Palafrugell reforça els dispositius de seguretat per a la Festa Major

Palafrugell reforçarà els dispositius de seguretat durant la Festa Major amb un operatiu coordinat entre els diferents cossos policials, els serveis sanitaris i diverses entitats del municipi. L’objectiu és garantir el bon desenvolupament de les activitats programades, oferir assistència a les persones assistents i prevenir situacions de risc durant els dies de celebració.

Entre el 16 i el 19 de juliol, l’espai de la Festa a la Nit, situat a la travessia Rosa Laviña, disposarà cada nit d’un Punt de Salut i d’un Punt Lila. Aquests serveis oferiran informació, sensibilització i atenció davant possibles situacions de violència masclista o contra el col·lectiu de persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i altres diversitats sexuals i de gènere. També treballaran en la prevenció de conductes de risc relacionades amb el consum de drogues i alcohol, la salut sexual, l’alimentació i l’ús de les pantalles.

A més de l’atenció directa, els dos espais repartiran material informatiu per promoure un consum responsable d’alcohol i una sexualitat saludable. El recinte també comptarà amb cartells informatius perquè les persones assistents sàpiguen on adreçar-se en cas de necessitar ajuda.

La Policia Local de Palafrugell intensificarà el patrullatge durant tota la Festa Major i coordinarà el dispositiu amb el cos de Mossos d’Esquadra, unitats especialitzades d’altres policies locals i el personal de seguretat privada. Els agents faran tasques de vigilància als diferents espais festius, regularan el trànsit i vetllaran pel compliment dels horaris, les autoritzacions i la prohibició de venda d’alcohol a menors.

Durant les nits de més afluència també es reforçarà la seguretat de l’itinerari entre la Festa a la Nit, el Racó de la Festa Major i l’estació d’autobusos, amb patrullatge permanent. Paral·lelament, la unitat canina de la Policia Local efectuarà controls per prevenir la venda i el consum de substàncies estupefaents, mentre que també es duran a terme controls d’alcoholèmia i de consum de drogues als conductors.

El dispositiu comptarà igualment amb la participació de la Creu Roja, que desplegarà una ambulància i un vehicle tot terreny amb personal voluntari per donar una resposta ràpida davant qualsevol emergència sanitària durant els actes nocturns.

L’Ajuntament recorda que el municipi disposa de servei de taxi amb parades al costat de l’estació d’autobusos i a la plaça del Camp d’en Prats, i recomana utilitzar els serveis de transport disponibles per facilitar una mobilitat segura durant la Festa Major.

El Baix Empordà lidera l’activitat constructiva a les comarques gironines durant el primer semestre de 2026

privat:-21-comunitats-de-palamos-ja-han-iniciat-els-tramits-de-sollicitud-d’ajudes-next-generation-per-a-la-millora-d’edificis
Privat: 21 comunitats de Palamós ja han iniciat els tràmits de sol·licitud d’ajudes Next Generation per a la millora d’edificis

El Baix Empordà ha liderat l’activitat constructiva a les comarques gironines durant el primer semestre de 2026, amb més de cent mil metres quadrats visats. Aquesta xifra representa prop d’una quarta part de tota la superfície tramitada a la demarcació, segons l’anàlisi dels projectes d’execució elaborada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

La comarca també ha concentrat el nombre més elevat d’expedients, amb prop de tres-cents projectes visats entre gener i juny. L’activitat inclou tant obra nova com intervencions de reforma i rehabilitació, i situa el Baix Empordà per davant de la Selva, el Gironès i l’Alt Empordà.

En el conjunt de les comarques gironines, la superfície visada ha superat els quatre-cents cinquanta mil metres quadrats, la millor dada semestral dels darrers deu anys. Girona concentra gairebé un de cada cinc metres quadrats visats a Catalunya, tot i que una part d’aquest creixement respon a projectes de grans dimensions.

