L’atur creix un 2,29% a l’octubre a les comarques gironines i es perden gairebé 8.000 llocs de treball

Per
ACN
-
privat:-ordenanca-d’ocupacio-de-la-via-publica-pels-establiments-comercials-i-de-serveis
Privat: Ordenança d’Ocupació de la via pública pels establiments comercials i de serveis

Allò que ja s’anticipava tant a l’agost com al setembre, durant l’octubre s’ha fet evident. Com una roda que cíclicament es va repetint, la fi de la temporada alta impacta de ple damunt l’economia gironina. Perquè no tan sols augmenta l’atur, sinó que també es destrueix ocupació (sobretot, al sector serveis).

Segons les dades que periòdicament fa públiques el Ministeri de Treball, aquest octubre l’atur ha crescut un 2,29% a les comarques gironines. Percentualment, és l’increment més alt que s’ha registrat a tota Catalunya (on de mitjana, la desocupació ha pujat un 0,75%). A Barcelona, el mes es tanca amb un 0,39% més de desocupats; a Lleida, amb un 1,81%, i a Tarragona, amb un 1,50%.

Si el percentatge es trasllada en xifres, les comarques gironines han sumat 641 desocupats més a l’octubre. La gran majoria, al sector terciari (símptoma de la dependència que l’economia gironina té del turisme). Perquè nou de cada deu persones que s’han apuntat a llistes -en concret, 612- provenen de l’hostaleria, el comerç o bé han fet temporada en hotels i càmpings.

Si es passa la lupa per la resta de sectors, i ja a molta més distància, als serveis el segueixen l’agricultura (que aquest octubre suma 32 aturats més) i la indústria (que tanca el mes amb 8 desocupats més). Per contra, la construcció redueix aturats (en concret 49) i, per últim, hi ha 38 persones sense cap ocupació anterior que s’han apuntat a llistes.

Més de 28.500 aturats

En global, a les comarques gironines, aquest octubre s’han tornat a superar els 28.000 desocupats. En concret, a la demarcació ara hi ha 28.593 persones que busquen feina. Són, això sí, 1.681 menys que l’any passat (cosa que traslladat en percentatges suposa un descens del 5,55%).

De tots els desocupats, la majoria es concentren al sector serveis (20.016). Al terciari, el segueix la indústria (amb 3.170 desocupats), la construcció (2.369) i l’agricultura (610). Per últim, a comarques gironines hi ha 2.428 aturats a qui no els consten feines anteriors.

Més de la meitat dels aturats -en concret, el 57,04%- són dones (16.311). L’estadística del Ministeri també recull que, de tots els qui busquen feina a comarques gironines, hi ha 2.662 desocupats que tenen menys de 25 anys.

Més destrucció d’ocupació

En paral·lel a l’augment de l’atur, l’entrada en temporada baixa també porta aparellada la pèrdua de llocs de treball. I en aquest cas, les dades que ho reflecteixen són les d’afiliació a la Seguretat Social. Perquè com recull l’estadística del Ministeri d’Inclusió, durant aquest octubre a les comarques gironines s’han destruït 7.937 llocs de treball (que s’afegeixen als més de 14.300 que ja es van perdre al setembre).

En concret, a la demarcació, el mes d’octubre s’ha tancat amb 368.487 afiliats a la Seguretat Social). Són un 2,10% menys dels que hi havia a finals de setembre (quan la xifra va situar-se en 376.424)

En comparació amb l’octubre del 2024, però, encara s’està per sobre de les xifres que hi havia aleshores. Perquè llavors, a les comarques gironines, el mes es va tancar amb 360.867 afiliats a la Seguretat Social.

I en paral·lel a l’augment de l’atur i a la destrucció d’ocupació, aquest octubre també es tanca amb menys contractes signats. Al llarg del mes, a la demarcació se n’han rubricat 24.244 (dels quals 10.851 han estat indefinits). Això suposa un descens del 2,31% en comparació amb els que es van signar al setembre. En concret, aquest octubre se n’han signat 574 menys.

Sant Feliu de Guíxols inverteix 200.000 euros en la campanya d’asfaltatge de tardor

Per
Redacció
-
privat:-sant-feliu-inverteix-dos-cents-mil-euros-en-els-asfaltatges-de-la-campanya-de-tardor
Privat: Sant Feliu inverteix dos-cents mil euros en els asfaltatges de la campanya de tardor

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols començarà el 24 de novembre una nova campanya d’asfaltatges amb una inversió aproximada de 200.000 euros. La intervenció s’allargarà fins a finals de mes i finalitzarà amb els treballs de pintura viària.

Els carrers que s’asfaltaran són la Rambla Generalitat, el carrer Ixart, el carrer Bartrina, el carrer Muntanyès i un tram del carrer Santa Teresa, entre els carrers Hériz i Gravina.

Les obres consistiran en un fresatge de l’asfalt malmès i la col·locació d’una nova capa de conglomerat asfàltic, una actuació que busca millorar la seguretat viària i respondre a les demandes dels veïns.

