Ràdio Capital estrena “Aquella nit al Tiffany’s”, la ficció que recrea l’atemptat fallit a la mítica discoteca de Platja d’Aro

Aquella nit al tiffany's

Ràdio Capital de l’Empordà presenta una de les produccions sonores més ambicioses dels darrers anys: Aquella nit al Tiffany’s, una sèrie de ficció sonora trepidant i colpidora inspirada en fets reals. L’estrena tindrà lloc el dimarts 9 de desembre a les 20 h, amb la publicació simultània dels tres primers capítols al web radiocapital.cat, a La Xarxa+, Ràdio 4, RTVE Play, Spotify, Apple Podcasts, iVoox i YouTube.

La sèrie, que combina un alt nivell de producció sonora amb una narrativa cinematogràfica, reconstrueix l’atmosfera vibrant, contradictòria i perillosa de la Costa Brava dels anys seixanta, en plena dictadura franquista. El seu protagonista, Francesc “Cisco” Ayats, és un jove idealista de divuit anys que, radicalitzat pel context d’opressió i inspirat pel fervor revolucionari, decideix atemptar contra la discoteca Tiffany’s de Platja d’Aro —símbol de modernitat i obertura en un país tancat per la censura.

Amb una Vespa robada i vuit cartutxos de dinamita amagats sota el seient, Cisco s’endinsa en una nit que canviarà per sempre el destí de la seva vida. El que havia de ser un gest de rebel·lia esdevé una fugida desesperada pels carrers deserts de la Costa Brava, fins a la seva detenció i tortura a mans de la Guàrdia Civil. Dècades més tard, una periodista obstinada, Alba Mora, interpretada per Sílvia Pedret, intentarà reconstruir aquella història i entendre fins a quin punt la memòria pot salvar o condemnar.

Aquella nit al Tiffany’s és una producció de l’Escola de Ràdio i Periodisme Digital de l’Empordà, per a Ràdio Capital de l’Empordà, en coproducció amb La Xarxa i Ràdio 4, i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El projecte compta amb un equip creatiu de primer nivell: Miquel Curanta Girona n’assumeix la direcció i la supervisió creativa, Adrià Pujol Cruells firma el guió, Toni Sellas Güell s’encarrega de la direcció d’actors i l’assessorament narratiu, Joan Gasull (autor del llibre El pacifista que volia volar una discoteca, editat per Llibres del Segle) n’és l’assessor editorial, i Salvador Coromina és el responsable del disseny sonor.

La sèrie està inspirada en els fets reals relatats per Joan Gasull al seu llibre El pacifista que volia volar una discoteca, on es detalla la història de Cisco Ayats i el context històric de la Costa Brava en aquella època, un moment marcat per les lluites ideals, la repressió política i els somnis trencats. A través d’una dramatització emocional i sòbria, Aquella nit al Tiffany’s ofereix una nova visió d’aquella història, amb un to profundament humà i introspectiu.

El repartiment de la sèrie inclou més de quaranta actors i actrius, amb noms destacats com Pep Cruz, Oriol Casals, Sílvia Pedret, Lluïsa Mallart, Carles Davó, Lluïsa Martínez, Dani Cortés i Dome Grané, entre molts altres. La producció compta també amb les veus de periodistes i col·laboradors habituals de Ràdio Capital, que participen en diversos papers secundaris.

La banda sonora és un dels grans valors de la sèrie. Cada capítol inclou una cançó original que connecta directament amb el relat que s’hi explica:

  • Alta traïció, de Clara Peya i Salvador Sobral

  • Tinc un bèstia dintre meu, de Quimi Portet

  • I la pluja es va assecar, de Roger Mas

  • Flors i violes, d’Adrià Puntí

  • 300 crits, de Marina Rossell

  • Perdó, de Sanjosex, amb una versió orquestral per a piano i cordes de Joan Sala creada expressament per al capítol final.

Amb sis episodis d’entre 20 i 25 minuts, Aquella nit al Tiffany’s combina ficció històrica, memòria i emoció, convidant l’oient a reviure una part desconeguda del passat recent de Catalunya. La seva factura tècnica i el seu rigor narratiu consoliden Ràdio Capital com un dels referents de la ficció sonora en català.

