2016: L’any que els infants de Palamós van decidir com renovar els parcs infantils

Per
Ràdio Capital
-

El maig de 2016, l’Ajuntament de Palamós va posar en marxa un procés de participació ciutadana adreçat als infants per decidir com s’havien de renovar les zones de jocs de l’Arbreda i del parc dels Països Catalans. La consulta es va fer amb els nens i nenes de 6 i 7 anys de totes les escoles de primària del municipi.

Els dos parcs ja existien, però el pressupost municipal d’aquell any preveia invertir en la seva millora i ampliació. Abans de decidir quins nous elements s’hi instal·larien, l’Ajuntament va optar per preguntar-ho directament als principals usuaris d’aquests espais.

La participació es va organitzar a les mateixes escoles. Uns dinamitzadors mostraven als alumnes fotografies de l’Arbreda i del parc dels Països Catalans perquè coneguessin la situació de partida. A continuació, els infants havien de treballar en grup i decidir quins jocs volien incorporar.

Per fer-ho, disposaven d’una vintena de fitxes amb diferents propostes, com gronxadors, tobogans, jocs de molles, tirolines o rocòdroms. Cada element tenia assignat un nombre de punts en funció del seu cost i cada parc disposava d’un pressupost màxim.

Els alumnes, per tant, no podien escollir tots els jocs que volguessin. Havien de parlar entre ells, establir prioritats i confeccionar una proposta sense superar els punts disponibles. El cost del paviment antiimpacte, necessari per garantir la seguretat de les zones infantils, ja es considerava una despesa obligatòria.

La consulta incorporava també un segon exercici. Amb un pressupost de punts més elevat, els nens i nenes podien dissenyar el seu parc ideal. Aquest treball permetia saber quins elements despertaven més interès, encara que no tots poguessin incorporar-se immediatament a les actuacions previstes.

Entre les propostes que van rebre més suport hi havia una tirolina i un pont de fusta. A la tardor, quan van començar les obres de renovació, aquests elements es van incorporar al parc de l’Arbreda.

Els treballs en aquest espai estaven en marxa a principis de novembre. La zona de jocs es va ampliar fins a arribar a uns 400 metres quadrats, es van redistribuir els elements que ja hi havia i es van instal·lar la nova tirolina i el pont de fusta escollits durant el procés participatiu. També es va reforçar la il·luminació amb nous fanals.

Aquesta primera intervenció va tenir un cost aproximat de 9.600 euros.

Després de l’Arbreda, la renovació va continuar al parc dels Països Catalans. Els treballs es van completar durant les últimes setmanes de 2016. La zona infantil es va ampliar en uns 60 metres quadrats fins a arribar als 220 i es va instal·lar un paviment continu de cautxú reciclat per amortir les caigudes.

El parc va incorporar també nous elements de joc, entre els quals un gronxador niu, un pont, dos balancins i jocs de molles. La intervenció va costar 21.775 euros i es va executar conjuntament entre la Brigada Municipal i una empresa especialitzada.

La renovació de l’Arbreda i dels Països Catalans formava part d’un programa més ampli de millora dels espais infantils del municipi. Durant aquell període també es van fer actuacions en altres punts de Palamós, com el parc del carrer dels Esports, a la Fosca, o les zones infantils de les places de Mossèn Gumersind Vilagran, dels Comtes de Palamós i de Pere el Gran.

El procés participatiu, però, es va concentrar específicament en l’Arbreda i els Països Catalans. La diferència era que, en aquests dos casos, una part de les decisions sobre la futura configuració dels espais havia sortit directament de les aules.

Les obres acabades abans de finalitzar el 2016 van permetre comprovar que les preferències recollides durant la consulta es traslladaven efectivament als parcs. La tirolina i el pont de l’Arbreda van ser l’exemple més visible d’aquesta participació.

Amb aquella iniciativa, Palamós va incorporar els infants a una decisió sobre l’espai públic que utilitzaven habitualment. Els nens i nenes van haver de triar, prioritzar i adaptar les seves propostes a un pressupost, i les seves decisions van acabar formant part de la renovació dels dos parcs infantils.

