Privat: El Consorci d’Aigües comença demà, dissabte, els treballs de reparació de l’emissari submarí de la platja de Castell
El Baix Empordà és la segona comarca de Catalunya amb més incidències registrades a les zones de bany des de l’inici de la campanya d’estiu. Segons les dades de Protecció Civil de la Generalitat, el telèfon d’emergències ha rebut 277 trucades relacionades amb platges i aigües interiors de la comarca, només superades pel Barcelonès. En el conjunt de Catalunya, el servei ha gestionat més de 2.000 trucades, corresponents a més de 1.300 incidents.
Aquest increment de l’activitat coincideix amb una temporada marcada per l’augment dels ofegaments i dels accidents aquàtics. Des de mitjan juny, quan va començar la campanya de bany, 29 persones han mort ofegades i 55 més han resultat ferides a Catalunya. En les mateixes dates de l’any passat s’havien registrat 22 víctimes mortals i 33 persones ferides.
Protecció Civil atribueix aquest augment, en part, a les altes temperatures, que han incrementat notablement l’afluència de banyistes a platges, piscines i espais d’aigües interiors durant les darreres setmanes.
L’organisme alerta especialment de la situació de dos col·lectius vulnerables: els infants i les persones grans. En el cas dels nens, recorda que poden ofegar-se en pocs segons i sense fer soroll, motiu pel qual recomana no perdre’ls mai de vista mentre són dins o a prop de l’aigua. Pel que fa a la gent gran, aconsella evitar el bany si es troben cansats, marejats o amb qualsevol malestar.
Les dades també mostren que les platges concentren el nombre més elevat de víctimes mortals, mentre que les piscines registren el nombre més alt de persones ferides, sobretot entre els menors d’edat. En el cas de les aigües interiors, aquest estiu ja s’han igualat les víctimes mortals registrades durant tota la campanya de l’any passat.
Davant aquesta situació, Protecció Civil insisteix que cal banyar-se només en espais habilitats i, sempre que sigui possible, amb servei de socorrisme. També recomana respectar les zones delimitades, evitar el bany després de consumir alcohol o si no es tenen bones condicions físiques, i avisar immediatament el telèfon d’emergències davant qualsevol situació de risc.
Hi ha poques figures que encaixin millor amb ‘L’amor també deixa rastre’, el lema d’enguany del Festival de Torroella, que Ludwig van Beethoven. El compositor alemany va escriure algunes de les obres més transcendents de la història de la música mentre assumia que perdia progressivament l’oïda, una tragèdia personal que, lluny d’aturar-lo, va acabar transformant la seva manera de crear. És precisament aquesta petjada, la d’un artista que va convertir el dolor en bellesa i que segles després continua emocionant el públic, la que ha servit aquest divendres per donar el tret de sortida a la 46a edició del festival, de la mà de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i Josep Colom.
L’encarregada d’obrir el festival aquest divendres a l’Espai Ter ha estat l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), que ha tornat a Torroella de Montgrí després d’haver inaugurat també l’edició del 2024. Aquesta vegada, dirigida pel bielorús Vitali Alekseenok, que debutava al festival, i amb Josep Colom, un dels pianistes catalans de més prestigi internacional i reconegut especialment per la profunditat de les seves interpretacions de Beethoven, com a solista.
Per a aquesta inauguració, el festival no ha escollit dues obres qualsevol. La primera part ha estat protagonitzada pel Concert per a piano i orquestra núm. 5 en Mi bemoll major, Op. 73, conegut popularment com ‘Emperador’, l’últim concert per a piano que va escriure Beethoven. El compositor va començar-ne l’escriptura el 1809, mentre Viena era bombardejada per les tropes de Napoleó.
En aquesta obra, el piano deixa de ser un simple instrument virtuós per dialogar de tu a tu amb l’orquestra, una innovació que marcaria la història del gènere. I que ha defensat a la perfecció Josep Colom, que s’ha endut una llarga ovació del públic i ha sortit quatre vegades a saludar. El pianista ha retornat l’escalf rebut amb un obsequi en forma de sonata.
La segona part del concert ha conduït el públic fins a la Simfonia núm. 6 en Fa major, Op. 68, ‘Pastoral’, una de les obres més personals del compositor. Escrita quan Beethoven ja convivien amb una sordesa cada vegada més severa, la simfonia és, segons el mateix festival, la resposta artística a aquest conflicte interior. Lluny del dramatisme de la Cinquena Simfonia, la Pastoral retrata la serenitat del paisatge, la força de la natura i la reconciliació amb la vida, fins al punt que el festival la defineix com la sublimació de la resignació davant la malaltia.
