Turisme i cultura, cultura i turisme

Miquel Curanta a l'Estudi de Ràdio Capital
Miquel Curanta a l'Estudi de Ràdio Capital
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Turisme i cultura, cultura i turisme
Loading
/

El passat divendres, la Fundació Jordi Comas, amb la col·laboració de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, va organitzar a la capella del Carme de Palamós una jornada dedicada a reflexionar sobre la relació —complexa, profunda i sovint mal entesa— entre cultura i turisme. Va ser una sessió rica, diversa, amb set ponents de perfils molt diferents que van aportar mirades que anaven de l’habitatge a la mobilitat, de la cultura a l’economia. En vaig tenir l’honor de formar part com a comoderador.

Tot i l’altíssim nivell de les intervencions, vaig marxar amb la sensació que hi havia un tema que no vaig poder desplegar amb prou detall: el potencial cultural de la nostra comarca, el Baix Empordà.

Som un territori de 180.000 habitants repartits en 36 municipis. Vuit d’aquests pobles es podrien considerar els grans nuclis de població, i dos més destaquen pel seu pes econòmic i turístic. Però més enllà de la demografia, allò que defineix el Baix Empordà és una estructura cultural que, vista d’ocell, impressiona.

La comarca disposa de sis teatres públics, sis museus de mida mitjana però excel·lentment curats, dues sales de cinema públiques i una de privada, i un potencial gastronòmic excepcional basat en productes de qualitat i en un teixit de productors i restauradors que treballen al màxim nivell. El calendari cultural és frenètic: 45 festivals l’any, un patrimoni material i immaterial d’un valor indiscutible, cinc emissores de ràdio públiques, una emissora comarcal, un canal de televisió de proximitat i un centenar d’entitats culturals i de cultura popular que teixeixen identitat i pertinença. A això, hi podem afegir-hi una potent fàbrica de creació i un llegat artesà que encara avui és un tresor viu.

Amb aquesta llista a la mà, és evident que el Baix Empordà podria ser —i en certa manera ja és— un punt clau en el mapa cultural del país. Tanmateix, la realitat és tossuda: tota aquesta oferta existeix, però rarament és percebuda per la ciutadania com un ecosistema cohesionat.

A finals dels anys setanta, Pirelli va emetre un anunci famosíssim. Una roda corria acceleradíssima cap a un penya-segat i, just abans de precipitar-se al buit, frenava de cop. El missatge final ressonava com una advertència: «La potència sense control no serveix de res».

Prenc aquesta idea i la trasllado a la nostra comarca. Tenim potència cultural. I en tenim molta. Però sense un mecanisme que l’articuli, que la connecti, que la faci llegible i visible, aquesta força queda dispersa. Sense una estructura que ordeni i doni sentit a aquesta aglomeració d’equipaments, festivals, entitats i creadors, difícilment farem de la cultura un motor de desenvolupament cultural, social i econòmic del Baix Empordà. Sense aquest control —entesos com a coordinació i estratègia—, no projectarem mai l’Empordà com el pol d’atracció cultural que podria ser.

Ja ho deien els de Pirelli: la potència sense control no serveix per a res. El nostre repte col·lectiu és, precisament, transformar aquesta potència en projecte, en visió i en futur.

Vacamorta, la connexió del judici als Pujol amb el Baix Empordà

El jutge José Ricardo de Prado aquest dilluns a l'Audiència Nacional. Cas Pujol Data de publicació: dilluns 24 de novembre del 2025, 12:37 Localització: San Fernando de Henares Autor: Pool EFE
El jutge José Ricardo de Prado aquest dilluns a l'Audiència Nacional. Cas Pujol Data de publicació: dilluns 24 de novembre del 2025, 12:37 Localització: San Fernando de Henares Autor: Pool EFE

El 25 de juliol de 2014, Jordi Pujol i Soley va confessar públicament que tenia diners no declarats a Andorra, provinents –segons ell– d’una herència del seu pare Florenci. Aquesta confessió va obrir un procés judicial que, onze anys després, ha portat tota la família i diversos empresaris a seure al banc dels acusats per delictes d’associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsificació documental i delictes fiscals. A partir d’aquest dilluns 24 de novembre del 2025, en 41 sessions repartides fins al maig de 2026, l’Audiència Nacional jutjarà si els Pujol van aprofitar el poder polític per obtenir comissions il·lícites.