L’equip de la ràdio ha destacat que aquest projecte “representa una aposta per la innovació, la qualitat i la llengua”, i que Aquella nit al Tiffany’s és “una mostra de com la ràdio pot seguir emocionant i fent reflexionar a través del so”.

Els tres primers capítols estaran disponibles a partir del 9 de desembre a les 20 h, i els tres restants s’estrenaran setmanalment fins a completar la sèrie.

Els veïns de la Tallada d’Empordà rebutgen la instal·lació de quatre aerogeneradors al municipi

tallada

La Tallada d’Empordà ha dit un no rotund al projecte per instal·lar quatre aerogeneradors de 200 metres al terme municipal. La consulta popular celebrada aquest dissabte ha tingut una participació de 324 persones, de les quals 310 (95,6%) han votat en contra del projecte i 11 (4,4%) a favor. Tres paperetes han sigut nul·les. Estaven cridades a les urnes 487 persones, habitants empadronats al municipi i majors de 16 anys o persones que hi tenen la segona residència. L’Ajuntament ja ha anunciat que presentarà al·legacions al projecte, promogut per l’empresa Eòlica Alta Anoia, i els veïns, agrupats sota la plataforma Defensem l’Empordanet, també treballen en la mateixa direcció.

Segons l’alcaldessa del municipi, Maria Dolors Guàrdia, el resultat és “clar i contundent”: “El municipi de la Tallada rebutja la implantació dels projectes que conformen el parc eòlic Pla de la Tallada I, II, III i IV”. La batllessa assegura que a part de les al·legacions, també enviaran a la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica el resultat de la consulta.

El projecte l’impulsa l’empresa Eòlica Alta Anoia, del grup RWE Renvewables Iberia, planteja la instal·lació de quatre aerogeneradors, que s’han tramitat a través de quatre projectes diferents. Cada aerogenerador tindria una potència de 5,7MW, la seva torre faria uns 118 metres i estaria equipat amb tres pales de 163 metres de diàmetre. La proposta inclou també la construcció d’una línia soterrada d’alta tensió per evacuar l’energia fins a la subestació de Bellcaire, situada a tocar del municipi. El cost previst és de 5,7 milions d’euros per aerogenerador.

Els participants havien de respondre sí o no a la pregunta: “Vols la instal·lació al municipi de la Tallada d’Empordà els 4 aerogeneradors del projecte ‘Pla de la Tallada I, II, III i IV’ que l’empresa Eòlica Alta Anoia SL vol posar-hi?”. La votació ha comptat amb la participació del 66,53% de les persones avalades al cens.

Oposició veïnal

La instal·lació del projecte ha provocat una forta oposició dels veïns. L’associació Defensem l’Empordanet, que reuneix veïns del poble, alerta de l’impacte econòmic, mediambiental i sobre la salut de les persones que viuen al municipi. El seu president, Jordi Roure, en declaracions aquest matí a l’ACN ha assegurat que no s’oposen a les energies renovables, sinó a instal·lar-les “a qualsevol preu i a qualsevol lloc”. Consideren una “bestiesa” situar els aerogeneradors en una de “les millors zones de cultiu” de Catalunya. A més, recorden que l’espai compta amb una rica biodiversitat perquè està situat entre el Parc Natural del Montgrí i el dels Aiguamolls de l’Empordà. Alerten que a part de l’impacte sobre el paisatge, també s’instal·larien a prop de cases, que estarien exposades a molt soroll.

Primera Llista – 6 desembre 2025

La Tallada d’Empordà vota si està a favor o en contra de la instal·lació de quatre aerogeneradors al municipi

La Tallada d’Empordà, un municipi d’uns 500 habitants del Baix Empordà, celebra avui una consulta popular per decidir si dona suport al projecte d’un parc eòlic al terme municipal. La proposta, impulsada per l’empresa Eòlica Alta Anoia, preveu instal·lar quatre aerogeneradors de 200 metres d’altura en una zona agrícola situada davant del massís del Montgrí. El projecte ha despertat oposició entre veïns, que agrupats sota Defensem l’Empordanet, alerten de l’impacte que tindria sobre el medi ambient, el paisatge i la salut de les persones. L’entitat ja prepara un recurs per frenar-lo. L’alcaldessa defensa que “és el poble qui ha de decidir” i assegura que, en cas que el resultat sigui desfavorable, l’Ajuntament també presentarà al·legacions.