L’elecció d’aquest programa també serveix d’avantsala al bicentenari de la mort de Beethoven, que es commemorarà l’any 2027. Però més enllà de l’efemèride, encaixa amb la idea que travessa tota aquesta edició del Festival de Torroella: reivindicar la música com una empremta capaç de sobreviure al temps. Sota el lema ‘L’amor també deixa rastre’, el festival de Torroella convida a pensar en totes aquelles experiències que continuen actuant en nosaltres molt després d’haver-les viscut: les absències, les ferides, la memòria, però també la bellesa i la capacitat transformadora de l’art.
La directora del certamen, Montse Faura, planteja el festival com una «constel·lació» de concerts més que no pas una simple successió d’actuacions, on passat i present conviuen i on la música esdevé un espai per pensar la memòria, les absències, la bellesa i les emocions que continuen actuant en nosaltres molt després d’haver estat viscudes. «Traçant aquestes constel·lacions, amb gèneres i llenguatges diferents dintre les músiques clàssiques, sí que hi ha alguna cosa que ens fa humans als humans, i que també fa humans els músics i els compositors, i és aquesta mirada cap a la llum, cap a l’escletxa, la ferida, la foscor, l’ordre, l’aventura i això ens connecta», ha afirmat en declaracions a l’ACN.
Aquest fil conductor també travessarà la resta de la programació fins al 21 d’agost. L’endemà de la inauguració, l’Orquestra Simfònica del Vallès i el violoncel·lista Pablo Ferrández homenatjaran Pau Casals coincidint amb els 150 anys del seu naixement. També hi actuaran la Mahler Chamber Orchestra amb Daniïl Trífonov i Daniel Harding, la soprano Nadine Sierra, la Freiburger Barockorchester, l’English Chamber Orchestra o la Venice Baroque Orchestra. El festival estrenarà, a més, el nou quartet de corda de Joan Magrané interpretat pel Quartet Diotima i mantindrà la seva aposta per la música antiga amb formacions com The Tallis Scholars, Cantoría, Le Poème Harmonique o Concerto 1700 amb Laura Marchal.
El 2025, l’Ítaca Sant Joan va superar les 25.000 entrades venudes durant les tres nits de concerts a la Platja Gran de l’Estartit. Va ser la convocatòria amb més públic de la història de la cita i el principal esdeveniment de la tretzena edició del Festival ÍTACA.
Els concerts es van celebrar els dies 20, 21 i 23 de juny. L’organització havia ampliat l’aforament i havia afegit una jornada a la programació de l’Estartit. La previsió de públic ja era elevada mesos abans, amb un 70% de les entrades venudes al març.
La primera nit va estar dedicada a la música independent. Maria Jaume va obrir la programació, seguida de Viva Suecia i Carolina Durante. Serial Killerz va tancar la jornada amb una sessió que combinava música electrònica i bateria en directe.
El moment de més afluència va arribar el dissabte 21 de juny. Oques Grasses va reunir 12.000 persones en una nit amb totes les entrades exhaurides. El grup es trobava immers en la gira de comiat Coda i la seva actuació a l’Estartit era una de les poques que havia programat aquell any. El cartell també incloïa Dan Peralbo i el Comboi, Greta i DJ Trapella.
Durant aquesta segona jornada es va oferir un espectacle de 300 drons sobre la Platja Gran. La proposta, produïda per Flock Drone Art, va utilitzar les Illes Medes i el litoral de l’Estartit com a escenari. El recinte també va recuperar el Cavall de Troia, una escultura mòbil de quatre metres creada pel col·lectiu empordanès La Llata.
La programació es va acabar el 23 de juny, coincidint amb la revetlla de Sant Joan. Ouineta va obrir la nit i va donar pas a Figa Flawas. Mushka va aparèixer durant l’actuació del grup de Valls abans d’oferir el seu propi concert, en què va presentar el disc Nova Bossa. DJ Capde va tancar la festa de matinada.
L’Ítaca Sant Joan havia començat a créixer a l’Estartit durant la segona meitat de la dècada anterior. El 2019, en la seva quarta edició, ja havia reunit unes 10.000 persones dins del recinte durant dues nits. La programació multitudinària prevista per al 2020 es va haver de suspendre per les restriccions de la pandèmia. Els concerts van tornar a la Platja Gran el 2021 amb el públic assegut, aforament limitat i distància entre els grups d’assistents. El gran format es va recuperar posteriorment.
El balanç final del Festival ÍTACA 2025 també va marcar un màxim en el conjunt de la programació. La tretzena edició va superar els 35.000 espectadors, amb vint actuacions repartides entre set municipis de l’Empordà i una ocupació mitjana del 95%. Més de dues terceres parts del públic es van concentrar durant les tres nits celebrades a l’Estartit.
Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.
