El Patronat de Turisme Costa Brava activa un pla per captar turistes del Benelux

Per
Redacció
-

El Patronat de Turisme Costa Brava Girona ha activat un pla promocional específic per captar turistes del Benelux, amb l’objectiu de reforçar aquest mercat a la Costa Brava i al Pirineu de Girona i incrementar l’arribada de visitants durant aquesta temporada.

La iniciativa es posa en marxa després d’una lleu davallada de visitants i pernoctacions, especialment en el cas del turisme belga, mentre que el neerlandès ha mantingut xifres estables, fet que ha evidenciat la necessitat de reforçar la promoció en aquests països.

Tot i aquest descens, el Benelux continua sent el segon mercat internacional per a les comarques gironines, amb un volum destacat de visitants i estades que el situen com un segment estratègic per al sector turístic.

Per revertir la tendència, el pla inclou diverses accions com la participació en fires internacionals, trobades professionals, viatges de familiarització i una campanya publicitària a ciutats com Brussel·les i Amsterdam, a més de col·laboracions amb mitjans i creadors de continguts.

Des del Patronat es destaca que es tracta d’un mercat fidel i amb gran capacitat de retorn, i es considera clau per consolidar la destinació en un context internacional canviant, reforçant la seva imatge com un espai segur i atractiu.

Supermatí – 24 març 2026

Per
Ràdio Capital
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 24 març 2026
Loading
/

Més de 80 empresaris reben formació sobre l’atenció en llenguatge de signes

Per
Redacció
-
Cambra de comerç de palamós llenguatge de signes

Més de 80 empresaris del Baix Empordà han participat en una formació en llenguatge de signes. La iniciativa ha volgut millorar la inclusió i l’accessibilitat en el sector turístic. La proposta s’ha emmarcat dins el programa Biosphere, que ha promogut la sostenibilitat empresarial. Les empreses han hagut d’assistir a una jornada col·lectiva. Enguany, la Cambra de Comerç de Palamós ha apostat per una temàtica social.

La jornada ha posat el focus en l’atenció a persones sordes  i s’ha volgut sensibilitzar sobre la seva realitat. El president de la Cambra, Pol Fages, ha obert la sessió. També hi ha participat Judit Gonzàlez, directora general de l’Hostalillo. Tots dos han destacat la necessitat d’un turisme més inclusiu.

La formació s’ha desenvolupat durant dos dies i l’associació Casmacs ha conduït les sessions. Lara Roca, de Vinea, hi ha col·laborat. Els participants han treballat eines pràctiques de comunicació i també han après a anticipar necessitats i oferir informació clara.

Les sessions han inclòs recursos adaptats. Els assistents han practicat l’ús del llenguatge escrit i aplicacions de missatgeria. També han après nocions bàsiques de llengua de signes aplicades al sector serveis. Els participants han valorat positivament la formació. Han destacat que ara poden mantenir converses senzilles. Han considerat que és un pas cap a un territori més inclusiu.

La Bisbal aprova definitivament la renovació de la canonada principal d’aigua

Per
Redacció
-

La Bisbal d’Empordà ha aprovat definitivament la renovació de la canonada principal de distribució d’aigua, un projecte clau que permetrà avançar cap a la licitació i execució de les obres en els pròxims mesos.

L’actuació substituirà una canonada antiga de fibrociment amb un alt grau de deteriorament, que ha provocat avaries recurrents, i es canviarà per una nova conducció més ampla i resistent que millorarà la capacitat i la fiabilitat del servei.

El projecte té un pressupost d’uns 600.000 euros i preveu renovar prop de 700 metres de xarxa, en un tram situat entre el carrer Canigó i la zona de Mas Clarà.

Les obres s’executaran en diversos trams i afectaran també el municipi de Forallac, amb l’objectiu de reduir les afectacions al trànsit i als veïns mentre durin els treballs.

Aquesta intervenció forma part d’un pla més ampli de millora de les infraestructures hídriques, que inclou noves actuacions per modernitzar la xarxa i garantir un subministrament d’aigua més eficient i estable al municipi.

