Representants de les associacions participants consideren que el projecte experimental d’energia eòlica marina és, en realitat, el primer pas per facilitar la implantació futura d’una gran central eòlica marina al golf de Roses. Segons les entitats, aquesta iniciativa serviria per desenvolupar infraestructures que podrien afavorir un desplegament posterior de parcs eòlics de grans dimensions impulsats per empreses privades.
Els col·lectius també alerten dels possibles efectes que aquestes instal·lacions podrien tenir sobre la biodiversitat marina, el paisatge, la pesca, el turisme i l’activitat agrària de l’Empordà. Les entitats asseguren que el golf de Roses és un espai de gran valor ambiental i recorden que està protegit per diverses figures de conservació. Per aquest motiu, consideren incompatible la preservació dels ecosistemes amb la implantació d’infraestructures energètiques de gran escala en aquest entorn.
Durant la mobilització, les entitats també han expressat el seu rebuig al nou pla territorial per al desplegament d’energies renovables impulsat per la Generalitat. Segons els col·lectius, aquest document podria afavorir la concentració de grans instal·lacions energètiques en territoris rurals com l’Empordà. Les organitzacions defensen un model basat en l’autoconsum, la proximitat als centres de consum i l’aprofitament d’espais ja transformats.
La protesta ha inclòs diverses accions simbòliques a la platja. Els participants han format amb els seus cossos missatges de rebuig al projecte experimental i al pla territorial, mentre que una cadena humana en forma de peix ha volgut simbolitzar la defensa del mar i de la biodiversitat. Les entitats també han recordat que encara estan pendents diverses resolucions administratives i judicials vinculades al projecte i han reiterat que continuaran mobilitzant-se per defensar el golf de Roses i el conjunt del territori empordanès.
El 7 de febrer de 2015, l’Estartit va constituir formalment la seva Entitat Municipal Descentralitzada. L’acte va fer efectiu un canvi institucional aprovat l’any anterior per la Generalitat i va substituir el Consell Municipal de l’Estartit, que funcionava des del 2002. El nucli mantenia la pertinença al municipi de Torroella de Montgrí, però passava a tenir personalitat jurídica pròpia, òrgans de govern i competències pròpies.
La creació legal de l’Entitat Municipal Descentralitzada s’havia aprovat el 22 de juliol de 2014, per acord del Consell Executiu de la Generalitat. El pas del 2015 va ser la constitució formal de l’organisme i l’inici del seu funcionament institucional. Aquell dia es va crear la Comissió Gestora i es va escollir la presidència.
La primera presidenta va ser Sílvia Comas, fins aleshores presidenta del Consell Municipal de l’Estartit. La Comissió Gestora també va quedar formada per Genís Dalmau, Sandra Pibernat, Carme Masachs, Josep Puig, Artur Mas i Francesc Puig com a vocals. Aquest òrgan havia de conduir la nova entitat fins a les eleccions municipals del mateix any.
L’acte de constitució es va fer davant d’un centenar de persones. Hi van participar la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i l’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Cordon. La constitució de l’Entitat Municipal Descentralitzada tancava l’etapa del Consell Municipal i obria una nova forma d’organització per a l’Estartit dins del mateix municipi.
El procés venia de lluny. L’Estartit havia reclamat durant dècades més capacitat de decisió sobre els seus serveis i necessitats. El nucli marítim té una realitat pròpia, marcada pel port, el litoral, les Illes Medes, el turisme i una activitat econòmica molt condicionada per la temporada. Aquestes diferències havien alimentat durant anys el debat sobre l’autogovern del poble.
La constitució de l’Entitat Municipal Descentralitzada va arribar després d’un recorregut administratiu llarg. El 2002, el Consell Municipal havia obert una primera via dins de l’Ajuntament. El 2014, la Generalitat va aprovar la creació de l’Entitat Municipal Descentralitzada. El 2015, la nova institució va començar a funcionar.
