14.2 C
Pals
Diumenge, 18 maig 2025
- Publicitat -

Tomàs Llorens: “A la Costa Brava Stage Run els corredors només han de córrer, de la resta ens en cuidem nosaltres”

Imatge destacada de Paula Padilla. Costa Brava Satge Run Tomàs Llorens
Imatge destacada de Paula Padilla. Costa Brava Satge Run
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Tomàs Llorens: “A la Costa Brava Stage Run els corredors només han de córrer, de la resta ens en cuidem nosaltres”
Loading
/

Aquest matí ha arrencat a Blanes la setena edició de la Costa Brava Stage Run, una cursa de tres dies que proposa recórrer a peu diversos trams del litoral català, sempre que sigui possible seguint el traçat del camí de ronda. La primera etapa finalitza a Tossa de Mar, i dona pas a un recorregut que culminarà a Colera, a l’Alt Empordà. N’hem parlat amb el coordganitzador de la cursa al Supermatí, Tomàs Llorens.

L’esdeveniment proposa dues modalitats: una curta de prop de 80 quilòmetres i una llarga de 120. Els participants poden triar la distància segons la seva preparació. Els trams es distribueixen en tres jornades consecutives, amb recorreguts que oscil·len entre 23 i 50 quilòmetres. La segona etapa es desenvolupa entre Platja d’Aro i l’Estartit, amb sortida des de Palafrugell per als participants de la modalitat curta. L’última jornada travessa els paisatges del cap de Creus, entre Roses, Cadaqués i Colera.

La prova compta amb la participació de prop de 300 corredors, dels quals més del 75% són estrangers. L’organització destaca la presència majoritària d’esportistes del centre d’Europa, especialment de França, però també d’altres punts del món. En total, hi ha representades 25 nacionalitats. Es tracta d’un públic que no només busca una competició esportiva, sinó una manera de descobrir el territori a través de l’esport.

La Costa Brava Stage Run ofereix un format singular, amb serveis organitzats com el transport d’equipatge, allotjament, sopars i avituallaments. Aquesta fórmula permet als participants concentrar-se exclusivament en la cursa, i afavoreix l’ambient de convivència i comunitat entre corredors i voluntaris. Segons Tomàs Llorens, coorganitzador de la prova, “l’objectiu és que només hagin de córrer i gaudir del recorregut, la resta ho fem nosaltres”.

L’origen de la cursa es remunta a l’any 2009, quan es va impulsar la Costa Brava Extreme Running, amb un format similar. Aquesta primera experiència va durar cinc anys. L’actual Costa Brava Stage Run es va reprendre el 2018 amb una nova proposta renovada. L’organització, amb experiència en altres curses per etapes com la del Pirineu, ha consolidat aquest esdeveniment com una cita destacada dins el calendari esportiu català.

El traçat principal segueix el sender de gran recorregut GR-92, que va arran de mar, tot i que en alguns punts s’han adaptat itineraris més propers a la costa. La bellesa del paisatge i la combinació entre esport i natura són dos dels principals atractius d’una cursa que, any rere any, guanya participació i reconeixement.

Imatge destacada de Paula Padilla. Costa Brava Satge Run.

Òscar Aparicio: “Hem fet diverses inversions a la Bisbal i, tot i això, hem augmentat el romanent”

ÒscarAparicio_PSC
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Òscar Aparicio: "Hem fet diverses inversions a la Bisbal i, tot i això, hem augmentat el romanent"
Loading
/

L’Ajuntament de la Bisbal ha tancat el pressupost municipal del 2024 amb un romanent de tresoreria de prop de 3 milions d’euros. Aquesta quantitat representa un increment del 16% respecte al romanent de l’exercici del 2022, que havia estat d’uns 2,2 MEUR. Segons el govern municipal, aquest augment demostra una gestió econòmica eficaç i equilibrada, amb més capacitat d’inversió i una contenció de la despesa.

