Tanquen la platja Gran de Platja d’Aro per la mala qualitat de l’aigua. protecció Civil ha anunciat a través de xarxes socials que la platja més gran d’aquest municipi quedava tancada per l’alta presència de partícules en suspensió a l’aigua, fent que aquesta no fos transparent. Amb aquesta bandera vermella queda prohibit el bany en aquesta platja.
https://twitter.com/emergenciescat/status/1953025035024629958
Feia dos llargs anys que no escoltava Ginestà en directe. Dalt d’un escenari força diferent del darrer cop que els vaig poder gaudir. Però la mida de l’escenari del Festival de la Porta Ferrada no va frenar ni la Júlia ni en Pau Serrasolsas. Un escenari que va ser una explosió d’emocions i, alhora, un bastió intimista dins la magnitud del festival.
El concert va arrencar amb alguns dels grans temes que han fet créixer el grup en els darrers anys. Amb els primers compassos de Només viure el públic del Porta Ferrada va rebre els dos germans. Tot el que ens queda i Em bategues van servir per fer saltar encara més els espectadors que un dimarts d’agost van decidir passar pel festival. No va faltar tampoc el viatge amb L’Eva i la Jana.
Va ser molt confortant poder embolcallar-se amb les veus de la Júlia i en Pau. Hi ha artistes i directes de tota mena, però en el cas dels dos germans sentir-los és com tornar a casa després d’una tarda llarga d’hivern i arraulir-se a la vora del foc. No podia faltar la part més personal i recòndita dels dos artistes amb temes com Estimar-te com la terra o Deixar-se anar de la mà.
Però Ginestà ens va obrir les portes a la seva família. Amb Mama van aparèixer Maio Serrasolsas i la seva mare, Ernest Moreno, per cantar-nos “ai vida, vida“. La vida familiar oberta en canal no es va aturar. “Esteu convidats a la meva festa d’aniversari”, admetia Pau Serrasolsas. I es que ahir 5 d’agost l’artista i compositor complia 31 anys. No va faltar el pastís i les felicitacions.
Com que anar a veure Ginestà és acabar saltant, vam posar la cirereta a la nit gaudint De tot el món i, altre cop, de Només viure. Amb aquest últim tema vam allargar els compassos perquè aquesta nit càlida d’agost no la volíem acabar.
I de cop, el final. Tornant cap a casa, aquest cop a peu, vaig poder reflexionar. Sempre em passa amb Ginestà que les seves cançons les acabo fent meves de manera inevitable.
Ja em sap greu haver de deixar la crònica pseudocursi que tenia al cap per un altre dia. Jo també em pensava que sortiria del concert de James Blunt d’ahir al Cap Roig amb una nostàlgia que no m’hi cabria a dintre. Heu de pensar que quan l’any 2005 el hit ‘You’re beautiful’ va fer saltar James Blunt a la fama, ell tenia 31 anys i jo 9. Més o menys aleshores, vaig començar a saber què era la independència: em van comprar uns auriculars (de pa sucat amb oli) i anava pel món amb la certesa que només jo sabia què estava escoltant. Durant uns anys vaig ser bastant pesada amb ‘1973’. Imagineu-me a mi, amb un anglès incipient, inventant-me tot el que no entenia de la lletra, anant de camí a l’escola pensant: “estic en una pel·li”. Pobreta.
Ja de més gran, ‘Bonfire heart’ i ‘Just stay the night’ van ser la meva banda sonora, i a partir d’aquí hi ha un buit de James Blunt a la meva vida… fins ahir al matí. Haguessiu hagut de veure la meva cara quan posant el seu nom a Google vaig descobrir que havia estat capità a una de les unitats de l’Exèrcit Britànic i que va ser el primer oficial britànic en entrar a la capital de Kosovo en la intervenció de l’OTAN (què?). Altres coses de la seva vida que heu de saber: es va casar a Mallorca i, tal com va cridar en un moment del concert, té una mansió a Eivissa gràcies als diners que li va donar ‘You’re beautiful’.
