Girona és l’única demarcació que redueix atur al febrer i tanca el mes creant gairebé 5.000 llocs de treball

Les comarques gironines han reduït 126 aturats durant el febrer i són, de fet, l’única demarcació de Catalunya on la xifra de desocupats baixa. Encara que sigui poc (perquè percentualment representa un descens del 0,44%). La majoria dels qui han trobat feina ho han fet al sector serveis, que concentra l’hostaleria i el comerç; cosa que, de retruc, evidencia la dependència que l’economia gironina té del terciari. En paral·lel, durant el darrer mes el territori gairebé ha recuperat tots els llocs de treball que es van perdre al gener, perquè la demarcació ha guanyat 4.952 afiliats. A les comarques gironines ara hi ha 28.724 aturats que busquen feina. En comparació amb l’any passat, són gairebé un 5% menys.

Després que el gener es tanqués amb un increment de l’atur de l’1,14%, aquest febrer la xifra global de desocupats a les comarques gironines ha anat a la baixa. Segons recullen les dades que periòdicament fa públiques el Ministeri de Treball, al llarg del mes hi ha hagut 126 persones que han sortit de llistes. Percentualment, representa tan sols un descens del 0,44%; però també és cert que les comarques gironines són l’únic territori de Catalunya que durant el febrer ha reduït desocupats.

Si la situació s’analitza per sectors, el descens d’aturats és una constant a tots ells (si bé es dona amb més o menys intensitat). Els serveis, dins els quals hi ha l’hostaleria i el comerç, ha reduït 124 desocupats; la indústria, al seu torn, ho ha fet en 24; la construcció, en 37, i l’agricultura, en 18.

Allò que explica que el descens global d’aquest febrer acabi essent de 126 aturats és que, per contra, en paral·lel també hi ha hagut 77 persones que no tenien cap feina anteriorment i que ara s’han apuntat a llistes.

En comparació amb la resta de Catalunya, les comarques gironines són l’única demarcació on baixa l’atur. Perquè tota la resta han sumat aturats durant aquest febrer. En concret, a Barcelona ara n’hi ha 2.018 més (+0,84%); a Lleida, 130 (+0,82%) i a Tarragona, 17 (+0,04%).

28.724 desocupats

En global, a les comarques gironines aquest febrer es tanca amb 28.724 desocupats. Són 1.500 menys que l’any passat (cosa que traslladat en percentatges suposa un descens del 4,96%).

De tots els desocupats, la majoria es concentren al sector serveis (20.333). Al terciari, el segueix la indústria (amb 3.162 desocupats), la construcció (2.267) i l’agricultura (592). Per últim, a comarques gironines hi ha 2.370 aturats a qui no els consten feines anteriors.

Més de la meitat dels aturats -en concret, el 57,40%- són dones (16.488). L’estadística del Ministeri també recull que, de tots els qui busquen feina a comarques gironines, hi ha 2.508 desocupats que tenen menys de 25 anys.

Gairebé 5.000 llocs de treball

A més de reduir atur, aquest febrer també es tanca amb més llocs de treball a les comarques gironines. Perquè segons recullen les dades d’afiliació a la Seguretat Social, el territori ha creat ocupació; i de fet, pràcticament ha eixugat els 5.296 llocs de treball que es van perdre durant el mes de gener (arran de la fi de la campanya de Nadal).

En concret, durant aquest febrer les comarques gironines han creat 4.942 llocs de treball. Segons recullen les dades del Ministeri d’Inclusió, el darrer dia del mes a la demarcació hi havia 361.958 afiliats. A finals de gener, se situaven en 357.016 (cosa que suposa un augment de l’1,38%).

I si es tira un any enrere en el calendari, també s’està per sobre les xifres que hi havia aleshores. En concret, en un 2,06% perquè a finals de febrer del 2025 a la demarcació hi havia 354.631 afiliats.

