/
RSS Feed
Prop d’un centenar de professionals aborden el postpart en una jornada al Baix Empordà
Prop d’un centenar de professionals de la salut es reuneixen al Baix Empordà per parlar del postpart. La trobada posa el focus en aquesta etapa clau per a la mare i el nadó.
La jornada destaca la importància del postpart dins l’atenció sanitària. Els experts recorden que sovint queda en segon pla. Defensen un seguiment més present i continuat.
Els participants reclamen una atenció més integral. Aposten per la coordinació entre serveis sanitaris. Hi participen especialistes en ginecologia, llevadores i professionals d’infermeria. També hi ha equips d’atenció primària.
Durant la jornada es tracten diversos àmbits. Els ponents parlen de salut mental perinatal. També expliquen aspectes sobre lactància i sexualitat després del part. Analitzen els efectes de l’embaràs en la salut futura.
Els experts remarquen el paper de l’atenció primària. Consideren clau el seguiment després del part. També destaquen la influència dels factors socials en la salut infantil.
Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà impulsa aquesta iniciativa. L’entitat reforça així el seu compromís amb la salut de les dones i dels nadons. Recorda que el postpart és essencial per al benestar de les famílies.
Atramuntanats
/
RSS Feed
A l’Empordà tenim moltes coses bones: el mar, l’arròs de Pals, els pobles de pedra… i la tramuntana. Sobretot la tramuntana.
Hi ha gent que quan arriba a l’Empordà pregunta: “Avui bufa?”. I la resposta acostuma a ser: “I tant. I si avui no bufa, ja bufarà”.
La tramuntana és un vent molt democràtic: pentina tothom igual. Tant si ets pescador de l’Escala com si estàs fent un vermut a Llafranc. També té aquesta virtut de deixar el cel netíssim, d’un blau espectacular… però a canvi et pot girar el paraigua, la bicicleta i gairebé les idees.
Els empordanesos hi convivim amb una certa filosofia. Sabem que quan arriba la tramuntana, el millor és no discutir gaire, no obrir paraigües barats i vigilar amb les portes del cotxe.
Ara bé, més enllà de la broma, aquest vent també pot ser fort de debò. I per això existeix el Pla Ventcat, que és el sistema que té Protecció Civil per activar avisos i coordinar serveis quan hi ha episodis de vent intens.
És a dir: mentre nosaltres mirem com voleien els testos del balcó, hi ha tota una organització pensada perquè carreteres, activitats i serveis funcionin amb seguretat.
Perquè la tramuntana és part del paisatge, però també cal prendre-se-la seriosament.
Tot i així, a l’Empordà sabem una cosa: després d’un bon dia de tramuntana, el cel queda tan clar que sembla que el món s’hagi rentat. I potser per això molts diem que la tramuntana ens despentina… però també ens ordena una mica les idees.
Més de 600 ballarins omplen Torroella amb el festival SÓC de dansa urbana
Més de 600 ballarins i ballarines han participat aquest cap de setmana en el festival SÓC de dansa urbana i fusió a Torroella de Montgrí, una cita que ha convertit el municipi en un gran escenari de dansa i que reafirma el seu paper dins el panorama català.
El festival es consolida com una plataforma de referència a Catalunya, ja que ofereix un espai d’exhibició per a companyies i escoles que poden mostrar la seva feina en un entorn obert i accessible, allunyat de la competició.
Les actuacions han omplert els carrers i l’Espai Ter, amb una programació que ha combinat una matinal gratuïta amb coreografies de diferents grups i un espectacle central amb diverses companyies, generant un ambient participatiu i obert a tota la ciutadania.
El programa també ha inclòs propostes formatives i presència internacional, amb la participació del col·lectiu Guetto Funk Collective, que ha ofert actuacions i un taller, aportant una mirada global a la dansa urbana.