L’alcalde de la Bisbal, Òscar Aparicio, ha destacat que aquest resultat s’ha assolit sense incrementar els impostos ni les taxes municipals. “Vam trobar una estructura econòmica insostenible, especialment pel que fa al capítol de personal, que suposava gairebé el 60% del pressupost. Hem aplicat mesures d’ajust que han permès rebaixar aquest percentatge i alliberar recursos per a altres necessitats”, ha explicat.

Entre aquestes mesures hi ha la reorganització de serveis com el de joventut, que ha passat de tenir dues places a una, i la millora en la planificació de les substitucions al geriàtric municipal, que han passat de costar 300.000 euros a 150.000 euros anuals. També s’ha evitat cobrir algunes baixes de manera automàtica i s’ha apostat per una major coordinació entre àrees.

Aquestes accions han permès, alhora, augmentar de manera significativa les inversions. Només durant el 2024, l’Ajuntament ha executat prop de 3 milions i mig d’euros en projectes, gairebé la mateixa quantitat que es va invertir durant tota la legislatura anterior. “Això ens indica que hem gestionat bé: hem invertit més i, tot i això, hem augmentat el romanent”, ha resumit l’alcalde.

Els prop de 3 milions d’euros de romanent es destinaran a noves inversions. D’aquesta quantitat, uns 800.000 euros ja estan compromesos en projectes iniciats. Dels 2 milions restants, una part es reservarà per fer front a imprevistos i l’altra es destinarà a actuacions concretes que s’aprovaran en el ple municipal del mes de juny.

Les prioritats del consistori passen per la millora de la via pública i dels espais municipals. Es preveu continuar amb el pla d’asfaltatge iniciat l’any passat, que ja ha inclòs actuacions com les del carrer Josep Irla. També s’actuarà sobre les voreres, els parcs infantils i el mobiliari urbà.

Un altre projecte destacat és la rehabilitació del Pavelló Vell, pendent d’autorització de la Generalitat. I sobretot, la posada al dia de la Biblioteca Municipal. Aquest equipament ha estat més de quinze anys tancat a causa d’un llarg procés judicial, però finalment no haurà de ser enderrocat. L’Ajuntament preveu una inversió de prop de 2 milions d’euros per adequar l’edifici, que s’ha deteriorat amb el pas del temps i presenta problemes d’humitat i filtracions.

Segons Òscar Aparicio, el projecte de la biblioteca simbolitza la capacitat de redreçar situacions complexes. “Hem evitat l’enderroc d’un equipament clau i ara podrem destinar els recursos a recuperar-lo per al servei de la ciutadania”, ha assenyalat.

Amb aquestes mesures, el govern de la Bisbal vol consolidar una política basada en la sostenibilitat financera, l’eficiència de la despesa i el retorn social de les inversions. L’objectiu és garantir que els estalvis acumulats reverteixin directament en la millora de la qualitat de vida dels veïns i veïnes.

El Consell Comarcal del Baix Empordà posa en marxa una nova Oficina Virtual Tributària

Personal del Consell Comarcal del Baix Empordà a les oficines de recaptació

El Consell Comarcal del Baix Empordà dona el tret de sortida a una nova Oficina Virtual Tributària que permet fer tràmits digitals de forma ràpida i eficaç. D’aquesta manera, es pretén facilitar la relació de la ciutadania amb l’administració comarcal. La plataforma, que ja està operativa, s’adreça a la ciutadania i entitats contribuents i suposa una renovació del model de gestió tributària i recaptatòria del Consell Comarcal.

La nova Oficinal Virtual Tributària permet consultar la informació tributària, així com gestionar telemàticament qualsevol tràmit o sol·licitud. Les gestions es poden fer a través del portal gestiotributaria.baixemporda.cat i algunes d’elles requereixen certificat digital, idCat, DNI o @Clave per accedir-hi. Tot i això, el servei presencial a les diferents oficines de recaptació i gestió repartides per diferents municipis del Baix Empordà continuarà oferint activitat presencial.