Aquestes obres formen part del pla d’inversió de 2,6 milions d’euros anunciat per l’Ajuntament, que inclou millores en seguretat, il·luminació i habitatge. El consistori també ha confirmat que ja prepara una nova campanya d’asfaltatges per a la primavera, en el marc del seu compromís amb la millora continuada de la ciutat.

Supermatí – 4 novembre 2025

Per
Ràdio Capital
-
Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 4 novembre 2025
Loading
/

La funcional de Figueres

Per
Dani Chicano
-
En Dani Chicano és periodista i director de la revista Proscenium
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
La funcional de Figueres
Loading
/

És un fet inqüestionable que els darrers anys, a comarques gironines, ha disminuït el nombre de grups de teatre amateur. Vull dir, dels bons, dels que aspiraven a fer posades en escena amb rigor i passió, amb il·luminacions, escenografies i vestuaris professionals o gairebé. Un rigor que aplicaven en la tria de les obres que decidien portar endavant i que els duia a presentar espectacles semi-professionals i en alguns casos els va permetre fer el salt a la professionalitat sense pretendre-ho, com va ser el cas del Cor de Teatre, de Banyoles. Però no és dels banyolins que m’agradaria parlar aquí i ara, sinó d’una altra companyia que no ha fet el salt a la professionalitat, però que pertany al grup dels que parlava a l’inici i que encara es mantenen al peu del canó. Em refereixo a La Funcional de Figueres, que el 8 de novembre, a les 8 del vespre, presentarà al Teatre Municipal figuerenc El Jardí el documental i el llibre La Funcional Teatre, 35 anys trepitjant escenaris. La companyia, vinculada des de l’inici al Casino Menestral figuerenc, celebra, és clar, el seu 35è aniversari i ho fa amb un nou muntatge, Una peça de Jenny Hollan, absolutament recomanable, escrita per Àngel Burgas i dirigida per un dels cofundadors i pals de paller de la companyia, en Josep Maria Cortada, un molt bon intèrpret i director que n’ha après, sobretot, veient fer teatre. I n’ha vist moltíssim. La Funcional, hereva d’una dilatada tradició teatral figuerenca, és d’aquelles entitats que qualsevol ajuntament voldria tenir. Es tracta d’un agent cultural imprescindible, d’un actor necessari en el teixit associatiu, d’una eina de cohesió social de primer ordre i, en darrera instància, d’un canalitzador de vocacions artístiques. És per això que el seu ajuntament l’ha distingit enguany amb la Fulla de Figuera de Plata 2025. N’he vist un nombre gens menyspreable dels seus muntatges. Així, desordenades, que jo recordi: les dues versions de La nit de les tríbades, Revolta de bruixes, Oncle Vània, Dansa d’agost, La solució final, La gavina, El jardí dels cirerers, La senyora de Sade, La soga, Hotel Sorrento, Dotze sense pietat, Tres germanes, Un cor normal, Dues dones, El ball, Advertència per a embarcacions petites, Mare coratge o Les criades i alguna altra que em deixo. Totes amb el mateix segell de rigor i qualitat. N’he gaudit molt i he descobert alguns intèrprets –una qüestió irregular en qualsevol grup amateur- d’un molt bon nivell. La Núria Rodon fent de Jenny Hollanmadura està molt bé, per exemple; el mateix Cortada en força ocasions; en Jaume Parés, la Dolors Turu, en Salvador Torres o l’Anna Turró també són dins aquest grup. La continuïtat de La Funcional, el seu vigor i la seva força, és un homenatge colossal a la Remei, l’Helena, la Dolors, en Joan i la sempre alegre Carmeta, perquè serven el seu esperit. Per molts anys!

Xavier Ferrer: “Vam travessar el Sàhara amb 21 anys, sense mòbils ni internet”

Per
Joan Coll Bagur
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Xavier Ferrer: "Vam travessar el Sàhara amb 21 anys, sense mòbils ni internet"
Loading
/

En una entrevista concedida al programa Supermatí, Xavier Ferrer ha explicat com va néixer De l’Empordà al món, un llibre que recull les vivències de set anys de viatges fets entre amics durant els anys 80, des de l’Empordà fins a diferents indrets del planeta.

“És una crònica de viatges viscuts amb ingenuïtat i curiositat juvenil, escrita a partir de diaris detallats redactats durant aquells anys”, explica Ferrer, que destaca la lentitud i profunditat d’un procés que ha culminat dècades després amb l’edició del llibre, gràcies a Edicions Cal·lígraf.

Els viatges van començar a l’Àfrica del Nord. Amb 21 anys, van travessar el Sàhara des d’Algèria fins a Níger, en condicions extremes, negociant amb tuaregs i en camions improvisats. “No hi havia internet ni mòbils. Vam viure situacions complicades, però tot era possible”, recorda Ferrer. Aquest esperit d’aventura va continuar en els anys següents, amb travesses pel Nil fins al Sudan, i exploracions pel sud-est asiàtic i l’Índia.

