Sebastián Yatra ha fet vibrar el públic del Cap Roig Festival amb un concert ple d’energia i emoció. L’artista colombià ha ofert un repertori amb els seus èxits més coneguts, combinant ritme i sensibilitat en cada cançó.
El públic, molt entregat, ha gaudit d’una posada en escena cuidada fins al detall. El concert ha confirmat la connexió especial que Yatra manté amb els seus seguidors.
Amb més de 30.000 milions de reproduccions digitals, Yatra és avui una de les grans figures del pop llatí internacional. La seva trajectòria inclou un Grammy Llatí i una nominació als Oscar, reconeixements que avalen la seva versatilitat musical.
El pas de Yatra pel festival consolida la seva presència com a artista global i referent d’aquest gènere musical.
Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.
A l’Empordà Music Festivalde la Bisbal d’Empordà, que enguany arriba a la 4a edició, avui és el segon dia i hi haurà els concerts de Doctor Prats, Sopa de Cabra, Miki Nuñez, Lildami Triquell, Sara Roy i els DJ’s Carles Pérez i Anna Gisbert. El festival obrirà portes a les 16:45 i el recintre es troba a l’aparcament del camp de futbol vell de la Bisbal. Pels concerts d’avui cal adquirir entrada, a diferència d’ahir que l’entrada era gratuïta. Les entrades encara es poden adquirir aquí.
Al Festival Cap Roig de Calella de Palafrugell avui és el torn de UB40 feat. Ali Campbell. L’inici del concert serà a les 22:15h de la nit. Amb més de setanta milions de discos venuts i cinquanta èxits a les llistes britàniques, UB40 és una de les bandes més influents en la història del reggae. Actualment, Ali Campbell, veu principal i membre fundador, lidera una nova etapa de la banda en què n’ha mantingut l’essència original.
A l’Escala, al Festival Portalblauavui hi haurà el concert d’Anna Colom a les 21:00 del vespre al Jardí de Clos del Pastor. Colom és una de les veus del flamenc actual i arriba a terres empordaneses per presentar Cayana, un viatge sonor que connecta el flamenc amb les músiques tradicionals d’arreu del món. A través de música, explora les influències de ritmes com la samba brasilera, el candombe uruguaià, el fandango veracruzà i la zamba argentina.
Festes Majors
Avui a les Comarques Gironines, estan de Festa Major les localitats de Blanes, Santa Cristina d’Aro, Salt, l’Armentera, Fornells de la Selva, Sant Jaume de Llierca, Arbúcies, Caldes de Malavella, el Far d’Empordà, Fortià, Mont-ras, Albons, les Planes d’Hostoles, Vilaür, el barri Riudaura de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró i el veïnat de Santa Cristina de Corçà. A les webs municipals i a les xarxes socials de les entitats i comissions de festes trobareu tota la informació i podreu consultar tots els actes.
Aquest divendres a la tarda s’ha obert al públic un nou tram del passeig del Mar de Palamós. La reforma, que forma part del projecte global de renovació d’aquest espai emblemàtic, ja permet circular per la secció situada entre els carrers Provença i Enric Vincke.
Aquest nou sector suma uns cinc mil metres quadrats i se suma a la part inaugurada al juny entre els carrers Aragó i Provença. En total, la meitat del passeig ja està renovat i obert a vianants, bicicletes i vehicles. El projecte ha incorporat un carril bici, zones enjardinades i un aparcament de setanta places en bateria amb rotació de zona blava. També s’han instal·lat nous fanals i s’han completat les tasques de pavimentació central i senyalització.
Encara resten petits treballs pendents com la instal·lació de lavabos públics i d’un punt de càrrega per a vehicles elèctrics, que s’acabaran en les pròximes setmanes. Aquests treballs es mantindran acotats per garantir la convivència amb l’ús públic del passeig.
La reforma del passeig del Mar manté els terminis previstos. Les obres van començar el novembre passat i es preveu que finalitzin al març de 2026. El projecte transforma completament aquest espai, preservant elements històrics com la superfície de sauló central i les arcades. També millora l’accessibilitat i amplia les zones de vianants, potenciant la connexió amb els carrers que enllacen amb la zona urbana.
La reforma introdueix mesures sostenibles com una xarxa separativa de clavegueram, dos dipòsits soterrats de gran capacitat per recollir aigües pluvials i un sistema d’il·luminació eficient amb control intel·ligent. Aquestes actuacions busquen reduir l’impacte ambiental i adaptar el passeig al canvi climàtic.
Paral·lelament, el projecte ha iniciat la seva segona fase, ara en exposició pública. Aquesta etapa permetrà connectar directament el passeig amb la platja Gran amb passeres de fusta i la recuperació del sistema dunar original. Aquesta actuació servirà per protegir la sorra i reforçar els serveis naturals que ofereix la platja.
