Palamós ha viscut un 2025 de primera línia informativa. El canvi d’alcaldia, la consulta sobre el topònim “Palamós i Sant Joan”, les obres del passeig del Mar, els grans festivals culturals i l’activitat vinculada al mar han marcat l’agenda d’un municipi que es mira al futur sense perdre de vista la seva identitat marinera.
Canvi d’alcaldia i nou escenari polític
Un dels grans titulars de l’any ha estat el relleu a l’alcaldia. Lluís Puig ha renunciat al càrrec i ha obert un nou escenari polític al municipi, després d’anys de ser una de les figures clau de la política palamosina.
El pas següent ha arribat amb la renovació del pacte entre el Partit dels Socialistes de Catalunya i Esquerra Republicana, que ha situat Maria Puig com a nova alcaldessa de Palamós.
Aquest nou lideratge manté l’aposta per les grans línies de govern que ja s’havien fixat, però també ha obert expectatives sobre el to i l’estil polític de la nova etapa.
La consulta sobre el topònim “Palamós i Sant Joan”
El debat identitari ha tingut un protagonista clar: la proposta d’incorporar Sant Joan al topònim municipal. L’Ajuntament ha plantejat una consulta perquè els veïns decideixin si el nom oficial ha de passar a ser “Palamós i Sant Joan”.
Durant les setmanes prèvies, la discussió ha anat molt més enllà de la qüestió administrativa. S’hi han barrejat arguments històrics, identitaris i pràctics, i també s’han sentit veus que demanaven més informació i debat previ. La jornada de votació ha tancat aquest procés, amb un resultat que ha servit per prendre el pols a com la ciutadania entén la relació entre Palamós i Sant Joan i canviar així el topònim del municipi.
En paral·lel, el mateix any ha vist altres moviments estratègics, com la compra de locals a les galeries Carme per convertir-los en espais municipals polivalents i reforçar l’oferta d’equipaments per a entitats i projectes comunitaris.
Les obres del passeig del Mar i la polèmica de la fira
Si hi ha una imatge que resumeix el 2025, són les tanques d’obra i la maquinària pesada al passeig del Mar. El projecte de reforma d’aquest espai clau ha marcat bona part de l’any. El delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, ha visitat les obres i ha posat en valor la transformació d’un dels punts més emblemàtics del front marítim.
El municipi ha anat obrint trams renovats del passeig, que han permès començar a veure el resultat d’aquesta intervenció: un espai més accessible, ordenat i pensat per al vianant.
Però les obres també han tingut cost polític i social. Una de les polèmiques més destacades ha estat la decisió dels firaires de no instal·lar la fira durant la Festa Major, justament per l’afectació del passeig.
La mescla de tradició festiva, impacte econòmic i obres públiques ha marcat un debat intens sobre com s’han de gestionar les grans actuacions urbanes sense trencar l’equilibri amb la vida al carrer.
Cultura, festivals i vida al carrer
Malgrat les obres, Palamós no ha renunciat a la seva agenda cultural. El festival Amb So de Cobla ha celebrat la seva novena edició al municipi, convertint-lo en capital de la cobla i posant la música de casa al centre de l’escena.
La programació ha combinat propostes per a públics diversos i ha consolidat el festival com una de les cites imprescindibles de l’estiu.
El balanç de l’edició confirma aquest impuls: prop de 6.500 espectadors han passat pels concerts, xifres que reforcen el pes del festival en el calendari cultural palamosí.
A banda d’Amb So de Cobla, el municipi ha continuat apostant per campanyes i esdeveniments que combinen cultura, gastronomia i promoció econòmica: des de l’Escudella de Palamós, que s’ha pogut tastar en diversos restaurants del municipi, fins a “Temps de Taverna”, que ha omplert tavernes del municipi amb tapes, música i homenatges a figures clàssiques de la cultura de taverna.
Tot plegat ha reforçat la imatge d’un Palamós que manté viu el carrer i el port com a grans escenaris culturals.
Mar, economia blava i habitatge cooperatiu
La relació de Palamós amb el mar ha anat més enllà de la postal. La jornada “Palamós Millora, tradició i innovació a l’economia blava” ha servit per connectar empreses, administracions i entitats vinculades a l’activitat marítima, amb l’objectiu de reforçar un model econòmic sostenible i generador d’oportunitats.
En paral·lel, el projecte d’habitatge cooperatiu Terra de Mar, a l’avinguda Catalunya, ha continuat avançant com a exemple de col·laboració entre el sector públic i el cooperatiu per oferir habitatge assequible i estable. L’obertura de nous períodes d’inscripció i la consolidació del model de cessió d’ús han situat el projecte com una referència a escala comarcal.
Pel que fa al comerç, l’Ajuntament ha impulsat noves línies d’ajuts per dinamitzar l’eix comercial i donar suport a la implantació de nous establiments i a la renovació de tendals.
Són mesures que busquen mantenir viu el teixit de petites botigues i reforçar la imatge urbana del municipi.
Un any de transició i d’oportunitats
El 2025 ha estat, en molts sentits, un any de transició per a Palamós: amb un relleu a l’alcaldia i un nou lideratge polític; amb un debat obert sobre com es vol anomenar i explicar el municipi (“Palamós i Sant Joan”); amb un passeig del Mar en obres que, a la vegada, genera incomoditats i obre la porta a un espai renovat; i amb una agenda cultural, gastronòmica i marítima que manté el municipi en el centre de l’activitat a la Costa Brava.
Palamós tanca el 2025 mirant el 2026 amb un missatge clar: aprofitar els canvis perquè la transformació urbanística i política vagi acompanyada de més qualitat de vida, més cohesió i més oportunitats per a qui hi viu i hi treballa.
