18.1 C
Pals
Dijous, 21 agost 2025
- Publicitat -

Josep Maria Soler: “La figura de Teresa Juvé ha deixat una gran empremta en la cultura i literatura catalanes”

Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Josep Maria Soler: "La figura de Teresa Juvé ha deixat una gran empremta en la cultura i literatura catalanes"
Loading
/

L’escriptora i pedagoga Teresa Juvé ha mort als 104 anys, deixant un llegat important tant en l’àmbit educatiu com en el literari. La seva figura, tot i no ser àmpliament coneguda pel gran públic, ha estat fonamental en la difusió i defensa de l’ensenyament en català. Hem parlat de la rellevància de l’autora i pedagoga amb el president de la Fundació Pallach, Josep Maria Soler.

Juvé va néixer a Madrid, però la seva vida va estar estretament lligada a Catalunya. Durant la Guerra Civil Espanyola es va exiliar a França, on va viure de primera mà les dures condicions de la postguerra i es va implicar en la resistència contra l’ocupació nazi. Va ser en aquest context que va conèixer Josep Pallach, referent de la pedagogia catalana, amb qui compartiria vida i ideals.

Després de la Segona Guerra Mundial, Juvé es va formar en filologia i literatura comparada a França, fet que va marcar profundament la seva obra literària. El seu retorn a Catalunya es va produir als anys setanta, moment en què va començar a tenir més projecció pública.

Tot i que la seva vocació literària va començar de jove, no va ser fins després de la mort de Pallach que va destacar com a novel·lista. Va escriure obres que donaven veu als exiliats, reflectint les seves pròpies experiències, com L’aigua morta de la ciutat, que va quedar finalista del Premi Nadal. A més, Juvé va innovar en la literatura catalana amb una sèrie de novel·les protagonitzades pel detectiu Plagumà, un personatge singular dins del gènere negre català. També va publicar Tu ets, una biografia novel·lada que explorava la seva relació amb Josep Pallac i el seu compromís amb l’educació.

Un llegat educatiu a través de la Fundació Pallach

Juvé va tenir un paper essencial en la creació de la Fundació Pallach, impulsada l’any 2009 per preservar i difondre el pensament pedagògic del seu marit. Va donar suport a la iniciativa des del primer moment i en va ser nomenada presidenta honorífica. Des del 2012, la Fundació treballa per promoure una educació de qualitat en català i mantenir viu el llegat de Pallach.

L’enterrament de Teresa Juvé tindrà lloc aquest divendres 21 de març al tanatori de Palafrugell. Segons la seva voluntat, les seves cendres es dipositaran més endavant al cementiri civil de la mateixa localitat, on descansa Josep Pallach.

Amb la publicació recent de la biografia de Pallach i d’un llibre escrit per la seva filla sobre l’exili, la seva mort coincideix amb un moment de reconeixement del seu llegat. La seva figura, tot i ser discreta en vida, deixa una empremta profunda en la literatura i l’educació catalana.

Palamós activa el servei de menjador social a domicili orientat a persones en situació de vulnerabilitat al municipi

L'Àrea d'Acció Social i Ciutadania activa el servei de menjador social a domicili, adreçat a persones del municipi en situació de vulnerabilitat

L’Ajuntament de Palamós ha reactivat el servei de menjador social a domicili per a persones del municipi en situació de vulnerabilitat. Aquest programa garanteix àpats diaris a aquelles persones que no poden cobrir aquesta necessitat bàsica a causa de dificultats econòmiques o de mobilitat.

El servei, gestionat per l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania, disposa d’un pressupost de 18.000 euros per a aquest 2025, destinats a sufragar l’elaboració dels àpats. Segons les previsions municipals, una mitjana de set persones al mes es beneficiaran d’aquesta ajuda, després de ser valorades pels Serveis Socials.

Els menús són preparats per la Fundació Hospital de Palamós, que els elabora sense ànim de lucre i adaptats a les necessitats de cada usuari. La seva distribució la realitza diàriament la Creu Roja de Palamós, en el marc d’un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament.

