El 10 de novembre de 2022, l’Ajuntament de Palamós va presentar l’avantprojecte de reforma integral del Mercat Municipal. La proposta confirmava que l’equipament es mantindria a l’avinguda de Catalunya, però que l’edifici seria remodelat completament per adaptar-lo a les noves necessitats comercials, millorar-ne l’accessibilitat i l’eficiència energètica i solucionar els problemes d’inundacions que arrossegava des de feia anys.

La presentació es va fer al mateix Mercat Municipal, amb l’alcalde Lluís Puig i el regidor de Mercats, Emili Colls. L’edifici havia entrat en funcionament l’any 1989 i, després de més de tres dècades, l’Ajuntament considerava necessari afrontar una reforma en profunditat.

La definició del futur del Mercat feia temps que estava sobre la taula. Les concessions originals de les parades havien finalitzat l’any 2019, després de trenta anys de vigència. Els paradistes reclamaven aleshores que es concretés com més aviat millor què passaria amb l’equipament.

El 2020 es van adjudicar noves concessions per un període màxim de cinc anys, fins al maig de 2025. La mesura havia de permetre mantenir l’activitat mentre l’Ajuntament preparava el projecte definitiu. La pandèmia, però, va alentir el procés.

Durant aquells anys es van plantejar diferents possibilitats. Una era conservar l’edifici i rehabilitar-lo. Una altra, construir un mercat completament nou en un altre punt del municipi.

El debat va revifar la primavera de 2022, quan FECOTUR va proposar traslladar el Mercat Municipal a l’Arbreda, concretament als terrenys de l’antic camp de futbol, i aprofitar l’operació per construir-hi també un aparcament soterrat.

L’Ajuntament va estudiar aquesta possibilitat, però la va descartar per l’elevat cost econòmic. El govern municipal va anar decantant-se per mantenir l’equipament a l’avinguda de Catalunya, una opció que també era la preferida per bona part dels paradistes.

La presentació del novembre de 2022 fixava definitivament aquesta línia. El futur Mercat continuaria al mateix lloc i aprofitaria l’estructura existent, però tant l’interior com les façanes serien transformats.

L’avantprojecte preveia una planta baixa de 1.203 metres quadrats dedicada íntegrament a l’activitat comercial. Les parades es redistribuirien i se’n reduiria el nombre perquè fossin més àmplies i poguessin adaptar-se millor a les noves formes de venda.

La proposta volia reforçar especialment la presència de productes locals i de proximitat i modernitzar la imatge d’un mercat que havia mantingut una distribució similar durant més de trenta anys.

La primera planta, de 468 metres quadrats, es destinaria a aparcament i serveis complementaris. A la segona, de 440 metres quadrats, es preveien magatzems i obradors vinculats a l’activitat de les parades.

L’aspecte exterior també havia de canviar de manera destacada. La planta baixa es plantejava totalment envidrada, amb l’objectiu d’augmentar l’entrada de llum natural i fer visible l’activitat comercial des del carrer.

A les plantes superiors es projectava una façana de maó ceràmic amb separacions entre les peces. Aquesta solució havia de permetre millorar la ventilació de l’edifici i actuar alhora com a protecció davant la incidència directa del sol.

Un dels problemes que la reforma havia de solucionar era el de les inundacions. La cota de la planta baixa facilitava l’entrada d’aigua durant alguns episodis de pluja intensa. L’avantprojecte proposava elevar el paviment aproximadament vint centímetres respecte del nivell existent.

La reforma incorporava també un conjunt de mesures per reduir el consum energètic. L’objectiu era aconseguir una qualificació energètica A i disminuir el consum de l’edifici en més d’un 30%.

El projecte preveia instal·lar plaques fotovoltaiques, il·luminació LED, vidres de baixa emissivitat, nous aïllaments i equips elèctrics d’alt rendiment. També s’hi incorporaven punts de càrrega per a vehicles elèctrics.

La transformació havia d’arribar igualment a l’espai exterior. La plaça situada entre el Mercat i Correus, al carrer d’Emili Joan, s’integraria en el projecte com a espai de venda exterior i nova zona verda, amb més vegetació i arbrat.

L’avantprojecte estimava la inversió en uns 2,2 milions d’euros. L’Ajuntament havia presentat la reforma als fons europeus Next Generation amb l’objectiu d’obtenir finançament per cobrir una part important del cost.

El calendari plantejat aquell novembre situava l’inici de les obres durant el primer semestre de 2025, coincidint amb la finalització de les concessions temporals de les parades. El termini previst era d’entre nou mesos i un any.

Durant els treballs s’havia d’habilitar també un mercat provisional perquè els comerciants poguessin continuar desenvolupant la seva activitat mentre l’edifici de l’avinguda de Catalunya estigués tancat.