El dret com a font d’igualtat

Per
Neus Colomer
-
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
El dret com a font d'igualtat
Loading
/

En les darreres setmanes, el panorama polític ha tornat a situar el debat sobre el burca i el niqab al centre de l’esfera pública. La ultradreta ha iniciat un fals debat feminista, com a excusa per incentivar el racisme i la islamofobia.

Ara bé, el fet que el debat estigui instrumentalitzat no ens ha de fer caure en la inacció. Ignorar el problema per no fer el joc a la ultradreta és una frivolitat que acabem pagant les societats democràtiques.

El model multicultural ha fracassat perquè ha confós la tolerància amb el relativisme moral. No tot és acceptable sota el paraigua de la cultura. No permetem el matrimoni infantil, per tant, no hauríem de permetre símbols que anul·len la personalitat jurídica i social de la dona.

Vivim en una excepció històrica. La societat laica occidental, tal com la coneixem, amb prou feines té unes dècades de consolidació. Som una anomalia en un món on la religió sol ser l’eix vertebrador. El nostre sistema té com a centre el Dret i l’individu; el dret religiós té com a centre el dogma.

Quan aquests dos mons col·lisionen —ja sigui amb els testimonis de Jehovà i les transfusions de sang, els evangelistes que veten la biologia a les escoles, o l’ús del burca—, el veredicte ha de ser clar: en un estat de dret, el dret ha de predominar sobre la religió. No podem permetre «tractes especials» que vulneren el pacte d’igualtat.

Al nostre país el fet de ser un Estat aconfessional encara ens genera més contradiccions a l’hora de posar límits a les religions. Mentre que la laïcitat busca la invisibilitat de la religió en l’esfera pública de l’Estat -com es el cas de França-, l’aconfessionalitat admet que la religió existeix i opta per col·laborar amb ella sense adoptar-ne cap com pròpia, i al final s’acaba essent permissiu amb la seva presencia a l’esfera pública.

Ser occidental no és una qüestió d’etnia, sinó d’adhesió a un conjunt de valors: igualtat home-dona, laïcisme i primacia de la llei. Qui decideix viure en aquesta societat ha d’acceptar que el pacte d’igualtat és innegociable.

Si no som capaços de defensar la nostra identitat jurídica davant de sistemes teocràtics, acabarem desmantellant els drets que tant han costat de conquerir. La defensa del nostre sistema no és racisme; és la garantia que ningú, sota cap concepte o religió, visqui com un ciutadà de segona.

El Festival Strenes 2026 torna a Girona amb noves propostes musicals com la Ludwig Band, Maria Arnal, Sílvia Pérez Cruz o Els Amics de les Arts

Per
Ràdio Capital
-

La ciutat de Girona tornarà a ser l’epicentre de la música en català aquesta primavera amb la desena edició del Festival Strenes, que arrencarà a finals del mes de març amb una programació marcada per estrenes de discs, inicis de gira i concerts especials. La proposta, ja consolidada dins el calendari cultural, reunirà artistes de renom i emergents en diferents espais de la ciutat.

El festival ofereix al públic les primeres presentacions de nous treballs discogràfics i espectacles que posteriorment giraran per tot el país com per exemple el disc “Pel barri es comenta” de la Ludwig Band, el nou projecte en solitari “AMA” de Maria Arnal, l’espectacle de Joan Dausà, el nou disc “Quin goig” de Dan Peralbo i El Comboi, Els Amics de les Arts en un doble concert el 2 de maig amb motiu dels 20 anys i doble concert del grup Buhos el 3 de maig, entre altres noms destacats que es poden consultar a www.festivalstrenes.cat.

Com és habitual, el gruix dels concerts tindrà lloc durant el mes d’abril, amb actuacions repartides entre l’Auditori de Girona, el Teatre Municipal, la sala La Mirona i altres escenaris habituals del festival, així com alguns espais a l’aire lliure que formen part de la programació de primavera.

Vincular música i ciutat

Des de la seva creació, Strenes ha apostat per vincular la música amb la ciutat, programant concerts en equipaments culturals i espais emblemàtics de Girona, fet que contribueix a atraure públic de les comarques gironines i d’altres punts del país.

Territori cultura AMIC i Diputació

 

1...183184185...7.047Pàgina 184 de 7.047