Bibliografia

Ajuntament de Palamós / InfoPalamós, «Palamós pregunta als escolars de 6 i 7 anys del municipi com volen que siguin els parcs infantils de la vila», maig de 2016:
https://infopalamos.cat/palamos-pregunta-als-escolars-de-6-i-7-anys-del-municipi-com-volen-que-siguin-els-parcs-infantils-de-la-vila/

Ajuntament de Palamós / InfoPalamós, «Palamós inicia el procés de millora dels parcs infantils dissenyats per la mainada del municipi», novembre de 2016:
https://infopalamos.cat/palamos-inicia-el-proces-de-millora-dels-parcs-infantils-dissenyats-per-la-mainada-del-municipi/

Ajuntament de Palamós / InfoPalamós, «S’enllesteix el procés de millora de la zona infantil del parc dels Països Catalans», desembre de 2016:
https://infopalamos.cat/senllesteix-el-proces-de-millora-de-la-zona-infantil-del-parc-dels-paisos-catalans/

Ràdio Palamós, «Palamós enllesteix la millora de la zona infantil del parc dels Països Catalans», desembre de 2016:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500005777/palamos-enllesteix-la-millora-de-la-zona-infantil-del-parc-dels-pasos-catalans/0?page=3577

Ràdio Palamós, «La zona infantil de l’Arbreda ja està oberta», 2017:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500007614/la-zona-infantil-de-larbreda-ja-est-oberta/0?page=2016

2015: L’any que Palamós va rebre el creuer més gran de la seva història

Per
Ràdio Capital
-

El 27 d’abril de 2015, el Costa Mágica va fer la seva primera escala a Palamós i es va convertir en el creuer de més tonatge que havia visitat fins aleshores el port. El vaixell, de 272 metres d’eslora i més de 102.000 tones d’arqueig brut, va arribar amb 2.178 passatgers i va marcar un nou rècord de creueristes en una única escala turística al municipi.

El Costa Mágica pertanyia a la companyia italiana Costa Cruceros, que aquell dia també s’estrenava al port de Palamós. La naviliera havia programat tres escales durant la temporada de 2015, fet que representava un nou pas en la incorporació del municipi als itineraris de les grans companyies de creuers de la Mediterrània.

L’arribada estava prevista inicialment per a la una del migdia, però les previsions de tramuntana al golf de Lleó van obligar a modificar els horaris. El vaixell va entrar al port cap a les set del matí i hi va romandre fins a la una del migdia. Venia de Gibraltar i la següent escala era Marsella.

A bord hi viatjaven 2.178 passatgers, principalment francesos, italians i suecs, a més d’aproximadament un miler de tripulants. Mai abans una escala turística havia portat tants creueristes de cop a Palamós.

El Costa Mágica feia 272 metres d’eslora, 35,5 de mànega i tenia un calat de 8,3 metres. El seu arqueig brut era de 102.587 tones. A bord disposava de quatre piscines, quatre restaurants, sis bars, teatre, casino, discoteca, biblioteca, pista poliesportiva i centre de salut i bellesa.

Per dimensions, cal fer un matís. El Noordam ja havia entrat al port l’any 2010 i, amb 285 metres, era més llarg que el Costa Mágica. Aquella visita, però, havia estat una escala tècnica sense passatgers i el vaixell tenia un tonatge inferior. El Costa Mágica era, per tant, el creuer de més tonatge rebut fins aleshores a Palamós i el més gran que hi havia fet una escala turística.

L’arribada de més de dues mil persones en poques hores es va notar als carrers de la vila. Bona part dels passatgers van baixar del vaixell i es van repartir entre el centre comercial, els establiments de restauració i les excursions programades per diferents punts de la Costa Brava.

Ports de la Generalitat va estimar que aquella primera escala podia generar un impacte econòmic d’uns 115.000 euros. El càlcul tenia en compte la despesa dels passatgers que desembarcaven i la d’una part de la tripulació.

Com que era la primera vegada que el Costa Mágica arribava a Palamós, durant l’escala es va fer també el tradicional intercanvi de metopes entre el capità del vaixell i els representants del port.

L’arribada del Costa Mágica formava part d’un procés que Palamós havia iniciat anys abans per consolidar-se com a port de creuers. En els cinc anys anteriors, el municipi havia rebut una mitjana d’uns 34.000 creueristes anuals i cada vegada més navilieres incorporaven el port als seus itineraris.

La temporada de 2015 havia començat només un dia abans, amb l’escala del Seabourn Quest, que havia portat més de 400 passatgers. La diferència entre aquell vaixell i el Costa Mágica feia especialment visible el salt de dimensions que suposava l’arribada del creuer de Costa.

