L’Ajuntament de Palamós ha posat en marxa el programa “Palamós Millora”, una iniciativa dins del projecte Treball als Barris destinada a impulsar l’ocupació i la formació laboral al municipi. El programa inclou una oferta de cursos gratuïts adreçats a persones a l’atur o en recerca de millora professional, així com un dispositiu d’inserció sociolaboral que atén 150 persones.
El primer curs programat és d’atenció al públic en francès, una formació de 128 hores que començarà el 10 de febrer. Les inscripcions ja estan obertes i es poden fer fins al 7 de febrer al Servei d’Ocupació de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament.
L’oferta formativa continuarà al març amb el curs d’auxiliar de ports i lloguer d’embarcacions, seguit a l’abril per la formació de guia de busseig i esnorquel. Al maig es durà a terme el curs de neteja professional en el sector sociosanitari. Tots els cursos inclouen una part teòrica i pràctiques en empresa.
A més de la formació, el programa “Palamós Millora” ofereix orientació professional, formació en noves tecnologies, una borsa de treball i un espai de recerca d’ocupació. L’Ajuntament ha rebut una subvenció de prop de 287.000 euros del Servei d’Ocupació de Catalunya i el Ministeri de Treball per dur a terme aquest projecte, que reforça el seu compromís amb la millora de les oportunitats laborals al municipi.
Vivim en una societat dominada pels dispositius mòbils i les xarxes socials. Aquestes són una arma de doble fil, que moltes vegades tenen un impacte positiu en la societat, però que també tenen una cara molt fosca; vides de luxe que aparenten ser reals, estar de viatge permanentment, outfits diferents cada dia, esdeveniments, festes i cap mostra de dificultat o tristesa, un fet que fa inevitable la comparació i que moltes vegades ocasiona una baixa autoestima.
Tot i això, però, si decidim allunyar-nos dels dispositius mòbils, a vegades, també té conseqüències, com l’anomenat síndrome FOMO, que és amb el nom que es coneix la por que pateixen moltes persones a perdre’s esdeveniments importants a causa de la seva absència tecnològica.
La periodista Xantal Llavina, durant la seva ponència en el congrés de benestar emocional de Girona, va assegurar que a les xarxes socials “hi ha riscos, però també oportunitats” i que aquestes són una arma de doble fil. Segons la periodista especialitzada en benestar emocional, per una banda, les xarxes socials són positives “perquè ens connecten a les persones, perquè ens permeten crear comunitats arreu del món, perquè ens permeten crear i compartir moments especials o ofertes laborals”, però, per altra banda, “tenen uns efectes negatius en el nostre cervell: comparacions constants, imatges de vides perfectes que poden crear una gran insatisfacció i una baixa autoestima”.
“Vivim en un tecnofeudalisme”
No podem oblidar que vivim un moment en què “les empreses tecnològiques dominen el món”, així ho assegurava Xantal Llavina posant exemples com Meta, l’empresa de Mark Zuckerberg que gestiona les apps Whatsapp, Instagram i Facebook o Elon Musk, propietari de X, la xarxa social que abans es coneixia com a Twitter.
Llavina va afirmar que “vivim en un tecnofeudalisme”, ja que, les cinc webs més importants del món estan en mans de tres persones. Aquestes són Elon Musk (X), Mark Zuckerberg (Instagram i Facebook) i Larry Page (Google i Youtube).
Cal donar mòbil a la mainada menor de 16 anys?
Durant el primer congrés de benestar emocional de Girona, el segon que se celebra arreu dels Països Catalans, es va analitzar el paper que juguen les xarxes socials en la salut mental i com les pantalles de smartphones o tablets poden crear addicció.
En els últims anys està creixent un corrent de pares que no volen donar mòbils als seus fills abans dels 16 anys. Experts com el psicòleg i especialista en addiccions a les noves tecnologies, Marc Masip, defensa que les criatures menors de 16 anys no tinguin mòbil “no crec que s’hagi de limitar, s’ha de prohibir”. A més, Masip és impulsor de Desconnect@, un programa terapèutic que ajuda joves a superar les addiccions a les noves tecnologies a través d’un tractament multidisciplinari.
La mateixa postura comparteix el doctor en filosofia i impulsor de la iniciativa Adolescència lliure de mòbil, Xavier Casanovas, que assegura que amb les pantalles “s’acaba perdent qualitat en la nostra vida” . Casanovas és un dels impulsors de l’associació Adolescència lliure de mòbil, que va néixer al Poblenou (Barcelona) per iniciativa d’un grup de pares. Actualment, l’associació s’ha estès per tot l’Estat Espanyol i compta amb delegacions al País Valencià, Madrid o la província andalusa de Málaga, entre altres.
De fet, cal recordar que l’edat recomanada per fer servir aplicacions com Instagram, Facebook o Whatsapp és de 16 anys, tot i això, però, no hi ha cap control parental ni d’edat per accedir a utilitzar les xarxes socials, per tant, si hi ha criatures que amb 11 o 12 anys tenen accés a un mòbil, en conseqüència, també tindran accés a xarxes com Instagram, Tik Tok o X.