487 veïns empadronats i majors de 16 anys de la Tallada d’Empordà o residents amb segona residència al municipi, estan cridats a participar en una consulta popular no referendària sobre la instal·lació d’un projecte d’energia eòlica al terme municipal.

El projecte l’impulsa l’empresa Eòlica Alta Anoia, SL, del grup RWE Renvewables Iberia, planteja la instal·lació de quatre aerogeneradors, que s’han tramitat a través de quatre projectes diferents. Cada aerogenerador tindria una potència de 5,7 MW, la seva torre faria uns 118 metres i estaria equipat amb tres pales de 163 metres de diàmetre. La proposta inclou també la construcció d’una línia soterrada d’alta tensió per evacuar l’energia fins a la subestació de Bellcaire, situada a tocar del municipi. El cost previst és de 5,7 milions d’euros per aerogenerador.

Els participants han de respondre sí o no a la pregunta: “Vols la instal·lació al municipi de la Tallada d’Empordà els 4 aerogeneradors del projecte ‘Pla de la Tallada I, II, III i IV’ que l’empresa Eòlica Alta Anoia SL vol posar-hi?”. Durant el matí, al centre de votació, ubicat a l’Ajuntament, ha tingut una alta participació. La meitat dels veïns del cens havia votat a les dues del migdia.

“Una decisió dels veïns”

L’Ajuntament de la Tallada defensa que siguin els veïns qui decideixin el posicionament del municipi davant d’aquest projecte. L’alcaldessa, Maria Dolors Guàrdia explica que, des del moment que va conèixer la iniciativa, va considerar “imprescindible” que fos la ciutadania qui es pronunciés, “perquè és qui rep directament l’impacte sobre el medi ambient i el benestar”.

Tot i que la consulta no és jurídicament vinculant, l’equip de govern assegura que marcarà el posicionament de l’Ajuntament. Si surt que no, el consistori ja ha encarregat estudis tècnics i jurídics per respondre al tràmit d’audiència.

A més, l’Ajuntament enviarà l’informe final de la consulta a la conselleria d’Habitatge, Territori i Sostenibilitat, amb el convenciment que ho tinguin en compte, seguint diverses directives europees que requereixen “s’ha d’escoltar el territori” en la presa de decisions que afecten el seu entorn.

“Una bestiesa”

L’associació Defensem l’Empordanet, que reuneix veïns del poble, es mostra contrària al projecte per l’impacte econòmic, mediambiental i sobre la salut de les persones que viuen al municipi. El seu president, Jordi Roure, assegura que no s’oposen a les energies renovables, sinó a instal·lar-les “a qualsevol preu i a qualsevol lloc”. Consideren una “bestiesa” situar els aerogeneradors en una de “les millors zones de cultiu” de Catalunya. A més, recorden que l’espai compta amb una rica biodiversitat perquè està situat entre el Parc Natural del Montgrí i el dels Aiguamolls de l’Empordà. Alerten que a part de l’impacte sobre el paisatge, també s’instal·larien a prop de cases, que estarien exposades a molt soroll.

Des de l’associació asseguren que “estan traient la llengua” per presentar al·legacions, perquè l’empresa promotora ha gestionat els aerogeneradors en quatre projectes diferents, i això fa que tinguin un termini més curt per presentar al·legacions. Asseguren que això “complica” el fet de presentar informes rigorosos, especialment pel que fa a l’afectació de l’avifauna.

Entre els votants, molta gent es mostra en contra. Com l’Iu, que assegura que casa seva està a dos quilòmetres i que aquesta proximitat “tindria impacte sobre la salut” però que “hi ha cases que estan a menys de 500 metres”. A més, no veu un retorn econòmic pel municipi: “l’energia no anirà pel territori”, ha conclòs.

