19.2 C
Pals
Diumenge, 24 agost 2025
- Publicitat -

Oques Grasses passarà per l’Ítaca Sant Joan el 21 de juny

Oques Grasses

El grup Oques Grasses serà el cap de cartell del festival ÍTACA SANT JOAN 2025. Els osonencs faran una de les úniques parades de la seva gira Coda 2025 el dissabte 21 de juny a la platja Gran de l’Estartit. La relació entre la banda i el festival és estreta, ja que Oques Grasses hi han actuat en diverses ocasions, com al Castell del Montgrí el 2014 o en una barca fondejada a les Illes Medes el 2016.

L’ÍTACA SANT JOAN 2025 es presenta com una edició de gran nivell. El festival ha confirmat altres caps de cartell com Viva Suecia i Carolina Durante, que actuaran el divendres 20 de juny. La jornada del 23 de juny, coincidint amb la Gran Revetlla de Sant Joan, comptarà amb les actuacions de Figa Flawas i Ouineta.

Enguany, el festival s’allargarà tres dies —20, 21 i 23 de juny— per aprofitar el cap de setmana previ a la revetlla, que cau en dilluns. Les entrades ja estan disponibles a la pàgina web oficial del festival a preus populars.

El Consell Comarcal aprova un pressupost de 34,9 milions per al 2025

privat:-el-consell-comarcal-del-baix-emporda-aprova-el-pressupost-general-per-al-2025-i-reforca-el-centre-tramuntana-com-a-motor-d’inclusio-laboral
Privat: El Consell Comarcal del Baix Empordà aprova el pressupost general per al 2025 i reforça el Centre Tramuntana com a motor d’inclusió laboral

El ple del Consell Comarcal del Baix Empordà ha aprovat aquest dilluns el Pressupost General per a l’any 2025, que ascendeix a 34.916.121 euros, un augment del 2,69% respecte a l’any anterior. Les principals línies d’actuació del pressupost són l’atenció social, la dinamització econòmica i el suport als municipis petits, sota criteris de sostenibilitat i transparència.

Un dels punts destacats és la consolidació del personal, amb la millora de les condicions laborals i la reducció de la temporalitat. Això es tradueix en l’estabilització de més de 200 places durant tres anys per garantir serveis de qualitat a tota la ciutadania.

El pressupost també inclou mesures per enfortir el Centre Tramuntana, amb l’objectiu de fomentar la inclusió laboral de persones amb discapacitat. Aquesta iniciativa preveu millorar les condicions laborals del personal del centre en un termini màxim de cinc anys i completar les obres de millora de l’entorn a Palafrugell.

A més, es destinaran recursos a impulsar el turisme sostenible a través de la promoció de la marca Empordà, així com a garantir el transport escolar, les beques de menjador i l’accés a habitatges dignes. També es preveu reforçar la gestió del risc d’incendis i l’ús d’energies renovables a la comarca.

La presidenta del Consell Comarcal, Glòria Marull, ha afirmat que aquests comptes estan pensats per “reimpulsar la comarca després d’anys de dificultats”, posant èmfasi en l’acompanyament social i la recuperació econòmica.

Tres desnonaments diaris a les comarques gironines durant el 2024

privat:-els-gironins-que-es-declaren-insolvents-creixen-un-23%-al-llarg-del-2024-i-gairebe-700-demanen-ajuda-als-jutjats
Privat: Els gironins que es declaren insolvents creixen un 23% al llarg del 2024 i gairebé 700 demanen ajuda als jutjats

A les comarques gironines, entre gener i setembre del 2024, s’han executat 763 desnonaments. Això suposa una mitjana de gairebé tres llançaments al dia, segons les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). La xifra representa una lleugera reducció del 3,2% respecte al mateix període del 2023, quan es van registrar 789 desnonaments.

Dels desnonaments registrats, la gran majoria –concretament 544– s’han produït per impagaments de lloguer. Aquesta situació afecta tant famílies com negocis que no han pogut afrontar les rendes mensuals. A més, 184 dels llançaments han estat derivats de l’execució d’hipoteques i 35 s’han produït per altres causes.

Tot i que aquest estiu l’Estat va ampliar fins al 2028 la moratòria per a desnonaments de col·lectius vulnerables, les dades mostren que les execucions continuen sent habituals. La protecció social no ha pogut frenar significativament aquesta problemàtica.

A banda dels desnonaments, també ha augmentat el nombre de gironins que es declaren insolvents. La reforma de la Llei de la Segona Oportunitat, que simplifica el procés per exonerar o reestructurar deutes, ha impulsat un increment del 23% en els casos d’insolvència respecte a l’any anterior.

Les dificultats econòmiques derivades de la situació actual també es reflecteixen en un augment dels concursos de creditors. Entre gener i setembre, els jutjats mercantils de Girona han rebut 790 concursos, un 34% més que en el mateix període del 2023.

Mantenim la fred i els núvols, esperant que arribi la pluja

Poques novetats esperem per avui dimarts. De fet, els núvols seguiran a diferents nivells deixant un dia força gris.

Avui el vent girarà a Provences, un vent de nord-nord-est una mica més humit, cosí germà del Gregal, què farà empitjorar una mica més el mar a prop de la costa.

