Aquests dies som testimonis d’una imatge insòlita: les senyalitzacions dels municipis de l’Empordà apareixen capgirades. Aquesta acció, impulsada pels pagesos en el marc de la ‘Revolta Pagesa’, esdevé un símbol poderós de protesta contra les polítiques que, segons denuncien, ofeguen el sector agrari.
Capgirar un objecte quotidià i donar-li un nou significat em recorda la icònica obra Fontana de Marcel Duchamp. Quan l’artista presenta un urinari invertit com a peça d’art el 1917, transforma un objecte funcional en un element de reflexió i provocació. De la mateixa manera, els pagesos de l’Empordà reinterpreten la senyalització viària, convertint-la en una metàfora visual del desordre i la desatenció que pateix el món rural.
Aquest gest no és només una expressió de descontentament, sinó una declaració d’intencions. Igual que Duchamp qüestiona què és art i qui en defineix els límits, els pagesos qüestionen les polítiques agrícoles i el futur del sector. El simple fet de capgirar un senyal transforma el paisatge habitual i ens obliga a aturar-nos i reflexionar.
Aquesta revolta visual ens interpel·la directament. Ens trobem davant d’una acció que, com l’art conceptual, altera la percepció de la realitat i ens empeny a mirar més enllà de l’evident. En un món on la informació circula de manera frenètica, la inversió de les senyalitzacions esdevé un crit silenciós però contundent: el camp reclama ser escoltat, i ho fa amb el llenguatge universal de la imatge i la provocació.