El projecte va continuar desenvolupant-se durant els anys següents i va incorporar modificacions respecte de l’avantprojecte de 2022, però va mantenir els principals criteris que s’havien presentat aquell novembre: conservar l’edifici, reduir i ampliar les parades, millorar l’eficiència energètica i solucionar els problemes d’accessibilitat i inundabilitat.

Les obres van començar finalment l’octubre de 2025. Durant la reforma, onze paradistes es van traslladar a l’espai provisional habilitat a l’antic supermercat Caprabo de l’avinguda de Catalunya.

La inversió del projecte executiu es va situar al voltant dels 2,4 milions d’euros, amb una aportació aproximada d’1,3 milions procedent dels fons Next Generation.

La presentació del novembre de 2022 va marcar així el moment en què Palamós va definir quin havia de ser el futur del Mercat Municipal. Després d’anys de debat sobre si calia traslladar-lo o construir-ne un de nou, l’Ajuntament va optar per mantenir-lo al mateix emplaçament i transformar a fons un edifici que funcionava des de 1989.

Bibliografia

Ràdio Capital, «Palamós obre la licitació per a la reforma integral del Mercat Municipal», 4 d’agost de 2025:
https://www.radiocapital.cat/palamos-obre-la-licitacio-per-a-la-reforma-integral-del-mercat-municipal/

Ràdio Capital, «Palamós tanca el Mercat Municipal per començar les obres de la reforma integral», 23 de setembre de 2025:
https://www.radiocapital.cat/palamos-tanca-el-mercat-municipal-per-comencar-les-obres-de-la-reforma-integral/

Ajuntament de Palamós / InfoPalamós, «Es presenta l’avantprojecte de reforma integral del Mercat Municipal de Palamós», 10 de novembre de 2022:
https://infopalamos.cat/es-presenta-lavantprojecte-de-reforma-integral-del-mercat-municipal-de-palamos/

Ràdio Palamós, «Palamós presenta el projecte de reforma integral del Mercat Municipal», 10 de novembre de 2022:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500017151/palamos-presenta-el-projecte-de-reforma-integral-del-mercat-municipal/1

Ràdio Palamós, «FECOTUR proposa que el nou Mercat Municipal es faci a l’Arbreda», abril de 2022:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500016118/fecotur-proposa-que-el-nou-mercat-municipal-es-faci-a-larbreda/0

Ràdio Palamós, «L’alcalde de Palamós aposta per reformar el Mercat en el mateix lloc on és ara», maig de 2022:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500016191/lalcalde-de-palamos-aposta-per-reformar-el-mercat-en-el-mateix-lloc-on-es-ara/0?page=1543

Ràdio Palamós, «Emili Colls diu que la reforma del Mercat és l’opció més realista», agost de 2022:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500016666/emili-colls-diu-que-la-reforma-del-mercat-es-lopcio-mes-realista/1

Ràdio Palamós, «Els paradistes volen que el projecte del nou Mercat Municipal no es retardi», 2019:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500011424/els-paradistes-volen-que-el-projecte-del-nou-mercat-municipal-no-es-retardi/0?page=9021

Ràdio Palamós, informació sobre l’evolució del projecte executiu del Mercat Municipal:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500022153/un-mercat-municipal-pels-propers-25-anys-sostenible-i-amb-menys-parades/0

Ràdio Palamós, informació sobre les obres de reforma del Mercat Municipal:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500023454/el-govern-defensa-els-avanos-de-lobra-del-mercat-municipal/1

L’1 d’abril de 2021 va quedar completat el nou traçat del camí de ronda de Palamós, que permetia connectar de manera contínua el nucli urbà amb l’espai natural de Castell resseguint el litoral. El recorregut, d’uns 3,5 quilòmetres, es va obrir al públic coincidint amb els dies de Setmana Santa.

L’actuació no consistia a construir un camí completament nou. El projecte recuperava i millorava trams que ja existien i creava les connexions necessàries allà on el recorregut quedava interromput. En total, es van construir uns 430 metres de camí de nova formació.

L’itinerari començava a l’entorn del parc del Convent dels Agustins i les Pites i continuava per la cala dels Pots, ca la Margarida, Cap Gros, la Fosca, la pineda d’en Gori i s’Alguer fins arribar a la platja de Castell.

La idea de crear aquest recorregut continu s’havia presentat l’any 2017. L’Ajuntament plantejava relligar els diferents trams de camí de ronda entre el nucli urbà i Castell, millorant els accessos i la seguretat i adaptant les intervencions a les característiques de cada sector.

El projecte coincidia amb una altra actuació important sobre el litoral palamosí: la restauració i ordenació de l’espai natural de Castell. Aquell mateix 2017, Generalitat i Ajuntament havien presentat un projecte per reordenar l’aparcament, recuperar diferents sectors de l’entorn de la platja, actuar sobre la riera i millorar els espais forestals.