Un altre votant, en Sebastià, assegura que vol “deixar clar” que “seran com els Gals i resistiran contra la multinacional alemanya”. A més, ha titllat el negoci de ser “totalment especulatiu” i que “farà malbé el nostre patrimoni i el nostre paisatge”. En aquest sentit, ha detallat que les cases baixaran de preu i tindrà impacte econòmic negatiu pel municipi.

Votació anticipada

Un total de 87 veïns del municipi ja han votat durant la votació anticipada, que s’ha fet entre dijous i divendres a l’Ajuntament. La votació està oberta fins a les sis de la tarda, i posteriorment, es farà el recompte i es donarà a conèixer els resultats de la consulta popular.

Marc Rovira guanya el Premi Llucieta Canyà de Crítica Literària d’Indilletres

llucieta canya premi indilletres

Marc Rovira ha estat guardonat amb el Premi Llucieta Canyà de crítica literària, lliurat aquest matí durant la vuitena edició de la Fira Indilletres. L’article premiat porta per títol “Els sicaris d’Eva Piquer” i es va publicar el passat 28 d’octubre a la revista La Lectora, de la qual l’autor n’és membre fundador.

El jurat ha valorat especialment la profunditat interpretativa, el rigor intel·lectual i la voluntat de superar la simple ressenya, elements que han destacat respecte d’altres crítiques presentades. Segons el veredicte, la crítica guanyadora no es limita a l’elogi o al comentari superficial, sinó que ofereix una lectura contextualitzada i amb intenció analítica, tal com estableixen les bases del premi.

La crítica guardonada ha estat escollida entre diverses propostes, tot i que, segons el jurat, aquest any ha estat difícil trobar textos que complissin plenament els criteris. El veredicte ha remarcat que el valor de la crítica rau en la seva qualitat literària pròpia, més enllà del consens amb l’opinió del crític.

Marc Rovira Urien, nascut a Barcelona l’any 1989, és traductor, poeta, docent, editor i corrector. Té estudis en Filologia Catalana, Filologia Hispànica i Teoria de la Literatura, així com un màster en Literatura Comparada. Com a autor, ha publicat diversos llibres de poemes i ha estat reconegut amb diversos premis literaris.

El Premi Llucieta Canyà, dotat amb 500 euros, compta amb el suport de l’entitat Òmnium Cultural del Baix Empordà i s’inclou dins de la programació cultural de la Fira Indilletres. En edicions anteriors, han estat premiats autors com Antoni Martí Monterde, Joan Simó o Gemma Medina.

El guardó ret homenatge a Llucieta Canyà, escriptora nascuda a la Bisbal d’Empordà, coneguda per ser una de les primeres autores catalanes que van reflexionar sobre la condició femenina i per la seva aposta per una literatura compromesa amb el pensament crític.

Milloren l’accessibilitat al camí de ronda entre la platja de Castell i el poblat ibèric de Palamós

privat:-arranjat-a-palamos-el-tram-del-cami-de-ronda-entre-la-platja-de-castell-i-el-poblat-iberic
Privat: Arranjat a Palamós el tram del camí de ronda entre la platja de Castell i el poblat ibèric

Palamós ha completat aquesta setmana l’arranjament del camí de ronda que connecta la platja de Castell amb el poblat ibèric. Les feines han servit per millorar la planimetria del camí i facilitar-ne l’accés, a més de prevenir l’erosió provocada per l’aigua de pluja, derivant-la fora del traçat.

L’actuació l’ha impulsat l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Palamós, amb la col·laboració del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret. Les obres s’han dut a terme amb una empresa especialitzada i han permès recuperar un tram molt degradat que no garantia un pas còmode als usuaris.

El cost dels treballs ha estat de prop de 6.000 euros, i les millores busquen garantir la seguretat i el bon estat d’un camí molt transitat pels visitants del jaciment ibèric de Castell, situat damunt d’un promontori al final de la platja.

Aquest poblat és un dels assentaments ibers a l’aire lliure més visitats de Catalunya, i conserva restes que daten de la primera Edat del Ferro, al segle VI abans de Crist. El lloc va continuar habitat durant l’època romana fins al segle I de la nostra era.

El jaciment de Castell va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1996, i forma part del Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Palamós.