Si bé Rafael Masó no es va dedicar de ple a l’arquitectura industrial, l’exposició que ara s’inaugura permet descobrir com va treballar-hi durant tota la seva vida professional (des del 1906 fins poc abans de morir, el 1935). La mostra s’endinsa en una faceta poc coneguda de l’arquitecte gironí, a través d’un centenar de plànols, dibuixos i fotografies.

‘Masó. Arquitectura industrial’ s’inaugura aquest dijous i es podrà veure fins al setembre. Segons destaca la Fundació, “la interpretació” d’aquest llegat “ha permès revisa alguns dels treballs més coneguts i icònics” de Rafael Masó -com la Farinera Teixidor- i redescobrir “alguns projectes pràcticament desconeguts i fins ara inèdits”.

Dels 21 projectes d’arquitectura industrial que aplega la mostra, de fet, n’hi ha quinze que s’exposen per primera vegada. De tot el llistat, Girona els concentra pràcticament tots, però n’hi ha dos que són al Baix Empordà: la fàbrica de taps de suro Serrats de la Bisbal (1908) i la reforma del magatzem Cruz i Cia. de Palamós (1927).

A la ciutat, entre d’altres, els projectes industrials de Masó que s’exposen són els de la farinera La Montserrat (1906-1931), la planta embotelladora d’aigua mineral de la Font de la Pólvora a Sant Daniel (1907), un magatzem per a Fèlix Farró (1909), una quadra per a Lluís Perich (1909), la farinera Teixidor (1910-1923), la foneria Tomàs, Solés i Cia. (1910 i 1925) o el garatge Callicó (1918 i 1923).

Segons subratlla la fundació, tots aquests projectes permeten oferir “una panoràmica rica i diversa” sobre la faceta d’arquitecte industrial de Rafael Masó. “D’una banda, l’exposició mostra l’evolució formal de l’arquitectura industrial de Masó des del modernisme i el noucentisme fins al racionalisme; i de l’altra, també permet conèixer qui van ser els seus clients, qui eren els industrials que li van confiar les seves fàbriques i magatzems”, diu la fundació.

Sobretot, però, aquesta mostra també és un recorregut que parla de Girona en un moment de transformació i creixement de la ciutat, que s’estén per períodes que abasten la Mancomunitat, la dictadura de Primo de Rivera i la Segona República. “La majoria d’aquests edificis no es conserven, o només s’han preservat parcialment, però per sort alguns han trobat altres usos i nous ocupants”, subratlla la Fundació. En són exemples la mateixa Farinera Teixidor o la Farinera La Montserrat (avui, l’Escola Municipal de Música de Girona).

“El patrimoni de la ciutat”

L’alcalde de Girona i president de la Fundació Rafael Masó, Lluc Salellas, subratlla que “una exposició com aquesta era realment necessària”. “Ens mostra tant la importància de conèixer el patrimoni industrial de la ciutat com el valor de poder disposar d’arxius documentals i gràfics que ens permetin dur a terme la recerca que promou la Fundació Rafael Masó”, destaca Salellas.

Comissariada pel director de la Fundació, Jordi Falgàs, els documents i imatges que s’exposen a la mostra pertanyen a l’entitat o bé s’han cedit des de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes, l’Arxiu Municipal, l’Arxiu General de la Diputació, el CRDI de l’Ajuntament de Girona, l’Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional d’Espanya, la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic, l’INSPAI de la Diputació de Girona i Fustes Coll Viader.

Coincidint amb l’exposició, la Fundació ha organitzat un programa d’activitats paral·leles que inclou visites comentades a la mostra, una ruta gratuïta per l’arquitectura industrial del modernisme i el noucentisme al Gironès i un concurs de fotografia. La mostra també s’acompanya del catàleg ‘Masó. Arquitectura industrial’ (Úrsula Llibres), de Jordi Falgàs, on es recull tot el material gràfic de l’exposició i s’acompanya per estudis de cadascun dels projectes en el context de l’obra de l’arquitecte.