Després de l’incendi de les Gavarres, el risc d’incendi continua vigent a la comarca i arreu del país. Dies després del foc que va cremar a la comarca, va haver-hi un episodi de simultaneïtat d’incendis arreu de Catalunya amb focs a Santmenat (Vallès Occidental), Artesa de Segre (Segrià), Aiguamúrcia (Alt Camp), Carme (Anoia), Navarcles (Bages), Vielha e Mijaran (Vall d’Aran) i Gavà (Baix Llobregat).
Davant aquest episodi d’incendis, els Agents Rurals han activat el risc d’incendis a diversos municipis del país amb el Pla Alfa. Avui al Baix Empordà hi ha 27 municipis amb nivell 1, 8 municipis amb nivell 2 i 1 amb nivell 0.
Què és el Pla Alfa?
El Pla Alfa és el protocol operatiu dels Agents Rurals per organitzar les tasques de vigilància i prevenció davant el risc d’incendi forestal arreu del territori.
El dispositiu està actiu durant tot l’any i cada dia s’actualitza el nivell de perill. L’escala té cinc nivells, del 0, que indica un risc baix, al 4, corresponent a una situació de perill extrem. L’activació es determina municipi per municipi per adaptar millor les mesures preventives i reforçar la protecció de la població i del medi natural.
El Pla Alfa al Baix Empordà avui, divendres 17 de juliol
Els Mossos d’Esquadra han tornat a detenir el professor jubilat de 74 anys de Torroella de Montgrí per, presumptament, de fer tocaments, després que vuit víctimes més hagin presentat denúncia contra el docent. En total són catorze les alumnes que l’han denunciat i els Mossos d’Esquadra no descarten que encara puguin sortir més casos. L’home feia classes particulars de Matemàtiques i Química a nois i noies entre 15 i 18 anys a qui preparava per al Batxillerat i per a les Proves d’Accés a la Universitat (PAU). La primera denúncia es va interposar el passat 1 de juliol i al darrere en van venir cinc més, de joves que asseguraven que el docent els havia fet tocaments quan estaven soles fent classes particulars a casa seva.
Malgrat que feia classes tant a nois com a noies, només ha transcendit que els tocaments els feia a noies. Segons fonts properes al cas, l’arrestat, gaudia de bona fama com a professor particular i això va fer que durant anys es dediqués a preparar joves per superar el batxillerat i la selectivitat. L’home feia les classes i, presumptament, els tocaments a les noies a casa seva a Torroella i a vegades amb familiars seus en altres estances del domicili.
Segons aquestes mateixes fonts, l’home començava fent insinuacions i tocaments a parts del cos com les cuixes i cada vegada de forma més habitual. Després incrementava els abusos, a mesura que agafava confiança amb la víctima.
Tot plegat es va destapar arran d’una denúncia inicial, que ha arrossegat la resta de víctimes més a explicar els fets als Mossos d’Esquadra. Està previst que el detingut passi en les properes hores a disposició judicial.
Privat: Tot a punt per a la 30a edició de la Fira de Circ al Carrer de la Bisbal d’Empordà
Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.
Comencem a Torroella de Montgrí, on la 46a edició del Festival de Torroella obre les portes aquest divendres al 13è Fringe Torroella, la proposta cultural pensada per unir el talent emergent musical català, amb gairebé una vintena de concerts gratuïts i amb l’Uruguai com a país convidat aquest any.
El Passeig Vilaret de Cassà de la Selva acull avui l’espectacle familiar «Truita de bacallà (o el gran banquet» a partir de les sis de la tarda. Es troba dins la programació de les Vesprades d’Estiud a Cassà de la Selva i és una obra de caràcter familiar, protagonitzada per la Vella Quaresma i el Rei Carnestoltes.
També avui, divendres, el Festival Recòndit tanca l’edicó d’aquest 2026 després de gairebé quatre mesos de propostes culturals a diversos espais de les comarques gironines. Baixaran el teló amb un concert a la Plaça de l’Església de Riudellots de la Creu a càrrec de Roger Mas i la Cobla Sant Jordi, a partir de les 9 del vespre.