Castell es convertia així en l’extrem d’un itinerari que permetria sortir a peu des de Palamós i arribar fins a l’espai natural seguint pràcticament tota la façana marítima.

El projecte del camí de ronda, redactat per l’Estudi Martí Franch amb la participació d’Ardévol Associats, es va acabar executant a partir de 2020. Les obres es van adjudicar a l’empresa Massachs per poc més d’un milió d’euros i els primers treballs van començar el setembre d’aquell any.

El cost global comunicat posteriorment per al conjunt de la intervenció va ser d’uns 1,3 milions d’euros. El finançament procedia de fons europeus FEDER, del Pla de Foment del Turisme de la Generalitat i de l’Ajuntament de Palamós.

El projecte dividia el recorregut en 33 seccions. No s’aplicava una única solució a tot el camí, sinó que es van utilitzar diferents tipus de ferm i sistemes constructius en funció de les característiques de cada tram. La major part del recorregut tenia una amplada aproximada d’un metre i mig.

Un dels punts més complexos era el Morro del Vedell. En aquest sector es va construir una passera de fusta ancorada a la roca que permetia donar continuïtat al camí en un punt especialment abrupte del litoral.

També es van executar nous trams a la cala dels Pots, sota ca la Margarida, al parc de Cap Gros i a l’entorn de la cala del Polvorí, entre la pineda d’en Gori i s’Alguer.

L’actuació incorporava 17 miradors distribuïts al llarg del recorregut. També es van fer treballs de restauració ambiental, retirada de flora invasora, plantació d’espècies autòctones i actuacions forestals en sectors com Cap Gros i la pineda d’en Gori.

La connexió que faltava per completar definitivament el recorregut estava situada entre les Pites i la cala dels Pots. Els treballs en aquest punt es van acabar durant els últims dies de març de 2021.

L’1 d’abril, amb l’arribada de Setmana Santa, l’Ajuntament va donar per completat el gruix de l’obra i el recorregut ja es podia fer de manera contínua. Per primera vegada, els vianants podien sortir del nucli de Palamós i arribar fins a Castell seguint el litoral sense haver d’abandonar el camí de ronda per superar els trams que fins aleshores quedaven tallats.

Encara quedaven alguns treballs complementaris. Durant el mes de maig es va instal·lar la senyalització definitiva, amb fites d’orientació, elements per identificar els diferents indrets i plafons informatius als principals accessos.

Aquell mateix estiu, el recorregut va incorporar també una eina de divulgació. L’agost de 2021 es va posar en funcionament l’aplicació gratuïta Palamós Ronda de Mar, una audioguia que permetia descobrir 18 punts d’interès al llarg del camí.

L’aplicació oferia informació històrica, cultural, natural i paisatgística, amb fotografies antigues, àudios, vídeos de dron i continguts de realitat augmentada. La geolocalització permetia activar la informació corresponent a mesura que l’usuari avançava pel recorregut.

La reforma també va generar crítiques. Entitats com SOS Costa Brava i Salvem la Pineda d’en Gori van considerar que algunes de les intervencions artificialitzaven excessivament determinats sectors del litoral i van presentar escrits davant diferents organismes de la Generalitat.

Les entitats qüestionaven especialment alguns materials i solucions aplicats en espais ambientalment sensibles. L’Ajuntament va defensar que el projecte buscava adaptar-se a les característiques de cada tram, millorar la seguretat i garantir la continuïtat del recorregut amb les intervencions necessàries.

Amb els anys, el projecte va obtenir també reconeixement en l’àmbit de l’arquitectura i el paisatgisme. El 2023 va ser seleccionat per formar part de la Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona i el 2024 va quedar entre els cinc finalistes del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà en la categoria de Fronts marítims.

L’estrena del nou traçat l’any 2021 completava un projecte iniciat quatre anys abans i permetia relligar alguns dels espais més coneguts del litoral palamosí. Les Pites, la cala dels Pots, Cap Gros, la Fosca, la pineda d’en Gori, s’Alguer i Castell quedaven connectats per un mateix recorregut de vianants entre el nucli urbà i l’espai natural.