Seguirem amb ambient d’hivern, la temperatura màxima quedarà una mica més baixa que ahir, per tant, abrigueu-vos!

De cara els dies vinents, es gestarà una petita pertorbació mediterrània i les pluges sembla que voldran tornar a regar la comarca, sobretot dijous i divendres. Ho seguirem! 

Oques Grasses anuncia gira de concerts pel 2025

oques-grasses-anuncia-gira-de-concerts-pel-2025
Oques Grasses anuncia gira de concerts pel 2025

Oques Grasses han anunciat aquest vespre les dates de la nova gira de concerts pel 2025. En concret 7 dates que els portaran arreu de Catalunya i el País Valencià

La primera serà a casa, al Cabró Rock de Vic, el dia 13 de juny. A finals de juny, el dia 21, serà al Festival Ítaca de l’Estartit. També faran parada a Gandia, en una nova edició del Pirata Beach Festival, que se celebrarà del 9 al 12 de juliol, el concert, però encara ha de concretar la data. El 19 de juliol seran al Festiuet a Salou mentre que el final de gira serà a Montmeló el dissabte 1 de novembre de 2025 per celebrar la castanyada en una edició especial del Cabró Rock.

Les dues dates restants, la del 23 i 30 d’agost, encara està per confirmar on actuaran.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida por OQUES GRASSES (@oquesgrasses)

La gira que Oques preveu per l’any vinent porta el nom de ‘Coda’ que és el nom de la cançó que tanca el disc ‘Fruit del deliri’ (Halley Records, 2024) que han estat presentant aquest any amb una desena de concerts.

LLUNY D’UN ADEU?
L’anunci que ha fet la banda d’Osona ha estat aquest vespre a través d’un post d’Instagram. En les darreres hores se’ls ha vist ben actius en aquesta xarxa, on han estat publicant diversos posts de resum de la seva trajectòria. En poques hores les publicacions acumulaven milers de m’agrades i comentaris. Molts d’aquests enfocats que el missatge que farien seria la possible dissolució de la banda. Finalment (per sort) no ha estat així.

 

L’entrada Oques Grasses anuncia gira de concerts pel 2025 ha aparegut primer a Primera Fila.

Carmen Amaya i Begur: El llegat d’una icona flamenca a la Costa Brava

Carmen Amaya, nascuda al barri del Somorrostro de Barcelona el 1913, és una de les figures més grans del flamenc. Coneguda pel seu art inigualable, la seva vida va transcórrer entre escenaris internacionals i llocs tan especials com Begur, a l’Empordà. Aquesta localitat de la Costa Brava no només va ser un refugi per a la famosa ballarina, sinó que també es va convertir en l’escenari final de la seva vida. La seva connexió amb l’Empordà es va consolidar quan va decidir instal·lar-se al Mas d’en Pinc, una casa de la zona, on va passar els últims anys fins a la seva mort el 1963.

Carmen Amaya va portar la seva força i passió al flamenc des d’una edat molt jove. De fet, el seu talent va captivar personalitats d’arreu del món, des de Roosevelt fins a Chaplin. No obstant això, va ser a l’Empordà on va trobar una certa pau i connexió amb la terra catalana. Amaya es va identificar amb el paisatge abrupte i salvatge de la Costa Brava, trobant en Begur un lloc on descansar de les pressions d’una vida farcida de gires i reconeixements.

La vinculació d’Amaya amb l’Empordà ha estat recentment revisitada a la sèrie de ficció sonora Ui, si aixequés el cap, on apareix com un dels personatges centrals del capítol sis. La sèrie, que juga amb elements històrics i culturals de la regió, presenta un diàleg fascinant entre Carmen Amaya i Josep Pella i Forgas, una de les figures més destacades del catalanisme de finals del segle XIX. A través d’aquest diàleg, es posa en relleu la riquesa del mestissatge cultural que defineix l’Empordà: Amaya, com a gitana catalana i una icona del flamenc, representa una de les moltes capes de la identitat catalana, mentre que Pella i Forgas simbolitza el catalanisme més acadèmic i reivindicatiu de l’època.

L’Empordà, com a terra de pas i mestissatge, és el fil conductor d’aquesta trobada. Des de les arrels flamenques d’Amaya fins a les conviccions catalanistes de Pella i Forgas, es mostra un territori obert a diverses influències culturals, que combina l’art, la història i la reivindicació política. Aquesta connexió entre l’art d’Amaya i les idees de Pella i Forgas subratlla la capacitat de l’Empordà per generar figures que transcendeixen les seves fronteres, alhora que mantenen una profunda relació amb la terra.

El llegat de Carmen Amaya a l’Empordà continua viu avui en dia, amb una escultura en el seu honor a Begur i amb l’admiració que encara desperta la seva figura. A través d’obres com Ui, si aixequés el cap, es revifa la seva presència i es recorda la seva capacitat per combinar les seves arrels gitanes i la seva connexió amb Catalunya. El seu art segueix sent un símbol de llibertat, passió i autenticitat, valors que encaixen perfectament amb l’esperit empordanès.

Escolta el capítol dedicat a Carmen Amaya i a Josep Pella i Forgas

Ui, si aixequés el cap