Aquest menjador social forma part del Programa d’Atenció Domiciliària, que ofereix suport a persones amb dependència, pèrdua d’autonomia o dificultats de mobilitat. A més de garantir l’alimentació, aquest servei permet als tècnics sanitaris mantenir contacte directe amb els usuaris, fent-ne un seguiment per detectar possibles necessitats addicionals i coordinar la seva atenció social.

El programa també inclou un servei de menjador a domicili per a persones amb mobilitat reduïda que poden costejar-se l’àpat, però necessiten rebre’l a casa. En aquest cas, una vintena d’usuaris reben el menú diàriament gràcies a l’acord entre l’Ajuntament i Creu Roja Palamós.

A Portbou els amos de gossos hauran de rentar el pipí i restes fecals amb alcohol dissolt

 

 

L’Ajuntament de Portbou obligarà els propietaris de gossos a rentar el pipí i les restes fecals amb alcohol dissolt en aigua. Així ho contempla la nova ordenança de civisme i convivència que el ple municipal ha aprovat aquest dimarts. Per facilitar la implementació de la mesura, l’ajuntament facilitarà unes ampolles que es poden enganxar a les corretges dels animal. En parlem a TARDA CAPITAL, amb el seu alcalde, Gael Rodriguez. Per cert, l’alcalde més jove d’Europa. Té 21 anys.

 

Vicenç Acuña: “Encara ens trobem en plena sequera, tot i les pluges dels darrers dies”

Les últimes setmanes han portat pluges abundants a diverses zones de Catalunya, però la situació de sequera extrema encara no ha acabat. Ho ha apuntat el director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua, Vicenç Acuña, en una entrevista al Supermatí on també ha detallat que les reserves d’aigua han millorat, però no suficientment per considerar que la crisi hídrica s’ha resolt. Catalunya encara està per sota dels nivells necessaris per garantir un subministrament estable i, amb les previsions de canvi climàtic, els episodis de sequera podrien ser més habituals i prolongats en els pròxims anys.

Un dels factors clau que han empitjorat la situació és la manca d’inversions en infraestructures per garantir una millor gestió de l’aigua. Després de la gran sequera de 2007-2009, es van planificar diverses actuacions, com la construcció de dessaladores i altres sistemes de reutilització i emmagatzematge d’aigua. No obstant això, la crisi econòmica va frenar moltes d’aquestes inversions, deixant Catalunya en una posició de vulnerabilitat davant d’una nova sequera.

L’actual episodi de manca d’aigua ha posat de manifest la necessitat urgent d’executar aquestes infraestructures. Vicenç Acuña alerta que, tot i les pluges, no es pot abaixar la guàrdia i que és imprescindible complir els plans d’inversió per garantir un subministrament d’aigua estable a llarg termini.

La gestió dels aqüífers, un altre repte pendent

Un altre aspecte que preocupa els especialistes és la gestió dels aqüífers, els grans dipòsits d’aigua subterrània que han estat una peça clau per garantir subministrament en aquesta sequera. Tot i això, la normativa actual permet encara l’extracció d’aigua subterrània en períodes de sequera, fet que podria esgotar aquest recurs essencial.

A més, molts aqüífers de Catalunya estan contaminats per nitrats, provinents principalment de l’activitat ramadera i agrícola. Aquest problema obliga molts municipis a realitzar processos de descontaminació de l’aigua abans de fer-la potable, amb un cost econòmic elevat. Els especialistes assenyalen que cal una regulació més estricta per protegir aquests recursos i garantir la qualitat de l’aigua disponible.

El futur de la gestió de l’aigua

Un factor menys conegut però igualment rellevant és l’impacte de la massa forestal en la disponibilitat d’aigua. En les últimes dècades, els boscos catalans han crescut de manera significativa. Fa 50 anys, zones com les Gavarres, l’Albera o l’Alta Garrotxa tenien una cobertura forestal molt menor, i això permetia que una quantitat més gran d’aigua s’infiltrés als aqüífers o circulés pels rius.

