L’Agència Catalana de l’Aigua invertirà més de 390.000 euros per restaurar el riu Ter a Jafre

privat:-l’aca-rehabilitara-l’espai-fluvial-del-riu-ter-al-seu-pas-per-jafre
Privat: L’ACA rehabilitarà l’espai fluvial del riu Ter al seu pas per Jafre

L’Agència Catalana de l’Aigua invertirà més de 390.000 euros per millorar la connectivitat del riu Ter al seu pas per Jafre, al Baix Empordà. Els treballs es centraran en un tram de prop de 1.500 metres, on el riu forma dos braços, un de principal i un de secundari que sovint queda sec a l’estiu.

L’objectiu és recuperar el pas d’aigua pel braç secundari, per afavorir la formació d’hàbitats i millorar la funcionalitat ecològica de l’entorn. Aquesta zona inclou la terrassa fluvial de l’Illa d’Avall, connectada arran del temporal Glòria.

ambit treballs riu ter a jafre ACA

Les primeres actuacions consistiran en eliminar vegetació invasora com la canya, amb extracció de rizomes i neteja de la zona. Després es faran moviments de terra per consolidar el traçat del braç secundari.

Per mantenir l’aigua en aquest punt, es construiran basses impermeables que ajudaran a retenir l’aigua i protegiran espècies d’amfibis presents a l’espai.

El projecte es completarà amb la plantació d’arbres i arbusts autòctons com freixes, saücs, gatells i sargues. També s’instal·larà un gual inundable per accedir a peu o en bicicleta a l’Illa d’Avall.

Anthus: “Hem treballat amb tots els membres del quintet per arranjar els temes de ‘Love!'”

Anthus
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Anthus: "Hem treballat amb tots els membres del quintet per arranjar els temes de 'Love!'"
Loading
/

Anthus Quintet actuarà aquest diumenge 17 d’agost als Jardins de Torre Maria de la Bisbal d’Empordà amb l’espectacle “Love”, una proposta que forma part de la Festa Major del municipi.

El grup, liderat pel cantant Anthus, oferirà un concert que ret homenatge a Nat King Cole, un dels referents del jazz dels anys cinquanta. El projecte “Love!” revisita el seu repertori amb una mirada personal, tot incorporant arranjaments nous i versions poc habituals de cançons com “Orange Colored Sky” o “Calypso Blues”.

Segons ha explicat Anthus a Ràdio Capital, el concert vol sembrar la llavor de l’amor a través de la música i l’exemple vital de Nat King Cole, no només com a artista, sinó també com a figura pionera en un context de segregació racial als Estats Units. El recital inclourà fragments de la seva biografia per oferir una visió més completa del seu llegat.

El projecte ha estat treballat de manera col·laborativa entre tots els membres del quintet, aportant arranjaments propis que mantenen l’essència original però amb un toc contemporani.

Anthus ha avançat que el grup té la voluntat de donar continuïtat a “Love!”, que ja ha passat per diversos escenaris com places, jardins i teatres. A més, ha confirmat que ja prepara un nou disc en solitari.

Un home de 80 anys mor ofegat a la platja de Sant Antoni de Calonge

ofegaments

Un home de 80 anys ha mort ofegat aquest dissabte al migdia a la platja de Sant Antoni de Calonge. El servei d’emergències ha rebut l’avís poc abans de les dotze.

La platja estava vigilada i hi onejava la bandera groga per presència de meduses, però això no ha evitat la tragèdia. L’home es trobava dins de l’aigua quan ha començat a ofegar-se.

El Sistema d’Emergències Mèdiques ha activat dues ambulàncies i un helicòpter per atendre la víctima. Malgrat els esforços, no han pogut reanimar-lo.

Amb aquesta mort, ja són dinou les persones que han perdut la vida a les platges catalanes aquest estiu. Això representa cinc víctimes més que l’estiu passat per aquestes mateixes dates.

Les autoritats demanen extremar la precaució, especialment en dies de bandera groga o amb condicions adverses a l’aigua.

Segueix la onada de calor intensa amb alertes actives i risc d’incendis, al Baix Empordà

privat:-el-servei-de-socorrisme-a-les-platges-de-palamos-realitza-mes-d’un-miler-d’intervencions-i-assistencies-durant-els-mesos-centrals-d’estiu
Privat: El servei de socorrisme a les platges de Palamós realitza més d’un miler d’intervencions i assistències durant els mesos centrals d’estiu

L’onada de calor continua afectant amb força el Baix Empordà, amb màximes que aquest dissabte podrien superar els 40 graus en alguns punts del nord de la comarca. A primera hora del matí ja s’han registrat temperatures de 28 graus, i s’espera que les condicions es mantinguin fins diumenge.