El calendari electoral va completar el desplegament. El 24 de maig de 2015 es van celebrar les eleccions locals. El 13 de juny es va constituir l’Entitat Municipal Descentralitzada sorgida de les urnes. A partir d’aquell moment, l’Estartit ja disposava dels seus òrgans de govern escollits dins del nou marc institucional.
L’Estartit va ser la primera Entitat Municipal Descentralitzada de les comarques gironines. El fet tenia rellevància perquè obria una fórmula d’autogovern local poc habitual en aquest àmbit territorial. Per al poble, el canvi tenia una lectura més directa: disposar d’una eina pròpia per gestionar qüestions vinculades a la vida diària, als serveis i a les necessitats del nucli.
El 25 de juny de 2014 va entrar en servei la nova estació d’autobusos de Torroella de Montgrí, situada al final del passeig Enric Morera. L’equipament substituïa la parada de la plaça del Lledoner, que havia quedat poc operativa i generava problemes de seguretat. La nova infraestructura permetia ordenar les arribades i sortides dels autobusos regulars i millorar les condicions d’espera dels usuaris.
L’Ajuntament feia anys que reclamava aquest equipament. La parada de la plaça del Lledoner concentrava el moviment dels autobusos, però no reunia les condicions adequades per al volum de servei que assumia. L’espai era limitat i obligava a fer maniobres en un punt poc còmode per als vehicles i per als passatgers.
Les obres van començar el febrer de 2014. La Generalitat les va executar a través de la Direcció General de Transports i Mobilitat. El pressupost era de 620.000 euros i l’actuació ocupava una superfície de 1.600 metres quadrats.
La nova estació d’autobusos es va construir al final del passeig Enric Morera. La ubicació permetia ordenar millor la circulació dels autobusos i concentrar el servei en un espai preparat per a aquesta funció. L’obra també incloïa la urbanització de l’entorn per donar continuïtat al passeig.
L’equipament tenia quatre andanes per als autobusos, una parada de taxis i una marquesina per als viatgers. Aquestes millores resolien mancances bàsiques de l’antiga parada. Els usuaris disposaven d’un punt d’espera més clar i els autobusos podien operar en un espai amb més capacitat.
La posada en servei coincidia amb millores en les connexions per carretera. La informació municipal destacava l’augment de freqüències cap a l’Hospital de Palamós, Barcelona i l’Aeroport del Prat. La nova estació facilitava aquesta activitat i ordenava el funcionament dels serveis regulars.
L’estació també tenia una funció urbana. El trasllat dels autobusos fora de la plaça del Lledoner reduïa la pressió sobre aquell punt i permetia separar millor el trànsit de vehicles pesants del moviment habitual del centre. El canvi millorava la seguretat i feia més còmode l’accés al transport públic.
El 14 de juliol de 2013 es va inaugurar oficialment l’Auditori Teatre Espai Ter de Torroella de Montgrí. L’acte va posar en marxa l’equipament com a espai cultural polivalent, preparat per acollir concerts, teatre, arts escèniques, congressos i activitat firal. La inauguració va comptar amb el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell; l’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Cordon; i el vicepresident de la Diputació de Girona, Xavier Soy.
L’Espai Ter ja havia tingut ús firal abans del 2013. La inauguració d’aquell juliol corresponia a l’Auditori Teatre, després de les obres que van permetre adequar l’edifici per a usos escènics i musicals. Fins aleshores, l’espai no reunia les condicions acústiques necessàries per fer-hi concerts ni podia acollir representacions teatrals en bones condicions.
Les obres van permetre dotar l’equipament de les prestacions que necessitava un auditori teatre. El Pla Director de l’Espai Ter situava la inversió en 563.000 euros, amb participació de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, la Diputació de Girona, la Generalitat de Catalunya i Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí.
La inauguració es va fer amb una jornada oberta a la ciutadania. El programa va incloure portes obertes, actuacions d’entitats i visites guiades per les instal·lacions. El nou auditori teatre havia de donar servei a la programació cultural del municipi i també a les entitats.
