Torroella de Montgrí disposa des d’aquest divendres d’una nova oficina de la Policia Local situada a la plaça dels Dolors. L’Ajuntament assegura que el nou equipament reforça el model de policia de proximitat i permet oferir un servei més proper, accessible i directe als veïns i veïnes del municipi.
En aquesta primera etapa, l’oficina funcionarà en horari de matí. L’objectiu és reforçar la presència policial al centre de Torroella de Montgrí, donar suport a les patrulles i facilitar l’atenció ciutadana. El consistori preveu ampliar progressivament tant l’horari com els serveis en funció de les necessitats del municipi.
Les noves dependències permetran fer consultes, tramitar el pagament de multes i presentar denúncies penals que no siguin competència específica de la Policia de la Generalitat. Aquest servei complementarà la tasca habitual de patrullatge, prevenció i convivència que la Policia Local desenvolupa arreu del municipi.
L’Ajuntament també ha habilitat l’espai perquè, en un futur, pugui acollir un punt d’atenció de la Policia de la Generalitat. El consistori ja ha traslladat aquesta proposta al Departament d’Interior amb la voluntat d’acostar aquest servei als veïns i reforçar la coordinació entre els diferents cossos policials.
La inauguració ha comptat amb la participació de l’alcalde de Torroella de Montgrí i l’Estartit, Jordi Colomí, el regidor de Seguretat Ciutadana, Josep Martinoy, així com representants del Departament d’Interior, del cos d’Agents Rurals, de la Policia de la Generalitat i del Consell Comarcal del Baix Empordà.
Amb aquesta nova oficina, que se suma a la seu central de la Policia Local de l’Estartit, l’Ajuntament vol reforçar la seguretat, la convivència i l’atenció directa tant a la ciutadania com a les persones que visiten el municipi.
Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.
A l’Escala, al Jardí de Clos Pastor, hi haurà el concert d’Amaia Miranda, dins el Festival Portalblau. Guitarrista, compositora, productora i cantautora, Miranda presentarà Cada vez que te veo lo entiendo, un treball creat amb Nacho Mur en la producció i l’experimentació sonora. La proposta parteix d’un vincle íntim amb la guitarra i d’una escriptura delicada i molt personal. El concert començarà a les 20:30. Les entrades es poden comprar aquí.
Al Festival Cap Roig de Calella de Palafrugell avui és el torn de Víctor Manuel. L’artista asturià presentarà Solo a solas conmigo, un nou disc i una gira que reforcen la connexió directa, propera i sincera amb el públic. El projecte segueix el camí de les darreres gires —Vivir para cantarlo, 50 años no es nada i La vida en canciones—, en què la música es converteix en memòria compartida i en una mirada serena sobre el pas del temps. El concert començarà a les 22:15 als Jardins de Cap Roig i les entrades estan disponibles en aquest enllaç.
A Llançà, en el marc de Mediterranean Guitar Festival, actuarà el Trio Andalusí, una formació flamenca integrada pel guitarrista i compositor Pedro Rincón, el flautista Karlos Nao i la castanyotera María de Mar Cobo. El grup parteix del flamenc tradicional i el combina amb un llenguatge propi i virtuós. El repertori inclou diversos pals flamencs, peces de la música tradicional espanyola i composicions originals de Pedro Rincón. Serà a les 21:00 a l’església de Sant Vicenç. Les entrades es poden comprar en aquest enllaç.
Festes Majors
Avui a les Comarques Gironines, estan de Festa Major les localitats de Palafrugell, Llambilles, Raset, Sils, Calonge, Lladó, Santa Llogaia d’Àlguema i Quart A les webs municipals i a les xarxes socials de les entitats i comissions de festes trobareu tota la informació i podreu consultar tots els actes.
Plaça Nova tornarà a omplir-se de música aquest estiu amb una nova edició dels concerts i les ballades de sardanes que organitza l’Ajuntament de Palafrugell. La programació convertirà aquest espai en un dels principals punts de trobada cultural del municipi durant els mesos de juliol i agost.