La iniciativa ha estat impulsada pel Consell Comarcal i l’empresa gtt, que ofereix una plataforma accessible i segura. A més, el personal de l’administració ha rebut una formació prèvia per acompanyar i guiar les persones usuàries de la nova plataforma.

Palafrugell inicia les caminades saludables per a tots els públics

privat:-la-ciutadania-comenca-a-construir-el-futur-de-palafrugell-amb-l’agenda-estrategica-2040
Privat: La ciutadania comença a construir el futur de Palafrugell amb l’Agenda Estratègica 2040

L’Ajuntament de Palafrugell ha posat en marxa una nova activitat per fomentar l’exercici físic i els hàbits saludables entre la població. A partir del dimecres 30 d’abril, tothom qui ho desitgi podrà participar en les caminades saludables, una proposta gratuïta pensada per a persones de totes les edats i condicions físiques.

Les caminades es faran cada dilluns i dimecres al matí, de dos quarts d’onze a dos quarts de dotze, fins al 18 de juny. No cal fer cap inscripció prèvia per participar-hi, i les rutes estan adaptades a diferents nivells per garantir la inclusió de tots els participants.

A més, les sortides estaran guiades per una monitora especialitzada que oferirà suport i assessorament al grup al llarg del recorregut. Els punts de trobada seran el local social del barri de Mas Mascort, els dilluns, i el local social de La Punxa, els dimecres.

Amb aquesta iniciativa, l’Àrea d’Esports de Palafrugell, que gestiona les instal·lacions esportives municipals, vol seguir apostant per l’esport accessible i promoure una vida activa en un entorn social i saludable.

Caminades saludables Palafrugell
Caminades saludables Palafrugell

Un cotxe bolca a Cruïlles en esquivar un senglar i quatre persones resulten ferides lleus

esquiven-un-senglar-i-cauen-per-un-talus-de-quatre-metres-a-cruilles
Esquiven un senglar i cauen per un talús de quatre metres a Cruïlles

Un cotxe ha bolcat aquest dijous a la nit a Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura després de caure per un talús d’uns quatre metres. El vehicle circulava per la carretera GI-660 quan el conductor ha intentat esquivar un senglar que creuava la via. L’acció ha provocat la sortida de la calçada i el posterior bolcament del cotxe.

Dins del vehicle viatjaven quatre persones, que han resultat ferides de caràcter lleu. Els serveis d’emergència han rebut l’avís cap a les onze de la nit i s’hi han desplaçat ràpidament dues dotacions dels Bombers de la Generalitat. Els equips de rescat han trobat el cotxe fora de la carretera, bolcat com a conseqüència de la caiguda pel desnivell.

Els ferits han estat atesos in situ pel personal sanitari i, posteriorment, traslladats per precaució a l’Hospital Josep Trueta de Girona. Tot i la gravetat aparent del sinistre, cap d’ells ha patit lesions de consideració greu, segons han confirmat fonts oficials.

Els accidents provocats per la presència de senglars són un problema creixent a les carreteres de les comarques gironines. Especialment de nit i en trams boscosos, la irrupció sobtada d’aquests animals a la calçada obliga els conductors a maniobres brusques que sovint acaben en accidents. Segons diverses dades de la Generalitat, el nombre de sinistres per causa de fauna salvatge ha augmentat notablement en els últims anys, i els senglars n’acaparen una gran part.

Els experts apunten que la superpoblació d’aquests animals, afavorida per la manca de depredadors naturals i l’abundància de menjar, incrementa el risc de trobar-los a la carretera. A més, la seva mida i el seu comportament imprevisible dificulten la reacció dels conductors.

La carretera GI-660, que connecta la Bisbal d’Empordà amb Calonge, és un dels trams on sovint es registren incidents relacionats amb senglars. Les autoritats recomanen extremar la prudència, reduir la velocitat en zones de pas d’animals i evitar maniobres brusques si es detecta la presència d’un senglar a la calçada.