Bibliografia

Ràdio Capital, «El camí de ronda de Palamós formarà part dels projectes destacats de la Biennal de Paisatge», 17 de juliol de 2023:
https://www.radiocapital.cat/palamos-exposicio-biennal-paisatge/

Ràdio Palamós, «El nou traçat del camí de ronda ja està complet i es podrà transitar aquests dies de festa», 1 d’abril de 2021:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500014062/el-nou-traat-del-cami-de-ronda-ja-est-complet-i-es-podr-transitar-aquests-dies-de-festa/0?page=1795

Ràdio Palamós, «Palamós tindrà un traçat continu de camí de ronda entre el nucli urbà i Castell», setembre de 2017:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500007114/palamos-tindr-un-traat-continu-de-cami-de-ronda-entre-el-nucli-urb-i-castell/0?page=3404

Ràdio Palamós, «Presentat el projecte d’ordenació de Castell», setembre de 2017:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500007106/presentat-el-projecte-dordenacio-de-castell/1

Ràdio Palamós, «L’Ajuntament posa a concurs públic la reforma del camí de ronda», maig de 2020:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500012380/lajuntament-posa-a-concurs-public-la-reforma-del-cami-de-ronda/0

Ràdio Palamós, «Les obres del camí de ronda de Palamós començaran el mes que ve», agost de 2020:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500012942/les-obres-del-cami-de-ronda-de-palamos-comenaran-el-mes-que-ve/0?page=1197

Ràdio Palamós, «Instal·len la senyalització del nou traçat del camí de ronda», maig de 2021:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500014334/installen-la-senyalitzacio-del-nou-traat-del-cami-de-ronda/1

Ràdio Palamós, «Palamós estrena un aplicatiu audioguia per fer el camí de ronda», agost de 2021:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500014769/palamos-estrena-un-aplicatiu-audioguia-per-fer-el-cami-de-ronda/0?page=8

Ràdio Palamós, «Els grups ecologistes amplien les denúncies contra el nou tractament del camí de ronda», abril de 2021:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500014067/els-grups-ecologistes-amplien-les-denuncies-contra-el-nou-tractament-del-cami-de-ronda/0?page=1977

Ajuntament de Palamós / InfoPalamós, «El projecte de restauració i millora del camí de ronda de Palamós és candidat a rebre el Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà 2024»:
https://infopalamos.cat/el-projecte-de-restauracio-i-millora-del-cami-de-ronda-de-palamos-es-candidat-a-rebre-el-premi-europeu-de-lespai-public-urba-2024/

El novembre de 2020, l’Ajuntament de Palamós va aprovar la cessió del dret de superfície d’un solar municipal per impulsar una promoció de 34 habitatges socials en règim cooperatiu. El projecte es desenvolupava conjuntament amb Sostre Cívic i introduïa al municipi un model diferent de l’habitatge de compra o de lloguer convencional.

El terreny estava situat a l’avinguda de Catalunya, entre aquesta via i la riera d’Aubi, al costat del supermercat Lidl. Tenia una superfície de prop de 1.000 metres quadrats i continuava sent de propietat municipal.

L’acord aprovat pel Ple no comportava la venda del solar. L’Ajuntament constituïa a favor de Sostre Cívic un dret de superfície durant 75 anys. Això permetia a la cooperativa construir i gestionar l’edifici durant aquest període, mentre que el sòl es mantenia dins del patrimoni públic.

La iniciativa s’havia començat a preparar l’any anterior. El febrer de 2019, l’Ajuntament i Sostre Cívic van signar un protocol per estudiar la viabilitat d’una promoció d’habitatge cooperatiu en aquell solar.

La proposta inicial ja preveia 34 habitatges. Dos mesos després, l’abril de 2019, Sostre Cívic va presentar públicament el model a la Biblioteca Lluís Barceló i Bou, en un acte al qual van assistir una cinquantena de persones.

Palamós es convertia així en el primer municipi de l’Empordà que establia un protocol amb Sostre Cívic per estudiar una promoció d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

Aquest sistema funciona de manera diferent de la propietat tradicional. Els residents no compren individualment els pisos. L’edifici és gestionat de manera cooperativa i les persones que hi viuen en són sòcies.

Per accedir a l’habitatge, els membres de la cooperativa fan una aportació inicial, que és retornable en les condicions establertes, i paguen posteriorment una quota periòdica. A canvi obtenen un dret estable d’ús de l’habitatge.

Aquest model evita que els pisos entrin posteriorment al mercat especulatiu. Si una persona abandona la cooperativa, no pot vendre l’habitatge i quedar-se una possible plusvàlua, sinó que recupera l’aportació segons les normes de l’entitat.

En el cas de Palamós, a més, el sòl continuava sent municipal. La combinació del dret de superfície amb la cessió d’ús permetia mantenir a llarg termini la finalitat social de la promoció.

El Ple va aprovar el dret de superfície a finals de novembre de 2020. El projecte tenia aleshores un pressupost estimat d’uns 4,3 milions d’euros.

L’acord establia també un termini màxim per desenvolupar la promoció. Si no s’executava en sis anys, el dret concedit podia quedar sense efecte.

La decisió del 2020 era, per tant, un pas decisiu però encara inicial. Faltava constituir el grup de persones que hi viuria, acabar de redactar el projecte arquitectònic, obtenir el finançament i executar les obres.