El cicle de concerts començarà el 9 d’agost amb Neus Mar, que presentarà Cants de terra i mar. La proposta combina havaneres, cançó catalana, boleros, tangos i música cubana en format de trio. El 16 d’agost serà el torn del duet Pa d’àngel, especialitzat en música de ball i repertori d’orquestra.
La programació continuarà el 23 d’agost amb l’Orquestra Xarop de Nit, que oferirà un repertori amb ritmes llatins, swing, versions de rock i música actual. El cicle es tancarà el 30 d’agost amb Americanus, una formació dedicada a les havaneres, la cançó de taverna i la música iberoamericana amb una proposta encapçalada per una veu femenina. Tots els concerts començaran a les vuit del vespre.
Les sardanes també tindran un paper destacat aquest estiu. La primera ballada serà aquest 10 de juliol amb la Cobla Foment del Montgrí. Durant la Festa Major també hi haurà actuacions amb la Cobla Rossinyolets, La Flama de Farners i La Principal de la Bisbal, repartides entre Plaça Nova i la plaça de l’Església.
La programació sardanista continuarà cada divendres fins a finals d’agost amb les actuacions de la Cobla Baix Empordà, la Cobla Principal de Banyoles, la Cobla La Principal de Porqueres, la Cobla Moreneta, una nova actuació de La Flama de Farners i la Cobla Ciutat de Girona.
Amb aquesta programació, l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Palafrugell vol consolidar Plaça Nova com un espai de referència per a la música i la cultura popular durant els mesos de més activitat al municipi, amb una oferta oberta tant als veïns com als visitants.
Aquest és el sisè i últim reportatge de la sèrie que hem dedicat a entendre què implica avui treballar al sector primari. Durant les darreres setmanes hem analitzat la burocràcia que afronten agricultors i ramaders, el paper de la pagesia en la gestió del territori, la concentració de les explotacions agràries i les dificultats que viu la pesca. Però hi ha una pregunta que plana sobre totes aquestes realitats: qui agafarà el relleu? La resposta determinarà no només el futur del sector primari, sinó també el del paisatge empordanès.
El relleu generacional s’ha convertit en una prioritat
La preocupació no és nova, però mai havia estat tan evident. La Generalitat va aprovar el 2023 l’Estratègia de Relleu Generacional Agrari de Catalunya 2023-2027, un document específic que identifica la incorporació de noves generacions com un dels principals reptes del sector. El pla inclou cinc grans reptes, tretze objectius i trenta-cinc accions destinades a facilitar l’accés de joves al món agrari i garantir la continuïtat de les explotacions. El simple fet que existeixi una estratègia específica ja és indicatiu de la magnitud del problema. La preocupació és compartida també per la Unió Europea. L’any 2025 la Comissió Europea va presentar una estratègia específica per impulsar el relleu generacional agrari, amb l’objectiu de duplicar el percentatge de joves agricultors a Europa abans de l’any 2040. Actualment, només el 12% dels agricultors europeus tenen menys de 40 anys.
No és que no hi hagi joves
Una de les idees més esteses és que els joves ja no volen dedicar-se al camp. La realitat és més complexa. Cada any continuen incorporant-se nous agricultors i ramaders. A finals de 2025, el Departament d’Agricultura va aprovar els primers 149 expedients d’ajut a la primera instal·lació de joves agricultors, amb una dotació inicial de 6,3 milions d’euros. A més, els ajuts per a la incorporació continuen sent una de les prioritats de la Política Agrària Comuna i dels programes de desenvolupament rural. Per tant, el problema no és que no hi hagi joves interessats. El problema és que entren menys joves dels que surten.
Les barreres continuen sent enormes
Quan es pregunta als experts i a les organitzacions agràries quins són els principals obstacles, les respostes es repeteixen. L’accés a la terra és una de les dificultats més importants. També ho són les inversions inicials necessàries, la rendibilitat sovint ajustada, la burocràcia, l’accés al crèdit i la dificultat de trobar explotacions disponibles per continuar. Per aquest motiu, tant la Generalitat com diverses entitats del sector han començat a impulsar programes específics per facilitar el traspàs d’explotacions entre pagesos que es jubilen i nous professionals que s’hi volen incorporar. L’objectiu és evitar que explotacions viables acabin desapareixent simplement perquè no hi ha ningú que en pugui assumir la continuïtat.