El fiscal demana nou anys de presó per a l’expresident i entre vuit i vint-i-nou anys per als seus set fills. També s’acusa l’exdona del primogènit, Mercè Gironès, i quinze empresaris. Tot i que la defensa invoca l’herència com a origen legítim del patrimoni, el jutge instructor José de la Mata sosté que no existeixen proves que acreditin l’existència d’aquesta deixa i que la família hauria creat una “organització criminal” per ocultar pagaments irregulars.

L’escàndol de l’abocador de Vacamorta

Un projecte autoritzat amb influència política

Una de les operacions investigades és l’abocador de Vacamorta, a Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura. A finals dels anys noranta, Jordi Pujol Ferrusola va impulsar un pla per construir tres dipòsits privats de residus a Catalunya. Amb els empresaris Gustavo Buesa i Josep Mayola, va obtenir llicències per a Vacamorta i Tivissa durant l’última legislatura de Pujol pare (1999–2003). Segons l’acte d’acusació, la influència política va ser clau perquè el projecte fos aprovat malgrat l’oposició veïnal i diversos informes ambientals adversos.

L’objectiu del primogènit no era explotar l’abocador, sinó obtenir la concessió i revendre-la. El 2003 van vendre el 80 % de Vacamorta a Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) per 13,1 M€, i Pujol Ferrusola hauria cobrat prop de 5,3 M€ en comissions a través de societats “pantalla” com Active Translation SL i Nordic ApS. Un entramat de societats a Dinamarca i l’illa de Man va servir per ocultar la seva participació.

Impacte ambiental i oposició ciutadana

Malgrat les llicències, l’abocador es va construir en una antiga pedrera dins de les Gavarres, molt a prop de zones habitades. Entitats ecologistes i veïns van denunciar que s’hi abocaven residus sense control i que es van destruir zones humides protegides. Successives sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del Tribunal Suprem van declarar l’abocador il·legal i en van ordenar el tancament. Es calcula que s’hi han acumulat 3,5 M de tones de deixalles i que el seu buidatge i restauració costarà uns 188 M€ i es podria allargar fins al 2041.

El 2014, l’activitat es va aturar per ordre judicial. L’any 2023, l’Agència de Residus de Catalunya va iniciar els treballs preparatoris per al buidatge. L’alcalde de Cruïlles, Daniel Encinas, recorda que la sentència és clara i que cal recuperar les basses i la biodiversitat de la zona. Una comissió de seguiment, amb l’Ajuntament i la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles, estudia les opcions per treure els residus i restaurar l’entorn.

El paper de Vacamorta en el judici

Els beneficis obtinguts per Pujol Ferrusola en l’operació de Vacamorta són una de les proves principals del judici. Segons la instrucció, la seva empresa va obtenir comissions milionàries a canvi de llicències i adjudicacions. La fiscalia argumenta que, en aquest cas, l’abús d’influència institucional de la família Pujol va permetre aprovar un projecte contrari a la legislació ambiental i a les sentències judicials. El tribunal també jutjarà els empresaris Gustavo Buesa i Josep Mayola per haver promogut l’abocador malgrat conèixer la seva il·legalitat.

La defensa, per contra, sosté que totes les operacions, incloent-hi Diagonal Mar, Grand Tibidabo, el port de Tarragona i l’abocador de Vacamorta, van ser legals i que no s’hi va obtenir cap privilegi polític. Jordi Pujol Ferrusola demana l’absolució i al·lega que les comissions cobrades eren remuneracions per assessoraments reals. Aquesta contraposició serà un dels punts centrals del debat judicial.

Què significa per al Baix Empordà?