I a la Bisbal d’Empordà arrenca la 31a edició de Fira de Circ al Carrer. La programació comença avui i s’allargarà durant tres dies per carrers i places de la capital del Baix Empordà, amb propostes molt diverses, ja siguin clàssiques o modernes, sempre al voltant del circ.
Festes majors
Aquest divendres és festa major a S’Agaró, a Ullà, a Toses, a Sant Gregori, a Quart, a Boadella d’Empordà, a Palafrugell, de Santa Anna a l’Estartit, i celebren la festivitat del Carme a Vilafant, Navata i a Empuriabrava.
El Festival Altaveu 2026 reivindica el llegat musical amb una programació que uneix mites i noves veus
De l’11 al 13 de setembre, Sant Boi de Llobregat acollirà una nova edició del Festival Altaveu, la cita pública dedicada a la música i al descobriment de nous talents. El certamen ha presentat la programació del 2026, una proposta que torna a posar el focus en la música amb identitat pròpia i en el diàleg entre artistes que han deixat empremta i creadors que avui en recullen el testimoni. Amb aquesta mirada, el festival reivindica la cançó com un patrimoni cultural viu i defensa la música com una herència que continua evolucionant generació rere generació.
Un dels eixos de l’edició serà la recuperació de dos dels darrers Premis Altaveu: Los Sirex i Dan Peralbo i el Comboi. Els primers representen una de les bandes pioneres del pop-rock estatal, mentre que el grup de Torelló s’ha convertit en un dels noms que han contribuït a reconnectar el públic més jove amb el rock en català.
La programació també comptarà amb altres noms destacats com els granadins 091, referents indiscutibles del rock estatal; La Perra Blanco, amb la seva explosiva proposta de rock-and-roll; i Sr. Chinarro, una de les figures més personals del pop independent en castellà. A aquests s’hi afegeixen projectes com Syd de Palma, que combina rock alternatiu, dreampop i electrònica; Juana Everett, amb un so inspirat en el rock californià; i Arnau Obiols, que explora les arrels de la música tradicional catalana a través dels sons de la natura.
La programació es completa amb les actuacions de SILVIO, Kris Tena, Jordi Ganchitos i Carla Pérez Vas, membre de Mourn, que presentarà el seu projecte en solitari, una proposta que combina folk i sensibilitat contemporània.
Com és habitual, el festival tornarà a apostar pels artistes emergents amb l’Altaveu Frontera, el concurs pel qual han passat grups com Love of Lesbian o Sidonie. En aquesta edició, els projectes seleccionats han estat Leyre Estruch i Dualizz.
Més enllà dels concerts, l’Altaveu també reforçarà la seva oferta cultural amb l’Altaveu+, que inclourà una exposició dedicada a les tribus urbanes i la tradicional Fira del Disc i del Llibre Musical. També tornarà l’Altaveu en Família, una proposta pensada perquè petits i grans descobreixin plegats la música independent.
Amb aquesta nova edició, el Festival Altaveu manté la seva aposta per una programació allunyada de les modes passatgeres i fidel a una filosofia que prioritza les propostes amb personalitat, convençut que són les obres amb veu pròpia les que acaben convertint-se en el veritable llegat musical del futur.
Privat: Els Agents Rurals intensifiquen la vigilància per mar a les illes Medes, el cap de Creus i el litoral de l’Empordà
Els Agents Rurals han intensificat la vigilància per mar a les illes Medes, el cap de Creus i el litoral de l’Empordà per evitar que les embarcacions i els submarinistes se saltin la normativa i lluitar contra el furtivisme. Ressegueixen el litoral amb barca i, sobretot a l’estiu, prioritzen les àrees protegides. La majoria d’infraccions les cometen gent que pesca per lleure, barques que fondegen a la posidònia o embarcacions i motos d’aigua que van massa ràpid. A més, els rurals es troben molts estrangers -sobretot, francesos- que desconeixen la normativa. «Quan la gent surt a mar sembla que s’oblidi que hi ha regulacions; per això destinem molts esforços a conscienciar-los», diu el coordinador del grup de suport marí, Albert González.