Què diuen els joves de l’Empordà?
Aquest debat també es viu de primera mà a casa nostra. Recentment, Ràdio Capital i Un mos, un glop van reunir diversos joves vinculats al sector primari de l’Empordà en una tertúlia per analitzar la situació actual del camp, la ramaderia, la pesca i la producció agroalimentària. Malgrat provenir de sectors diferents, els participants van coincidir en un diagnòstic similar: es tracta d’un moment complex, incert i ple de reptes.
Les dificultats econòmiques, l’augment dels costos, la burocràcia, els efectes del canvi climàtic i les exigències normatives apareixien de manera recurrent en les seves intervencions. Però també hi havia un missatge d’esperança. Cap dels participants qüestionava la viabilitat del sector primari com a projecte de vida. El que reclamaven eren condicions que permetessin desenvolupar aquesta activitat amb més estabilitat i perspectives de futur. És una diferència important. El problema no sembla ser una manca de vocacions. El problema és la dificultat de convertir aquestes vocacions en projectes econòmicament sostenibles.
L’Empordà encara té oportunitats
L’Empordà presenta algunes característiques que poden jugar a favor del relleu generacional. La diversitat productiva és una d’elles. Agricultura, vinya, oli, ramaderia extensiva, pesca, producció ecològica, transformació alimentària, venda directa i agroturisme ofereixen oportunitats que no existeixen a molts altres territoris. Molts dels joves que s’incorporen avui al sector no ho fan reproduint exactament el model dels seus avis. Ho fan apostant per projectes més especialitzats, amb més valor afegit, més orientats a la qualitat i sovint més connectats amb el consumidor final. Aquesta evolució està transformant gradualment el perfil de la nova pagesia catalana.
Qui cultivarà l’Empordà d’aquí a vint anys?
La pregunta continua oberta. Les administracions han incrementat els ajuts, impulsen estratègies específiques i intenten facilitar el relleu generacional. Les organitzacions agràries reclamen més mesures per reduir les barreres d’entrada. I hi ha joves que continuen apostant pel sector primari malgrat les dificultats. Però la realitat és que moltes explotacions continuen buscant successors. Al capdavall, aquesta és la conclusió que connecta tots els reportatges d’aquesta sèrie. Els problemes de la pagesia, la ramaderia o la pesca no comencen quan una explotació tanca. Comencen quan ningú no pot o no vol continuar-la. I és precisament aquesta batalla la que avui es lliura al camp empordanès.
Amb l’incendi de les Gavarres controlat, el risc extrem d’incendi continua vigent a la comarca i arreu del país. Dies després del foc que va cremar a la comarca, hi ha hagut un episodi de simultaneïtat d’incendis arreu de Catalunya amb focs a Santmenat (Vallès Occidental), Artesa de Segre (Segrià), Aiguamúrcia (Alt Camp), Carme (Anoia), Navarcles (Bages), Vielha e Mijaran (Vall d’Aran) i Gavà (Baix Llobregat).
Davant aquest episodi d’incendis, els Agents Rurals han activat el risc extrem d’incendis a diversos municipis del país amb el Pla Alfa. Al Baix Empordà hi ha 11 municipis amb risc extrem d’incendis. La resta de municipis estan al nivell 2 del Pla Alfa, menys Albons que està al nivell 1. Entre els 10 municipis que estan a nivell 4, hi ha les 7 poblacions que van estar confinades a causa de l’incendi.
Què és el Pla ALFA?
El Pla Alfa és el protocol operatiu dels Agents Rurals per organitzar les tasques de vigilància i prevenció davant el risc d’incendi forestal arreu del territori.
El dispositiu està actiu durant tot l’any i cada dia s’actualitza el nivell de perill. L’escala té cinc nivells, del 0, que indica un risc baix, al 4, corresponent a una situació de perill extrem. L’activació es determina municipi per municipi per adaptar millor les mesures preventives i reforçar la protecció de la població i del medi natural.