Per al territori, el cas Vacamorta no és només un afer de corrupció, sinó també una qüestió ambiental. La presència d’un dipòsit il·legal de residus durant més d’una dècada ha afectat la qualitat de vida de molts veïns, que han viscut amb males olors i incertesa sobre els riscos per a la salut. L’abocador es troba dins de les Gavarres, un entorn protegit amb una rica biodiversitat. El seu buidatge és una prioritat per recuperar els hàbitats degradats i impulsar l’ecoturisme en una zona que, com recorda l’alcalde Encinas, té un gran potencial natural.

Responsabilitat institucional i reparació

La connexió del Baix Empordà amb el judici als Pujol posa sobre la taula la responsabilitat dels governs que van autoritzar i tolerar l’abocador. Diversos consellers de Medi Ambient i Política Territorial van signar permisos en contra de sentències judicials. Ara, l’enorme cost de la restauració recaurà en els pressupostos públics, és a dir, en la ciutadania. Les entitats locals reclamen transparència i participació en la gestió del buidatge per evitar que es repeteixi un cas similar.

Sant Feliu de Guíxols aprovarà un pressupost de 45,1 milions d’euros centrat en la mobilitat, la seguretat i l’esport

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols aprovarà aquesta setmana el pressupost municipal per a l’any 2026, que ascendeix a 45.136.640 d’euros, gairebé el doble que el de fa una dècada. L’objectiu principal és millorar la qualitat de vida de la ciutadania a través d’actuacions en mobilitat, seguretat, habitatge, cultura i equipaments públics.

La portaveu del Govern municipal, Núria Cucharero, explica que la voluntat des de l’Ajuntament, a part de promoure diverses inversions i grans projectes a la ciutat és desenvolupar el pressupost del 2026 en tres grans eixos: la mobilitat, la seguretat i l’esport.

Mobilitat: gratuïtat del transport per a la gent gran

Una de les novetats destacades és la gratuïtat del bus urbà “Montdela” per a majors de 65 anys (amb 30 viatges mensuals), amb la previsió d’ampliar-ho a més col·lectius en el futur. Aquest transport funciona tant per dins del municipi de Sant Feliu de Guíxols com en poblacions properes com Santa Cristina d’Aro o Platja d’Aro.

A més, Sant Feliu és un dels municipi que s’integrarà dins l’Autoritat Territorial de Mobilitat (ATM) de Girona. Això, permetrà desplaçaments a preus molt reduïts cap a municipis veïns i Girona ciutat. Ho ha explicat la portaveu del govern, Núria Cucharero.

Seguretat: més agents i nova seu policial

Un dels altres pilars del pressupost per al 2026 és la seguretat. Per això, es preveu la incorporació de 4 agents nous a la plantilla de la Policia Local, fins a una plantilla de 48 efectius, amb l’objectiu d’arribar a 55. Es vol crear una unitat de Trànsit que s’afegirà a les recentment creades de Dron, Canina, Medi Ambient i Atenció Ciutadana.

També es destinaran 150.000 euros a noves càmeres de seguretat i 100.000 euros per redactar el projecte de la nova seu de la policia local, que s’ubicarà a l’edifici de l’Aglotap, tal com especifica Cucharero.

Renovació d’equipaments esportius

Pel que fa al vessant esportiu, s’invertiran 881.000 euros en la renovació de la piscina municipal, especialment en sistemes de canalització d’aigua. Aquesta acció es realitza abans de licitar el nou contracte per a la gestió d’aquest equipament municipal.

També es millorarà la megafonia als pavellons i camps de futbol, i es completarà la il·luminació del camp de Vilartagues. Aquestes actuacions compten amb una subvenció de 624.000 euros de la Generalitat, complementada amb fons municipals.

Altres inversions destacades

El consistori destina 875.000 euros a l’urbanització dels terrenys de l’antiga Trashler, on la Generalitat preveu construir fins a 80 habitatges de lloguer assequible. L’enderroc dels edificis actuals és imminent, i provisionalment l’espai s’utilitzarà com a aparcament públic. Aquesta acció forma part d’un pla més extens que el Govern municipal vol desenvolupar en els propers anys.

Pel que fa a la cultura, el Festival Porta Ferrada doblarà la seva inversió pública, fins a 3 milions d’euros anuals, amb el nou operador, organitzador també del festival Cruïlla. A més, es preveuen 268.000 euros per a la segona fase de la renovació dels jardins del monestir, i avança el projecte del Monestir de les Arts, amb participació de la Diputació i altres institucions.