El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya alerta que l’evolució positiva de l’activitat no resol les necessitats d’habitatge. Durant els primers sis mesos de l’any s’han visat prop de mil cinc-cents habitatges nous a la demarcació, una xifra lleugerament superior a la de l’any passat i la més elevada des de la crisi del sector.

El Baix Empordà ha registrat més de tres-cents habitatges nous visats, una xifra que el situa entre les comarques amb més activitat residencial. Tot i això, ha experimentat un petit descens respecte del mateix període de l’any anterior. La Selva lidera la creació d’habitatge nou, seguida del Gironès i del Baix Empordà.

Una part important de les noves promocions correspon a habitatges plurifamiliars, que representen sis de cada deu habitatges visats a les comarques gironines. Entre els projectes destacats hi ha promocions a Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, Calonge i Sant Antoni, Lloret de Mar, Figueres i altres municipis.

La presidenta de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Maria Clara Riera, considera positiva la recuperació de l’activitat residencial. Tanmateix, adverteix que el volum actual encara queda molt lluny de la demanda existent, especialment als municipis amb més pressió sobre el mercat de l’habitatge.

L’habitatge protegit manté una presència gairebé testimonial dins l’activitat visada. Durant el primer semestre només consten dos habitatges de promoció privada en un bloc plurifamiliar de Palafrugell. El Col·legi d’Arquitectes recorda que no totes les promocions públiques passen pel visat col·legial, però considera que les xifres continuen sent clarament insuficients.

Riera defensa que l’increment de l’oferta general no serà suficient per resoldre les dificultats d’accés a l’habitatge. Segons la presidenta, cal que una part rellevant de les noves promocions es destini a habitatge assequible, especialment per donar resposta a les persones amb més dificultats econòmiques.

El Baix Empordà també lidera la rehabilitació a les comarques gironines, amb més de vint-i-cinc mil metres quadrats visats. Malgrat aquest resultat, la rehabilitació continua representant només una quarta part de l’activitat total, mentre que l’obra nova manté un pes clarament majoritari.

El Col·legi d’Arquitectes considera que la rehabilitació ha de créixer per avançar cap a un model de construcció més sostenible i eficient. L’entitat defensa que la millora dels edificis existents pot ajudar a reduir el consum energètic, renovar barris i adaptar els habitatges a les necessitats actuals.

Davant la manca d’habitatge, el Col·legi d’Arquitectes reclama més agilitat en la concessió de llicències urbanístiques. L’entitat alerta que els terminis llargs, la complexitat normativa i les diferències de criteri entre ajuntaments poden retardar les noves promocions.

La proposta inclou reforçar els equips tècnics municipals, simplificar els procediments i avançar en la transformació digital. El Col·legi també planteja crear una borsa d’arquitectes per donar suport temporal als municipis amb més càrrega de treball i millorar la coordinació entre administracions i professionals.

L’organització defensa que aquesta agilització no pot reduir les garanties tècniques, jurídiques ni de qualitat. També reclama una estratègia estable, amb més oferta residencial, més rehabilitació i més habitatge assequible, per donar una resposta sostinguda a les necessitats de la població.

La Guàrdia Civil comissa més de cinc mil productes il·legals per a tatuatges i pírcings a Platja d’Aro, Lloret de Mar i Girona

La Guàrdia Civil ha comissat més de cinc mil productes il·legals relacionats amb els tatuatges, els pírcings i la micropigmentació en diversos establiments de Platja d’Aro, Lloret de Mar i Girona. El material havia arribat sense complir la normativa sanitària ni les obligacions duaneres de la Unió Europea, motiu pel qual els agents l’han retirat durant les inspeccions efectuades entre els mesos de març i juny.

En total, els agents han intervingut prop de dos mil agulles, més de tres mil pírcings, prop de cent quaranta envasos de tinta, una quarantena d’eines i una cinquantena de productes cosmètics. Segons la Guàrdia Civil, alguns dels productes no estaven homologats i, en el cas d’algunes tintes destinades a la micropigmentació, estaven prohibides pel Ministeri de Sanitat.