El juny de 2021, l’Ajuntament i Sostre Cívic van presentar l’avantprojecte. Preveia un edifici de planta baixa i cinc plantes, amb els 34 habitatges previstos i uns 2.590 metres quadrats construïts.

La promoció havia de ser habitatge protegit i es plantejava facilitar especialment l’accés de persones amb dificultats per trobar habitatge al mercat convencional. Durant el desenvolupament posterior es va establir que una quarta part dels pisos tinguessin una reserva prioritària per a col·lectius com joves de fins a 35 anys, famílies monoparentals i persones majors de 65 anys.

El projecte arquitectònic, redactat per UMMA arquitectes, va incorporar també espais comunitaris i diferents mesures d’eficiència energètica, entre les quals sistemes de baix consum i producció d’energia fotovoltaica.

Amb el desenvolupament del projecte, la promoció va acabar rebent el nom de Terra de Mar.

Els terminis van ser més llargs del que s’havia previst inicialment. La preparació del grup cooperatiu, el finançament, els tràmits administratius i la redacció definitiva del projecte van retardar l’inici de la construcció.

Les obres van començar a finals de 2023. El projecte havia augmentat aleshores el seu pressupost respecte de les estimacions inicials i combinava el finançament obtingut per la cooperativa amb ajuts públics i les aportacions dels futurs residents.

Sis anys després de la cessió del dret de superfície, el projecte iniciat el 2020 es va convertir finalment en habitatges. Terra de Mar va entrar en funcionament el juliol de 2026, amb 34 habitatges de protecció oficial, espais comunitaris i places d’aparcament.

La promoció materialitzava així el model que s’havia començat a estudiar el 2019 i que havia fet un pas determinant amb l’acord municipal de 2020. Palamós mantenia la propietat del sòl mentre una cooperativa gestionava els habitatges en cessió d’ús, amb l’objectiu de mantenir-los fora del mercat especulatiu i destinar-los de manera estable a habitatge assequible.

Bibliografia

Ràdio Capital, «Palamós concedeix la llicència de construcció dels 34 habitatges de Sostre Cívic», 1 de setembre de 2022:
https://www.radiocapital.cat/palamos-concedeix-la-llicencia-de-construccio-dels-34-habitatges-de-sostre-civic/

Ràdio Capital, «Comencen les obres de l’habitatge cooperatiu “Terra de Mar” de Palamós», 18 de març de 2024:
https://www.radiocapital.cat/comencen-les-obres-de-lhabitatge-cooperatiu-terra-de-mar-de-palamos/

Ràdio Capital, «Sostre Cívic i l’Ajuntament de Palamós celebren l’inici d’obres de l’habitatge cooperatiu Terra de Mar», 21 de juny de 2024:
https://www.radiocapital.cat/sostre-civic-i-lajuntament-de-palamos-celebren-linici-dobres-de-lhabitatge-cooperatiu-de-palamos/

Ràdio Palamós, «El Ple aprova cedir el sòl per a una promoció d’habitatge social cooperatiu», novembre de 2020:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500013420/el-ple-aprova-cedir-el-sl-per-a-una-promocio-dhabitatge-social-cooperatiu/0?page=7024

Ràdio Palamós, «Palamós estudiarà un projecte d’habitatge social cooperatiu», febrer de 2019:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500009805/palamos-estudiar-un-projecte-dhabitatge-social-cooperatiu/0?page=9041

Ràdio Palamós, «Via lliure al protocol amb Sostre Cívic amb l’abstenció de la CUP», febrer de 2019:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500009869/via-lliure-al-protocol-amb-sostre-civic-amb-labstencio-de-la-cup/0?page=1646

Ràdio Palamós, «Sostre Cívic veu Palamós com un escenari idoni per a l’habitatge social cooperatiu», abril de 2019:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500010167/sostre-civic-veu-palamos-com-un-escenari-idoni-per-a-lhabitatge-social-cooperatiu/0

Ràdio Palamós, «La promoció d’habitatge social cooperatiu de Palamós ja té avantprojecte», juny de 2021:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500014512/la-promocio-dhabitatge-social-cooperatiu-de-palamos-ja-te-avantprojecte/0?page=2458

Sostre Cívic, informació sobre el desenvolupament i l’inici de les obres del projecte de Palamós:
https://sostrecivic.coop/palamos-obres-tardor/

Sostre Cívic, projecte Terra de Mar:
https://sostrecivic.coop/projectes/terra-de-mar/

Ràdio Palamós, informació sobre la fase final de la promoció cooperativa Terra de Mar:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500023432/recta-final-per-a-la-promocio-dhabitatge-cooperatiu-terra-de-mar/0?page=100

El 13 de febrer de 2019 es van complir 120 anys de la inauguració de l’edifici de La Gorga, un espai que al llarg de més d’un segle ha acollit balls, concerts, cinema, una biblioteca, estudis de ràdio i, des de 1996, el centre cultural i el teatre municipal de Palamós.