A més, el consistori preveu diverses inversions en la reforma de carrers i altres elements de l’espai públic. S’invertiran 790.000 euros per la reforma del carrer Santa Magdalena. També es renovarà el carrer Joan Maragall. Es destinaran 300.000 euros en enllumenat públic. Responent a una altra demanda ciutadana, s’invertiran 332.000 euros per als cubs de Sant Pol. A tot això, cal sumar-hi la inversió de 120.000 euros en parcs infantils; 150.000 euros en escoles públiques; i 300.000 euros per a voreres i pavimentació.

A més, l’Ajuntament preveu acollir-se al Pla de Barris de la Generalitat, que podria suposar una inversió d’entre 6 i 25 milions d’euros per a la transformació urbana.

Fundació Surís i serveis socials

La dotació municipal a la Fundació Surís, que gestiona dues residències, arribarà als 988.000 euros, la xifra més alta de la història. Aquesta quantitat triplica la de fa 12 anys, consolidant l’aposta per la gent gran.

El govern municipal destaca que només s’han apujat tributs en dues ocasions en l’última dècada, malgrat l’increment de serveis. El pressupost 2026 es presenta com una continuïtat de la transformació iniciada fa deu anys, centrada en les persones i amb una clara aposta per la mobilitat sostenible, la cohesió social i el progrés cultural.

D’altra banda, l’alcalde del municipi, Carles Motas, ha destacat que hi ha altres projectes en marxa que probablement modificaran el pressupost en els propers mesos. Un d’aquests exemples és el projecte que s’està desenvolupant a la zona del Monestir o la voluntat d’aconseguir el traspàs de la propietat dels banys de Sant Elm.

El pressupost es portarà a aprovació en el ple extraordinari d’aquest dimarts 25 de novembre i es preveu que s’aprovin amb els vots favorables de l’equip de Govern format per Tots per Sant Feliu i el PSC.

El comerç gironí demana als ajuntaments regulacions urbanístiques per preservar la diversitat als centres urbans

Palamós Fira comercial

Les associacions de comerciants de les comarques gironines han reclamat als ajuntaments que regulin els espais comercials urbans per preservar la seva qualitat, identitat i diversitat.

La demanda s’ha fet pública aquest dilluns durant una jornada organitzada per la Federació de Comerç de les Comarques Gironines, vinculada a la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona. El debat ha evidenciat la preocupació pel tancament de locals i la uniformització de l’oferta comercial, que pot expulsar les botigues de proximitat i reduir la singularitat dels carrers.

Les entitats comercials alerten que, sense mesures urbanístiques específiques, els centres de les ciutats corren el risc de convertir-se en espais monocultius, amb activitats poc diverses i desconnectades del teixit local. Per això, reclamen als consistoris plans especials d’ordenació que limitin l’obertura d’activitats repetitives i prioritzin projectes que enriqueixin l’ecosistema urbà.

Durant la jornada s’han destacat els exemples positius de municipis com Tossa de Mar, Lloret de Mar, Palafrugell, Figueres, Begur i Olot, que ja han començat a aplicar criteris de protecció comercial. Aquestes iniciatives són, segons la Federació, bones pràctiques que cal estendre a altres municipis amb problemàtiques similars.

La Federació també ha posat el focus en el context europeu, on ciutats com Amsterdam, Bruges, París o Estocolm han desenvolupat polítiques per protegir els residents i garantir un comerç urbà equilibrat. La Comissió Europea, amb programes com les Capitals Europees del Petit Comerç, també reforça aquest model.

A banda del debat urbanístic, la trobada ha servit per fer balanç de la campanya La Comerçiada 2025, considerada la més rellevant del territori, i per preparar les accions formatives i promocionals de cara al 2026.

Segons la Federació, “regular no vol dir restringir”, sinó garantir que els centres urbans segueixin sent espais vius, amb comerç divers, sostenible i arrelat al territori.