Ara, amb boscos més densos, el consum d’aigua per part dels arbres ha augmentat, reduint la quantitat d’aigua disponible. Una millor gestió forestal podria ajudar a optimitzar els recursos hídrics, reduint el risc d’incendis i incrementant la biodiversitat.

Davant d’aquest panorama, Vicenç Acuña insisteix que cal un enfocament integral en la gestió de l’aigua a Catalunya. Això inclou completar les infraestructures pendents, especialment dessaladores i sistemes de reutilització; regular millor l’extracció d’aigua subterrània per evitar la sobreexplotació dels aqüífers; reduir la contaminació per nitrats amb una gestió més eficient dels residus ramaders; aplicar polítiques de gestió forestal activa per equilibrar el consum d’aigua dels boscos; i, finalment, promoure una cultura de l’estalvi d’aigua tant a nivell domèstic com industrial i agrícola.

El Govern aprova el decret per avaluar el grau d’inundabilitat dels càmpings i poder actuar en cas de risc

privat:-el-govern-aprova-el-decret-per-avaluar-el-grau-d’inundabilitat-dels-campings-i-poder-actuar-en-cas-de-risc
Privat: El Govern aprova el decret per avaluar el grau d’inundabilitat dels càmpings i poder actuar en cas de risc

El Govern ha aprovat el decret llei per avaluar el grau d’inundabilitat dels càmpings i poder actuar en cas que existeixi el risc de tancar parcialment o totalment alguna instal·lació. A través d’aquest decret també es crea un fons de recuperació per garantir l’activitat econòmica del sector si cal fer algun tancament parcial o total. El text s’ha aprovat a la reunió del Consell Executiu d’aquest dimarts, l’endemà que membres del Govern es reunissin amb representants del sector dels càmpings catalans. A la reunió es va posar en comú el contingut del decret i el fons de recuperació i es va acordar treballar de forma conjunta per iniciar el procés d’avaluació.

Aquest decret busca poder disposar d’una eina per comprovar i fer un seguiment de la viabilitat i les funcionalitats dels càmpings ubicats en espais afectats per risc d’inundació. El principal objectiu és minimitzar els riscos associats a fenòmens com les precipitacions torrencials, les tempestes sobtades i les crescudes de rius en aquestes àrees especialment vulnerables.

Durant la roda de premsa després de la reunió del Consell Executiu la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha dit que són conscients de “l’altíssima qualitat i la referència en innovació” que tenen els càmpings catalans però ha remarcat que han de fer “passos necessaris per garantir la seguretat de les persones”.

La portaveu ha argumentat que en un moment de canvi climàtic “seria incomprensible, insensat, no justificable i insensible” que el Govern no tirés endavant les mesures necessàries per protegir la ciutadania.

Paneque ha explicat que després de la dana al País Valencià el Govern va començar a treballar en actualitzar el mapa de risc d’inundabilitat “amb una mirada global” i no fixant-se només en els càmpings situats en zones de risc. Un cop actualitzat el mapa, s’ha iniciat expedients per revisar d’ofici totes les activitats que s’hi produeixen.

Nous òrgans per comprovar la viabilitat

El decret contempla crear una Comissió Tècnica que s’encarregarà d’analitzar la situació de cada càmping, cas per cas; d’iniciar els procediments i formular les propostes de resolució. A més, també es treballarà en l’aplicació de millores tecnològiques de detecció d’inundació preventives perquè els càmpings es puguin adaptar a les condicions climàtiques. Així, haurà de determinar les funcionalitats de les activitats, comprovant la seguretat de les persones i la protecció de l’activitat econòmica. Per altra banda, hi haurà una Comissió de Govern que tindrà la responsabilitat de resoldre els procediments i adoptar mesures provisionals en cas de risc imminent.

Aquests òrgans estaran formats per representants de diversos departaments que conformen el Govern. A més, hi haurà tècnics especialitzats en protecció civil, turisme, urbanisme i hidrologia. Segons l’executiu, es garantirà la participació de les administracions locals, les entitats municipalistes i el sector afectat.