Aquest nou accident a Cruïlles reforça la preocupació creixent dels municipis del Baix Empordà, que demanen mesures per reduir el nombre d’animals salvatges a prop de les vies més transitades. Algunes opcions que es debaten inclouen la instal·lació de tanques de protecció, l’increment de batudes controlades i la millora de la senyalització per advertir els conductors.

Pijos

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Pijos
Loading
/

Divendres Sant. Dotze del migdia. Aparcament de l’Esclat de Palafrugell. No hi cap ni una agulla. Cotxes fent voltes com voltors, esperant que algú tingui marxi.

Al bell mig de l’escena, un Mercedes GLA negre, matrícula de Barcelona, aparcat amb tota la tranquil·litat del món ocupant dues places. No una. Dues.

Els propietaris, una parella que frega la seixantena, arriben al cotxe. Deixen part de la compra al maleter. I se’n van, tan tranquils, a seguir fent compres per la zona. El cotxe? Continua allà. Estirat. Instal·lat. Com si el pàrquing fos seu per dret de sang.

Dissabte. Terrassa d’un restaurant a la platja del Port bo. Una altra parella. Perfil: Upper diagonal. Ell en silenci. Ella fumant. Acaba la cigarreta i la burilla vola —literalment— a terra, al bell mig de la plaça. Més tard, repeteix el ritual: cigarreta, glopet de vi, burilla a terra. El Port bo, transformat en cendrer de luxe.

Diumenge de Pasqua. Aparcament de la platja del Racó. Un Audi Q7 gris, d’aquests que semblen un transatlàntic sobre rodes, posa els quatre intermitents i s’enfila damunt la mitjana que divideix el pàrquing. Aparca. I el conductor se’n va tan tranquil a dinar al restaurant del costat. Un dels dos que hi ha. Com si la mitjana fos una plaça reservada per sa majestat borjamari.

Aquell mateix diumenge, una altra escena: dues famílies, que responen fil per randa al catàleg estètic del que estem parlant, comparteixen taula. Cinc criatures amb una energia que faria empal·lidir el circ Raluy. Una nanny que no sap on posar-se. I uns pares que no fan ni el gest d’intervenir quan un dels nens llença una tovallola que aterra, suaument, sobre la taula del costat.

Tot plegat, tan delicat com una òpera de Wagner tocada amb ukelele.

En Marc Giró, en el seu llibre Pijos, ho defineix a la perfecció. Aquesta gent ha vingut al món a fer el que els roti. Per dret propi. Perquè sí. Perquè poden. No és que estiguin per sobre la llei —això ja ho decidirà un jutge—, però sí que estan per sobre del civisme, de l’educació i del respecte per allò que els hi queda a sota.

Són els mateixos que, durant la pandèmia, llurs fills muntaven festes enmig dels camps empordanesos i els deixaven fets una merda. Són els mateixos que es presenten als festivals convidats per una marca, i passen el concert explicant-se batalletes amb un gintònic a la mà, mentre tu —que has pagat l’entrada— te’ls menges amb patates.

I que quedi clar: jo estic absolutament a favor del turisme. I del posicionament de l’Empordà com una destinació per a famílies i per a gent amb poder adquisitiu.

Tampoc em cauen els anells de criticar la gent d’aquí que es ven un camp per un milió d’euros i després plora perquè hi fan un bloc de pisos. Que renega perquè els seus fills no poden accedir a l’habitatge, però ha venut tot el que tenia a preu d’or. Que es queixa del trànsit d’estiu, però viu del turisme. Que diu estimar el paisatge, però l’ha liquidat pel preu just.

Però nais… és que els hi poseu amb safata perquè us critiquin, que us diguin pijos pixapins i que aquells que des del cunyadisme a principis de maig ja voldrien “que arribi setembre perquè marxeu” tinguin motius per renegar-vos. És que sembla que hagueu estudiat —com diria el meu pare— a la Universitat de Porqueres.

Sovint, teniu el títol ben guanyat.