La història de l’edifici havia començat a finals del segle XIX. La Sociedad Recreativa Centro Económico, creada l’any 1877, va impulsar la construcció d’una nova seu destinada a l’activitat recreativa i cultural de la vila.

Les obres van durar aproximadament un any i van tenir un cost d’unes 80.000 pessetes. Els diners els va avançar en forma de préstec Norbert Espinet, un dels socis fundadors de l’entitat.

El nou edifici es va inaugurar el 13 de febrer de 1899, vigília de Carnaval. A la planta baixa s’hi feien balls i concerts, mentre que el pis superior disposava d’una biblioteca i d’espais per organitzar conferències, exposicions i altres activitats.

Entre les entitats que van participar en aquella primera jornada hi havia la Coral El Progrés. Aquesta presència tindria una continuïtat especialment simbòlica 120 anys després, quan la coral va tornar a participar en els actes de commemoració de l’aniversari.

Durant les dècades següents, l’edifici va anar adaptant-se als canvis en les formes d’oci i en la vida cultural de Palamós. Una de les transformacions més destacades va arribar l’any 1924, quan Francesc Conchs va arrendar l’antic Centro Económico, el va reformar i hi va impulsar les projeccions cinematogràfiques.

Durant bona part del segle XX, l’espai va quedar fortament identificat amb el cinema i va ser conegut per molts palamosins com el cinema Conchs. Les projeccions es van mantenir durant dècades, amb diferents etapes i gestors.

Però l’edifici va tenir molts més usos. Els pisos superiors van acollir la Casa de Cultura Municipal i, durant una etapa, la biblioteca pública de Palamós.

La ràdio local també forma part de la seva història. En aquestes dependències hi havia hagut els estudis de La Voz de la Costa Brava i, a finals de 1982, s’hi va instal·lar Ràdio Estudiantil de Palamós.

Aquesta emissora havia nascut el 28 de gener de 1982 per iniciativa d’un grup d’alumnes de l’escola Vedruna. Després dels primers mesos emetent des d’un domicili particular, es va traslladar a La Gorga. Aquell projecte acabaria evolucionant fins a convertir-se en Ràdio Palamós.

Amb el pas dels anys, l’edifici va anar quedant obsolet i es va plantejar una reforma integral que permetés recuperar-lo com a equipament cultural. Després de les obres de remodelació, el 27 d’octubre de 1996 va entrar en funcionament el nou Centre Cultural La Gorga.

L’equipament incorporava un teatre-auditori amb més de 300 localitats, diferents espais polivalents i les dependències municipals de Cultura. La Gorga tornava així a tenir un paper central en l’activitat cultural de Palamós, ara adaptada a les necessitats d’un equipament escènic modern.

Des d’aleshores, el teatre ha acollit programació professional de música, teatre i dansa, així com representacions, concerts i activitats organitzades per les entitats del municipi.

L’any 2016 ja s’havien celebrat els vint anys d’aquesta nova etapa de La Gorga. Tres anys després, l’efemèride anava més enrere i commemorava els 120 anys de l’edifici original inaugurat el 1899.

La celebració principal es va fer el diumenge 17 de febrer de 2019, quatre dies després de la data exacta de l’aniversari. L’Ajuntament va preparar una jornada que servia per repassar els diferents usos i transformacions que havia viscut l’immoble.

A la plaça del Teatre es va instal·lar una exposició fotogràfica dedicada a la història de La Gorga i es va descobrir una placa d’interpretació històrica de l’edifici.

La Coral El Progrés va tornar a tenir un paper destacat en la celebració. La seva participació permetia unir les dues dates: havia estat present en la inauguració de 1899 i tornava a actuar en la commemoració 120 anys després.

La jornada es va completar amb un vermut popular i música de Roger Canals.

La Gorga arribava a l’aniversari mantenint una activitat cultural intensa. Durant el 2018 havia acollit 172 espectacles i activitats, amb aproximadament 30.800 espectadors.

Els 120 anys permetien repassar una trajectòria marcada pels canvis d’ús, però sempre vinculada a l’activitat social i cultural de Palamós. El mateix edifici que havia obert les portes el 1899 per acollir balls, concerts, una biblioteca i trobades ciutadanes continuava, més d’un segle després, reunint públic al voltant de la música, el teatre, la dansa i les activitats de les entitats locals.

