Aquest cap de setmana els núvols seran abundants i farà més fred. Tot plegat fruit de la interacció entre una petita borrasca mediterrània i un anticicló Britànic que estiraran vents de llevant i aire més fred de centre Europa. Els núvols seran abundants i la sensació de fred acusada.
Anem al gra:
Divendres: encara dominarà el sol, amb temperatures que no variaran gaire respecte ahir. No plourà.
Dissabte: els núvols seran més compactes i la sensació de fred serà més intensa a causa del fort vent de gregal que bufarà, alterant la mar de manera notable, amb mar de fons.
Diumenge: esperem un dia fred i gris, amb possibilitat de pluja, en principi poca cosa. La mar estarà molt alterada, amb mar de fons de llevant de dos metres d’alçada.
Si mirem més enllà, podrien encetar un període més plujós. Per ara ho direm amb la boca petita, no fos cas que les ganes d’una bona ploguda ho esguerri. Bon cap de setmana de carnaval!
The Tyets anuncien el seu retorn amb una pancarta a la C-32
El retorn de The Tyets sembla imminent i és que el grup mataroní ha començat ha canviat la imatge de les seves xarxes socials abandonant el groc de l’era “Èpic solete” per uns tons més rosats.
Per altra banda des d’avui mateix els conductors que agafin la C-32 de Barcelona fins al Maresme es trobaran amb un enorme cartell on els The Tyets els hi donaran la benvinguda, concretament a l’altura del centre comercial Màgic, de Badalona. En el text s’hi pot llegir “Benvinguts al Maresme” i també podem veure una tassa ben plena somrient, amb les seves ulleres de sol i la típica cafetera italiana.
Aquest vespre mateix el grup ha penjat unes coordenades als seus storys d’Instagram, fet que ha començat a aixecar sospites que alguna cosa estava al caure.
De moment sabem que el grup publicarà disc el 4 d’abril i que el presentaran al festival Strenes, entre altres llocs.
Abans però, veurem el grup actuar a la gala dels Premis Enderrock, en el que podria ser un bon dia per estrenar un nou senzill.
Pq els @thetyets han penjat unes coordenades random de Badalona?
Benvolguts oients de Ràdio Capital. Jules Renard va néixer al segle XIX, va morir l’any 1910, després d’escriure Pel de Panotxa i els seus Dietaris, dos llibres que m’entusiasmen. Tot sovint, en els Dietaris, trobo frases com aquesta: “Gent que coneixem de vista i mai de nom”. Renard va escriure això el 5 d’abril de 1894, una època en què encara s’anava a peu i en què, forçosament, el món de tothom era molt més reduït i en què la gent que vivia en un mateix lloc, encara que fos en una ciutat tan poblada com París, solia veure’s dia sí, dia també i, encara, a més, cada dia. Llavors, tenia molt més sentit una frase com aquesta: “Gent que coneixem de vista i mai de nom.”
Avui el món ha girat. Coneixem molta menys gent de vista que abans perquè tots ens movem molt més, perquè tots canviem molt més i sobretot perquè també tots o pràcticament tots no veiem la gent amb qui ens creuem, ocupats com estem amb el mòbil.
Justament, després de la ràdio, la televisió i altres mitjans de comunicació que no esmento, ha estat sobretot el mòbil i tot el món digital el que ha anat convertint aquella frase de Jules Renard en una frase encara real, però també obsoleta. Perquè avui, en comptes de dir “Gent que coneixem de vista i mai de nom”, més aviat el que hem de dir és “Gent que coneixem de nom, però que no hem vist mai”.
I que ben probablement tampoc no veurem.
Però això, aquesta immediatesa falsa via Twitter, via Instagram, via Tik Tok, via blue sky o el que sigui és el que fa que molts ens pensem que coneixem i que fins i tot podem opinar sobre gent o sobre fets dels quals no tenim ni idea. I ara penso en qualsevol fet o en qualsevol personatge del nostre
món siguin la guerra d’Ucraïna, la de Gaza, Donald Trump, Benjamin Netanyaju o fins i tot Sílvia Orriols o Salvador Illa, per posar alguns exemples de gent amb qui no m’identifico especialment. Quan en parlem, però, de debò estem dient alguna cosa més que la manera com ho veiem o els veiem nosaltres? De debò ens podem arribar a pensar que les notícies o les imatges que ens arriben d’aquests fets o d’ells no han estat prèviament estudiades, discutides i triades? Res a veure, doncs, amb aquella “Gent que coneixem de vista i mai de nom”. Aquí, molts de nosaltres i de molts o de molts dels fets o de la gent de què parlem directament no en sabem res o quasi res. Tot el que en sabem és allò que ens arriba gràcies a mitjans tan poc de refiar com Twitter o com aquells mitjans tradicional que de tant en tant censuren notícies, imatges o personatges. I que també tenen interessos o amos. No ho oblidem. I no estic dient tot això perqu+e pènsi que són fets o gent de qui no n’hàgim de parlar o que no hàgim de criticar. Només esic dient que no els coneixem de res. De ben res. Ni de vista.
Marco Sangiorgio: "Volem revaloritzar la cuina amb la carn de senglar"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
Arriba la 14a edició de la Senglanadaaquestproperdiumenge 2 de març a Cruïlles. Un esdevenimentgastronomic que té com a element central de la trobada el senglar. I per parlar de la proposta i les activitats que hi podremferens ha visitat al Supermatí un dels membres de la organitzaciód’aquestesdeveniment, Marco Sangiorgio.