Total, que aquí el tenim, imagineu-vos-el sortint a l’escenari com si fos el tècnic, discret, amb texans i la guitarra penjant, i va començar amb ‘High’, va seguir amb ‘You’re beautiful’ i li costava Déu i ajuda però intentava animar a un públic bastant tímid a participar en el seu joc de karaoke. “Que mono, fa música així com trista!”, penses. No va dir pràcticament res al llarg de les primeres quatre cançons. I que bé que anàvem! Perquè després d’això ja va ser un festival de cunyadisme.
Va començar simpàtic, mig en castellà mig en anglès (“mi catalán es horrible, poc a poc”) i deia “Cap Roig” amb una fonètica bastant digne (com si fos “Cap Roix”). En el seu primer discurs de cinc minuts va demanar que aixequessin les mans els homes que estaven allà perquè les seves dones els hi havien arrossegat. “Us entenc! Però tinc bones notícies, perquè tocaré les cançons del primer disc i, després, aneu cap a casa i… us deurà alguna cosa!” I tothom va riure, no cal dir amb quines intencions.
La cosa ja estava fent mandra, però encara no havia llançat els focs artificials finals. Com que no va trobar cap problema en explicar això a dalt d’un escenari amb un micròfon (al contrari, li va semblar graciosíssim), suposo que no l’importarà que ho repetim aquí. Resulta que la història darrere la cançó ‘Billy’ és la següent: durant un temps, en James va tenir dormint a casa seva a un amic que no tenia diners. Com que se’n començava a cansar, va trobar la solució en un home que tenia una habitació lliure a casa seva, i que va acceptar que en Billy li pagués “con su cuerpo” en comptes de diners (aquí en James fa una pausa perquè la gent rigui). Va comunicar al seu amic que ja tenia habitació (sense dir-li res sobre l’intercanvi) i, segons explica rient, la primera nit va rebre una trucada d’en Billy “a little distressed” dient que l’home volia entrar a la seva habitació. “Well, you know…just let him find you”, es veu que li va dir. I llavors en va fer una cançó que ens va cantar tan alegrement després que bastanta gent li rigués les gràcies.
Cada vegada que obria la boca per xerrar i no per cantar, feia patir. Ell mateix va dir que si ens explicava les històries que hi havia darrere les cançons, veuríem que està “a little loco”. “‘You’re beautiful’ soc jo drogat stalking la nòvia d’algú altre al metro. I vosaltres us penseu que és romàntic! You’re all fucked up!” Nosaltres? Segur? Ai, James… només volíem una mica de nostàlgia, no una torrentada de red flags.
Masclistades a banda, no només va cantar tots els seus èxits (‘Stay the night’, ‘Postcards’, ‘Bonfire heart’, ‘Montsers’ i el tema que va fer amb Robin Schulz, ‘OK’) movent-se d’una punta a l’altra de l’escenari, tirant la banqueta del piano a terra un parell de vegades (?) i baixant a córrer entre el públic, sino que també va repassar el seu primer disc de dalt a baix, ‘Back to Bedlam’. De fet, amb aquesta gira celebra el 20è aniversari del seu primer àlbum. “This means I’m fucking old!”, deia al principi. Efectivament, el temps ha passat per tothom (també pel festival Cap Roig, que enguany celebra 25 anys i segueix tan fantàstic com sempre!), i nosaltres vam marxar amb un regust amarg i ell convençut d’haver estat el més simpàtic de tots, després de cantar cançons de fa 20 anys i fer bromes del segle XV. Ni fet a mida que acabés cantant “1973, here we go again”.
Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.
Arrenquem a la Platja de Pals, on estan de Festa Major. Avui, jornada completa amb tallers infantils i, a les 5 de la tarda, cercavila amb els Geganters de Pals i els Voltors de la Bisbal. A les 7, festa holi a l’aparcament de l’antiga Creu Roja i, a dos quarts de dotze, concert del conjunt Mitjanit.
I avui s’obre la Industrial Market, al parc de Sant Ramon de s’Agaró. Des d’aquest dimecres i fins al diumenge 10 d’agost, cada dia de 6 de la tarda a 12 de la nit, diverses propostes de compres i oci, gastronomia, performances, música en directe i activitats infantils.
