Sopa de Cabra celebrarà el seu 40è aniversari amb un concert especial al Festival Portalblau el 9 d’agost de 2026.
L’actuació tindrà lloc al Fòrum Romà – MAC Empúries, un dels espais més simbòlics de l’Escala. El concert començarà a les 10 del vespre, i s’espera que sigui una de les nits destacades del festival. Les entrades ja estan disponibles a través del web oficial portalblau.cat, amb un preu de 46 euros.
La presència de Sopa de Cabra a Portalblau 2026 forma part de la gira amb què el grup gironí commemora quatre dècades d’història, iniciades a mitjans dels vuitanta al Barri Vell de Girona. Al llarg d’aquests anys, la banda ha publicat divuit discos i ha esdevingut un referent del rock en català per diverses generacions.
La seva trajectòria inclou fites com el disc Ben Endins, que continua sent el més venut del gènere a Catalunya, i els tres concerts consecutius al Palau Sant Jordi l’any 2011, un èxit sense precedents per a un grup que canta en català.
El repertori del concert inclourà temes icònics com “L’Empordà”, “Camins”, “Si et quedes amb mi” o “El far del sud”, cançons que han marcat la banda sonora de milers de persones i formen part de la memòria col·lectiva.
La proposta musical es combinarà amb el patrimoni arqueològic i simbòlic d’Empúries, oferint una experiència única on música, paisatge i emoció es trobaran en un entorn incomparable.
Privat: Arnau Toscano i María Borrego es converteixen en els guanyadors de la segona edició de la Biennal d’Art Ezequiel Torroella, que fomenta l’exploració artística de joves creadors
Arnau Toscano i María Borrego han estat els guanyadors de la segona edició de la Biennal d’Art Ezequiel Torroella amb la instal·lació “Penjant d’un fil”, una obra que reflexiona sobre la fragilitat de la societat contemporània.
El projecte transforma l’espai a partir d’una estructura suspesa amb xarxes reciclades, inspirada en la botella de Klein i les arts de pesca locals. La composició genera un efecte de col·lapse i bucle, i integra crítica política, memòria local i col·laboració comunitària. L’objectiu és mostrar els fràgils fils que sostenen allò comú.
El premi, valorat en 5.000 euros, ha estat atorgat per una comissió artística formada per experts destacats del món de l’art, com Clàudia Segura, Pepe Serra, Natàlia Chocarro i Ricard Planas, entre d’altres. A més de la dotació econòmica, el projecte guanyador es presentarà en una exposició individual a la Capella del Carme de Palamós el març de 2026.
La Biennal d’Art Ezequiel Torroella és una convocatòria biennal adreçada a joves artistes menors de 35 anys residents a l’Estat espanyol. Vol fomentar la creació artística jove i mantenir viu el llegat del pintor palamosí Ezequiel Torroella, mort el 1998. Cada edició proposa un tema conceptual vinculat a la seva visió artística. Enguany, el tema ha estat el rol social de l’artista en el seu temps i espai.
En aquesta edició, el jurat també ha concedit un accèssit a l’artista Aitor Climent, pel projecte “Fer dilluns: suro, feina i xauxa”. Tant la proposta guanyadora com l’accèssit es recolliran en un catàleg artístic que es publicarà l’any vinent.
Les propostes finalistes han estat elaborades amb l’assessorament de comissaris experts i defensades personalment davant del jurat, en una sessió celebrada el 20 de novembre a Palamós. Aquesta segona edició consolida la Biennal com un espai de reflexió, experimentació i suport a la nova creació artística.
Palafrugell ha donat el tret de sortida a la quinzena edició del Projecte Rossinyol, una proposta que utilitza el català com a eina d’acollida i convivència. L’acte d’inici s’ha celebrat al Centre Municipal d’Educació, amb la participació d’estudiants universitaris, joves nouvinguts, les seves famílies i representants dels centres educatius. El projecte connecta estudiants de la Universitat de Girona amb adolescents d’orígens diversos que han arribat recentment al municipi.