El cost total de la reforma és d’uns sis milions d’euros, dels quals la meitat provenen de fons europeus destinats al turisme sostenible. Les obres les executa una unió d’empreses especialitzades en urbanització i moviment de terres.
El Govern destinarà 30 milions a la Ryder Cup 2031 que es finançaran “íntegrament” amb la taxa turística. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha destacat que una de les finalitats de l’impost és, precisament, que reverteixi al territori i ha revelat que la negociació per atraure el torneig mundial de golf ha estat “fàcil”. El Camiral Golf & Wellness de Caldes de Malavella (Selva) ha acollit la presentació oficial enmig d’una nodrida representació política i institucional. Als discursos, tothom s’ha conjurat perquè la del 2031 sigui “la millor Ryder Cup de la història”. El director del torneig, Guy Kinnings, ha assegurat que encara s’està “en una fase molt primerenca” per saber si n’hi haurà prou amb les instal·lacions actuals.
Després de l’anunci oficial, tocava l’acte institucional conjunt a l’escenari que el 2031 acollirà la Ryder Cup: el complex Camiral Golf & Wellness de Caldes de Malavella. Entre el públic, nombrosos representants polítics i també del món econòmic. I a la taula presidencial, les principals autoritats institucionals i esportives que han pres part a la negociació i s’han implicat perquè el torneig més prestigiós del món del golf se celebri a la Costa Brava.
El d’avui ha estat un dia per als agraïments, però també per subratllar l’impacte que la competició genera allà on se celebra i per assolir el compromís que la del 2031 sigui “la millor Ryder Cup de la història”. El CEO de la Ryder Cup a Europa, Guy Kinnings, ha posat en relleu que el torneig és “un esdeveniment mundial” que impacta de ple damunt l’economia “de la regió amfitriona”. “Aquesta és la vostra Ryder Cup; queden sis anys, però el camí i el vostre llegat comença ara”, ha subratllat.
El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha destacat que haver aconseguit aquesta fita és “un èxit col·lectiu de país”, tant de les administracions com del sector privat. “Quan un esdeveniment arriba a Catalunya, es fa gran; i també genera beneficis econòmics arreu del territori”, ha afirmat el conseller. “El nostre país, quan té estabilitat, mirada llarg, ambició i treballa de valent, ho té tot a favor”, ha afegit Dalmau.
Aprofitant la presentació oficial, el conseller de la Presidència també ha anunciat que el Govern destinarà 30 milions d’euros (MEUR) a promocionar la Ryder Cup, que es finançaran “exclusivament” a través de la taxa turística. “Perquè aquest tribut també ha de servir per compensar territorialment els beneficis que genera”, ha puntualitzat.
Dalmau ha posat l’accent en què la negociació per portar la Ryder a la Costa Brava, que ha durat mig any, ha estat “un treball fàcil i en positiu”. “Per a Catalunya, el torneig significa la imatge d’un país que va a per totes, que vol ser referent, i que vol pensar-se tot sencer”, ha insistit el conseller de la Presidència.
Retransmetre’l en català
I aquí, també ha subratllat que un dels punts que el Govern ha defensat “sempre” durant la negociació és que el torneig es pogués retransmetre “en català” a través dels mitjans públics. “És un dels elements importantíssims, no tan sols per promocionar la nostra llengua, sinó també perquè el golf sigui un esport més popular a casa nostra”, ha dit Dalmau.
Sobre l’impacte econòmic que ha de generar el torneig, el conseller ha preferit mostrar-se “prudent” a l’hora de donar xifres. Perquè precisament, la Generalitat preveu encarregar un estudi que ho analitzi a fons. Les dades més recents de l’última edició de la Ryder, que es va celebrar a Roma el 2023, recullen que el torneig va generar un impacte econòmic de 260 MEUR.
Per últim, sobre la construcció de nous camps de golf, Albert Dalmau ha estat categòric: “L’objectiu del Govern era que la Ryder arribés a Camiral, i que mirem la fórmula de com la fem cabre als camps actuals; res més en relació a d’altres infraestructures”.
“Molt primerenca”
Això, però, difereix una mica de la visió que ha donat el CEO del torneig a Europa. Guy Kinnings ha explicat que encara s’està “en una fase molt primerenca” de la planificació de la Ryder Cup 2031, tot i que tenen clar que han escollit “l’indret adient i la regió correcta”. “Els detalls exactes d’allò què farem en relació al golf encara és massa aviat per donar-los; però en tot cas, tenim clar que crearem quelcom òptim i que també caldrà treballar-ho amb d’altres actors”, ha dit.
