8.4 C
Pals
Dijous, 25 desembre 2025
- Publicitat -

El vent deixa una setantena d’incidències, sobretot a les Terres de l’Ebre i l’Empordà

Bombers focs

El vent ha causat una setantena d’incidències, principalment a les Terres de l’Ebre, l’Alt Empordà i el Baix Empordà. El temporal, que ha afectat diverses comarques del país entre dimarts i dimecres, ha deixat enrere serveis per caiguda d’arbres i afectacions a estructures com murs i cobertes.

Dimarts a la tarda, una trentena d’avisos es van concentrar a les Terres de l’Ebre, mentre que la quarantena de dimecres han estat gairebé totes a l’Empordà. En concret, s’han registrat caigudes d’arbres sobre la via pública i danys en murs i sostres. A Figueres, per exemple, un mur va cedir per la caiguda d’un arbre.

Els Bombers han intervingut en una setantena de serveis relacionats amb aquests incidents. Paral·lelament, el telèfon d’emergències ha rebut prop de 100 trucades vinculades a 73 situacions diferents. Els municipis amb més alertes han estat els de l’Alt Empordà, el Barcelonès, el Montsià i el Baix Ebre.

Un cop superat l’episodi, Protecció Civil ha desactivat l’alerta del pla Ventcat aquest dimecres a la tarda.

Miquel Mir: “Hem salvat l’any pel preu del peix, no per la gestió”

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Miquel Mir: "Hem salvat l’any pel preu del peix, no per la gestió"
Loading
/

A les portes de Nadal, el sector pesquer de Palamós enceta la campanya amb sensacions contrastades. Tot i que el 2025 ha estat un bon any econòmicament per l’augment del preu del peix, la gestió administrativa i la reducció de jornades ha generat un clima de malestar general. Així ho ha explicat Miquel Mir, patró major de la Confraria de Pescadors de Palamós, en una entrevista al Supermatí de Ràdio Capital i Ràdio Palafrugell.

Mir explica que, a diferència d’altres ports catalans, a Palamós les embarcacions s’han autogestionat. Durant setmanes —inclús en ple estiu— moltes barques van renunciar a sortir a mar per reservar jornades i quilos de gamba per a final d’any. “Ens hem anat gestionant, i per això els dies extres que han anunciat ara ni ens afecten: ja ens en sobren”, afirma.

Aquesta estratègia, tot i renunciar a activitat, ha tingut un efecte inesperat: els preus del peix han pujat. Menys oferta i una demanda estable han fet que els pescadors ingressessin pràcticament el mateix treballant quatre dies que treballant-ne cinc. “Econòmicament no ha sigut un mal any, el preu mig del peix ha pujat”, explica Mir.

Tot i això, el sector continua denunciant la gestió del Pla Plurianual europeu, que redueix cada any les jornades disponibles. Mir considera una “incongruència” que, en limitar els quilos de gamba, l’activitat es desplaci als caladors de peix, perjudicant embarcacions que només treballen aquesta modalitat. “Hem curat la gamba, però hem malmès els caladors de peix”, lamenta.

La solució, segons Mir, passa per eliminar el topall de quilos de gamba, garantir que totes les barques tinguin els mateixos dies i conèixer les jornades disponibles l’1 de gener.“No pots organitzar un any si et van donant dies al gener, al juny… És impossible gestionar un vaixell així.”

Mir afegeix que els principals perjudicats per aquesta gestió són les embarcacions petites i, al seu entendre, s’haurien de repartir millor els dies de pesca assignats.

Amb la campanya de Nadal a tocar, Mir es mostra optimista pel que fa als preus: “El peix de qualitat sempre puja al desembre”. Però deixa una advertència final: “Un mes no salva un any. Necessitem estabilitat i saber a què juguem”.

Calonge celebra quatre anys com a poble de llibres amb una festa dedicada al joc

privat:-calonge-i-sant-antoni-aprovara-el-pla-estrategic-“calonge,-poble-de-llibres”
Privat: Calonge i Sant Antoni aprovarà el Pla Estratègic “Calonge, Poble de Llibres”

Calonge arriba als quatre anys com a poble de llibres estable. El municipi gironí celebra aquest aniversari amb dues setmanes plenes d’activitats culturals, des del 29 de novembre fins al 13 de desembre. La festa posa el focus en el joc com a motor de la literatura i eina per fomentar la lectura.