La promoció es feia conjuntament a través de la marca Costa Brava Cruise Ports, amb la participació de Ports de la Generalitat, l’Ajuntament de Palamós, el Patronat de Turisme Costa Brava Girona i la Cambra de Comerç. L’objectiu era atraure noves companyies i incrementar el nombre d’escales al port.

El Costa Mágica encara tornaria dues vegades més aquell mateix any. El 22 de setembre, en la tercera escala de la temporada, va arribar amb 2.740 passatgers i va superar el rècord que ell mateix havia establert a l’abril. Era també, segons Ports de la Generalitat, la xifra més alta de creueristes registrada fins aleshores en una única escala a la Costa Brava.

En les seves tres visites de 2015, el Costa Mágica va portar un total de 7.170 passatgers a Palamós.

Aquell any va acabar sent també una temporada de rècord per al conjunt del port. Palamós va tancar el 2015 amb 37 escales i uns 40.800 creueristes, la xifra anual més alta registrada fins aleshores. A banda de Costa Cruceros, durant aquella temporada també es van estrenar al municipi altres companyies i vaixells.

Més de la meitat dels creueristes que van arribar aquell any eren britànics, seguits pels nord-americans, francesos, alemanys i italians. Les estimacions indicaven que aproximadament tres de cada quatre passatgers es quedaven a Palamós durant l’escala, mentre que la resta participaven en excursions per altres punts del territori.

L’arribada del Costa Mágica el 27 d’abril va marcar així un dels moments més destacats del creixement del trànsit de creuers a Palamós. El port estrenava una companyia de grans dimensions, rebia més de dos mil passatgers en una sola escala i començava una temporada que acabaria amb el millor registre de creueristes de la seva història fins aquell moment.

Bibliografia

Ports de la Generalitat, «El Costa Mágica arriba a Palamós amb 2.178 passatgers i marca una fita històrica», 27 d’abril de 2015:
https://ports.gencat.cat/el-costa-magica-arriba-a-palamos-amb-2-178-passatgers-i-marca-una-fita-historica/

Ràdio Palamós, «El Costa Mágica porta més de 2.100 turistes de creuer a Palamós», 27 d’abril de 2015:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500002605/el-costa-magica-porta-mes-de-2100-turistes-de-creuer-a-palamos/0

Ràdio Palamós, «Escala tècnica del Noordam, el major creuer que ha vist mai el port de Palamós», 31 de maig de 2010:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1110053104/escala-tcnica-del-noordam-el-major-creuer-que-ha-vist-mai-el-port-de-palamos/0

Ràdio Palamós, informació sobre el desenvolupament del trànsit de creuers al port de Palamós, 2015:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500002526/lambaixador-ditlia-visita-el-port-de-palamos/0

Ports de la Generalitat, «El Costa Mágica bat el rècord de creueristes al port de Palamós amb 2.740 passatgers», setembre de 2015:
https://ports.gencat.cat/el-costa-magica-bat-el-record-de-creueristes-al-port-de-palamos-amb-2-740-passatgers/

Ràdio Palamós, «El Costa Mágica bat el rècord de passatgers d’un creuer a Palamós», 22 de setembre de 2015:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500003389/el-costa-magica-bat-el-rcord-de-passatgers-dun-creuer-a-palamos/0?page=4100

Ràdio Palamós, «Palamós acaba la temporada de creuers amb rècord de passatgers», 2015:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500003777/palamos-acaba-la-temporada-de-creuers-amb-rcord-de-passatgers/0?page=1992

MedCruise, balanç de la temporada de creuers de Palamós i Roses de 2015:
https://www.medcruise.com/news/ports-of-palamos-and-roses-conclusion-of-a-record-breaking-cruise-season

2014: L’any que Palamós va celebrar la primera Fira de la Gamba

Per
Ràdio Capital
-

Els dies 7 i 8 de juny de 2014, Palamós va celebrar la primera Fira de la Gamba, una nova proposta destinada a promocionar un dels productes més identificats amb la vila i a donar a conèixer el sistema de qualitat que s’havia desenvolupat al voltant de la Gamba de Palamós.