Per part del Govern, el conseller d’Esports, Berni Álvarez, que ha participat en una taula rodona posterior -al costat de Pau Gasol o Joan Roca, entre d’altres- ha posat en relleu el retorn econòmic, sostenible i social de la Ryder Cup. “Per a nosaltres és important que no sigui només punter durant la competició, sinó que obrim un període de cinc anys d’esdeveniments, accions socials i també esportives”, ha afirmat.
Una visió que també ha compartit el president de la Reial Federació Espanyola de Golf, Juan Guerrero-Burgos. “No tan sols és el camí cap a la Ryder, sinó també el camí post-Ryder”, ha afirmat, subratllant que per cada euro que es destina a jugar a golf, n’hi ha 9 més que reverteixen al territori.
“Universalitzar el golf”
El president del Consell Superior d’Esports del govern espanyol, José Manuel Rodríguez Uribe, ha recordat que la Ryder té una audiència global de “600 milions d’espectadors” i ha avançat que el torneig mundial també serà una oportunitat per “universalitzar el golf en un marc sostenible i popularitzar-lo”. Per la seva banda, el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha destacat que haver atret el torneig mundial a la Costa Brava “és una fita que tots perseguíem” i que aquest “esforç col·lectiu” de fa anys, ara es converteix “en realitat”.
El director general de Turisme de Barcelona, Mateu Hernández, ha posat l’accent en què la marca de la Ciutat Comtal “afegeix valor” al torneig, i ha recordat que, precisament, Barcelona atrau “el 90% de les pernoctacions en hotels de cinc estrelles i de gran luxe” del país. Per últim, el propietari del complex de Caldes, Denis O’Brien, ha dit que portar el torneig mundial és “un somni fet realitat”. I ha posat en relleu el compromís per a la sostenibilitat, recordant que el 100% de l’aigua que es fa servir per regar els camps de golf del Camiral “s’ha reciclat o bé s’ha captat aquí”.
L’Espai Thyssen de Sant Feliu de Guíxols inaugura aquest divendres 25 de juliol la nova mostra que connecta pintura i música. Sota el títol ‘SONS. Analogies musicals a la pintura’, la mostra exposa pintures d’artistes com Josep Amat, Santiago Rusiñol o Joaquim Vayreda i partitures de Juli Garreta, entre altres. Aquesta, però no és l’única mostra que es podrà veure a l’espai del Monestir. A la mostra de la col·lecció Carmen Thyssen se li sumen la de ‘Dansa Cromàtica’, un homenatge a Juli Garreta a través d’obres d’Alex Pallí, i ‘Gestos Persistents. De l’arqueologia al present artístic de Sant Feliu de Guíxols’, una exposició que dialoga entre peces arqueològiques i obres contemporànies.
La primera de les mostres, ‘SONS. Analogies musicals a la pintura’, combina la mostra pictòrica de la col·lecció Carmen Thyssen amb músiques creades especialment per aquests quadres. L’itinerari de la mostra, tal com explica la seva comissària, Pilar Giró, està estructurada al voltant de conceptes musicals com la composició, la cadència, la polifonia o els acords, que actuen com a eixos interpretatius de les obres seleccionades.
L’exposició, que ja s’havia presentat al Museu Carmen Thyssen d’Andorra, aterra a Sant Feliu amb algunes novetats. Una d’elles és aquesta vinculació amb la commemoració de l’any Garreta, que es fa amb una sala dedicada al compositor i obres pictòriques que es relacionen amb el període en el qual va viure Juli Garreta.
La comissària de l’exposició, Pilar Giró, també ha destacat la incorporació de noms femenins a la mostra. Destaca el quadre de Jeanna Bauck, ‘Marina amb vaixells’. Una obra a la qual se li havia retirat la signatura d’aquesta autora per posar la d’un altre reconegut pintor de marines, José Gartner. Pilar Giró explica que a través de la investigació i l’aixecament de la pintura es pot veure que l’obra pertany a aquesta pintora.
Escoltar la pintura
La mostra de ‘SONS’ està pensada per fer un recorregut musical a través d’aquestes peces creades especialment per a ser escoltades. Per això, s’ha creat una audioguia multilingüe (en català, castellà, anglès i francès) i s’ha complementat amb la incorporació d’aquestes peces creades per quatre músics: Kic Barroc, Lluís Cartes, Lluís Casahuga i Laura García Olalla. Aquesta ha estat una col·laboració entre el Museu Carmen Tyhssen i la Fundació Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA). Ho explica la comissaria de la mostra.
Cada compositor ha desenvolupat un llenguatge propi, explorant connexions entre el color i la melodia, la textura i el timbre, la forma i l’estructura musical.
Les peces es poden escoltar en paral·lel a la visita mitjançant un sistema digital accessible per codi QR, i estan pensades com a extensions auditives de la pintura: bandes sonores invisibles que narren, suggereixen i evoquen emocions.