La programació inclou espectacles, concerts, exposicions, recitals i activitats familiars. El municipi vol oferir propostes per a públic de totes les edats. El punt de partida serà la xerrada de l’escriptor Màrius Serra, que proposarà enigmes verbals al públic assistent. També hi participaran noms com Josep Pedrals, Xavi Lloses, Cris Juanico, Perico Pastor, Joan Burdeus i Neus Bruguera, entre d’altres.

L’agenda cultural començarà amb l’encesa de llums de Nadal i s’estendrà amb activitats com una sopa de lletres gegant, gimcanes, jocs de taula, concerts i tallers creatius. Destaquen les exposicions de joguines antigues i les instal·lacions participatives per al públic familiar. El programa també inclou el cicle “Vi en vers”, amb un recital de poesia i tast de vins.

Durant tot aquest temps, Calonge ha consolidat el projecte “Poble de llibres” amb sis llibreries, una escola d’escriptura i un programa educatiu adreçat a infants i joves. Els establiments, com Rals, Libelista, Calonge Còmics, La Fàbrica, La Històrica i La Botiga dels Fils, han contribuït a dinamitzar la vida cultural i comercial del municipi.

L’objectiu de totes les activitats és doble: celebrar els quatre anys de trajectòria i impulsar el joc com una eina creativa que connecta literatura i experiència. Fins al 13 de desembre, Calonge convida veïns i visitants a participar en aquesta gran festa del llibre i del joc.

Figa Flawas presenten la gira 2026 “L’Última Arrencada” amb només 6 concerts a Catalunya

figa-flawas-presenten-la-gira-2026-“l’ultima-arrencada”-amb-nomes-6-concerts-a-catalunya
Figa Flawas presenten la gira 2026 “L’Última Arrencada” amb només 6 concerts a Catalunya

Figa Flawas han fet oficial la seva gira del 2026, titulada “L’Última Arrencada” i definida pels mateixos artistes com la seva “calçotada sison finale”. La gira serà extremadament reduïda i inclourà només deu actuacions en directe.

El calendari confirmat és el següent:

13 de juny — Cabró Rock (Vic)
4 de juliol — Canet Rock (Canet de Mar)
8-12 de juliol — Pirata Beach Festival (Gandia)
17-18 de juliol — Festiuet (Salou)
25 de juliol — Empordà Music Festival (La Bisbal d’Empordà)
15 d’agost — “Parc n’Hereveta” (Porreres)
30-31 d’octubre — Castanyada del Cabró Rock (Montmeló)
21 de novembre — Calçofest (Valls)

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Figa Flawas (@figaflawas)

L’entrada Figa Flawas presenten la gira 2026 “L’Última Arrencada” amb només 6 concerts a Catalunya ha aparegut primer a Primera Fila.

Brussel·les vol retallar un 65% els dies de pesca d’arrossegament però permetrà ampliar-los de nou a qui apliqui mesures

privat:-la-ce-defensa-reduir-els-dies-feiners-dels-pescadors-del-mediterrani-i-veu-“insuficients”-les-seves-mesures-ambientals
Privat: La CE defensa reduir els dies feiners dels pescadors del Mediterrani i veu “insuficients” les seves mesures ambientals

L’any passat, la Comissió Europea va assignar 27 dies a la pesca d’arrossegament al Mediterrani argumentant que era necessària una reducció de l’activitat per revertir el deteriorament mediambiental. Tot i això, durant les negociacions amb els estats i davant el descontentament del sector, Brussel·les va avalar introduir una sèrie de mesures de compensació perquè els pescadors poguessin sortir a feinejar més dies, fins a 130, si les aplicaven.

Entre les mesures hi havia ampliar la mida de les malles; utilitzar portes de les xarxes d’arrossegament que siguin hidropropulsades i no toquin a terra per evitar fer malbé el fons marí; o ampliar les vedes i les zones protegides de pesca.

A més, just aquest dilluns, el ministre d’Agricultura i Pesca, Luis Planas, va anunciar que donava 13 dies addicionals a la flota d’arrossegament per abans que acabi l’any per tal que es pugui cobrir la demanda de cara el període de Nadal. Així, en total, enguany la flota ha disposat de 143 dies per sortir a pescar.

Ara, amb la nova proposta de la Comissió Europea, el sector tindria 9 dies de base de mitjana aproximadament per treballar. De nou, per ampliar-los, els pescadors hauran de fer més esforços mantenint les mesures de compensació o introduint-ne de noves per poder arribar fins, com a mínim, uns 143 dies. Una xifra que, segons el Ministeri d’Agricultura i Pesca, correspon als nivells del 2024.