La Fira es va fer a l’entorn de la llotja i del port pesquer, amb la participació de pescadors, restaurants, tavernes, peixaters, distribuïdors i empreses elaboradores. L’organització anava a càrrec de la Comissió de la Marca de Garantia Gamba de Palamós, formada per l’Ajuntament i la Confraria de Pescadors.

La iniciativa s’havia presentat oficialment dos mesos abans, el 2 d’abril, al saló Alimentària de Barcelona. L’alcaldessa, Teresa Ferrés, i el patró major de la Confraria de Pescadors, Francesc Benaiges, van donar a conèixer una fira que volia combinar la promoció gastronòmica amb la divulgació de l’activitat pesquera i dels criteris de qualitat vinculats al producte.

La Fira naixia després d’anys de treball al voltant de la Marca de Garantia Gamba de Palamós. L’Ajuntament i la Confraria havien creat l’any 2008 una comissió reguladora per establir uns criteris comuns que permetessin garantir l’origen, la manipulació, la conservació i la comercialització de la gamba.

La certificació obligava les empreses adherides a complir diferents requisits durant tot el procés, des de la captura fins que el producte arribava al consumidor. Entre aquests hi havia el manteniment de la cadena de fred i unes condicions específiques de manipulació i emmagatzematge.

Quan es va celebrar la primera Fira, més d’una trentena d’empreses ja estaven acreditades amb la Marca de Garantia. Hi havia embarcacions pesqueres, restaurants, tavernes, peixateries, distribuïdors i elaboradors.

La promoció comercial anava paral·lela a les mesures per preservar el recurs. L’any anterior havia entrat en vigor el Pla de Gestió de la Gamba de Palamós, que regulava la pesca amb l’objectiu d’assegurar-ne la continuïtat. El 2013, la flota palamosina havia pescat i comercialitzat unes 132 tones de gamba.

La primera Fira va obrir el dissabte 7 de juny a les onze del matí. Un dels primers actes va ser el lliurament de la certificació de la Marca de Garantia a El Celler de Can Roca. Josep Roca va recollir l’acreditació de mans de Teresa Ferrés i Francesc Benaiges.

En aquell moment, el restaurant gironí ocupava la segona posició del rànquing de The World’s 50 Best Restaurants. La seva incorporació a la Marca de Garantia servia per ampliar la presència de la Gamba de Palamós més enllà dels establiments del mateix municipi.

Durant els dos dies de Fira, els restaurants i tavernes participants van oferir diferents receptes elaborades amb gamba. S’hi podien tastar propostes com brunyols, gaspatxo, pastís, canelons o tàrtar. Els pescadors van optar per la preparació més tradicional i van servir racions de Gamba de Palamós a la planxa.

El recinte també acollia peixaters, distribuïdors i empreses elaboradores, així com productes gastronòmics relacionats amb la cuina de la gamba. Els pastissers de Palamós hi van presentar també el pastís dels Agustins.

La programació anava més enllà de les degustacions. Es van organitzar visites guiades a les embarcacions de pesca, demostracions de cuina marinera a l’Espai del Peix i activitats divulgatives sobre el sector. El Museu de la Pesca va acollir també una exposició dedicada a la Gamba de Palamós.

El diumenge, la programació es va completar amb una actuació d’Els Cremats, que van portar havaneres i cançó marinera al recinte de la Fira.

La resposta del públic va superar les previsions de l’organització. Durant el cap de setmana es van utilitzar més de 200 quilos de Gamba de Palamós i es van servir més de 6.000 degustacions. Els restaurants i tavernes van preparar aproximadament 4.500 tastets i els pescadors van servir unes 1.500 racions de gamba a la planxa.

Les existències de gamba previstes per a la Fira es van acabar. L’organització no va donar una xifra total d’assistents, però va parlar d’una afluència superior a l’esperada durant els dos dies.

L’endemà de la primera edició, l’Ajuntament ja va confirmar que la Fira tindria continuïtat. La segona es va celebrar l’any següent i la proposta es va incorporar al calendari gastronòmic de Palamós.

La Fira de 2014 va crear així un nou aparador per a la Gamba de Palamós que reunia en un mateix espai la pesca, la restauració, el comerç i la divulgació. El producte que feia anys que disposava d’una marca pròpia i d’un sistema de qualitat passava a tenir també una fira dedicada específicament a promocionar-lo davant del públic.