A Calella de Palafrugell, a les 8 del vespre, l’Església de Sant Pere rep el recital Europa lírica a dues veus, paisatges operístics. I a un quart d’onze de la nit, als Jardins de Cap Roig, concert d’Antonio Orozco en el marc del Cap Roig Festival.
Continuem a Palamós, on el Concert de la Costa Brava i Memorial Ricard Viladesau celebra avui la seva 25a edició. Serà a l’Arbreda, a partir de les 10 del vespre, amb La Principal de la Bisbal i Montgrins, dins el cicle Amb So de Cobla.
Al Guíxols Arena de Sant Feliu de Guíxols, nou vespre de concerts del Festival Portaferrada. L’encetaran a dos quarts de deu La Casa Azul, mentre dues hores més tard, a dos quarts de dotze, arriba el torn de Fangoria. Abans, però, al Village, concert de Txènia.
I acabem a Peratallada, on avui comença la seva festa major. Els actes s’encetaran a dos quarts de 7 amb una cercavila animada pels Geganters de la Bisbal i una batucada amb Els Dracs de la Bisbal. I al vespre, a les 9, Joni Mecano portarà un concert de rumba, versions i grans èxits.
SOS Costa Brava ha denunciat que les cales de Mont-ras, dins l’Espai d’Interès Natural Cap Roig-Castell, continuen sense cap sistema de protecció després del robatori de les balises que delimitaven la zona de bany fa unes setmanes. L’entitat avisa que aquesta situació deixa la zona desprotegida i posa en perill la seguretat dels usuaris.
Segons el Reglament de Costes, els primers 200 metres davant les cales i 50 metres davant roques i penya-segats han d’estar lliures i accessibles per a tots els usos públics. Ara, però, aquesta franja és ocupada per embarcacions que dificulten o impedeixen el bany i altres activitats com snorkel, caiac o paddle surf.
El portaveu de la Comissió de Medi Marí de SOS Costa Brava, Jordi Cruz, ha afirmat que aquesta situació és una prova de la massificació d’embarcacions a la Costa Brava i ha acusat les administracions de no gestionar adequadament el problema. L’entitat critica que les campanyes informatives són insuficients sense mesures de control i alerta que la mentalitat de “tot s’hi val” està degradant el patrimoni natural.
SOS Costa Brava ha fet una crida als usuaris més vulnerables d’aquesta franja marítima perquè denunciïn qualsevol situació de risc al telèfon d’emergències 112. Si no hi ha resposta, recomanen avisar el servei de protecció de la natura de la Guàrdia Civil o els Agents Rurals. L’entitat recorda que la zona de bany és d’ús públic i no pot convertir-se en un espai d’apropiació privada.
La Unitat d’Insuficiència Cardíaca de l’Hospital de Palamós ha rebut aquest mes de juliol una acreditació europea de qualitat assistencial atorgada per la Societat Europea de Cardiologia. El reconeixement certifica que el servei ofereix una atenció integral i multidisciplinària als pacients amb insuficiència cardíaca, seguint els estàndards més alts de qualitat sanitària a Europa.
El segell europeu valida que el centre aplica pràctiques clíniques basades en l’evidència científica i reforça el compromís per reduir reingressos hospitalaris i millorar els resultats en salut. Aquest assoliment és fruit del treball conjunt de l’equip assistencial, que des de fa tres anys impulsa accions per millorar la qualitat de vida de les persones afectades per aquesta malaltia al Baix Empordà.
La unitat es va crear el març de l’any 2022 i l’any següent va rebre un altre segell de qualitat estatal, atorgat per la Societat Espanyola de Cardiologia, que la certificava com a Unitat Comunitària d’Insuficiència Cardíaca.
El servei està dirigit pel departament de cardiologia de l’Hospital de Palamós, que coordina l’atenció de tots els professionals del territori i facilita un maneig unificat de la malaltia cardíaca a la comarca. A més, la unitat també acull residents d’infermeria i de medicina familiar i comunitària, que hi fan rotacions per aprendre i definir protocols assistencials.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.