L’addicció, una afectació mental amb menys visibilitat
Les addiccions són un tipus més de trastorn mental. Apareixen quan les persones que les pateixen no saben gestionar les emocions i ho canalitzen tot a través d’una conducta concreta.
Els professionals presenten les addiccions en forma d’iceberg, per explicar que l’addicció és només allò que es veu -la part que sobresurt de l’iceberg- però que té una part molt fonda, que pot arrossegar traumes infantils, solitud, mala gestió d’emocions o baixa autoestima.
Iceberg de l’addicció | Elaboració pròpia
Actualment, els experts distingeixen dos tipus d’addiccions, les addiccions a substàncies i les addiccions a conductes o comportamentals. D’addiccions comportamentals n’hi ha dos de reconegudes, el joc patològic i el trastorn per ús de videojocs.
Tot i això, Cristina Altarriba, psicòloga especialista en l’àmbit infantil i juvenil i les addiccions va explicar, durant el congrés de benestar emocional, que els especialistes estan estudiant sis tipus d’addiccions comportamentals més, l’addicció al mòbil/internet, l’addicció a les relacions sexuals, l’addicció a l’exercici físic, l’addicció a les compres, l’addicció a la feina, i l’addicció a estar sentimentalment amb alguna persona.
La mateixa Altarriba va assegurar que, entre els joves, l’addicció a substàncies ha perdut pes, però, per contra, l’addicció a les pantalles n’ha guanyat.
L’Ajuntament de Pals ha aprovat per unanimitat una moció de rebuig al macro parc eòlic marí Mediterraneo-1. Segons el text aprovat en el Ple municipal, el projecte representa una amenaça per als valors ambientals, econòmics, socials i culturals de l’Empordà.
La moció denuncia que la instal·lació afectaria el medi marí, alterant les rutes de cetacis i aus, i tindria un fort impacte sobre la pesca tradicional. També es considera que el projecte perjudicaria el sector turístic, modificant el paisatge de la Costa Brava Nord i indrets icònics com el Cap de Creus i el Montgrí. A més, la línia elèctrica terrestre prevista podria danyar espais de gran valor patrimonial, com els arrossars de Pals i el jaciment ibèric d’Ullastret.
Tot i defensar la necessitat d’energies renovables, el consistori aposta per un model descentralitzat i sostenible. La moció proposa alternatives com potenciar l’energia solar en espais urbanitzats, fomentar les comunitats energètiques locals i minimitzar l’impacte ambiental amb mesures com el soterrament de línies elèctriques.
Amb aquesta decisió, Pals se suma a altres ajuntaments i institucions que han expressat la seva oposició al projecte, reclamant una transició energètica que respecti el territori i les seves activitats tradicionals.
Irene Gisbert: "El projecte de la llei del Conservatori del Litoral ha avançat, però ho fa de manera molt lenta"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
SOS Costa Brava torna a celebrar aquest divendres 31 de gener a l’auditori Josep Irla de Girona una nova jornada del Conservatori del Litoral. La voluntat és reivindicar que es creiï aquest ens per vetllar pel territori litoral. Tot i que inicialment es va preveure que la seva llei es fes realitat en un any, han passat quatre anys i encara es troba en fase d’avantprojecte. I per parlar de les jornades ens ha visitat al Supermatí la presidenta de SOS Costa Brava, Irene Gisbert.
Segons Irene Gisbert, presidenta de SOS Costa Brava, “la situació ha avançat, però molt més lentament del que esperàvem”. L’avantprojecte de llei que hauria de regular el conservatori no contempla els recursos necessaris per fer-lo efectiu, un fet que preocupa l’entitat. Gisbert explica que, “si la llei s’aprova però no es dota econòmicament, serà paper mullat”. Per això, SOS Costa Brava reclama que el 50% de la taxa turística recaptada a la costa es destini directament al Conservatori, cosa que garantiria uns 15 milions d’euros anuals per comprar terrenys.
A més, l’entitat exigeix que l’àrea d’actuació del Conservatori s’ampliï fins als tres quilòmetres des de la línia de mar. Actualment, l’avantprojecte només preveu protegir un quilòmetre, una xifra insuficient per evitar construccions en zones vulnerables. També insisteixen en la necessitat d’un comitè científic que assessori la presa de decisions i d’una estructura de governança àgil i eficaç.
La jornada comptarà amb la participació de diversos experts, com advocats especialitzats en protecció ambiental, membres del Conservatori del Litoral francès i periodistes que han documentat els problemes urbanístics de la costa. També hi haurà una taula rodona amb diputats del Parlament de Catalunya per debatre sobre l’estat del projecte i la necessitat d’accelerar-ne l’aprovació.