Bibliografia

Ajuntament de Palamós / InfoPalamós, «Es presenta la primera edició de la Fira de la Gamba de Palamós que tindrà lloc els dies 7 i 8 de juny», 2 d’abril de 2014:
https://infopalamos.cat/es-presenta-la-primera-edicio-de-la-fira-de-la-gamba-de-palamos-que-tindra-lloc-els-dies-7-i-8-de-juny/

Ajuntament de Palamós / InfoPalamós, «El Celler de Can Roca rebrà el certificat de la Marca de Garantia Gamba de Palamós dins els actes de la primera fira dedicada a aquest producte», juny de 2014:
https://infopalamos.cat/el-celler-de-can-roca-rebra-el-certificat-de-la-marca-de-garantia-gamba-de-palamos-dins-els-actes-de-la-primera-fira-dedicada-a-aquest-producte/

Ajuntament de Palamós / InfoPalamós, «La Fira de la Gamba de Palamós supera totes les expectatives en la seva primera edició», 9 de juny de 2014:
https://infopalamos.cat/la-fira-de-la-gamba-de-palamos-supera-totes-les-expectatives-en-la-seva-primera-edicio/

Ràdio Palamós, «Palamós tindrà per primera vegada una fira dedicada a la gamba», 2014:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500000484/palamos-tindr-per-primera-vegada-una-fira-dedicada-a-la-gamba/0?page=7108

Ràdio Palamós, «El Celler de Can Roca se certifica amb la Marca de Garantia Gamba de Palamós», juny de 2014:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500000811/el-celler-de-can-roca-se-certifica-amb-la-marca-de-garantia-gamba-de-palamos/0

Ràdio Palamós, «Primera Fira de la Gamba de Palamós», juny de 2014:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500000818/primera-fira-de-la-gamba-de-palamos/0?page=4537

Ràdio Palamós, «Èxit de la primera Fira de la Gamba de Palamós», 9 de juny de 2014:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500000826/xit-de-la-primera-fira-de-la-gamba-de-palamos/0?page=4533

Ràdio Palamós, «Es crea la comissió reguladora de la marca Gamba de Palamós», 2008:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/908010304/es-crea-la-comissio-reguladora-de-la-marca-gamba-de-palamos/0

Generalitat de Catalunya, Pla de Gestió de la Gamba de Palamós:
https://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/pesca/gestio-pesquera/plans-gestio-cogestio/comites-plans-cogestio/pla-gestio-gamba-palamos/

Judit Neddermann: deu anys de cançons, una nit per celebrar la vida

Per
Laia Camós Cristau
-

Hi ha concerts que s’escolten i n’hi ha que, d’alguna manera, també s’habiten. El que Judit Neddermann va oferir ahir al vespre al castell de Calonge, en el marc del festival F’Estiu, va ser d’aquests darrers. Una celebració dels deu anys de trajectòria de la cantautora de Vilassar de Mar convertida en un viatge per algunes de les cançons que han marcat la seva carrera, però també en una demostració de fins on pot arribar una cançó quan es posa en mans d’una formació simfònica.

El concert va començar amb una de les peces més emblemàtiques de Neddermann, Vinc d’un poble, una declaració d’identitat que, vestida amb els nous arranjaments del mestre Joan Albert Amargós, va adquirir una dimensió majestuosa. I és precisament aquesta una de les grans virtuts del projecte: les cançons continuen sent reconeixibles, mantenen la seva essència i la seva proximitat, però la GIO Symphonia les fa créixer, les eixampla i les porta a territoris nous.

I al costat de la GIO Symphonia, quatre músics que han estat al costat de Judit Neddermann al llarg d’aquests deu anys i que formen part indestriable de la seva història musical. Una presència que la mateixa cantautora va reivindicar i posar en valor durant el concert, perquè celebrar una trajectòria també és reconèixer les persones amb qui s’ha construït el camí. La trobada entre la seva banda i la força de la formació simfònica va donar al projecte una sonoritat rica i, alhora, molt humana.

Al llarg del vespre hi van desfilar cançons de diferents moments de la trajectòria de la cantautora, en un repertori que va permetre comprovar l’evolució d’una artista que ha fet de la sensibilitat, la poesia i l’observació de la vida alguns dels seus principals trets distintius. Celebrar va ser un dels moments més lluminosos de la nit, en un concert que també va reservar un espai especialment emotiu a les cançons que Neddermann ha escrit per a les persones que formen part de la seva vida: els avis, la mare i la seva germana petita, Mireia. I és impossible no aturar-se especialment en aquesta última cançó, Mireia, una de les peces més estimades del seu repertori, que ahir va trobar en la sonoritat de l’orquestra un espai encara més íntim i commovedor.