L’esdeveniment va néixer el 2011 com un simple dinar popular i, al llarg dels anys, ha anat creixent fins a convertir-se en una cita imprescindible per als amants de la gastronomia local.
La voluntat d’aquesta trobada, a part de gaudir de la jornada gastronòmica, és poder tornar a donar valor a la carn de senglar. Marco Sangiorgio explica que es mostrarà les diferents maneres amb les quals es pot cuinar aquest tipus de carn.
El programa inclou una àmplia varietat de receptes elaborades amb senglar, des dels plats més clàssics fins a propostes més innovadores com croquetes, mandonguilles i plats inspirats en la cuina italiana, com la pappardelle amb ragú de senglar. Enguany, també es podrà degustar arròs amb senglar i bolets, així com un menú infantil amb salsitxes.
Més enllà del vessant gastronòmic, la jornada comptarà amb una xerrada sobre la presència del senglar a les Gavarres, sota el títol “El senglar: conflicte o oportunitat?”. Hi participaran caçadors, investigadors, cuiners i professionals del sector forestal per debatre sobre l’impacte d’aquest animal a la zona i les seves possibles aplicacions gastronòmiques.
A més, els assistents podran gaudir d’un tast de vins naturals a càrrec de quatre cellers de les Gavarres i d’un vermut musical amb el grup “The Best Of”. Les activitats es desenvoluparan a la sala de Cruïlles i els tiquets es poden adquirir anticipadament o el mateix dia a l’entrada.
Fa molts anys, potser ja deu, en un congrés a Roma, em van asseure al costat d’un home vell i savi, israelita. Parlant parlant em va acabar dient “Europa ja és vella, Estats Units està en declivi moral, i no hi tenim res a fer davant de regions amb poblacions més joves, Àfrica i Àsia ens passaran al davant, i la Xina dominarà el món.”
Jo soc de la generació Erasmus, dels que vam veure fer-se la Unió Europea, i a la Comissió li dec un tou de finançament sense el qual no hagués pogut fer ni una dècima part de la meva carrera professional. Al llarg dels anys he vist des d’una suspicàcia inicial a l’establiment de lligams que han esdevingut importants en l’àmbit social, legal i econòmic.
El després ja el sabem tots: la caiguda és imparable i des de la pandèmia de la COVID que no aixequem cap. Europa és una idea antiga i té raó de ser, malgrat que tantes vegades l’hem maleït – jo també- per polítiques fetes a mida d’altres latituds i errors garrafals amb conseqüències desastroses. (I sinó, recordeu la destrossa en l’agricultura, per no parlar de l’assassinat recent de la indústria pesquera).
Però una Europa desindustrialitzada, a la cua de producció, sense avantatge competitiu i sense creure’s a ella mateixa, té tots els números de no pintar res en el panorama mundial, i crec que com menys pinya fem, més se’ns menjaran amb patates i tot anirà de mal en borràs (encara més).
I sí, jo també penso que nosaltres tenim molt més en comú amb la resta del Mediterrani que amb uns senyors que viuen a Hamburg, i de vegades em passa pel cap la pregunta de “a mi total què em soluciona Europa?”. Però després, si ho rumio bé, de seguida penso que sí que me soluciona, sí que hi ha oportunitats, sí que n’hem tret, i sí que aniria bé que hi creguéssim una mica, també perquè Europa és mirar enfora i respirar, mentre que l’alternativa és podrir-se en aquesta bassa morta i resclosida que és Espanya.
La Federació d’Hostaleria i Turisme de Girona ha expressat el seu rebuig frontal a l’augment de la taxa turística previst en l’acord que signaran aquesta tarda Govern i Comuns. Segons la nova regulació, la taxa es podrà duplicar, arribant fins a 15 euros per persona i nit a Barcelona. A la resta de Catalunya, els municipis tindran la possibilitat d’aplicar suplements que fins ara només es podien cobrar a la capital.
Els hotelers consideren que aquest increment és un pas més en el que defineixen com una “asfíxia fiscal contínua” sobre el sector de l’allotjament turístic. Denuncien que, any rere any, l’administració ha anat apujant els impostos sobre el turisme, convertint-lo en una font de finançament per a altres sectors en lloc d’una eina per a millorar la competitivitat.
Preocupació pel futur del sector
La federació gironina alerta que aquesta mesura pot tenir greus conseqüències econòmiques per al turisme a Catalunya. Consideren que una taxa més elevada podria fer que els visitants optin per altres destinacions amb impostos més baixos, especialment en un context de crisi econòmica en què el factor preu és clau per als viatgers.
Els empresaris exigeixen “mecanismes urgents” per evitar que aquest augment posi en perill la sostenibilitat del sector. A més, insisteixen que els diners recaptats amb aquest impost s’han de destinar exclusivament a millorar infraestructures turístiques, la promoció del territori i la conservació del patrimoni, i no a altres àmbits com l’habitatge, com preveu el nou acord.
Les comarques gironines són una de les zones on més es recapta per aquest concepte. L’any 2023, la taxa turística va generar més de 14 milions d’euros a la demarcació, una xifra superior als 13 milions del 2022. Aquestes dades situen Girona com la segona província amb més ingressos per aquest impost, només per darrere de Barcelona.
El sector recorda que el turisme és un motor econòmic essencial per a la demarcació i que cal protegir-ne la competitivitat. Amb aquesta pujada, temen que l’activitat es redueixi i que es posin en risc llocs de treball i negocis que depenen directament de l’arribada de visitants.