Daniel Ruiz: “El que no s’ha de fer amb el turisme és atacar-lo”

Daniel Ruiz ha assumit recentment la presidència del Partit Popular a les comarques gironines, un relleu que arriba després de la renúncia de Jaume Veray per motius de salut. Ruiz, que fins ara exercia de secretari general, explica que el canvi ha estat “natural i orgànic”, i que Veray continuarà desenvolupant la seva tasca institucional com a diputat al Parlament.

El nou president defensa que el PP gironí necessita una renovació profunda, especialment en l’àmbit municipal, on el partit manté encara una presència limitada. Ruiz vol impulsar un projecte més jove i arrelat al territori, i per això han iniciat una Ruta Gironina, un procés d’escolta amb veïns, entitats i sectors econòmics de totes les comarques. L’objectiu és detectar necessitats reals i convertir-les en propostes polítiques.

Un dels punts centrals de l’entrevista és el paper del turisme al Baix Empordà. Ruiz és contundent: “El que no s’ha de fer amb el turisme és atacar-lo.” Considera que el sector és essencial per a milers de famílies de la comarca i critica les visions que el presenten com a problema. Manté que la Costa Brava té un potencial únic i que el risc de “morir d’èxit” no existeix.

Sobre l’augment del preu de l’habitatge, el president popular descarta que el turisme sigui el responsable i situa el problema en la falta de nova construcció i en la burocràcia que frena la rehabilitació. Defensa que cal “construir i rehabilitar més” i facilitar els tràmits tant per al sector públic com per al privat.

En matèria de seguretat, Ruiz explica que, més enllà de les dades, allò determinant és la percepció ciutadana. Segons ell, a la demarcació hi ha una sensació creixent d’inseguretat i calen més efectius policials i millor coordinació entre cossos.

També destaca les mancances del transport públic al Baix Empordà, especialment per a treballadors que es desplacen entre comarques. Reivindica el projecte del tren-tram i culpa la Generalitat de falta de lideratge per impulsar-lo.

De cara a les municipals de 2027, Ruiz afirma que el PP aspira a recuperar la veu institucional que havia tingut en altres etapes i que el municipalisme serà el seu eix central.

Love of Lesbian, La M.O.D.A. i 31 FAM, caps de cartell de l’ÍTACA Sant Joan 2026 a l’Estartit

the-black-keys,-la-casa-azul-o-love-of-lesbian-al-fib-2025
The Black Keys, La Casa Azul o Love of Lesbian al FIB 2025

Love of Lesbian, La Maravillosa Orquestra del Alcohol i 31 FAM són els principals artistes confirmats per l’ÍTACA Sant Joan 2026, que tindrà lloc els dies 19, 20 i 23 de juny a la Platja Gran de l’Estartit.

El festival continua desplegant el cartell amb propostes de gran format i noms de referència del panorama musical català i estatal. Les actuacions es faran en un entorn privilegiat, davant de les Illes Medes, amb una escenografia pensada per oferir una experiència immersiva i única a la Costa Brava.

Love of Lesbian obrirà el festival el 19 de juny, en el seu únic concert a les comarques gironines el 2026. Actuaran juntament amb Sidonie, Dan Peralbo i el Comboi i Remei de Ca la Fresca. La banda liderada per Santi Balmes celebra més de 25 anys de trajectòria, i presentarà el seu darrer disc “Ejército de Salvación”.

El 20 de juny, serà el torn de La Maravillosa Orquestra del Alcohol, que tornarà als escenaris amb el disc “San Felices” després de quatre anys. Els acompanyaran Carlos Ares i Hoonine, en una nit dedicada a la música d’autor i les noves sonoritats.

El 23 de juny, coincidint amb la revetlla de Sant Joan, pujaran a l’escenari 31 FAM, referents del trap i l’urban en català, que presentaran el seu sisè disc “R31”. Compartiran nit amb Cupido i Barry B, en una vetllada festiva i amb vocació de gran celebració col·lectiva.

El festival ÍTACA continua apostant per una programació que combina talent emergent i consolidat, amb una aposta clara per espais emblemàtics i qualitat artística. Les entrades i abonaments per a les tres nits ja es poden adquirir al web oficial itacacultura.cat.