Però més enllà del repertori, hi havia una sensació que va recórrer tot el concert: la de ser davant d’alguna cosa molt especial. Des del primer minut, la música posava la pell de gallina. Les cançons de Judit Neddermann ja tenen una bellesa pròpia, per les melodies i, sobretot, per unes lletres que parlen de la vida amb una delicadesa gens impostada, però escoltar-les envoltades de la GIO Symphonia, amb els arranjaments del mestre Joan Albert Amargós i amb aquells músics que han compartit tants escenaris amb ella, era com descobrir-les de nou. I al centre de tot, una Judit Neddermann que transmet llum, proximitat i una energia extraordinàriament contagiosa. Era difícil no mantenir un somriure als llavis mentre avançava el concert; difícil també no tenir ganes de tancar els ulls, deixar-se portar i simplement escoltar. Potser perquè hi ha músiques que no només sonen: també ens abracen.

Això és, en bona part, el que va aconseguir aquesta proposta. Fer que deu anys de cançons no semblessin un exercici de nostàlgia, sinó una celebració del camí recorregut, de les persones que l’han fet possible i, sobretot, de tot allò que encara queda per cantar. La veu de Neddermann, la seva banda habitual i la força de la GIO Symphonia van trobar-se en un punt d’equilibri entre la cançó d’autor i la música simfònica, entre la intimitat i l’espectacularitat, entre allò que ja coneixem i la capacitat de tornar-nos a emocionar amb una cançó que potser havíem escoltat moltes vegades.

Al castell de Calonge, Judit Neddermann no només va repassar deu anys de trajectòria. Va celebrar-los amb les persones i les músiques que han format part d’aquest camí. I ho va fer d’una manera que li és molt pròpia: amb sensibilitat, amb llum i amb aquella capacitat tan seva de fer que una cançó ens arribi una mica més endins.

Fotos: Rafel Rostey

[AGENDA] Què puc fer el dissabte 15 d’agost a l’Empordà i Comarques Gironines?

Per
Carla Saló Pujol
-

Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.

Al Festival Portaferrada de Sant Feliu de Guíxols hi haurà un triple concert amb les propostes de Mònica Naranjo, Soleá Morente i Tarta Relena. Mónica Naranjo és una de les artistes més reconegudes del panorama musical espanyol. Amb una trajectòria de més de tres dècades, ha construït una carrera marcada per la seva potent veu i un repertori que combina pop, rock i música electrònica. Autora de grans èxits com Desátame, Sobreviviré o Pantera en libertad, els seus concerts ofereixen un espectacle intens i emotiu que repassa els temes més emblemàtics de la seva carrera i les cançons dels seus treballs més recents. Per la seva banda, Soleá Morente és una cantant i compositora granadina que fusiona el flamenc amb estils com el pop, el rock, l’electrònica i la música alternativa. Hereva d’una de les grans sagues del flamenc, ha desenvolupat una trajectòria artística pròpia, marcada per l’experimentació i la col·laboració amb músics de diversos gèneres. En directe ofereix un espectacle que combina la força de les arrels flamenques amb una sonoritat contemporània, interpretant tant cançons dels seus darrers treballs com algunes de les peces més destacades de la seva carrera. Finalment, Tarta Relena és un duet vocal català format per Helena Ros i Marta Torrella que reinterpreta la música d’arrel des d’una mirada contemporània. Les seves veus combinen cants tradicionals de la Mediterrània amb composicions pròpies i influències de la música antiga, l’electrònica i l’experimentació vocal. En directe ofereixen una proposta íntima i hipnòtica que destaca per l’harmonia de les dues veus i per una posada en escena elegant, capaç de connectar tradició i modernitat. Els concerts de Mònica Naranjo (22:30) i Soleá Morente (21:00) se celebraran al Guíxols Arena, mentre que Tarta Relena actuarà al Teatre Auditori a les 20:00.