L’alcaldessa de Palafrugell, la regidora d’Educació i el director del programa Rossinyol, Jordi Feu, han destacat la importància d’aquest projecte per impulsar la participació juvenil, el coneixement del català i la integració social. El català és la llengua de referència de totes les activitats, pensades per generar confiança i facilitar l’accés a noves oportunitats.
Aquest curs hi participen catorze alumnes de diversos centres educatius de Palafrugell, com Barceló i Matas, Carrilet, Torres Jonama, Sant Jordi i els instituts del Baix Empordà, Frederic Martí i Carreras i la Sureda. Cada jove formarà una parella amb un mentor universitari per compartir activitats culturals, descobertes del municipi i espais de conversa.
El Projecte Rossinyol és una iniciativa socioeducativa que ofereix suport personalitzat als adolescents nouvinguts. L’objectiu és crear vincles, ampliar el coneixement del territori i establir referents positius dins la comunitat. Durant l’acte d’inici, la regidora d’Educació ha remarcat que “el català és clau per obrir camins i generar oportunitats reals”.
Amb aquesta nova edició, Palafrugell reforça el seu model d’acollida basat en la llengua, la convivència i la relació directa entre estudiants. El projecte es consolida com una eina efectiva per a la integració i el creixement compartit.
En una entrevista concedida al Supermatí, l’alcaldessa de Mont-ras, Vanessa Peiró, ha fet balanç de l’actualitat del municipi, destacant els reptes en la gestió costanera, el funcionament dels serveis municipals i la situació política local. Peiró ha començat valorant l’estiu del 2025, que qualifica de “bastant calmat” després d’aconseguir, amb pressió directa a la Direcció General de Carreteres, la millora de l’estat de la C-31.
Un dels punts més complexos ha estat, un any més, la gestió del litoral. L’alcaldessa ha explicat que Mont-ras va tornar a patir actes vandàlics que van inutilitzar la balisació de les cales. Peiró lamenta la manca d’ajuda d’altres administracions i assegura que el cost per a un municipi petit és “monumental”. Defensa que Mont-ras no obté cap benefici econòmic directe de la costa i que la prioritat és preservar espais com el Vedell, Font Morisca o el Crit. Per això reclama un compromís ferm de la Generalitat i un model de gestió compartida amb tots els actors implicats.
Tot i això, exposa un problema estructural: l’absència d’un supermercat al municipi després del tancament del Dia. La normativa urbanística actual impedeix implantar un establiment nou, i Peiró reclama que s’ajusti tenint en compte les necessitats de municipis petits amb població envellida: “El 60% de la gent de Mont-ras és gent gran que s’ha de desplaçar per fer coses essencials.”
Sobre les ordenances fiscals, l’alcaldessa explica que Mont-ras continua apostant per la taxa justa de residus, en què qui recicla més paga menys. Defensa el model de porta a porta i la deixalleria, i anuncia noves millores a mesura que s’actualitzi el servei.
En l’àmbit energètic, subratlla la redacció del pressupost i la inversió en sostenibilitat: l’enllumenat renovat i la primera comunitat energètica del municipi, situada al pavelló, tot i que la seva entrada en funcionament està pendent de tràmits amb les companyies elèctriques.
Peiró destaca la resolució d’un dels temes més encallats del municipi: el desenvolupament urbanístic de la zona del Sector 3, darrere de la farmàcia i l’estanc. Després d’anys en mans de la Sareb, el projecte ha passat a mans d’un accionista majoritari que hi vol invertir i desbloquejar l’edificació: “Esperem que siguin habitatges assequibles per als veïns.”
Sobre la situació política, Peiró ha estat contundent. Preguntada per les acusacions de menyspreu formulades per l’oposició al setembre, assegura que l’oposició “no és constructiva” i que només apareix en moments de rèdit polític. Peiró reivindica la transparència de l’equip de govern i demana més implicació i compromís en el dia a dia del poble.