El Servei Meteorològic de Catalunya ha activat una alerta taronja per calor extrema a l’Empordà. L’avís estarà vigent fins aquest dissabte a les vuit del vespre i preveu punts amb temperatures de fins a 38 graus, amb algun registre puntual més alt.

Tot i que l’Alt Empordà i zones de l’interior podrien assolir fins a 44 graus, el Baix Empordà es manté en una situació de calor intensa i sostinguda, amb nits tropicals que dificulten el descans i un augment del risc d’incendi forestal.

Per aquest motiu, s’han activat el pla Infocat i el pla Alfa en diversos territoris. També s’han restringit accessos a espais naturals com la Serra de l’Albera o el Cap de Creus, per evitar riscos innecessaris en entorns forestals.

Les autoritats insisteixen en la importància de seguir mesures de protecció, com hidratar-se sovint, evitar l’exposició al sol durant les hores centrals del dia i buscar refugis climàtics. Els ajuntaments han habilitat espais frescos públics per garantir que les persones grans, infants i col·lectius vulnerables puguin protegir-se.

Un projecte científic estudia com sobreviuen els peixos en rius que s’assequen a la demarcació de Girona

L'investigador del CEAB. Jolle Jolles, analitza la profunditat d'una de les basses d'aigua que hi ha en un riu assecat de l'Alta Garrotxa Data de publicació: dissabte 16 d’agost del 2025, 06:00 Localització: Blanes Autor: Aleix Freixas
L'investigador del CEAB. Jolle Jolles, analitza la profunditat d'una de les basses d'aigua que hi ha en un riu assecat de l'Alta Garrotxa Data de publicació: dissabte 16 d’agost del 2025, 06:00 Localització: Blanes Autor: Aleix Freixas

Un grup d’investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes analitza com es comporten els peixos que sobreviuen en rius que s’assequen a l’Alta Garrotxa. El projecte, que lidera el biòleg Jolle Jolles, es centra en rius de muntanya que pateixen una forta reducció del cabal durant els períodes més secs. L’estudi pretén entendre com aquests peixos s’adapten a la sequera i com canvien les seves poblacions a causa del canvi climàtic.

Els científics han triat rius gironins per les seves característiques naturals i la poca influència humana. Aquests cursos fluvials serveixen com a model per entendre els rius intermitents arreu del món, ja que s’estima que la meitat dels rius del planeta també tenen aquest comportament. El projecte, que porta per nom DRYFISH, es va iniciar ara fa uns tres anys amb el suport d’una beca internacional de National Geographic.

Els investigadors fan un seguiment constant del comportament dels peixos. A través de drons, sensors de temperatura i càmeres, analitzen com els peixos busquen refugis quan desapareix l’aigua. També observen com canvia la profunditat de les basses i com es redueix la seva extensió. Aquest any, la primavera plujosa ha fet que molts refugis mantinguin més aigua, cosa que ha modificat les dinàmiques dels bancs de peixos.

El projecte ha permès detectar patrons de comportament segons l’edat i la mida dels peixos. Els exemplars més grans tendeixen a amagar-se a la profunditat, mentre que els més joves exploren noves zones, tot i que això pot posar en risc la seva vida. L’equip vol entendre com aquestes diferències influeixen en la supervivència de les espècies.

Els investigadors també han observat adaptacions sorprenents dels peixos. Alguns exemplars han après a nedar amb pocs centímetres d’aigua o fins i tot a saltar per desplaçar-se entre zones seques i buscar nous refugis. Aquestes estratègies s’han desenvolupat al llarg de milers d’anys en entorns naturals molt exigents.

La recerca es complementa amb experiments en el laboratori de Blanes, on s’estudia el comportament dels barbs de muntanya amb sistemes informàtics que monitoritzen els seus moviments. Això permet identificar com prenen decisions i quins mecanismes utilitzen per adaptar-se.

De cara a l’any vinent, el grup de recerca té previst sol·licitar un nou projecte per ampliar l’estudi. En aquesta nova fase, volen complementar les observacions amb anàlisis genètiques, per comprendre millor l’adaptació dels peixos i l’estructura de les seves poblacions.