Les poblacions del Baix Empordà que són considerades rurals o rurals d’especial atenció tenen 954 establiments dedicats al turisme. El conjunt d’aquests municipis sumen 16.076 habitants, mentre que el nombre de places turístiques que ofereixen és de 6.097, el 37,93% de la població total.
Segons l’Estatut de Municipis Rurals aprovat l’any passat, a la comarca baix-empordanesa hi ha 6 municipis rurals (Albons, Corçà, Parlavà, Rupià, Serra de Daró i Torrent) i 20 rurals d’especial atenció (Bellcaire d’Empordà, Colomers, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Foixà, Forallac, Fontanilles, Garrigoles, Gualta, Jafre, Mont-ras, Palau-sator, La Pera, Regencós, La Tallada d’Empordà, Ullà, Ullastret, Ultramort, Vall-llobrega, Verges i Vilopriu).
El municipi que acumula més establiments turístics és Forallac amb 123. El segueixen Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura amb 91, Mont-ras amb 82 i Albons amb 74. Per contra, els municipis amb menys establiments dedicats al turisme són Jafre amb 9 i Colomers amb 8.
El president de l’associació Micropobles de Catalunya, Joan Solà explica que cal trobar un equilibri amb el turisme en els pobles rurals:
Micropobles de Catalunya és una entitat que agrupa ajuntaments de municipis que tenen menys de 1.000 habitants.
Un 85% d’habitatges d’ús turístic
Els pisos turístics són l’allotjament majoritari en aquests municipis. Dels 954 establiments turístics que hi ha als pobles rurals de la comarca, un 85% són habitatges d’ús turístic. Per tant, dels 954 allotjaments dedicats al turisme, 811 són pisos turístics.
En el cas de Jafre, tots els establiments turístics que té són habitatges turístics (HUT). Un fet similiar passa en altres municipis on quasi tots els allotjaments que hi ha són HUT’s. És el cas de Bellcaire d’Empordà amb 44 pisos turístics del total de 45 establiments, La Tallada d’Empordà amb 23 de 24 o Ullà amb 21 de 22.
El president de l’associació Micropobles de Catalunya explica el problema que pot suposar que els habitatges dels pobles petits passin exclusivament a ús turístic:
La resta d’establiments són turismes rurals, hotels, llars compartides, càmpings, apartaments turístics i autocaravanes.
Els turismes rurals són el segon establiment amb més nombre en aquestes poblacions amb un total de 94. Queden repartits de la següent manera: Fontanilles (14), Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (12), Forallac (11), Palau-sator (10), Parlavà (8), Serra de Daró (6), Vilopriu (5), Corçà (5), Albons (4), Ullastret (3), La Pera (3) Rupià (2), Verges (2), Gualta (2), Garrigoles (1), Ullà (1), Vall-llobrega (1), Ultramort (1), Foixà (1), Regencós (1) i Mont-ras (1).
El tercer allotjament turístic, en nombre, als municipis rurals és l’hotel. N’hi ha 25. Forallac és el poble amb més hotels amb un total de 7, seguit per Regencós i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura amb 3, la Pera, Corçà i Palau-sator amb 2, i Vall-llobrega, Torrent, Ullastret, Gualta, Verges i Albons amb 1.
Si mirem el nombre de llars compartides – allotjament turístic que és la residència habitual d’una o diverses persones i que decideixen cedir habitacions a canviar d’un retorn econòmic-, n’hi ha 15 repartides entre Palau-sator (2), Serra de Daró (2), Regencós (2), Albons (2), Colomers (1), Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (1), Mont-ras (1), La Tallada d’Empordà (1) i Vall-llobrega (1).
D’apartaments turístics -establiments que disposen de serveis de neteja i altres, a diferència dels habitatges d’ús turístic- en trobem 4, que són a Verges, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Ultramort i Regencós.
Pel que fa als càmpings, n’hi ha 3, localitzats a Mont-ras, Vall-llobrega i Ultramort.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.