Han sortit des del port de Roses on tenen amarrada l’embarcació i des d’aquí enfilen en direcció a les illes Medes. Al llarg del trajecte, observen la costa amb els prismàtics i també s’apropen a les diferents cales i platges per assegurar-se que cap barca ha entrat dins la zona de banyistes, i que les que hi ha amarrades estiguin lligades a les boies. També controlen que en llocs com cala Ferriola -situada als peus del Montgrí- no hi hagi ningú que acampi a la sorra.
Aquest patrullatge des de l’aigua és part del dia a dia del grup de suport marí dels rurals, que té nou agents i dues embarcacions a les comarques gironines. L’àrea que controlen, principalment, s’estén des del cap de Creus fins a la zona de Castell-Cap Roig. «Vigilem totes les activitats que es fan al litoral donant prioritat als espais marins protegits, sobretot ara a l’estiu», concreta González.
Entre d’altres, els Agents Rurals controlen la pesca recreativa, el fondeig, que les barques i motos d’aigua no entrin a la zona reservada als banyistes… I en el cas dels parcs naturals, que es compleixi allò que recullen els Plans Rectors d’Usos i Gestió (PRUG).
A més, el cap del grup de suport marí explica que també lluiten contra el furtivisme, tant el que cometen pescadors com corallers. «A les reserves parcials de les Medes i el cap de Creus s’hi prohibeix expressament la pesca; evidentment, són zones on el peix és més gran i abundant i on el furtiu busca obtenir aquestes captures», diu Albert González.
Gairebé 4.000 actuacions
Durant els darrers anys, els rurals han intensificat la vigilància a la Costa Brava per evitar que embarcacions i submarinistes se saltin la normativa -encara que sigui per desconeixement- i combatre els furtius. De fet, el nombre d’actuacions que ha dut a terme el cos al litoral de l’Alt i el Baix Empordà ha crescut de manera exponencial.
El 2022 van ser-ne 1.115; el 2023 es van doblar fins a les 2.435; el 2024 se’n van fer 2.361, i l’any passat els rurals van arribar fins a les 3.896. Aquest 2026, només des de principi d’any i fins a l’entrada de l’estiu -que són els mesos que se’n registraran més- ja se’n portaven 1.123.
Tot i que moltes actuacions no acaben en denúncia, els rurals també fan pedagogia sobre què es pot fer i què no quan se surt a mar. «Culturalment encara falta acabar d’inculcar que a l’aigua també hi ha regulacions, com quan es condueix per carretera; aquí també hi ha limitacions de velocitat, zones per on no es pot navegar, distàncies que s’han de deixar amb la costa o d’altres embarcacions…», explica Albert González.
«La gent sembla que se n’oblidi, i per això també destinem esforços a explicar-ho i conscienciar-los», afegeix el cap del grup de suport marí. A més, en el cas de la Costa Brava, els Agents Rurals es troben molts estrangers -sobretot francesos, per proximitat- que no saben què recull la normativa. «Però ni el desconeixement o el desinterès els eximeix de complir-la», subratlla González.
Menys de 20 centímetres
Durant la travessa, els agents s’apropen a una barca on dos homes fan pesca recreativa. Són francesos. Els rurals controlen que tinguin llicència, mesuren els sorells que han pescat per assegurar-se que la talla no sigui inferior als 20 centímetres (el límit fixat per a l’espècie) i els hi fan saber que no els poden mantenir vius amb aigua dins l’embarcació.
Després, abans de separar-se de la barca, també donen informació sobre què diu la normativa als dos pescadors. «Fa 40 anys que passo les vacances aquí, i no sabia que hi havia una talla mínima per als sorells», explica un d’ells, Joseph Ferrari. «Tampoc sabia que no els podia mantenir vius; a vegades, la reglamentació és una mica complicada, però hem pres bona nota de què podem fer», precisa.
Una estona després, i ja als peus dels penya-segats del Montgrí, els rurals s’atansen a una altra embarcació. També, ocupada per francesos. Comproven que dos d’ells que fan submarinisme tinguin la llicència. I en aquest cas, estan tan conscienciats que fins i tot ells mateixos porten un tríptic -que han traduït al francès- sobre què recull la normativa dins l’àmbit del parc natural.
