Els jardins de Cap Roig van interrompre la calma d’una plàcida nit d’estiu amb els ritmes de salseta i rumbeta dels Figa Flawas. El grup va fer tremolar l’escenari del Cap Roig Festival, la cita que enguany celebra el seu 25è aniversari, amb un sold out aclaparador que confirma l’èxit del grup més enllà dels grans èxits com La Marina Sta Morena.

Minuts abans d’apagar els llums que enfocaven el públic, la remor ja anunciava que tots els assistents s’acabarien aixecant de la cadira. I, de fet, va ser una sorpresa quan van aparèixer Xavier Cartanyà i Pep Velasco a ritme d’Xtraterrestres (na de na), deixant enrere la nevereta i apostant per un viatge intergalàctic, amb els ballarins de confiança i la música en directe. Aquest era el primer anunci que feia el grup de que l’espectacle que veuríem seria diferent del que havien fet fins llavors.

No va trigar gaire a aparèixer el nou single que fa poques setmanes que ha sortit del forn: a la freSka. Pep Velasco i Xavier Cartanyà, enmig de gràfiques i joc amb el públic, van meravellar amb aquest nou èxit del grup, una possible prèvia abans que surti l’esperat nou disc. Un tema que necessita menys de tres minuts per fer viure una muntanya russa d’emocions.

El públic encara dempeus va rebre el corrido en català, Aurora, amb furor. El modelet d’en Pep Velasco va acompanyar de ple la cançó: un barret ben ample i aquell trajo ample. I no podem oblidar el repàs de la rumbeta que fa el grup en els seus concerts versionant grans temes d’artistes com Bad Bunny. L’equip de ball i els músics, tal com va passar en la gira de l’any passat, estan impecables. Passant per Mussegu, Solucions i no problemes o 4 kissus vam anar arribant al final de la nit.

Els primers compassos de Que no s’acabi van fer alçar les llums dels telèfons. A ritme de “Costa Brava o Costa Daurada, mai sabré la que més m’agrada”, els empordanesos tenim la resposta a aquest dilema.

Va ser gairebé una hora i mitja de ball que gairebé ensorra l’escenari del Cap Roig Festival. I tot i que la festa no va aturar-se, algú va trobar a faltar temes com Si tu m’ho demanes amb un to més íntim del grup. Si bé és cert que els ritmes de la salseta, la rumbeta i la batxateta ens van fer ballar a tots durant l’espectacle.