Platja d’Aro ha tombat el projecte que preveia ampliar la marina del port amb un nou canal on hi hauria 282 amarradors i construir 300 pisos, un hotel i un centre de convencions. El ple municipal ha denegat el pla especial urbanístic que ho recollia, i que una sentència del TSJC va obligar a refer. El nou document no s’ajusta a la normativa actual, contravé el Pla Director Costaner i, a més, preveia aixecar més habitatges dels que permet el POUM. En paral·lel, l’ajuntament ha suspès llicències durant un any en tot aquest sector per estudiar què s’hi podrà fer. Entre els propietaris, tot i que hi ha discrepàncies, més del 70% veuen amb bons ulls una proposta que recull convertir el canal en un parc urbà envoltat d’edificis.
El sector on es projectava l’ampliació de la marina del Port d’Aro ocupa 13 hectàrees. S’estén des de l’avinguda de S’Agaró cap a mar i limita a banda i banda amb la desembocadura del Ridaura, el carrer Rec del Molí i l’avinguda de Verona Terol.
El pla parcial urbanístic per desenvolupar-lo es va aprovar el 2014. Preveia fer-hi un canal central amb 282 amarradors -que compartiria la bocana amb el Port d’Aro- i aixecar en tot aquest àmbit 300 habitatges, un hotel i un centre de convencions. Un particular, però, va recórrer el pla davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i ara fa tres anys, una sentència el va declarar «nul de ple dret» i va tombar-ne l’aprovació definitiva.
L’alt tribunal català va recollir que el pla s’havia aprovat sense incloure-hi tres informes, dos dels quals eren preceptius. En concret, un d’avaluació ambiental i un altre de Costes. A més, el TSJC també recollia que calia incorporar un tercer estudi -en aquest cas, geològic- sobre les característiques dels terrenys.
Arran d’això, l’Ajuntament de Platja d’Aro va requerir als propietaris del sector -agrupats en una junta de compensació- que refessin el pla parcial. «Se’ls va dir que, si volien continuar endavant amb el projecte, en presentessin un de nou que recollís tots aquests informes i que també s’ajustés a la normativa vigent, i no a la del 2014», precisa l’alcaldessa accidental, Imma Gelabert.
Més edificis i normativa «derogada»
El pla parcial que es va entrar al consistori, però, no complia aquests requisits. Entre d’altres, com precisa Gelabert, preveia aixecar més edificis dels que permet el POUM, no respectava «les ràtios» dels de protecció oficial (i a més, desplaçava aquests pisos cap a un altre sector), contravenia el Pla Director del Sistema Costaner o feia que alguns blocs fossin «pantalles arquitectòniques». A més, el document no s’adequava a la legislació actual i, en alguns casos, incloïa normativa «derogada».
Ara, el ple de Platja d’Aro ha denegat tot el pla parcial, en una votació que ha tirat endavant per unanimitat. A la pràctica, això suposa tombar tot aquell projecte, que també havia aixecat crítiques per part dels grups ecologistes (ja que s’afectava una pineda situada a tocar de mar).
En paral·lel, el ple -en aquest cas, amb l’abstenció de SOM i Vox- també ha aprovat suspendre llicències durant un any en tot aquest sector. L’objectiu, subratlla l’alcaldessa accidental, és «obrir un període de reflexió» per veure què es permet fer en aquest àmbit. I sobretot, precisa Gelabert, que «compleixi amb la normativa vigent».
L’alcaldessa accidental insisteix en què aquell projecte d’ampliació de la marina, tal com es plantejava, «està absolutament denegat». Gelabert recorda que des del 1976 -i també en el POUM actual del 2017- en aquell sector es contempla l’ampliació de la marina amb un nou canal. I que, per tant, qualsevol altre projecte que s’hi vulgui dur a terme, necessàriament, requereix modificar el pla general.
Un gran parc urbà
Entre la desena de propietaris que formen part de la junta de compensació, hi ha qui defensa que el pla parcial s’ajustava a llei (perquè havia de basar-se en la del 2014). Tot i això, però, més del 70% d’ells veuen amb bons ulls una proposta que passa per eliminar el canal i reconvertir tot aquest àmbit en un gran parc urbà de 42.000 metres quadrats. Mantenint inicialment, això sí, l’edificabilitat prevista (és a dir, els habitatges, l’hotel i el centre de convencions).
L’arquitecte Joan Barceló, que forma part de la junta, explica que amb aquesta proposta -que ja ha presentat al consistori- «els més de 280 amarradors quedarien a zero perquè s’anul·laria el canal» i, a canvi, el municipi guanyaria una gran zona verda. Els habitatges de protecció oficial es farien en un solar a tocar d’aquest àmbit. «Ho hem donat a conèixer a l’ajuntament perquè s’ho estudiïn», precisa.
Barceló també explica que, de retruc, eliminar el braç que suposaria el nou canal és una solució «molt més sostenible» perquè s’estalviaria «un dispendi enorme de formigó armat». «És millor que allò que s’havia previst inicialment passi a ser una zona verda que no pas tenir més de 200 motors d’embarcacions posant-se en marxa», precisa.
Sigui com sigui, però, ara mateix en tot aquell àmbit regeix la suspensió de llicències aprovada per l’ajuntament. «Donar-nos aquest termini d’un any ens permetrà estudiar aquesta modificació del POUM, perquè el ventall de possibilitats a la zona és gran», explica l’alcaldessa accidental. «No ens neguem que en aquesta zona hi hagi una zona verda, o tampoc una marina, sempre que es compleixi amb les normatives actuals del 2025», subratlla Gelabert.
I en tot cas, l’alcaldessa també explica que, si bé s’haurà d’estudiar si es preserva o no la pineda, l’objectiu és que el desenvolupament del sector tingui en compte «el valor natural de la zona» i que, per tant, l’edificabilitat «s’adapti en aquell entorn». «La suspensió de llicències ens permet repensar aquell àmbit i contemplar totes les possibilitats que hi pugui haver», conclou Imma Gelabert.