«Si vols pescar per lleure, cal conèixer la temporada de veda i reproducció de les espècies, la limitació de captures, la mida que han de tenir els peixos…», explica un d’ells, Engüien Stephan. «Aquí es cuida molt el medi ambient, cosa que a França és diferent; si volem mantenir-ho, és bo que hi hagi controls», hi afegeix.
Amb la canya a la vista
L’any passat, a l’àmbit marí del parc del Montgrí, les Medes i el Baix Ter els rurals van interposar 43 denúncies, i al del cap de Creus, 39 més. Aquest 2026, fins a l’arribada de l’estiu, entre els dos parcs se n’han posades 35.
La majoria, concreta Albert González, fan referència a infraccions de pesca (no disposar de llicència o tenir-la caducada, capturar alevins o més peixos dels permesos…). A aquestes, les segueixen les de furtivisme i els incompliments de la normativa de navegació (fondejar dins la zona de banyistes, llançar l’àncora damunt el fons de posidònia, anar a massa velocitat dins àrees protegides…).
A les illes Medes, de fet, durant el patrullatge els Agents Rurals acaben denunciant una embarcació. I no per una, sinó per dues infraccions. Perquè la barca havia entrat dins la reserva natural parcial de l’arxipèlag a una velocitat superior als 3 nusos -el màxim permès- i a més, els ocupants portaven una canya de pesca a la vista (cosa que està prohibit a l’àrea protegida).
«Dins la reserva hi ha submarinistes fent immersions, gent que es banya, moltes embarcacions, vaixells que hi fan excursions… És important reduir la velocitat», explica Albert González. «A més, qualsevol estri de pesca, sigui una canya o un fusell, ha d’estar amagat dins la barca; per evitar, precisament, que algú tingui la temptació de pescar dins la reserva», hi afegeix.
A més de recórrer la costa de l’Empordà en barca, a l’hora de fer la seva feina els Agents Rurals també s’ajuden d’un dron submarí i de càmeres de videovigilància que enfoquen cap a mar. La previsió és que, en els propers anys, el grup de suport marí sumi més efectius, i que a les comarques gironines -els altres es troben a Tarragona i Terres de l’Ebre- el cos tingui quinze agents rurals.
Jordi Roca celebra els 40 anys de Sopa de Cabra amb un gelat inspirat en ‘El Far del Sud’ i una versió electrònica de la cançó
Jordi Roca ha volgut sumar-se a la celebració dels 40 anys de trajectòria de Sopa de Cabra amb una doble proposta que uneix gastronomia i música. El pastisser d’El Celler de Can Roca ha creat un nou gelat inspirat en la popular cançó ‘El Far del Sud’ i, al mateix temps, ha publicat una versió electrònica del tema sota el seu projecte musical Jordi Stone.
El nou gelat, batejat també com El Far del Sud, es podrà degustar a les gelateries Rocambolesc de Girona i Barcelona a partir d’aquest dissabte i durant un temps limitat. La proposta combina gelat de llet de cabra amb melmelada de figa i aroma de fulla de figuera, en una elaboració exclusiva produïda a l’obrador de Rocambolesc.
Coincidint amb aquest llançament, el 17 de juliol també s’ha estrenat ‘El Far del Sud 40’, una reinterpretació electrònica del clàssic de Sopa de Cabra. En aquesta nova versió, Jordi Stone explora la seva faceta com a DJ i productor amb un remix elegant i ballable produït per BBKB. La producció incorpora, fins i tot, sons enregistrats amb utensilis de cuina, com una batedora o un ganivet tallant fruita, integrats dins de la base rítmica.
Aquesta col·laboració és fruit de la relació d’amistat que uneix des de fa anys els membres d’El Celler de Can Roca amb els integrants de Sopa de Cabra. De fet, Joan Roca i Gerard Quintana es coneixen des de la infantesa, quan van compartir escola a Girona. El projecte serveix així per homenatjar dues institucions gironines que aquest 2026 celebren quatre dècades de trajectòria, fusionant dues de les seves grans passions: la cuina i la música.