El futur Museu Thyssen a Sant Feliu
L’alcalde del municipi, Carles Motas, ha explicat que el projecte de creació del Museu Thyssen a Sant Feliu de Guíxols s’està treballant a través de dos àmbits: l’arquitectònic i l’administratiu.
A més, el batlle ha tornat a reiterar que la creació del Museu Thyssen a Barcelona no ha de servir per minimitzar la tasca que es farà des del municipi, sinó per establir sinergies entre aquests dos futurs museus i, també el Museu Carmen Thyssen d’Andorra. Carles Motas ha recordat que abans que acabi el 2025 o a principis del 2026 la intenció és començar a executar les obres de renovació de l’edifici del monestir.
1898. L’imperi colonial espanyol perd Cuba, les Filipines i Puerto Rico. El mateix any en el qual mor Charles Darwin i neix Federico García Lorca. Hi faltava encara un any perquè es fundés el Futbol Club Barcelona i dos perquè ho fes el seu rival històric, el Real Club Deportiu Espanyol. Doncs aquell 1898, a Palamós, un jove de 20 anys anomenat GasparMatas i Donés va decidir fundar el primer club oficial de futbol de Catalunya: el Palamós Club de Futbol.
Per tant, aquest 2025 el Palamós compleix 127 anys d’història. Una història marcada indiscutiblement pel record encara perdurable del Súper Palamós, un equip que va marcar tot un poble a finals dels anys 80 i inicis dels 90, que va permetre als palamosins viure tardes i nits de glòria en les quals res semblava impossible. El Súper Palamós, comandat per WaldoRamos des de la banqueta, va aconseguir tres ascensos consecutius, passant de Primera Regional fins a Segona Divisió en només tres anys.
Han passat més de tres dècades des d’aquell equip, però el record i les seves gestes encara sobrevolen en Municipal de Palamós. De fet, el poble esperava amb ànsia que arribés el cap de setmana per anar a veure jugar el degà del futbol català. El seu actual president, Toni Heras, recorda amb molta il·lusió aquells anys i reconeix que a mesura que passaven les temporades i els ascensos, cada any l’equip era millor que l’anterior.
L’empenta i la força del Súper Palamós van portar-lo a ocupar posicions d’ascens a Primera Divisió durant uns instants, però el somni aviat es va esfumar. De fet, després de tres temporades a Segona Divisió, la delicada situació econòmica del club va acabar sent definitiva per als blau i grocs, que es van acomiadar d’una categoria a la qual, fins ara, no han pogut tornar.
Així i tot, el Palamós va trobar ajudes externes que arribaven amb l’objectiu de resoldre el complicat moment esportiu que vivia el club i, particularment, el primer equip. Toni Heras explica el cas concret de l’Espanyol, qui va cedir jugadors i fins i tot un entrenador al Palamós per intentar mantenir la categoria, però els esforços no van ser suficients.
A partir del primer descens i dels creixents problemes econòmics del club, el Palamós va anar perdent categories fins a tornar al futbol regional, a les primeres divisions de l’àmbit català. Actualment, l’equip encara la temporada 2025/26 a Primera Catalana, després de certificar el seu descens de Lliga Elit aquesta mateixa campanya. Heras reconeix que va ser una decepció no haver pogut mantenir la categoria i marca com a objectiu tornar a la Tercera Divisió del futbol estatal, que considera que és el lloc del Palamós i on mereix estar.
El futbol ha canviat molt durant aquests trenta anys, sobretot a partir de l’entrada de les televisions i les retransmissions esportives en el sector. Barcelona és un pol d’atracció massa potent per als joves jugadors més talentosos de comarques gironines i els clubs només poden resignar-se a perdre les seves estrelles. De fet, Heras considera que per aquests motius és pràcticament impossible repetir un Súper Palamós.
Així i tot, el Palamós encara manté una ànima particular i molt especial, l’ànima de ser el club més antic de la història de Catalunya. Toni Heras considera que jugar al Palamós no és el mateix que fer-ho a altres clubs de la comarca o fins i tot del país i que, encara avui en dia, els jugadors senten la pressió de defensar els colors del degà del futbol català.
El Palamós afronta ara una nova temporada amb molta il·lusió, nous jugadors, nou entrenador i un aspecte fonamental per a l’èxit esportiu del seu primer equip: el club, per fi, està econòmicament sanejat. El temps dictarà sentència i qui sap si d’aquí a uns anys tornarem a vibrar amb un relleu del Super Palamós, encara que a priori sembli molt complicat. El que és evident és que, després d’uns anys molt difícils, hi ha motius per ser optimistes i, com a mínim, retornar el degà de Catalunya al lloc on mereix ser.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.