Les inspeccions han donat lloc a vuitanta-quatre actes per infraccions administratives. El valor del material comissat supera els vint mil euros.

Tot el material s’ha traslladat al Departament de Duanes de la Jonquera, on serà destruït. Paral·lelament, la Guàrdia Civil ha comunicat les actuacions als ajuntaments de Platja d’Aro, Lloret de Mar i Girona, que són les administracions competents en matèria de control sanitari dels establiments de comerç minorista.

El SSIBE tanca el 2025 amb més activitat assistencial i una millor accessibilitat als serveis

Els Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà han presentat la Memòria 2025, un document que recull els principals resultats assistencials, organitzatius i socials de l’últim any. Aquesta edició evoluciona cap a un model de memòria integrada que, a més de l’activitat sanitària, incorpora informació sobre la governança, la sostenibilitat i l’impacte social de l’organització.

El gerent dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà, Xavier Pérez, explica que aquesta nova memòria representa «un exercici de transparència i rendició de comptes envers la ciutadania, els professionals i tots els grups d’interès». Segons assenyala, el document reflecteix el compromís de l’entitat amb una gestió responsable, sostenible i orientada a les persones.

La memòria constata que l’activitat assistencial va continuar creixent durant el 2025. L’Hospital de Palamós va incrementar l’activitat de l’hospital de dia mèdic i també les proves diagnòstiques, especialment les tomografies computades i les ressonàncies magnètiques. L’atenció primària va mantenir més de 750.000 visites al llarg de l’any, mentre que l’atenció intermèdia va registrar un augment destacat de l’activitat als hospitals de dia geriàtrics i dels serveis destinats a persones amb necessitats pal·liatives i trastorns cognitius.

Xavier Pérez destaca que aquest increment de l’activitat ha anat acompanyat d’una millora de l’accessibilitat. Segons explica, totes les persones que esperaven una intervenció quirúrgica van ser ateses dins els terminis garantits pel Servei Català de la Salut, mentre que l’accés a les visites d’atenció primària també va mantenir uns nivells elevats de resposta.

Pel que fa a la satisfacció dels usuaris, la memòria recull que els resultats de les enquestes del Servei Català de la Salut situen els diferents serveis de l’organització per sobre de la mitjana de Catalunya, tant a l’Hospital de Palamós com als centres d’atenció primària i a Palamós Gent Gran.

El document també fa balanç del Pla Estratègic 2022-2025, que ha arribat al final del seu desplegament. Durant aquest període s’han impulsat projectes com la posada en funcionament del Centre Vincke, destinat als serveis de rehabilitació i medicina de l’esport, l’obertura de la Porxada, dedicada als serveis diürns de Palamós Gent Gran, i les noves consultes externes de l’edifici Fleming.

Segons Xavier Pérez, aquests projectes s’han complementat amb noves mesures d’humanització assistencial, com l’acompanyament dels progenitors als quiròfans pediàtrics o la implantació de sistemes d’informació en temps real per a pacients i familiars. El gerent també destaca la renovació dels consells de participació ciutadana, la creació d’una comissió d’innovació i el reforç de les iniciatives socials i ambientals impulsades durant l’any.

Entre aquestes actuacions hi ha la segona edició del Sopar Solidari, la campanya de mecenatge Com a casa per humanitzar l’Hospital de Dia Mèdic de l’Hospital de Palamós i l’ampliació de les instal·lacions fotovoltaiques dels principals centres de l’organització, una actuació que ha permès incrementar la capacitat de producció d’energia renovable i reduir la petjada ambiental.

Jan, el nom més posat al Baix Empordà el 2025

Jan va ser el nom més posat el passat 2025 a la comarca del Baix Empordà. Així es desprèn de les dades facilitades per l’Idescat. En concret, el nom va ser posat 13 vegades.