Bibliografia

Ràdio Capital, «Francesc Subirats: “El teatre a Palamós està en un moment òptim i no para de créixer”», 17 de febrer de 2019:
https://www.radiocapital.cat/teatre-la-gorga-palamos-celebra-120-anys/

Ràdio Palamós, «Palamós celebra els 120 anys de La Gorga», febrer de 2019:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500009826/palamos-celebra-els-120-anys-de-la-gorga/0?page=2774

Ràdio Palamós, informació sobre la participació de la Coral El Progrés en els 120 anys de La Gorga, febrer de 2019:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500009826/palamos-celebra-els-120-anys-de-la-gorga/0?page=2769

Servei d’Arxiu Municipal de Palamós, documentació sobre la història cultural i musical de Palamós i l’etapa del cinema Conchs:
https://docs.serveiarxiumunicipalpalamos.cat/wordpress/wp-content/uploads/difusio/premi-de-recerca-vila-de-palamos/resums-dels-treballs/Q15_ASSOCIACIO_MUSICA_PALAMOS_digital.pdf

Ràdio Palamós, «20 anys de La Gorga aquest 2016», 2016:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500005798/20-anys-de-la-gorga-aquest-2016/0?page=2760

Ràdio Palamós, «Festa, pastís i sorpreses per celebrar els 20 anys de La Gorga», octubre de 2016:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500005477/festa-pastis-i-sorpreses-per-celebrar-els-20-anys-de-la-gorga/0?page=8998

Ajuntament de Palamós / InfoPalamós, informació sobre el Centre Cultural La Gorga:
https://infopalamos.cat/mes-de-dues-mil-persones-gaudeixen-dels-actes-de-celebracio-del-quinze-aniversari-del-centre-cultural-la-gorga/

Ràdio Palamós, «Els pioners de Ràdio Palamós en recorden el naixement 40 anys després», 2022:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500015630/els-pioners-de-rdio-palamos-en-recorden-el-naixement-40-anys-despres/0?page=1637

TV Costa Brava, «La Gorga compleix 120 anys amb bona salut i l’aspiració de seguir creixent», 2019:
https://www.tvcostabrava.com/joana-valent/cultura/historia/la-gorga–compleix-120-anys-amb-bona-salut-i-laspiracio-de-seguir-creixent

El 25 de juny de 2017, Palamós i l’Ametlla de Mar van formalitzar el seu agermanament en un acte al castell de Sant Esteve de Mar. Els alcaldes dels dos municipis, Lluís Puig i Jordi Gaseni, van signar un acord que posava per escrit una relació construïda durant dècades a partir de la pesca, els vincles familiars i els moviments de població entre les dues viles marineres.

La signatura es va fer a les onze del matí, coincidint amb la Festa Major de Palamós. L’elecció del castell de Sant Esteve no era casual. Es buscava un espai relacionat amb els orígens de la vila i amb el seu passat mariner per formalitzar una relació que també havia nascut al voltant del mar.

Els lligams entre Palamós i l’Ametlla de Mar eren molt anteriors a l’acord institucional. Durant bona part del segle XX, diverses famílies de pescadors procedents de l’Ametlla es van instal·lar a Palamós i es van incorporar a l’activitat pesquera local.

Aquells moviments van acabar creant una xarxa de relacions familiars entre les dues poblacions que es va mantenir durant generacions. Quan es va preparar l’agermanament, ja hi havia famílies palamosines amb fins a quatre generacions d’arrels vinculades a l’Ametlla de Mar.

Els dos municipis compartien també característiques econòmiques i socials. Tots dos havien crescut amb una forta vinculació al port i a la pesca, i durant dècades els pescadors i les seves famílies havien mantingut contactes entre les dues poblacions.

La relació ja havia tingut una primera expressió institucional més de quaranta anys abans. L’any 1975, l’Ametlla de Mar va decidir posar el nom de Palamós a un dels seus carrers.

L’Ajuntament de Palamós va correspondre al gest aquell mateix any. El 29 de juliol de 1975, el Ple va acordar donar el nom de l’Ametlla de Mar a la via que uneix la plaça de la Catifa amb el far. D’aquesta manera, molt abans de l’agermanament oficial, les dues poblacions ja s’havien dedicat mútuament un carrer.

El procés per formalitzar definitivament aquesta relació es va reprendre l’any 2016. El 13 de maig, una delegació de Palamós encapçalada per l’alcalde Lluís Puig va visitar l’Ametlla de Mar i es va reunir amb l’alcalde Jordi Gaseni i representants del govern municipal.

En aquella trobada es va acordar començar a treballar en un protocol d’agermanament. La intenció era identificar àmbits compartits i establir un marc estable per impulsar intercanvis entre les dues poblacions.

Els gestos de reciprocitat van començar abans que l’acord quedés formalitzat. El juny de 2016, Jordi Gaseni va ser el pregoner de la Festa Major de Palamós.

