A Catalunya, el fenomen de la polimedicació afecta un 4,1% de la població, segons les dades més recents de la Central de Resultats de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya i que ha publicat el Diari de Girona. A la província de Girona, el percentatge és lleugerament inferior, amb un 3,3%, tot i que algunes àrees destaquen per superar àmpliament la mitjana.

Palamós encapçala el rànquing de municipis gironins amb un 4,84% de pacients polimedicats, seguit de Blanes amb un 4,38%. Altres localitats com Palafrugell, Lloret de Mar i Ripoll també presenten percentatges destacats, amb xifres properes al 4%. En canvi, municipis com Olot (2,48%), Figueres (2,50%) i Salt (2,53%) es troben entre els que registren valors més baixos.

Factors clau que expliquen la polimedicació
Diversos elements contribueixen al fenomen de la polimedicació, segons experts en salut pública. L’envelliment poblacional és una de les causes principals, ja que les persones grans acostumen a patir múltiples patologies que requereixen tractaments complexos. També hi influeix el gènere: les dones tenen més probabilitats de ser polimedicades, especialment entre els 20 i els 55 anys. Segons declaracions de Mireia Espallargues, directora de l’Àrea de Qualitat i Acompliment de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya al rotatiu gironí, aquest fet s’explica per factors biològics, com l’embaràs, i socials.

D’altra banda, la situació socioeconòmica juga un paper crucial. Les zones amb menys recursos econòmics solen tenir un percentatge més alt de pacients polimedicats, ja que la pobresa està associada amb una major incidència de malalties cròniques. Això genera una “cascada terapèutica” que preocupa els especialistes. Jordi Mestres Lucero, vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, adverteix que sovint els efectes secundaris d’un medicament provoquen la prescripció d’un altre, amb riscos potencials per a la salut.

Conseqüències greus per a la gent gran
Les persones grans són especialment vulnerables als efectes secundaris d’una combinació excessiva de fàrmacs. Manuel Medina, metge de família i expert en atenció primària, assenyala que problemes com caigudes, fractures o deshidratacions estan estretament vinculats amb l’ús inadequat de medicaments. A l’estiu, per exemple, l’ús d’antidiürètics sense un control estricte pot derivar en greus episodis de deshidratació.

En aquesta franja de població, el control de la medicació és fonamental per evitar riscos innecessaris. Un estudi realitzat l’any 2022 a la Regió Sanitària de Girona revelava que, malgrat que el 90% dels pacients centenaris prenen almenys un medicament, un 10% aconsegueix arribar als cent anys sense cap prescripció activa.

Davant d’aquest context, els experts coincideixen en la necessitat d’invertir més recursos en atenció primària per garantir un seguiment mèdic adequat. També consideren essencial sensibilitzar la població sobre els riscos associats amb l’excés de medicaments. A través de campanyes educatives, es pot ajudar els pacients a entendre millor la seva medicació i a evitar-ne l’ús indiscriminat.

Una qüestió estructural
La polimedicació no només afecta la salut individual dels pacients, sinó que també és un reflex de les prioritats del sistema sanitari. “Aquest fenomen evidencia un sistema que sovint aposta per solucions ràpides en lloc d’estratègies estructurals”, afirma Manuel Medina al Diari de Girona. Això inclou una manca de prevenció i educació en salut, aspectes clau per abordar problemes mèdics de manera integral.