Peiró ha explicat que els més d’1,5 milions d’euros recaptats en multes entre gener del 2024 i octubre del 2025 s’han destinat íntegrament a millores municipals. Defensa que els radars van ser una demanda veïnal i que Mont-ras s’havia convertit en una via de pas descontrolada.
Pel que fa a la temporada turística, Peiró assegura que el municipi ha viscut “un estiu molt bo”, amb un turisme que ja no és només quantitatiu, sinó qualitatiu, i destaca que la desestacionalització és avui una realitat constatada, amb activitat pràcticament de març a novembre.
La Bisbal d’Empordà invertirà més d’1,4 milions d’euros per reurbanitzar els carrers Cavallers i Prat de la Riba. L’Ajuntament ha presentat el projecte en un acte obert al Teatre El Mundial, amb la participació de l’alcalde Òscar Aparicio i altres representants municipals. Més de vuitanta veïns i veïnes van assistir a la trobada per conèixer els detalls de l’actuació.
Les obres transformaran l’entrada sud del municipi. Es renovaran els paviments i serveis, es soterraran les instal·lacions de llum, aigua i telecomunicacions, i s’hi instal·larà una nova il·luminació LED bilateral, més eficient. També es preveu un sistema de drenatge connectat al riu Dar per evitar inundacions i una plataforma única per afavorir l’accessibilitat i el pas de vianants.
La Generalitat de Catalunya finançarà prop del 75% del projecte, gràcies a un conveni amb l’Ajuntament. La resta de la despesa l’assumirà el consistori. Aquesta fórmula permet executar l’obra sense augmentar la pressió fiscal sobre la ciutadania.
El calendari d’obres preveu una durada de deu mesos dividits en quatre fases. Es garantirà l’accés a habitatges i comerços durant tota l’execució. A més, es gestionarà el trànsit amb rutes alternatives per minimitzar molèsties als veïns.
La reurbanització també inclou onze nous arbres i la recuperació de la plaça davant del Pont Vell per a l’ús ciutadà. Amb aquestes millores, l’Ajuntament vol revitalitzar el comerç local i dignificar un dels accessos principals de la ciutat. El projecte vol fer més atractiva la zona per residents i visitants, i millorar la qualitat de vida de tothom.
Prop de 900 persones han votat “sí” a la proposta durant la consulta popular celebrada aquest diumenge 23 de novembre. Unes 750 persones han optat pel “no” i hi ha hagut un vot en blanc. En total, han participat unes 1.650 persones.
L’Ajuntament ha habilitat dos punts de votació: la sala polivalent de la Biblioteca Municipal i l’Aula d’Aprenentatge. Els col·legis han estat oberts entre les 9 del matí i les 8 del vespre. Durant tota la setmana prèvia, s’ha pogut votar de manera anticipada a la biblioteca, on s’han comptabilitzat més de 400 vots.
El resultat de la consulta es portarà al Ple municipal, on tots els grups polítics hauran de decidir si aproven el canvi. En cas afirmatiu, s’activarà el procés administratiu per oficialitzar la modificació del nom.
La votació respon a una reivindicació de l’Associació de Veïns de Sant Joan, que feia temps que demanava reconeixement per la seva identitat dins del municipi. El desembre de l’any passat, l’Ajuntament va aprovar per unanimitat impulsar una consulta popular. Una comissió formada per l’àrea de Participació Ciutadana, els grups polítics i l’associació veïnal ha coordinat tot el procés.
Aquesta votació tanca un procés històric que es remunta a l’any 1942, quan el poble de Sant Joan es va annexionar a Palamós. Fins llavors, havia estat un municipi propi. L’objectiu de l’annexió era fer front a les dificultats econòmiques de Sant Joan i afavorir l’expansió de Palamós, que en aquell moment ja superava els 5.000 habitants, tot i tenir només un quilòmetre quadrat de territori.
