ALDI obrirà el seu primer supermercat a Torroella de Montgrí el pròxim dimarts 2 de juliol. L’establiment estarà situat a la cruïlla entre la carretera de l’Estartit i la Ronda de Pau Casals. El nou espai tindrà més de 1.100 metres quadrats de sala de vendes i comptarà amb dues plantes d’aparcament.
Amb aquesta obertura, la cadena donarà feina a un equip de 23 persones al municipi. La nova botiga oferirà un ampli assortiment de productes, amb especial atenció als frescos i a la marca pròpia. Aquesta representa 9 de cada 10 articles a la venda. Segons dades de la companyia, fer la compra a ALDI pot suposar un estalvi anual de fins a 1.000 euros per família.
Durant els primers mesos, el supermercat oferirà promocions setmanals i quinzenals. Aquests descomptes se sumaran a la política habitual de preus baixos, que inclou reduccions constants en productes bàsics. Només en el primer trimestre d’aquest any, la cadena ha rebaixat el preu de més de 450 articles.
Aquesta nova obertura s’inscriu en el pla d’expansió d’ALDI a Catalunya. Des del 2021, la companyia ha inaugurat més de 30 establiments a la comunitat, el que representa un terç de totes les obertures fetes a l’Estat espanyol. Aquest 2025, ja s’han posat en marxa dues noves botigues a Barcelona i a L’Hospitalet de Llobregat. La cadena preveu més inauguracions al territori al llarg de l’any.
Actualment, ALDI té més de 470 supermercats a Espanya i supera els 7 milions de clients. En els darrers tres anys, ha estat una de les cadenes amb més creixement de compradors al país.
Els contractes de lloguer han baixat prop un 18% a la província de Girona i al conjunt de Catalunya un 20% durant el primer trimestre del 2025. Segons dades de la Generalitat de Catalunya, aquesta reducció coincideix amb l’entrada en vigor del mapa de zones tenses, que limita els preus en moltes localitats.
A Girona, s’han registrat prop de 2.900 contractes, davant els més de 3.400 del mateix període de l’any anterior. Això representa una caiguda del 18%. A Catalunya, el descens ha estat del 20%, passant de prop de 34.500 a uns 27.700 contractes.
Les capitals de comarca també reflecteixen aquest retrocés. Girona ciutat ha perdut més de 120 contractes, amb un descens del 19%. A Figueres, la reducció ha estat del 25% i a Olot, del 13%.
A la Costa Brava, la baixada ha estat encara més acusada. Sant Feliu de Guíxols ha registrat una davallada del 45%, amb 52 contractes menys. A l’Escala, la caiguda ha estat més moderada, amb cinc contractes menys que fa un any.
Paral·lelament, creixen els contractes de temporada. A la província de Girona han passat de representar un 3% del total a prop d’un 10% aquest any. Aquesta evolució confirma el traspàs d’una part important del parc de lloguer cap a fórmules temporals.
Segons l’Observatori Immobiliari impulsat pel Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Girona, el Col·legi d’Administradores i Administradors de Finques i el Gremi de Promotors i Constructors, només 4 dels 23 municipis analitzats han incrementat els contractes. La tendència general és de clara contracció.
El president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Girona, Joan Company, assegura que la lleu baixada dels preus del lloguer, d’un 5% a Catalunya, beneficia una minoria. També alerta que la contenció de preus no resol la falta d’habitatge disponible i demana mesures per incentivar els propietaris a posar pisos al mercat.
El sindicat USTEC-STES i les famílies reclamen al Govern que contracti 2,5 docents més per al Centre d’Educació Especial Els Àngels de Palamós pel proper curs. El sindicat i famílies de l’AMPA del centre han protestat aquest dijous per exigir millores en la plantilla de l’escola. Les famílies del centre han explicat que han portat el cas al síndic de greuges, però no han rebut resposta.
La portaveu del sindicat USTEC-STES a les comarques gironines, Glòria Polls, explica que el Departament d’Educació cada any publica una resolució en la qual es fixen els criteris i procediments per confeccionar les plantilles de professorat dels centres educatius. La plantilla es calcula amb relació a l’alumnat matriculat al centre i a les línies o cursos del centre educatiu. Els Àngels de Palamós és un dels centres, tal com denuncia el sindicat, on s’incompleix aquesta resolució i, per això, demanen que es cobreixin les necessitats de docents que calen al centre. “Ens trobem malauradament, una altra vegada, que la dotació de plantilles no correspon amb el que es diu en la resolució”, explica Polls.
El delegat sindical d’USTEC-STES de les comarques gironines, Dani Turon, explica que no és el primer cop que hi ha una clara mancança de recursos humans en centres educatius com Els Àngels. Ja, l’any 2021, es va fer una concentració per reclamar més docents. “Més o menys s’ha anat solucionant”, però la designació de docents pel centre pel curs vinent no és suficient per a cobrir les necessitats del centre.
En un centre com Els Àngels hi treballen docents i personal d’atenció educativa. Des del sindicat denuncien que s’ha demanat de manera formal al Departament els criteris per establir les plantilles de personal d’atenció educativa i no s’ha facilitat aquesta informació. Per això, també demanen saber quins han estat els criteris que s’han seguit per confeccionar la plantilla per al curs vinent.
Dues mares de l’AMPA del centre, la Raquel García i la Mari Carmen Miguel expliquen que també s’ha denunciat la situació al síndic de greuges, però no s’ha pogut obtenir cap resposta. “Volem que els nostres fills siguin útils i independents en un futur i per això calen més docents.”, admeten la Raquel i la Mari Carmen. La presidenta de l’AMPA, Noelia Serra, ha explicat que aquesta denúncia al Síndic de Greuges no és el primer cop que es fa, però en cap cas s’ha aconseguit una resposta.
