn Cinto Verdaguer-amb els seus corriols sinuosos i el castell al capdamunt que ens permet gaudir d’una vista espectacular de les més imponents del Baix Empordà, a una visita al casc històric de Pals aixecat en el turó envoltat de planes antigament pantanoses. Pot ser per veure el magnífic pessebre vivent que representen els seus habitant o simplement per des del mirador de la zona més elevada gaudir de les vistes panoràmiques del mar, del Canigó, i l’ Albera. O arribar-nos a Ullastret per admirar les seves muralles o els carrerons estrets o a Monells amb racons insospitats que el fan per si mateix, tot el poble un monument que amb les Gavarres de fons  té gust de pessebre empordanès.
Sigui el que sigui el que fem o visitem durant aquestes festes ens adonarem que els indrets tenen encant perquè cadascú busca l’encant de cada lloc en si mateix.
Gaudir de l’esperit nadalenc és també, viure amb satisfacció el nostre entorn