Més enllà de l’atur i l’afiliació, en aquesta equació hi ha una tercera variable: els contractes de feina. A la demarcació, però, tot i la lleugera davallada de desocupats, aquest febrer es tanca amb menys contractes signats. En concret, al llarg del mes se n’han rubricat 18.137 (dels quals 8.377 han estat indefinits). Això suposa un descens del 2,80% en comparació amb els que es van signar al gener. En concret, al febrer se n’han rubricat 523 menys.

Impulsen una campanya de micromecenatge per restaurar la façana del Casino La Constància de Sant Feliu

La junta del Casino La Constància de Sant Feliu de Guíxols engegarà aquest diumenge 8 de març una campanya de micromecenatge per mirar de finançar parcialment la rehabilitació de la façana d’aquest edifici. El Casino La Constància, conegut popularment com a Casino dels Nois, és un edifici declarat bé cultural d’interès nacional.

El membre de la junta del Casino, Daniel Pedrero, reconeix que fa més de 40 anys que no es realitzen obres de rehabilitació i adequació a la façana. “De moment tenim garantits 200.000 euros per part de la Generalitat, però necessitem més finançament”, reconeix Pedrero. Per això, des de la junta han decidit impulsar aquest projecte de micromecenatge. “Estem a l’espera que ens donin altres subvencions”, apunta el membre de la junta, que reconeix que el projecte de rehabilització podria costar uns 450.000 euros.

L’edifici, que data del 1889, compta amb tres façanes i, per tant, el projecte s’haurà de desenvolupar en diverses parts. A més, de pintar l’edifici cal actuar en la zona de canonades, els balcons, la teulada, entre altres. En cas de no fer-ho i de no dur a terme aquestes reformes, l’edifici es podria deteriorar encara més.

Tot i que encara no hi ha una data clara per finalitzar les feines, la voluntat des del Casino és mirar d’iniciar aquestes obres de rehabilitació a partir del mes de setembre d’aquest any. Cal tenir en compte que al ser un bé cultural d’interès nacional necessita passar una sèrie de processos i aprovacions més llargues que altres edificis i que el procés de rehabilitació es podria allargar.

Daniel Pedrero, però, apunta que la primera fase – que seria rehabilitar les façanes de la Rambla i el passeig dels Guíxols – es podria allargar mig any. En el cas de comptar amb més pressupost la intenció seria impulsar la segona fase que seria rehabilitar la tercera façana del carrer Sant Roc. De moment, encara estan pendents de saber si hi hauria la possibilitat d’obtenir finançament d’altres administracions.

La Generalitat destina 200.000 € a la restauració de la façana del Nou Casino la Constància de Sant Feliu de Guíxols

Mestres i Mestresses dels Fogons inicia temporada amb una sessió dedicada als arrossos mariners a Palamós

L’activitat Mestres i Mestresses dels Fogons inicia nova temporada aquest dimecres 4 de març amb una sessió dedicada als arrossos mariners que tindrà lloc a l’Espai del Peix de Palamós a partir de les sis de la tarda i amb accés gratuït. La proposta obre així el calendari d’enguany amb una jornada centrada en un dels plats més representatius de la cuina marinera.

La sessió permetrà conèixer diferents modalitats de cuina tradicional elaborades amb arròs, ja que aquest producte és present en receptes que van des de les més senzilles i populars fins a les més elaborades. A través de demostracions en directe, el públic podrà descobrir tècniques i ingredients vinculats al peix de Palamós.

El cicle està organitzat pel Museu de la Pesca i té un marcat caràcter etnològic, perquè vol divulgar la gastronomia marinera tradicional i preservar el patrimoni culinari vinculat al món pesquer. D’aquesta manera, la cuina es converteix en una eina per transmetre memòria i identitat local.

Després d’aquesta primera sessió, el calendari continuarà el primer d’abril amb una jornada dedicada al suquet de peix, mentre que la temporada es tancarà a finals d’abril amb una proposta centrada en la cuina del peix blau. Així, el programa ofereix tres cites que recorren alguns dels plats més emblemàtics del litoral.

