Feia dos llargs anys que no escoltava Ginestà en directe. Dalt d’un escenari força diferent del darrer cop que els vaig poder gaudir. Però la mida de l’escenari del Festival de la Porta Ferrada no va frenar ni la Júlia ni en Pau Serrasolsas. Un escenari que va ser una explosió d’emocions i, alhora, un bastió intimista dins la magnitud del festival.

El concert va arrencar amb alguns dels grans temes que han fet créixer el grup en els darrers anys. Amb els primers compassos de Només viure el públic del Porta Ferrada va rebre els dos germans. Tot el que ens queda i Em bategues van servir per fer saltar encara més els espectadors que un dimarts d’agost van decidir passar pel festival. No va faltar tampoc el viatge amb L’Eva i la Jana.

Va ser molt confortant poder embolcallar-se amb les veus de la Júlia i en Pau. Hi ha artistes i directes de tota mena, però en el cas dels dos germans sentir-los és com tornar a casa després d’una tarda llarga d’hivern i arraulir-se a la vora del foc. No podia faltar la part més personal i recòndita dels dos artistes amb temes com Estimar-te com la terra o Deixar-se anar de la mà.

Però Ginestà ens va obrir les portes a la seva família. Amb Mama van aparèixer Maio Serrasolsas i la seva mare, Ernest Moreno, per cantar-nos “ai vida, vida“. La vida familiar oberta en canal no es va aturar. “Esteu convidats a la meva festa d’aniversari”, admetia Pau Serrasolsas. I es que ahir 5 d’agost l’artista i compositor complia 31 anys. No va faltar el pastís i les felicitacions.

Com que anar a veure Ginestà és acabar saltant, vam posar la cirereta a la nit gaudint De tot el món i, altre cop, de Només viure. Amb aquest últim tema vam allargar els compassos perquè aquesta nit càlida d’agost no la volíem acabar.

I de cop, el final. Tornant cap a casa, aquest cop a peu, vaig poder reflexionar. Sempre em passa amb Ginestà que les seves cançons les acabo fent meves de manera inevitable.