L’equipament ampliava les possibilitats culturals de Torroella. El municipi ja tenia una activitat musical destacada, amb el Festival de Torroella com a cita de referència. Amb l’Auditori Teatre Espai Ter, aquesta activitat disposava d’un espai amb més capacitat tècnica per acollir concerts, espectacles escènics i altres formats.
El Festival de Torroella va tenir un paper immediat en l’estrena musical de l’equipament. L’Acadèmia 1750 va inaugurar l’auditori dins del festival amb un concert d’àries i duos d’òpera, amb Núria Rial, Xavier Sabata i la direcció d’Enrico Onofri.
L’Auditori Teatre Espai Ter també naixia amb una funció polivalent. A més de música i arts escèniques, havia d’acollir congressos, fires, jornades i altres activitats. Aquesta combinació permet aprofitar l’edifici durant més moments de l’any i donar resposta a necessitats culturals, econòmiques i socials del municipi.
La inauguració del 2013 va incorporar a Torroella un equipament pensat per a programació cultural de més format. L’Auditori Teatre Espai Ter va permetre concentrar en un mateix espai concerts, teatre, activitats escèniques, congressos i fires. Des d’aquell moment, l’equipament forma part de la infraestructura cultural del municipi.
El 2012, Torroella de Montgrí va celebrar la primera edició del FIMAG, la fira de màgia al carrer. La cita es va fer els dies 8 i 9 de juny i va reunir una trentena d’artistes en diferents espais del centre de la vila. Unes 10.000 persones van passar per aquesta primera edició.
El FIMAG va néixer com una iniciativa vinculada al món de l’espectacle. L’impulsava l’Associació Cultural FIMAG, formada per persones de diferents entitats i col·lectius d’aquest àmbit. L’organització anava a càrrec de Juli Carbó, i la direcció artística, de David el Mag.
El model ja combinava espectacles gratuïts i de pagament. El 2012, les actuacions es van repartir en tretze espais del nucli antic de Torroella. Nou espais eren gratuïts i quatre, de pagament. Aquesta estructura concentrava activitat al centre i facilitava que el públic es mogués entre carrers, places i equipaments.
El programa incloïa mags professionals i amateurs. També hi havia espectacles familiars, actuacions de proximitat i propostes de sala. El FIMAG buscava donar visibilitat a la màgia en formats diferents i fer-la accessible al públic general.
L’espectacle inaugural va ser La asombrosa historia de Mr. Snow, d’Antonio Díaz, que anys després es convertiria en un dels noms més coneguts de la màgia escènica amb el nom d’El Mago Pop.
El FIMAG 2012 també va concedir el premi de la fira a l’Il·lusionista Xevi, una figura vinculada a la història de la màgia a Catalunya. El reconeixement es va lliurar durant un sopar de gala espectacle al Palau Lo Mirador. L’espectacle d’aquella vetllada va anar a càrrec de la companyia Zootroupe.
La resposta de públic va ser alta des del primer any. Les cròniques de balanç van situar l’assistència al voltant de les 10.000 persones. També es va remarcar que els aparcaments habilitats havien quedat plens i que alguns espectacles van registrar ple, especialment dissabte a la tarda i al vespre.
El centre de Torroella va concentrar bona part de l’activitat. Carrers, places i equipaments van acollir espectacles durant el cap de setmana. La fira afegia una proposta diferent a la programació cultural del municipi, basada en la màgia, l’espai públic i la participació del públic familiar.
El projecte naixia amb voluntat de continuïtat. Les informacions prèvies ja explicaven que la fira volia potenciar el món de la màgia i convertir Torroella en un punt de referència per a aquesta disciplina. La primera edició va permetre posar a prova el format i veure la resposta del públic.
Amb els anys, el FIMAG ha mantingut presència dins el calendari cultural de Torroella. La fira ha crescut i ha incorporat nous formats. El model inicial ja apuntava aquesta línia: artistes repartits pel centre, espectacles gratuïts i de pagament, públic familiar i una programació pensada per portar la màgia als carrers.