Uns mesos després, durant les Festes de la Candelera de 2017, va ser Lluís Puig qui va assumir el pregó de la Festa Major de l’Ametlla de Mar. La programació d’aquells dies va incloure també activitats relacionades amb Palamós.

El pas administratiu decisiu va arribar el 13 de juny de 2017. El Ple de l’Ajuntament de Palamós va aprovar per unanimitat el protocol d’agermanament amb l’Ametlla de Mar.

Dotze dies més tard es va fer la signatura pública al castell de Sant Esteve. Lluís Puig i Jordi Gaseni van rubricar el document davant de representants de les dues corporacions municipals i de persones vinculades als dos municipis.

Els parlaments van recordar especialment les famílies de pescadors de l’Ametlla que s’havien establert a Palamós i havien contribuït a crear els lligams personals que explicaven l’agermanament.

Durant la cerimònia també es van intercanviar diferents obsequis institucionals. L’Ametlla de Mar va lliurar a Palamós imatges de la participació de Lluís Puig en el pregó de la Candelera, mentre que Palamós va entregar una reproducció de l’entrada a la badia, l’any 1668, del vaixell de Cosme de Mèdici.

La jornada d’agermanament va continuar aquella mateixa tarda a l’Arbreda Municipal. La Banda de la Cala, de l’Ametlla de Mar, hi va oferir un concert que va incloure peces vinculades a la població i el seu himne.

L’actuació va acabar amb la participació del cantautor Miquel del Roig, que va interpretar La Farola acompanyat pels músics de la banda.

L’acord preveia que, a partir de l’agermanament, els dos ajuntaments impulsessin noves activitats conjuntes i intercanvis socials i culturals. També es plantejava la creació d’una comissió tècnica mixta que permetés donar continuïtat a la relació.

El procés institucional encara tenia pendent un últim pas. El Ple de l’Ametlla de Mar va ratificar formalment el protocol a finals de gener de 2018.

El 3 de febrer d’aquell any, coincidint amb les Festes de la Candelera, una delegació de Palamós es va desplaçar fins a l’Ametlla de Mar per celebrar l’acte recíproc de l’agermanament. Hi van participar representants municipals i entitats palamosines, entre les quals la Colla Gegantera i els Grallers.

L’agermanament iniciat formalment el 2017 convertia així en acord institucional una relació que feia dècades que existia entre les dues poblacions. Els vincles creats per les famílies de pescadors, els carrers dedicats mútuament des de 1975 i els intercanvis entre Palamós i l’Ametlla de Mar acabaven tenint un reconeixement oficial.

Bibliografia

Ràdio Capital, «Palamós i l’Ametlla de Mar preparen la celebració dels deu anys del seu agermanament», 31 de juliol de 2026:
https://www.radiocapital.cat/palamos-i-lametlla-de-mar-preparen-la-celebracio-dels-deu-anys-del-seu-agermanament/

La Cala RTV, «L’Ametlla de Mar i Palamós inicien el procés per a poder-se agermanar», 2016:
https://www.ametllamar.cat/lacalartv/entrada/2016/6/4/lametlla-de-mar-i-palamos-inicien-el-proces-per-a-poder-se-agermanar

La Cala RTV, «La Candelera 2017 ens agermana», febrer de 2017:
https://www.ametllamar.cat/lacalartv/entrada/2017/2/1/la-candelera-2017-ens-agermana

Ràdio Palamós, «El Ple aprovarà demà l’agermanament amb l’Ametlla de Mar», juny de 2017:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500006678/el-ple-aprovar-dem-lagermanament-amb-lametlla-de-mar/0?page=3

La Cala RTV, «Diumenge se signarà l’acord oficial d’agermanament entre Palamós i l’Ametlla de Mar», 22 de juny de 2017:
https://www.ametllamar.cat/lacalartv/entrada/2017/6/22/diumenge-se-signara-lacord-oficial-dagermanament-entre-palamos-i-lametlla-de-mar

Ràdio Palamós, «Els alcaldes de Palamós i l’Ametlla firmen l’acord d’agermanament», 25 de juny de 2017:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500006751/els-alcaldes-de-palamos-i-lametlla-firmen-lacord-dagermanament/0?page=3

La Cala RTV, «Sensacions a flor de pell en la signatura d’agermanament a Palamós», 26 de juny de 2017:
https://www.ametllamar.cat/lacalartv/entrada/2017/6/26/sensacions-a-flor-de-pell-en-la-signatura-dagermanament-a-palamos

Ràdio Palamós, «Diumenge de Festa Major a Palamós», juny de 2017:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500006746/diumenge-de-festa-major-a-palamos/0?page=3

Ràdio Palamós, «El Ple de l’Ametlla de Mar aprova l’agermanament amb Palamós», gener de 2018:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500007876/el-ple-de-lametlla-de-mar-aprova-lagermanament-amb-palamos/0?page=2770