El Centre d’Educació Espacial Els Àngels de Palamós és una escola que atén i acull alumnat amb necessitats educatives especials a la comarca del Baix Empordà. La plantilla del centre està formada per mestres especialistes en pedagògica terapèutica, audició i llenguatge i educació física. Compta també amb personal laboral d’atenció educativa (educadors d’educació especial). Per altra banda, també és centre d’educació especial proveïdor de serveis i recursos per a docents d’escoles i instituts ordinaris (CEEPSIR), oferint orientació i acompanyament als docents d’aquests centres ordinaris per donar una millor atenció a determinat alumnat amb necessitats educatives especials d’aquests centres). Finalment, compta amb itineraris formatius específics, és a dir, ensenyaments professionals adaptats per atendre a l’alumnat amb necessitats educatives especials. El centre compta amb més de 70 alumnes i la plantilla compta amb 19,5 docents.
Josep Capellà i Hereu ha mort als 70 anys. Va ser regidor de Torroella de Montgrí entre els anys noranta i responsable turístic del municipi durant prop de tres dècades, fins a la seva jubilació l’any 2021.
L’Ajuntament ha expressat el seu condol i ha destacat la contribució decisiva de Capellà en la definició d’un model turístic basat en la sostenibilitat i el respecte pel territori. La seva visió va convertir el municipi en una destinació innovadora, amb identitat pròpia i reconeguda internacionalment.
Capellà va promoure projectes emblemàtics com la creació del Parc Natural, la restauració de la Pletera o la compra i transformació de Can Quintana. També va participar en el Pla General de 2003, premiat com a millor proposta urbanística de Catalunya.
La seva feina va permetre que Torroella de Montgrí-l’Estartit-Illes Medes fos considerada una de les deu destinacions més sostenibles del món i obtingués guardons internacionals, com el premi del Fòrum Global d’Hàbitats Humans vinculat a les Nacions Unides.
Capellà va defensar sempre el turisme com una eina de cohesió social i protecció del paisatge. L’Ajuntament i les companyes de l’àrea de Turisme han transmès el condol a la família i a totes les persones que el van estimar.
La Campanya Forestal del 2025 s’ha donat a conèixer aquest dimecres a Girona amb un missatge clar: la responsabilitat ciutadana pot evitar la majoria dels incendis. Xavier Guitart, delegat del Govern de la Generalitat a Girona, ha afirmat que “nou de cada deu incendis són causats per persones, directa o indirectament”. Ha demanat als usuaris del medi natural que siguin prudents i adoptin mesures d’autoprotecció.
Eduard Adrobau, director dels Serveis Territorials d’Interior i Seguretat Pública, ha assenyalat que l’increment de les temperatures eleva el risc d’incendi. Ha explicat que s’ha reforçat el dispositiu d’estiu per actuar amb rapidesa tant en la prevenció com en la resposta.
Jordi Martín, cap de la Regió d’Emergències del cos de Bombers de la Generalitat, ha indicat que es preveu una campanya “dins la normalitat”, però amb possibles episodis de risc alt a causa del vent de tramuntana i les onades de sud, que porten calor i humitats molt baixes.
El sotsinspector Jaume Bosch, cap de l’Àrea Regional dels Agents Rurals, ha ressaltat que la Generalitat constata cada any més jornades amb perill elevat, molt elevat o extrem d’incendi. Tot i això, ha destacat que el nombre d’actuacions disminueix gràcies a les mesures de prevenció i ha apel·lat a mantenir aquest nivell d’atenció quan s’accedeix al bosc.
La campanya forestal va començar oficialment l’1 de juny. La consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, la va presentar prèviament a Sabadell. Ha recordat que l’hivern i la primavera que hem viscut han tingut pluges dins la normalitat després de tres anys de sequera. Aquest fet és positiu. Però alerta que la sequera ha deixat molta vegetació seca als boscos, que actua de combustible i cal controlar.
Parlon ha afegit que enguany s’implementarà amb força el sistema de gestió d’emergències anomenat SISCOM. Aquest model de comandament, que ja s’ha aplicat en grans incendis, permet una millor coordinació entre cossos d’emergències i millora la resposta dins i fora del territori català.
Diu que el CAC, altrament conegut com a Consell de l’Audiovisual de Catalunya, ha tocat el crostó a 3Cat, plataforma audiovisual de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, perquè ha rebut queixes relacionades amb l’ús del català, el seu mal ús o el seu ús inexistent, a la radiotelevisió pública. Ui, sí, li ha tocat el crostó. No ha estat ni tan sols una actuació d’ofici d’aquest organisme, teòricament independent, farcit de paràsits, que hauria d’haver actuat en aquest sentit fa molts anys, quan la Corpo va fotre a mar el seu propi manual i va oblidar del tot que la seva principal raó d’existir és la nostra llengua, la seva preservació i la promoció del seu ús social. Perquè a la Corpo, que també té la seva ració gens menyspreable de paràsits al consell de govern, la llengua se’ls en refot. Només així es pot entendre el maltractament que rep la nostra llengua en els seus mitjans, quan no es decideix directament utilitzar el castellà o triar col·laboradors o experts que s’expressen en aquest llengua, quan en la majoria d’ocasions n’hi ha que parlen català perfectament. Eh, i quan passa això, no us penseu, sense subtitular en català, perquè com tothom sap i seguint la lògica espanyolista, tots els catalans parlen i entenen el castellà i els catalans del nord se’n poden anar a fer la mà. Però al final retallaran en ensenyament i sanitat, saps?