L’acte començarà a les quatre de la tarda i es podrà seguir amb una inscripció prèvia. Qui hi vulgui assistir pot registrar-se a través del web de SOS Costa Brava o enviant un correu electrònic a l’organització.
La votació popular per escollir el Bisbalenc/a de l’Any 2024 ja està oberta. Fins al 8 de febrer, les persones empadronades a la Bisbal d’Empordà majors de 16 anys poden participar-hi votant un dels set finalistes proposats per la ciutadania.
Es pot votar electrònicament a través del web municipal o dipositant el vot en una urna a l’Ajuntament Vell. En cas que una persona voti per ambdós sistemes, es comptabilitzarà només el vot electrònic.
Els set finalistes són: Anna Pascual, fotògrafa que documenta la vida del municipi; Joan Ferrer, vinculat al creixement del Bisbal Bàsquet; Sefa Ponsatí, impulsora de l’educació cinematogràfica; Enric Bassacoma, jove contrabaixista de l’Orquestra Simfònica del Liceu; Carme Maria Marugan, responsable de la difusió històrica des de l’Arxiu Comarcal; i Carme Salomó, implicada en la Cavalcada de Reis i el Carnaval.
El Bisbalenc/a de l’Any és un reconeixement honorífic sense dotació econòmica, que es concedeix per votació popular des del 2019. L’Ajuntament lliura un guardó de ceràmica fet per un artesà local, enguany a càrrec de Limón Studio, i un diploma commemoratiu.
Els resultats es faran públics durant la sessió plenària de febrer. La persona premiada quedarà inscrita al Llibre de Registre del Bisbalenc/a de l’Any i rebrà el guardó en un acte públic aquest any. A més, participarà en dues activitats institucionals al llarg del 2025.
Un estudi realitzat a les Illes Medes ha demostrat l’eficàcia d’una tècnica innovadora per ajudar a la recuperació dels boscos de gorgònies, un tipus de corall tou clau per a la biodiversitat marina. La investigació, desenvolupada entre el 2019 i el 2022, ha aplicat la poda de branques mortes en més de 1.000 colònies de gorgònia vermella (Paramuricea clavata), obtenint resultats molt positius: les colònies intervingudes han duplicat la seva taxa de supervivència i han crescut fins a 2,5 vegades més ràpid que les que no han estat tractades.
La metodologia consisteix a eliminar les parts mortes de les colònies, evitant així que siguin colonitzades per algues i altres organismes que podrien ofegar-les. A més, aquesta intervenció redueix el pes extra que acumulen les gorgònies i que podria provocar el seu despreniment del substrat marí. Segons els investigadors, aquest procés permet que la colònia es concentri en regenerar teixit viu en lloc de competir amb altres espècies que ocupen l’espai mort.
“Les onades de calor marina han provocat la pèrdua d’un 20% del teixit viu de moltes colònies. Això afavoreix que les branques mortes siguin colonitzades per altres organismes, debilitant la seva estructura i dificultant la seva supervivència”, explica Eduard Serrano, investigador i coordinador de l’estudi.
Un ecosistema en risc
Les gorgònies juguen un paper fonamental en la biodiversitat marina. Com els arbres en els boscos terrestres, estructuren l’hàbitat submarí i proporcionen refugi i zones de cria per a nombroses espècies. No obstant això, aquestes comunitats estan en regressió a causa de diversos factors, entre ells la contaminació, les arts de pesca abandonades i, sobretot, l’increment de la temperatura de l’aigua derivat del canvi climàtic.
“Cada cop hi ha més onades de calor marina que afecten les poblacions de gorgònies, especialment les de menor profunditat. Això les deixa en una situació crítica”, afegeix Gerard Mas, investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC).
La recerca, publicada a la revista Biological Conservation, ha estat desenvolupada per un equip d’investigadors del CEAB-CSIC, l’entitat BIOSFERA, la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria i l’Institut de Ciències del Mar. Els experts destaquen que la tècnica és senzilla d’aplicar i no requereix inversions tecnològiques importants, fet que la converteix en una eina útil per la restauració d’aquests ecosistemes.
No obstant això, l’equip investigador insisteix que aquestes tècniques de restauració no poden substituir les accions necessàries per reduir les pressions humanes sobre els ecosistemes marins. “És una solució efectiva per guanyar temps, però no pot revertir per si sola els efectes del canvi climàtic ni altres amenaces com la destrucció d’hàbitats i l’arribada d’espècies invasores”, adverteix Rafel Coma, coautor de l’estudi.
Els investigadors fan una crida a adoptar mesures urgents i coordinades per reduir les amenaces sobre aquests boscos submarins i garantir la seva supervivència a llarg termini.
Aquesta recerca s’ha dut a terme en el marc del projecte PODAGORG de l’entitat BIOSFERA, amb finançament de la Fundación Biodiversidad. A més, ha comptat amb el suport econòmic del Museu de la Mediterrània i del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, institucions compromeses amb la conservació dels ecosistemes marins del Mediterrani.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.