Creació del Fons de Recuperació de l’activitat econòmica

El decret també preveu el seguiment de les activitats implicades, en coordinació amb les administracions locals i els sectors econòmics, amb l’objectiu d’establir que les mesures aplicades no posin en risc ni comprometin la competitivitat del turisme, sobretot en aquells municipis on els càmpings tenen un paper imprescindible en l’economia local.

Per aquest motiu es crearà un Fons de Recuperació de l’activitat econòmica, que es destinarà al finançament d’inversions públiques o privades de creació de nova oferta d’allotjament turístic o ampliació d’existent que pugui compensar la pèrdua de places resultant dels estudis de viabilitat i seguretat dels càmpings.

Tot i que encara no s’ha establert quina serà la dotació econòmica d’aquest fons, sí que s’ha decidit que estarà integrat per línies de crèdit específiques acordades entre l’Institut Català de Finances i el Departament d’Empresa i Treball; ajuts directes o de pública concurrència del Departament d’Empresa i Treball; transferències directes als ens locals afectats per la disminució de places d’allotjament, previ conveni de concertació amb el Departament d’Economia i Finances i el Departament d’Empresa i Treball.

Els subjectes beneficiaris d’aquests ajuts podran ser persones físiques o persones jurídiques públiques o privades titulars d’establiments d’allotjament turístic per al supòsit d’ampliació d’activitat, o qualsevol persona per al supòsit de projectes de nova creació d’establiments turístics.

La Policia de Platja d’Aro retira una serp verda de s’Agaró per evitar que l’atropellin

Policia Platja d'Aro serp

La Policia de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró ha retirat aquest dimarts una serp verda d’1’85 metres que es trobava a prop de la carretera per evitar que fos atropellada. Diversos efectius de la Unitat de Medi Natural del cos l’han localitzada a s’Agaró, a la carretera que arriba a la rotonda dels Vents i l’han traslladat a un lloc segur. Aquesta actuació s’ha dut a terme perquè la serp verda és una espècie protegida.

A Ràdio Capital hem contactat amb l’Esther Callol, de la Unitat de Medi Natural de la Policia de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, i que va formar part d’aquest servei de dimarts. “Feia temps que no vèiem una serp d’aquesta mida”, reconeixia l’agent. L’avís el van rebre al matí després que una dona truqués a emergències per la troballa d’aquesta serp verda. Va ser llavors quan van activar la Unitat de Medi Natural, tal com apunta Esther Callol.

Esther Callol explica que a part de les serps verdes a la zona de la Costa Brava podem trobar altres tipus de serps (la colobra escurçonera, la serp de collaret, la serp de collaret, la serp blanca, la serp de ferradura o la colobra bordalesa, entre altres), eriçons o alguns tipus d’aus. Callol explica que en el cas de les aus hi ha espècies que en l’època de cria, veuen com els pollets cauen del niu o es desorienten. Per això, intervenen per poder retornar-los al niu o tractar-los en centres especialitzats de recuperació.

Què cal fer si trobem un animal d’aquest tipus?

“El que hem de fer primer de tot és vigilar que ningú ataqui o molesti aquests animals”, explica Callol. Reconeix que un dels primers impulsos es tenen quan es veuen aquests animals és anar-los a atacar. “Les serps no ens faran res si no les molestem”, detalla Esther Callol, i afegeix que “les espècies que tenim a la zona Mediterrània no són perilloses”. Esther Callol recorda que aquests animals tenen més por que nosaltres i, per això, utilitzen diverses tècniques per mirar d’espantar-nos i deixar-les tranquil·les.

Un cop ens hem assegurat que ningú vulgui fer-li mal, cal trucar al 112 per activar a la Policia Local o als Agents Rurals i que vinguin a retirar aquest animal. Ells el traslladaran a una zona boscosa on es pugui evitar el seu atropellament o, també, que un animal més gros se’l mengi. “Al final, les serps també són beneficioses per al nostre ecosistema”, admet Callol. I és així, perquè aquesta espècie s’alimenta de rates i ratolins i permet controlar aquest tipus de plagues.