L’activitat s’inclou dins el programa Memòria Viva del Museu de la Pesca, que impulsa accions de recerca i divulgació del patrimoni marítim i pesquer de la Costa Brava, i que forma part de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

Set municipis del Baix Empordà es troben per sobre del topall de pisos turístics del 2028

El Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya va publicar a finals del mes de gener les dades relatives al total d’habitatges d’ús turístic del país, unes dades recollides per 3cat. El Baix Empordà és la comarca amb més habitatges d’ús turístic registrats, amb 17.972, seguida de prop per l’Alt Empordà amb 17.291.

El 2028 entrarà en vigor un límit legal per regular els habitatges d’ús turístic dels municipis d’arreu de Catalunya, amb un màxim de 10 pisos turístics per cada 100 habitants. Al Baix Empordà, set municipis superen aquest topall i, per tant, hauran de reduir el total d’habitatges d’aquest ús durant els pròxims dos anys.

Pals és el municipi amb una relació major entre els habitatges d’ús turístic i els habitants, ja que amb les dades actuals, hi ha més de 55 habitatges per cada 100 habitants. Això significa que, amb la població actual de 2.552 persones, Pals podrà tenir com a màxim 255 habitatges d’ús turístic el 2028. Ara mateix, aquesta xifra puja fins als 1.419, número que gairebé multiplica per sis el llindar que tindrà el municipi d’aquí a dos anys.

Begur és el següent municipi a la llista i, tot i no tenir una situació tan greu com Pals, també ha de reduir notòriament la xifra de pisos turístics de la localitat. En el seu cas, hi ha actualment 1.171 habitatges d’ús turístic i, amb la mesura que entrarà en vigor d’aquí a dos anys, aquest número s’hauria de reduir fins als 428 si la població es manté.

Torroella de Mongrí, Calonge i Sant Antoni i Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró ronden els 20 habitatges d’ús turístics per cada 100 habitants, així que de cara al 2028 han de reduir a la meitat la xifra total de pisos turístics amb les xifres actuals de població. I els dos municipis restants que superen el llindar, Palafrugell i Vilopriu, es troben lleugerament per sobre dels 10 habitatges d’ús turístic per cada 100 habitants.

Per altra banda, el municipi amb una menor relació entre allotjaments turístics i habitants és la Bisbal d’Empordà, que no arriba a mig habitatge d’ús turístic per cada 100 bisbalencs. En total compta amb 50 pisos turístics, mentre el límit del 2028 li permetria augmentar fins als 1.173. Verges és el següent, registrant 1,21 habitatges d’ús turístic per cada 100 habitants.

De cara al 2028, els municipis que comptin amb més de 10 allotjaments turístics per cada 100 habitants no podran atorgar noves llicències ni tampoc prorrogar les actuals. De fet, els habitatges d’ús turístic actuals tenen la llicència en vigor des del 2023, quan es va aprovar el decret llei, amb una durada de 5 anys prorrogable a 10. Per tant, si el 2028 aquests set municipis baixempordanesos no han reduit el número de pisos turístics, tampoc no podran renovar la seva llicència fins al 2033.

Calonge i Sant Antoni inicia obres per millorar el clavegueram en vuit zones del municipi

privat:-calonge-i-sant-antoni-millora-la-xarxa-de-clavegueram-contra-inundacions-i-acumulacions-d’aigua
Privat: Calonge i Sant Antoni millora la xarxa de clavegueram contra inundacions i acumulacions d’aigua

L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni ha iniciat aquest dilluns 2 de març les obres de millora de la xarxa de clavegueram en vuit zones del municipi amb l’objectiu de fer el sistema més eficient i reduir problemes d’inundacions. Els treballs han començat al carrer de Pau Picasso i s’estendran a altres punts del terme municipal.

El projecte actuarà als carrers Pau Picasso, Francesc Macià, Farmàcia, Girona amb Sant Antoni, Gavina i Maragda, així com a l’avinguda Torre Valentina amb el carrer Rafael Colom i en un tram del Rec Madral, i en cada àmbit s’hi aplicaran solucions específiques segons les necessitats detectades. D’aquesta manera, el consistori vol donar resposta a episodis de pluja intensa que generen bassals i desbordaments.

