/
RSS Feed
Palafrugell tanca una nova edició del Flors i Violes amb prop de 25.000 assistents
El festival Flors i Violes ha tancat la seva edició amb prop de 25.000 assistents als espectacles i una elevada afluència de visitants als carrers de Palafrugell, que durant quatre dies s’han convertit en un gran escenari cultural.
El certamen ha ofert prop d’un centenar d’activitats repartides en més de trenta espais del municipi, amb instal·lacions artístiques, espectacles i propostes pensades per a tots els públics.
Els concerts i espectacles han estat un dels principals atractius. La plaça de Can Mario s’ha consolidat com a epicentre musical amb milers d’assistents durant el cap de setmana, mentre que el pati de la Biblioteca ha concentrat bona part de la programació familiar.
El festival ha reforçat el seu caràcter participatiu amb la implicació d’entitats, escoles, comerços i veïnat, que han contribuït a donar forma a moltes de les propostes i activitats del programa.
Un altre dels punts destacats han estat les instal·lacions artístiques i espais transformats, que han permès redescobrir llocs emblemàtics del municipi amb una mirada creativa i contemporània.
Amb aquest balanç, el Flors i Violes es consolida com una de les cites culturals més destacades de la primavera a la Costa Brava, combinant cultura, participació i dinamització del municipi.
Festival Strenes 2026 tanca amb rècord d’assistència i consolida Girona com a epicentre musical
El Festival Strenes 2026 ha posat el punt final a una edició històrica, convertint-se en la més multitudinària fins ara amb més de 32.500 espectadors repartits en les 34 propostes programades. Unes xifres que confirmen el creixement sostingut del certamen i el seu poder de convocatòria dins el panorama musical català.
Pel que fa als concerts de pagament, el festival ha venut 31.170 entrades de les 34.530 disponibles, assolint un destacat 90% d’ocupació. Fins a 21 dels 28 concerts amb entrada han penjat el cartell de sold out, mentre que la resta han registrat una ocupació mitjana del 75%. A més, els concerts gratuïts han reunit 1.400 assistents.
Un dels moments més destacats d’aquesta edició ha estat el retorn dels grans formats al pavelló de Fontajau, que ha acollit el concert de Joan Dausà davant prop de 6.000 persones. Una cita que ha servit per recuperar aquest espai com a escenari clau per a produccions de gran format a la ciutat.
Amb aquests resultats, Strenes reforça el seu posicionament com el gran aparador de les estrenes musicals del país i consolida Girona com un dels principals pols de la música en directe a Catalunya.
L’entrada Festival Strenes 2026 tanca amb rècord d’assistència i consolida Girona com a epicentre musical ha aparegut primer a Primera Fila.
Retencions a les carreteres del Baix Empordà durant el retorn del pont de l’1 de maig
Les carreteres del Baix Empordà han registrat retencions destacades durant l’operació retorn del pont de l’1 de maig, especialment en trams de la C-31 entre Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro i de la C-65 entre Santa Cristina d’Aro i Llagostera, amb circulació lenta i aturades en diversos moments del dia.
En el conjunt de Catalunya, el dispositiu s’ha saldat amb dues persones mortes en accidents de trànsit. Una víctima va morir en un atropellament en una carretera de Ponent i l’altra en una col·lisió entre un turisme i una motocicleta en una via d’Osona.
Pel que fa a la mobilitat, més de 200.000 vehicles han retornat cap a l’àrea de Barcelona fins a la tarda de diumenge, una part important del volum total previst per a aquesta operació especial.
La jornada ha estat marcada per la pluja, que ha dificultat la conducció i ha contribuït a incrementar les retencions, especialment durant la tarda, quan es van registrar desenes de quilòmetres de cues a la xarxa viària catalana.
Les principals congestions s’han concentrat a l’autopista AP-7, però també en diverses carreteres secundàries i vies d’accés a la Costa Brava, com les del Baix Empordà, on l’afluència de vehicles ha estat elevada.
Per facilitar la mobilitat, el dispositiu ha inclòs carrils addicionals i restriccions per a vehicles pesants, així com altres mesures de regulació per reduir les retencions i millorar la fluïdesa del trànsit.