Al festival Cap Roigde Calella de Palafrugell avui és el torn de Miki Nuñez, cantant i compositor que combina pop amb influències de música festiva, rumba i sons mediterranis. Les seves cançons destaquen per melodies optimistes i lletres properes. En aquesta gira presenta els temes del seu últim treball, juntament amb alguns dels èxits que han marcat la seva trajectòria, en un directe enèrgic i pensat per connectar amb el públic. El concert començarà a les 22:15 a l’escenari dels jardins de Cap Roig. Encara queden entrades en aquest enllaç.
A Torroella de Montgrí, en el marc del Festival de Torroella, avui actua l’Orquestra Simfònica del Vallès i Pablo Ferrández. El concert ret homenatge a Pau Casals en el 150è aniversari del seu naixement. El programa inclou el Concert per a violoncel en mi menor d’Edward Elgar, una obra molt vinculada a Casals. També s’hi interpretarà la sardana Sant Martí del Canigó, escrita pel mateix músic durant el seu exili a Prada de Conflent. La vetllada es completarà amb Romeu i Julieta, l’obertura fantasia de Piotr Ilitx Txaikovski, una obra de gran intensitat dramàtica inspirada en la tragèdia de William Shakespeare. El concert començarà a les 20:30 a l’Auditori Espai Ter. Les entrades es poden adquirir en aquest enllaç.
En el festival Sons del Món de Roses actuaran Gossos i Lax’n Busto. Els dos grups tornaran a compartir escenari vint anys després. Les dues bandes oferiran una nit dedicada als grans èxits del pop-rock català. Lax’n’Busto actuarà dins la gira de celebració dels seus quaranta anys de trajectòria. Gossos oferirà l’únic concert d’aquest any, després de la gira de comiat del 2024. El repertori inclourà cançons com Llença’t, Més que la meva sang, Corren i Res tornarà a ser igual. L’escenari estarà a ubicada a la Ciutadella de Roses. El concert de Gossos començarà a les 21:45, mentre que el de Lax’n Busto serà a les 23:45. Encara queden entrades en aquest enllaç.
Festes Majors
Avui a les Comarques Gironines, estan de Festa Major les localitats de Pals, Caldes de Malavella, Sant Feliu de Guíxols, Viladamat, Massanes, Madremanya, Pedret i Marzà, Riells i Viabrea, Palau Santa Eulàlia, Cantallops, Fontcoberta, Parlavà, Beuda i Esclanyà. A les webs municipals i a les xarxes socials de les entitats i comissions de festes trobareu tota la informació i podreu consultar tots els actes.
Palamós i l’Ametlla de Mar han començat a preparar les activitats per commemorar els deu anys del seu agermanament, una efemèride que arribarà el 2027. Els dos ajuntaments volen aprofitar l’aniversari per reforçar una relació marcada pels vincles familiars, socials, culturals i pesquers entre les dues poblacions.
L’alcaldessa de Palamós, Maria Puig, i l’alcalde de l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni, s’han reunit aquesta setmana a Palamós per començar a definir la programació. La trobada ha servit per plantejar les primeres activitats, que començaran durant els pròxims mesos i tindran el seu moment principal al llarg de l’any vinent.
Les festes majors dels dos municipis es plantegen com dos dels punts destacats de la futura programació. Els ajuntaments també volen donar protagonisme a les entitats locals i fomentar els intercanvis entre els habitants de Palamós i l’Ametlla de Mar.
Les propostes abordaran àmbits com la cultura, el patrimoni, la gastronomia, l’esport i les activitats festives. Els dos consistoris també volen fomentar especialment la participació dels joves i de la gent gran, amb l’objectiu d’ampliar els contactes entre el teixit social de les dues poblacions.
Aquesta primera reunió tindrà continuïtat amb noves trobades entre representants dels dos ajuntaments. Els pròxims contactes comptaran amb responsables polítics i personal tècnic municipal per concretar les activitats i establir-ne el calendari.
Palamós i l’Ametlla de Mar van formalitzar el seu agermanament l’any 2017, però els vincles entre les dues poblacions venen de molt abans. La condició de municipis costaners i el pes de l’activitat pesquera van afavorir una estreta relació durant bona part del segle passat.
Durant la primera meitat del segle vint i fins als anys seixanta, diverses famílies de pescadors de l’Ametlla de Mar es van traslladar a Palamós. Els seus descendents han arribat en molts casos a la quarta generació i formen part de l’actual comunitat pesquera palamosina.
La relació institucional també té més de mig segle d’història. L’Ametlla de Mar va dedicar un carrer a Palamós l’any 1975. Aquell mateix estiu, Palamós va donar el nom de l’Ametlla de Mar al carrer situat entre la plaça de la Catifa i el far, en una mostra de reciprocitat entre les dues poblacions.