A Calella de Palafrugell, en el marc del Festival Cap Roig, actuarà Luz Casal, una de les grans veus de la música espanyola, amb una trajectòria de més de quatre dècades. El seu repertori combina pop i rock amb balades que han esdevingut clàssics, com Piensa en mí, No me importa nada o Entre mis recuerdos. Reconeguda per la intensitat interpretativa i la seva veu inconfusible, continua oferint directes elegants i emotius que repassen els grans èxits de la seva carrera i les cançons dels seus treballs més recents. El concert començarà a les 22:15 i les entrades estan disponibles en aquest enllaç.

Festes Majors

Avui a les Comarques Gironines, estan de Festa Major les localitats de la Bisbal d’Empordà, Platja d’Aro, Roses, Torroella de Montgrí, Darnius, Salitja, Santa Pau, Agullana, Amer, Gaüses, Tortellà, Vilabertran, Púbol, Sa Tuna, Vilanant, Bàscara i Vila-robau. A les webs municipals i a les xarxes socials de les entitats i comissions de festes trobareu tota la informació i podreu consultar tots els actes.

Les queixes per incivisme a les nits a Platja d’Aro cauen un 37% en deu anys arran de la mediació amb l’oci nocturn

Per
ACN
-

Les queixes veïnals per incivisme a Platja d’Aro s’han reduït un 37% en deu anys. En concret, el passat 2025 se’n van registrar 28 per la prop d’una setantena que hi havia el 2016. Una caiguda que l’Ajuntament justifica arran de la mediació que durant tots aquests anys s’ha fet amb els responsables dels locals d’oci nocturn. En aquest sentit, l’alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, Maurici Jiménez, explica que han aconseguit que la seguretat privada dels locals facin vigilància a tot l’entorn i no només dedicar-se a l’interior del negoci. A més, aquest any el consistori ha incorporat també una unitat policial de convivència que passa pels diferents bars i discoteques un cop han tancat per controlar que no hi hagi conflictes.

Des de l’Ajuntament de Platja d’Aro assenyalen que la iniciativa de fer mediació amb els locals d’oci nocturn ha suposat «un èxit» que ha permès «millorar la seguretat» tant pels locals com pels veïns que viuen en zones properes. L’alcalde, Maurici Jiménez, assenyala que el que han notat és que ara la seguretat privada dels establiments fan una «vigilància activa» a l’entorn i no es limiten a dins del que passa al local d’oci nocturn com abans.

L’alcalde destaca que d’aquesta manera s’actua de forma «preventiva i no reactiva», o sigui, que no s’arriba a produir el conflicte, almenys entorn del local. Això fa que des de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró valorin «molt positivament» la mediació en l’oci nocturn, especialment durant la temporada d’estiu.

Jiménez explica que abans de l’estiu es reuneixen conjuntament amb els responsables de la Policia Local i dels Mossos d’Esquadra i responsables de l’oci nocturn, per valorar quines accions cal prendre en relació amb l’estiu anterior. «Això ens ajuda molt», remarca el batlle.

Encara hi ha queixes

La mediació i la coordinació amb els locals de la localitat ha permès una reducció significativa i, per això, Jiménez diu que seguiran treballant en aquesta línia. Ara bé, des del consistori reconeixen que segueixen havent-hi queixes per sorolls i incivisme. El problema, expliquen des del consistori, és que moltes persones fan botellada a una altra banda o bé segueixen de festa un cop han abandonat el local d’oci nocturn.

«A vegades van a una plaça o a un carrer i s’asseuen allà i fan soroll i és aleshores quan els veïns truquen queixant-se. Però això no es pot relacionar amb què el local fa les coses malament sinó que és una qüestió de civisme i és quan hem d’actuar», assenyala Maurici Jiménez.

Una nova unitat policial

Per evitar aquests problemes, aquest estiu la Policia Local de Platja d’Aro ha incorporat una nova unitat de convivència que vetlla per evitar que es produeixin aquestes actituds incíviques. Es tracta d’un grup que treballa cada nit i que es dedica a passar pels locals d’oci nocturn un cop han tancat les portes per assegurar que no es formen grups de persones que pretenguin acabar la festa en algun espai públic i generar molèsties.

«Es dedica a vetllar per allò que hem d’assegurar com a policia. La gent surt del local i ha d’anar cap a casa seva, però n’hi ha alguns que la lien. Doncs és aquí on hem d’incidir per una qüestió de convivència», remarca l’alcalde.

1...163164165...7.284Pàgina 164 de 7.284