El ministeri estudia la proposta i el sector la considera “de màxims” i “més restrictiva”

Un cop feta pública la proposta per a les quotes del 2026, fonts del ministeri de Planas han indicat que estan estudiant-la i han avançat que la setmana vinent es reuniran amb el sector i les comunitats autònomes “per fixar la posició” que serà defensada per Espanya a Brussel·les durant el Consell d’Agricultura i Pesca de la UE de l’11 i 12 de desembre, on s’han de decidir finalment les quotes.

De la seva banda, el president de la Federació Nacional Catalana de Confraries, Antoni Abad, ha afirmat que la proposta de la Comissió Europea per a les quotes de pesca del 2026 és “de màxims” i “més restrictiva” que la de l’any anterior. Tot i això, Abad fa una crida a la calma i matisa que és només “el punt de partida” per engegar les negociacions entre Europa i els estats membres.

Així, els pescadors catalans confien a defensar la feina feta i aconseguir que les restriccions proposades acabin sent “més suaus”. “Això és un document de màxims i no podem fer-hi cas perquè, en una negociació, la Unió Europea sempre posa el topall a dalt”, ha dit Abad, que no amaga, però, que li hauria agradat que la casella de sortida hagués estat “menys restrictiva”.

Reducció de la pesca d’escamarlà i manteniment de la gamba

En un comunicat, la Comissió Europea ha defensat que la proposta de possibilitats de pesca per al 2026 per al Mediterrani és “equilibrada i reconeix els esforços de conservació dels pescadors alhora que garanteix la sostenibilitat dels estocs de peixos essencials”.

“La proposta busca equilibrar les mesures de conservació necessàries amb les consideracions socials i econòmiques. L’objectiu és continuar la recuperació dels estocs pesquers en el marc del pla pluriennal de gestió del Mediterrani occidental, mantenint alhora els dies de pesca als nivells del 2024”, assenyala l’executiu.

Brussel·les assegura que les dades científiques sobre l’estat de les espècies mediterrànies indiquen “tendències positives” com ara la recuperació de la biomassa dels estocs i la disminució de la mortalitat pesquera. Tanmateix, la Comissió Europea avisa que la majoria de les poblacions de peixos continuen “sobrepescades” i demana reduir la captura, especialment, del llagostí a Catalunya.

“Per abordar aquesta situació, la Comissió Europea proposa reduccions de l’esforç pesquer per assolir nivells sostenibles de mortalitat i mesures correctores per als estocs que es troben dins de límits biològics segurs. En aquest context, la Comissió Europea defensa introduir reduccions per als estocs vulnerables, especialment per a les poblacions d’escamarlà noruec a Catalunya i Sardenya”, assenyala l’executiu comunitari en el text. Per contra, proposa “reduir les retallades” en els dies de pesca per a aquells pescadors que no tenen l’escamarlà com a objectiu.

Quant a la gamba vermella i blava, Brussel·les planteja mantenir els nivells de pesca del 2025 sota l’argument que el darrer informe del Comitè Científic, Tècnic i Econòmic sobre Pesca de la Comissió Europea indica “que la mortalitat per pesca de la gamba vermella i blava -a zones com Catalunya- continua molt lluny dels nivells considerats sostenibles i que, per tant, calen mesures de gestió addicionals a banda de la reducció de l’esforç pesquer”.

Brussel·les “fa seguiment” de l’ampliació dels dies per Nadal

D’altra banda, Brussel·les ha dit que “fa seguiment” de la decisió del govern espanyol de donar 13 dies addicionals per sortir a pescar a la flota d’arrossegament del Mediterrani abans que acabi l’any.

“La Comissió Europea ha vist les informacions aparegudes a la premsa i està fent un seguiment de la situació amb Espanya per obtenir més informació i buscar solucions, tenint en compte el marc jurídic i científic”, ha apuntat un portaveu comunitari.

Planas va assegurar que els dies que ha concedit a la flota s’han obtingut després de “nombroses converses” i d’un “intens treball tècnic” amb la Comissió Europea.