Les actuacions inclouen la instal·lació de nous tubs i embornals per recollir l’aigua de pluja i evitar que es barregi amb les aigües residuals, així com la col·locació de tapes de registre que facilitin el manteniment i la renovació de bombes per prevenir acumulacions persistents. Amb aquestes millores, el municipi vol disposar d’un clavegueram més resilient, adaptat al creixement demogràfic i als efectes del canvi climàtic.

Les obres tindran una durada aproximada de cinc mesos i s’executaran per fases per minimitzar les afectacions al trànsit i a la vida quotidiana, i alhora es garantirà una senyalització clara amb rutes alternatives quan sigui necessari. Les instal·lacions de serveis existents no es veuran afectades durant l’execució dels treballs.

El cost total de la intervenció és d’uns 88.000 euros, una inversió que el consistori considera necessària per millorar la seguretat i el confort dels veïns en episodis de pluja intensa.

Els Amics de les Arts, Blaumut i Ramon Mirabet compartiran escenari a Sons del Món en una gran celebració generacional

els-amics-de-les-arts,-blaumut-i-ramon-mirabet-compartiran-escenari-a-sons-del-mon-en-una-gran-celebracio-generacional
Els Amics de les Arts, Blaumut i Ramon Mirabet compartiran escenari a Sons del Món en una gran celebració generacional

Els Amics de les Arts, Blaumut i Ramon Mirabet protagonitzaran una de les cites més destacades de la pròxima edició del festival Sons del Món amb un concert conjunt que reivindicarà el so d’una generació marcada pel pop, el folk i la cançó d’autor. Tres projectes coetanis, apareguts entre el 2005 i el 2012, que han esdevingut referents gràcies a unes lletres costumistes i properes i a cançons que ja formen part del cançoner popular català.

Temes com ‘Jean Luc’, ‘Louisiana o Els Camps de Cotó’, ‘Pa amb Oli i Sal’, ‘Bicicletes’, ‘Those Little Things’ o ‘Home Is Where the Heart Is’ han transcendit generacions i convertiran la vetllada en una autèntica celebració compartida amb el públic. El concert s’ha concebut com una gran festa musical on, per primera vegada en un mateix escenari, coincidiran molts d’aquests èxits, configurant una proposta amb esperit de karaoke col·lectiu.

L’esdeveniment tindrà lloc a la Ciutadella de Roses, un espai escènic singular que, a més de la música en directe, oferirà una experiència completa amb un village gastronòmic amb fins a deu propostes culinàries, un espai de tast de vins de la DO Empordà, zona de cocteleria i sessions de DJ abans i després dels concerts.

Els Amics de les Arts arribaran al festival en plena celebració dels seus 20 anys de trajectòria, en un directe que repassarà els grans himnes del grup i també les cançons més recents que ja formen part del seu univers musical. El quartet convidarà el públic a celebrar dues dècades d’històries, complicitat i moments compartits.

Per la seva banda, Blaumut oferirà un dels últims concerts abans d’iniciar una aturada indefinida. Amb la gira “El millor que hem fet”, la banda tanca una etapa artística marcada per la sensibilitat i la coherència musical, abans d’obrir un període de pausa per centrar-se en la composició del seu pròxim treball discogràfic.

Ramon Mirabet completarà el cartell amb un format especial per presentar la seva nova etapa artística, culminada amb la publicació de “V”, el seu cinquè àlbum. Un treball íntim i personal que mira cap a la infància i que reafirma la seva manera d’entendre la música com una extensió vital de les seves experiències.

Aquest anunci se suma als concerts ja confirmats del festival Sons del Món, que també comptarà amb les actuacions de Pablo Alborán el 25 de juliol, Lax’n’Busto l’1 d’agost, Sergio Dalma el 7 d’agost i Joan Dausà el 8 d’agost, tots ells també a la Ciutadella de Roses.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Festival Sons del Món (@sonsdelmon)

L’entrada Els Amics de les Arts, Blaumut i Ramon Mirabet compartiran escenari a Sons del Món en una gran celebració generacional ha aparegut primer a Primera Fila.