Amb aquesta proposta, el festival reforça el seu objectiu de donar visibilitat al talent jove i de difondre la dansa urbana com una expressió cultural viva, apropant-la al públic i consolidant-la com una disciplina amb creixent presència al territori.
La pobresa energètica i la manca de manteniment de calderes fan augmentar les intoxicacions a les comarques de Girona
Les intoxicacions per monòxid de carboni han augmentat aquest hivern a les comarques de Girona. Professionals dels Serveis d’Emergències Mèdiques (SEM) i dels Bombers, que sovint intervenen conjuntament en aquests casos, apunten com a principals causes el mal manteniment de calderes i l’impacte de la pobresa energètica, que fa que moltes llars acabin recorrent a sistemes de calefacció «antics i poc segurs», com brasers o estufes catalítiques. També destaquen com a factor determinant una temporada amb «més dies de fred» que l’anterior. En total, s’han atès 169 persones, davant les 151 de l’hivern passat, un increment de gairebé el 12% que segueix la tendència a l’alça dels darrers anys.
Segons un dels caps de bombers de la Regió d’Emergències de Girona, Jordi Marquès, l’origen d’aquestes intoxicacions s’explica, en molts casos, per una mala combustió de les calderes, sovint derivada d’un mal manteniment o d’avaries. A això s’hi suma l’impacte de la pobresa energètica, que obliga algunes llars a recórrer a sistemes més antics. «S’han recuperat mecanismes que potser ja no haurien d’existir», ha assenyalat, «com brasers o estufes catalítiques».
El cos ha detectat que la majoria de les trucades arriben cap a les dues o tres de la matinada, quan les persones han estat exposades durant hores al gas i comencen a notar els primers símptomes. Sovint, a més, no es tracten de casos aïllats, sinó que afecten tot un nucli familiar.
Els efectes poden ser especialment perillosos perquè sovint passen desapercebuts. Marquès alerta que es tracta de situacions «greus, perquè no te’n vas adonant i l’ambient va perdent oxigen de manera progressiva».
Des de l’àmbit sanitari, la infermera de la unitat conjunta entre Bombers i SEM, Maria Isabel Maestre, explica que la simptomatologia pot anar des de «marejos, mal de cap o nàusees», fins a situacions més crítiques, amb «disminució del nivell de consciència o alteracions neurològiques» que, si no es tracten a temps, poden arribar a ser mortals.
Ventilació i manteniment
Pel que fa a la prevenció, els professionals insisteixen en la importància de fer un manteniment adequat de les calderes i no bloquejar les vies de ventilació, especialment durant els episodis de fred intens. Tot i això, han recordat que una part del problema és estructural. «El tema del preu de l’electricitat fa que la gent busqui alternatives per escalfar-se», ha apuntat Maestre, que ha afegit que aquest hivern, amb «molts més dies de fred», ha contribuït a incrementar el risc i, en conseqüència, el nombre d’afectats.
Maestre ha subratllat que aquestes intoxicacions són més habituals en temporada hivernal, quan l’ús d’aparells de calefacció augmenta i es tendeix a tancar més els espais per conservar la calor. En aquest sentit, ha recomanat estar alerta als primers símptomes i ventilar els espais. «Si en sortir a l’exterior la simptomatologia millora, és molt probable que es tracti d’una intoxicació per monòxid de carboni», ha detallat.
Intoxicacions per comarques
Pel que fa a la distribució territorial, segons dades facilitades pel SEM, el Gironès ha concentrat aquest hivern el nombre més gran de casos, amb 58 persones ateses, tot i que són lleugerament menys de l’any passat, quan se’n van atendre 60.
En canvi, comarques com l’Alt Empordà i la Garrotxa han registrat els increments més significatius, especialment aquesta última, que dobla els casos, passant de 12 persones ateses l’hivern del 2024-2025 a 24 aquesta temporada.
Altres zones com la Selva i el Ripollès presenten augments moderats, mentre que al Baix Empordà el nombre de persones ateses per intoxicacions ha disminuit.