Begur aprova inicialment els pressupostos pel 2026 per un valor de 18,6 milions d’euros

L’Ajuntament de Begur ha aprovat inicialment en la sessió ordinària celebrada el 25 de novembre el pressupost general per a l’any 2026, que ascendeix a un total de 18.663.218,74 euros. Aquest pressupost representa un increment moderat del 0,81% respecte a l’exercici de 2025 i es fonamenta en tres criteris bàsics: responsabilitat econòmica, priorització de les inversions en curs i manteniment de la qualitat dels serveis públics sense augmentar la pressió fiscal sobre la ciutadania.

L’alcaldessa de Begur, Maite Selva, ha destacat la importància d’aquest pressupost, afirmant que “és l’eina més important que té l’Ajuntament per planificar i gestionar l’acció de govern. Respon al compromís amb una gestió responsable, equilibrada i pensada per donar resposta a les necessitats reals del municipi”. Aquest enfocament busca assegurar que la despesa es mantingui en uns límits prudents, tot garantint la continuïtat de les actuacions que ja estan en marxa.

Per la seva part, el regidor d’Hisenda, Andreu Peñalver, ha subratllat que “no és un pressupost expansiu, sinó un pressupost de responsabilitat, orientat a acabar allò que ja està en marxa”. Peñalver ha explicat que el pressupost s’ha elaborat pensant en les necessitats de Begur i els seus ciutadans, amb prudència però sense renunciar a la millora constant del municipi.

El pressupost preveu uns ingressos de 18,66 milions d’euros, dels quals una part significativa prové dels impostos directes, amb un total de 6,85 milions d’euros. Aquest augment en els ingressos es deriva d’una ampliació de la base imposable, tot i que no es preveu cap modificació dels tipus impositius. A més, el pressupost preveu uns ingressos de 4,49 milions d’euros provinents de taxes i preus públics, amb la implementació del nou model de taxa justa de residus com a novetat destacada, en compliment de la Llei 7/2022.

Un altre component important dels ingressos és una operació de crèdit per valor de 3.707.000 euros, que es formalitzarà només si la liquidació del pressupost 2025 acredita un estalvi net positiu. A banda d’això, els ingressos provenen d’impostos indirectes (1,2 milions d’euros), transferències corrents (2 milions d’euros), ingressos patrimonials (330.000 euros) i transferències de capital (76.000 euros).

Priorització de despeses i inversions

Pel que fa a la despesa, el pressupost preveu un total de 18,66 milions d’euros, amb un increment significatiu en la partida de personal. Així, es destinen 425.960,98 euros a aquest apartat, un augment del 4,38% respecte a l’any anterior, per fer front a les actualitzacions retributives, adaptacions de plantilla i consolidació de serveis essencials.

Les despeses corrents, per la seva banda, es mantenen sota control, amb una reducció del 2,23% respecte a 2025, gràcies a una reorganització interna, reclassificacions i ajustos tècnics. Per al 2026, el pressupost també preveu una inversió de 896.745,33 euros en obres i actuacions compromeses.

Inversions destacades per a 2026

Una de les grans prioritats de l’Ajuntament de Begur per al 2026 són les inversions en obres ja iniciades o executades parcialment. Entre les més destacades, trobem el projecte de la Font de Baix, amb una inversió de 2,6 milions d’euros, i la remodelació dels vestidors del camp de futbol, que comptarà amb un pressupost de 717.950,33 euros. A més, es preveu una aportació de 90.000 euros per a actuacions en el marc dels fons Next Generation, centrades en el turisme sostenible.

Altres actuacions destacades inclouen projectes a Mas Prats i el carrer Atzavara, finançades amb ingressos afectats, així com la renovació de la deixalleria municipal amb un pressupost de 140.000 euros. També es preveu la reforma de les càmeres de la policia, amb una inversió de 56.000 euros, i diverses actuacions d’asfaltat per valor de 200.000 euros.

Tramitació i aprovada definitiva

El pressupost per al 2026 estarà exposat al públic durant quinze dies hàbils, durant els quals els ciutadans podran presentar al·legacions. Si no es presenten objeccions, el pressupost quedarà aprovat definitivament i entrarà en vigor un cop publicat al Butlletí Oficial de la Província de Girona. Aquesta tramitació és una part fonamental per garantir la transparència i la participació ciutadana en la gestió econòmica del municipi.

Amb aquesta aprovació inicial, l’Ajuntament de Begur marca el camí per a un 2026 amb una gestió econòmica responsable i orientada a consolidar els projectes en curs, sense perdre de vista la sostenibilitat i el benestar dels seus ciutadans.