L’estiu arriba
/
RSS Feed
Benvolguts oients de Ràdio Capital, ja sé que ho saben, però anem acostant-nos inexorablement al’estiu. No hi ha res que ho pugui evitar. Suor, sol i la il·lusió efímera de les finestres obertes i de les vacances. També hi ha l’aire condicionat, ja ho sé. Però carai com pica! Han tornat ja les orenetes, han tornat també els rantells o mosquits i han tornat –tornaran molt més- els turistes. Els mosquits no fan gens de gràcia. Ahir nit, vaig veure el primer i vaig pensar: “Mira! Ja comences a tenirl’article!”. De gràcia, les orenetes en fan molta més, llevat, és clar, que algú hagi d’estar, tal com va passar-nos a la Judit Pujadó i a mi fa uns dies, en un Sant Jordi avançat, unes quantes hores sota un ràfec de l’església de Colomers. Aquell ràfec és ple de nius d’orenetes. No es pot estar gaire estona a sota d’un ràfec com aquell perquè llavors, constates que les orenetes caguen. Sí. I ja no fan tanta gràcia. Els turistes, com segur que ja sabem tots, també caguen. Llavors tampoc no fan tanta gràcia. I no en fan tampoc quan els trobem a les cues de les carreteres, instal·lats abans que ningú a les platges, asseguts a totes les taules del restaurant on teníem pensat menjar. Sí perquè nosaltres naturalment també hi som. Ai senyor! Necessitem els turistes, però quan en venen tants, tants que a vegades ens fa l’efecte que han vingut tots, tots de cop, ens agraden tan poc com les orenetes. Potser és que no en necessitem tants.
Cada any, en aquestes dates, quan ja ha passat Sant Jordi i l’estiu i les vacances s’acosten, m’adono que escric un article així. Sempre em demano que deuen voler dir aquells que parlen d’un turisme de qualitat? Volen dir que voldrien un turisme selectiu? Un turisme format per gent que ens deixés més diners, però més taules lliures als restaurants i menys cues a les carreteres? No cal ser tan agut com Josep Pla perquè ens preguntem en veu alta: “I això, a més de dir-ho, com es pot fer?”
Faig aquesta reflexió ben conscient que, tard o d’hora, de turistes ho acabem essent tots. Què volen que els digui? Jo em sento més a prop d’aquella gent que a l’estiu es fot un bon tip de pencar, de fer i donar feina, i de provar de crear el que cada dia em costa més de creure que sigui riquesa, que no, d’aquella gent, que despotrica contínuament contra el turisme com si es donés el cas –que no es dona–que ells són sers celestials que no van mai enlloc i que no molesten mai els altres. Últimament n’he vist un que es passeja pels carrers del meu poble amb una samarreta que diu que és antixava. Jo, també què volen que els digui?, no puc estar-hi més en desacord. El portasamarretes aquell ens està dient que està contra tots els barcelonins? O el que és el mateix, contra tots els turistes? Potser sigui que el mosquit o el rantell és ell, però, és clar, això sí que no ho sé. Només l’he vist passejar tot cofoiamb una samarreta.
Yldor Llach ens fa creure que podem volar
Hi ha espectacles que impressionen per la seva dificultat tècnica i n’hi ha d’altres que aconsegueixen una cosa més complicada: crear una atmosfera compartida entre centenars de persones desconegudes. Això és exactament el que ha passat aquest diumenge a la Bòbila amb L’Y-ànsia per volar, la proposta de circ artesanal d’Yldor Llach.
L’artista urgellenc ha convertit l’espai en un petit refugi per a la imaginació, amb un espectacle delicat, poètic i carregat de simbolisme. Des del primer instant, Llach ha convidat el públic —especialment els infants, però també els adults amb ganes de reconnectar amb el seu nen interior— a deixar-se portar per la fantasia i la idea impossible de desafiar la gravetat.
“‘L’ànsia per volar’ està inspirat en l’univers d’‘El Petit Príncep’, però no és un espectacle sobre ‘El Petit Príncep’. S’hi poden trobar pinzellades”, explicava prèviament l’artista. I efectivament, les referències a l’obra de Saint-Exupéry han aparegut subtilment durant tota la funció: en la roda Cyr convertida en una lluna metàl·lica, en la relació amb els objectes o en aquesta mirada innocent sobre les coses petites.
Un artista de circ artesanal
Amb una escenografia construïda artesanalment per ell mateix, Llach ha anat combinant humor fi, participació del públic i acrobàcies sobre bicicleta artística. “Sempre tothom ha compartit aquesta necessitat o aquesta intenció de volar. Jo de petit somiava que podia volar”, recordava durant l’entrevista prèvia a l’actuació.
Aquesta idea ha pres forma especialment en els moments damunt la bicicleta, quan l’artista s’ha enfilat dret sobre el manillar mentre la plaça sencera contenia la respiració. “Hi ha un moviment a la bicicleta en què em poso dret al manillar i és molt agradable sentir l’aire fent onejar la samarreta. Em porta a pensar que, si volés, la sensació seria semblant”, explicava.
Un dels instants més celebrats ha arribat amb l’aparició d’una petita titella de paper que, de cop i volta, s’ha convertit en un company capaç de volar per sobre dels espectadors. “Jo no puc volar, però la titella sí que pot”, resumeix Llach sobre l’essència de l’espectacle.
Quan la funció ha acabat, després d’un últim esclat poètic damunt la bicicleta, el públic s’ha posat dempeus en una llarga ovació. Més enllà de la tècnica, la plaça premiava la sensibilitat d’un espectacle que, durant una hora, ha fet creure a tothom que potser encara és possible volar.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.