“Ara aquests viatges no serien possibles: hi ha zones devastades per guerres i conflictes geopolítics que ho impedeixen”, assegura l’autor, que posa exemples com Níger o el Sudan, actualment marcats per cops d’estat o guerres civils.

El llibre no és només un relat de viatges, sinó una reflexió sobre com ha canviat el món en quatre dècades. Ferrer hi introdueix dades contrastades, com l’evolució demogràfica de l’Índia —de 740 milions a més de 1.400 milions d’habitants— o l’expansió urbana de Gaza, que ha passat de 400.000 a 2 milions d’habitants. “Volia que el lector pogués fer una comparació real del món d’abans i el d’ara”, afirma.

També destaca els viatges espirituals, com els que va fer al Nepal i a l’Índia, i altres experiències com una travessa pel Triangle de l’Opi amb elefants. “Cada viatge ha estat únic i transformador”, diu.

“Sortim de l’Empordà, però sempre hi volem tornar”, reflexiona Ferrer, que admet sentir una nostàlgia permanent pel seu territori. El llibre comença, de fet, amb un capítol dedicat a la seva infància a Torroella de Montgrí i a la vida empordanesa dels anys 60 i 70.

Ferrer defensa el valor dels viatges com a eina de transformació personal i social. “Recomano viatjar no per fer turisme, sinó per entendre les cultures i mirar el món amb empatia”, i afegeix que “el nacionalisme, entre cometes, es cura viatjant”.

Ara, amb una mirada més madura, segueix implicat en l’anàlisi política internacional a través de col·laboracions periodístiques, però manté intacta la seva curiositat pel món. Té previst viatjar al Japó i a la Patagònia, demostrant que l’esperit aventurer no té edat.

La presentació de De l’Empordà al món serà aquest dissabte 15 de novembre a Torroella de Montgrí.

Martí Sabrià: “Volem honorar la gent que viu al món rural”

Per
Joan Coll Bagur
-

En una entrevista concedida al programa especial del Festival Brots, Martí Sabrià i Miquel Curanta han compartit els orígens, les intencions i l’impacte d’aquest nou festival cultural i gastronòmic celebrat a diversos micropobles del Baix Empordà.

Una proposta que surt dels esquemes habituals
“El festival neix arran d’una convocatòria pública que buscava noves propostes amb criteris turístics i culturals. Des del primer moment vam tenir clar que no volíem repetir fórmules com oferir una copa de vi al final d’un concert, sinó apostar per un producte tan arrelat com l’oli d’oliva”, explica Sabrià.

L’oli com a eix narratiu
L’elecció de l’oli no ha estat casual: “És un element essencial de la nostra cultura, però poc valorat. Volíem donar-li el protagonisme que mereix”, afirma Curanta. El festival ha incorporat tastos, maridatges i fins i tot creacions gastronòmiques amb oli d’oliva de varietats autòctones com l’argudell. Sabrià lamenta que “ens costi comprar una ampolla d’oli de qualitat, quan forma part del nostre dia a dia”.

Un festival de territori
El Festival Brots ha apostat per programar en espais poc habituals com Sant Iscle, Fonteta o Fonolleres. “Volíem fugir dels llocs ja saturats a l’estiu i posar en valor racons desconeguts de l’Empordà”, diu Sabrià. Això no ha estat fàcil: “Hi havia cert escepticisme per part d’alguns ajuntaments i pagesos, però ara ja ens demanen ser-hi a la segona edició.”

Música, dansa i gastronomia de proximitat
El cartell ha apostat per artistes empordanesos i disciplines diverses. “No volíem els artistes de sempre. Volem que l’Empordà parli des del seu propi talent”, diu Curanta. L’èxit d’assistència ha estat total: “Propostes arriscades i exigents han omplert aforaments. Això ens fa creure en un model cultural arrelat i amb futur.”

Un públic local i implicat
“Volíem que la gent del territori s’hi sentís implicada. I així ha estat. El festival no ha estat només per a turistes tardorencs, sinó per a la gent que viu i treballa aquí tot l’any”, assenyala Sabrià. Tant és així que ajuntaments que inicialment no van participar, ara volen sumar-se.

Descobriments i emocions
Per a Sabrià, el millor ha estat “descobrir l’Empordà desconegut”. Per a Curanta, “l’Auditori Espai Ter ha brillat per la seva acústica i la posada en escena”. Tots dos coincideixen que la clau ha estat “l’exigència i l’arrelament”.

Un projecte amb recorregut
El festival ha superat les expectatives i els seus impulsors ja pensen en la continuïtat. “Volem que el Brots sigui un motiu d’orgull col·lectiu. Hem fet la primera edició, i ara toca créixer des del territori, amb el territori”, conclou Sabrià.

1...251252253...6.881Pàgina 252 de 6.881