A les comarques de Girona, els noms més freqüents l’any passat van ser Jan (49) i Martina (44). Si mirem els noms masculins, els més posats per darrere de Jan van ser Nil (40), Biel (39), Martí (39) i Marc (36). Posant la mirada en els noms femenins, després de Martina, els més posats van ser Sofia (44), Júlia (42), Ona (40) i Aina (35).

En el conjunt del país, els noms més comuns van ser Biel (378), Nil (375), Marc (371), Jan (347) i Martí (338). Pel que fa als noms de nenes, Júlia va ser el més posat (449), seguit de Sofia (427), Martina (357), Emma (349) i Ona (344).

Si mirem les estadístiques de naixements, a Catalunya el passat 2025 n’hi va haver 54.249, un 0,8% més que el 2024. Al Baix Empordà va haver-hi 856 naixements, mentre que el 2024 n’hi va haver 838.

Sandro Lustosa i Guilherme de Anchieta: «Tot el que passa en el context sonor d’Hermeto és com un portal d’encantaments»

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Sandro Lustosa i Guilherme de Anchieta: "Tot el que passa en el context sonor d'Hermeto és com un portal d'encantaments"
Loading
/

Imatge destacada del recorregut pel Palau Solterra & xerrada musical amb Guilherme de Anchieta i Sandro Lustosa. Autoria de Roger Lleixà – Vianda Visuals.

El productor Guilherme de Anchieta i el percussionista Sandro Lustosa han estat els protagonistes de l’In-Edit Empordà d’aquesta setmana. En el marc de la presentació del documental O menino d’Olho d’Água, Anchieta i Lustosa van oferir una xerrada musical al Palau Solterra de Torroella de Montgrí amb la mirada posada en l’univers d’Hermeto Pascoal, un dels músics més innovadors i importants de la història de la música brasilera.

Instants previs a la xerrada, els artistes brasilers van concedir una entrevista a Ràdio Capital de l’Empordà on van parlar, especialment, de la figura d’Hermeto Pascoal i del seu pas per l’In-Edit.

Un artista únic connectat amb l’espiritualitat

De Anchieta i Lustosa qualifiquen Hermeto Pascoal com un artista únic i difícil de definir que «mantenia una connexió profunda amb la natura, els avantpassats i l’espiritualitat». Així mateix, apunten que fusionava sons de la naturalesa, la música tradicional brasilera i la música clàssica.

Segons tots dos, Pascoal entenia que «la música és a tot arreu» i convertia els sons del planeta en composicions pròpies. La seva obra fusionava la música tradicional brasilera, la música clàssica i els sons de la natura, donant lloc a un llenguatge musical molt personal que prioritzava les emocions i les sensacions.

Pascoal, influència per diverses generacions de músics 

Lustosa destaca que Hermeto Pascoal va influir diverses generacions de músics, tant al Brasil com arreu del món, entre els quals Miles Davis, Dizzy Gillespie, Gilberto Gil o Egberto Gismonti. El percussionista reconeix que la seva pròpia trajectòria artística està marcada per aquesta manera d’entendre la relació entre la música i la natura.

Els dos artistes expliquen que l’objectiu de l’acte era oferir al públic les claus per entendre el context i l’univers creatiu de Pascoal abans de veure el documental. Consideren que aquest homenatge és «el mínim que es mereixia» després de la seva mort i confien que la pel·lícula serveixi com a porta d’entrada per descobrir una obra molt extensa.

Per a Sandro Lustosa, l’univers sonor d’Hermeto Pascoal és «un portal d’encantaments», una manera diferent de comprendre la música des d’una perspectiva artística, però també social i espiritual.

«El festival In-Edit és un referent internacional»

Tant Lustosa com De Anchieta han elogiat el Festival In-Edit, que han qualificat de referent internacional. Guilherme de Anchieta assegura que és seguidor del certamen des de fa anys i n’ha destacat la capacitat de contextualitzar la música i els seus protagonistes. Per la seva banda, Sandro Lustosa l’ha definit com «un termòmetre de tendències conceptuals» dins del panorama musical internacional.