Xavier Ferrer: «Vam travessar el Sàhara amb 21 anys, sense mòbils ni internet»

Per
Joan Coll Bagur
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Xavier Ferrer: "Vam travessar el Sàhara amb 21 anys, sense mòbils ni internet"
Loading
/

En una entrevista concedida al programa Supermatí, Xavier Ferrer ha explicat com va néixer De l’Empordà al món, un llibre que recull les vivències de set anys de viatges fets entre amics durant els anys 80, des de l’Empordà fins a diferents indrets del planeta.

“És una crònica de viatges viscuts amb ingenuïtat i curiositat juvenil, escrita a partir de diaris detallats redactats durant aquells anys”, explica Ferrer, que destaca la lentitud i profunditat d’un procés que ha culminat dècades després amb l’edició del llibre, gràcies a Edicions Cal·lígraf.

Els viatges van començar a l’Àfrica del Nord. Amb 21 anys, van travessar el Sàhara des d’Algèria fins a Níger, en condicions extremes, negociant amb tuaregs i en camions improvisats. “No hi havia internet ni mòbils. Vam viure situacions complicades, però tot era possible”, recorda Ferrer. Aquest esperit d’aventura va continuar en els anys següents, amb travesses pel Nil fins al Sudan, i exploracions pel sud-est asiàtic i l’Índia.

“Ara aquests viatges no serien possibles: hi ha zones devastades per guerres i conflictes geopolítics que ho impedeixen”, assegura l’autor, que posa exemples com Níger o el Sudan, actualment marcats per cops d’estat o guerres civils.

El llibre no és només un relat de viatges, sinó una reflexió sobre com ha canviat el món en quatre dècades. Ferrer hi introdueix dades contrastades, com l’evolució demogràfica de l’Índia —de 740 milions a més de 1.400 milions d’habitants— o l’expansió urbana de Gaza, que ha passat de 400.000 a 2 milions d’habitants. “Volia que el lector pogués fer una comparació real del món d’abans i el d’ara”, afirma.

També destaca els viatges espirituals, com els que va fer al Nepal i a l’Índia, i altres experiències com una travessa pel Triangle de l’Opi amb elefants. “Cada viatge ha estat únic i transformador”, diu.

“Sortim de l’Empordà, però sempre hi volem tornar”, reflexiona Ferrer, que admet sentir una nostàlgia permanent pel seu territori. El llibre comença, de fet, amb un capítol dedicat a la seva infància a Torroella de Montgrí i a la vida empordanesa dels anys 60 i 70.

Ferrer defensa el valor dels viatges com a eina de transformació personal i social. “Recomano viatjar no per fer turisme, sinó per entendre les cultures i mirar el món amb empatia”, i afegeix que “el nacionalisme, entre cometes, es cura viatjant”.

Ara, amb una mirada més madura, segueix implicat en l’anàlisi política internacional a través de col·laboracions periodístiques, però manté intacta la seva curiositat pel món. Té previst viatjar al Japó i a la Patagònia, demostrant que l’esperit aventurer no té edat.

La presentació de De l’Empordà al món serà aquest dissabte 15 de novembre a Torroella de Montgrí.

Martí Sabrià: «Volem honorar la gent que viu al món rural»

Per
Joan Coll Bagur
-

En una entrevista concedida al programa especial del Festival Brots, Martí Sabrià i Miquel Curanta han compartit els orígens, les intencions i l’impacte d’aquest nou festival cultural i gastronòmic celebrat a diversos micropobles del Baix Empordà.

Una proposta que surt dels esquemes habituals
“El festival neix arran d’una convocatòria pública que buscava noves propostes amb criteris turístics i culturals. Des del primer moment vam tenir clar que no volíem repetir fórmules com oferir una copa de vi al final d’un concert, sinó apostar per un producte tan arrelat com l’oli d’oliva”, explica Sabrià.

L’oli com a eix narratiu
L’elecció de l’oli no ha estat casual: “És un element essencial de la nostra cultura, però poc valorat. Volíem donar-li el protagonisme que mereix”, afirma Curanta. El festival ha incorporat tastos, maridatges i fins i tot creacions gastronòmiques amb oli d’oliva de varietats autòctones com l’argudell. Sabrià lamenta que “ens costi comprar una ampolla d’oli de qualitat, quan forma part del nostre dia a dia”.

Un festival de territori
El Festival Brots ha apostat per programar en espais poc habituals com Sant Iscle, Fonteta o Fonolleres. “Volíem fugir dels llocs ja saturats a l’estiu i posar en valor racons desconeguts de l’Empordà”, diu Sabrià. Això no ha estat fàcil: “Hi havia cert escepticisme per part d’alguns ajuntaments i pagesos, però ara ja ens demanen ser-hi a la segona edició.”

Música, dansa i gastronomia de proximitat
El cartell ha apostat per artistes empordanesos i disciplines diverses. “No volíem els artistes de sempre. Volem que l’Empordà parli des del seu propi talent”, diu Curanta. L’èxit d’assistència ha estat total: “Propostes arriscades i exigents han omplert aforaments. Això ens fa creure en un model cultural arrelat i amb futur.”

Un públic local i implicat
“Volíem que la gent del territori s’hi sentís implicada. I així ha estat. El festival no ha estat només per a turistes tardorencs, sinó per a la gent que viu i treballa aquí tot l’any”, assenyala Sabrià. Tant és així que ajuntaments que inicialment no van participar, ara volen sumar-se.

Descobriments i emocions
Per a Sabrià, el millor ha estat “descobrir l’Empordà desconegut”. Per a Curanta, “l’Auditori Espai Ter ha brillat per la seva acústica i la posada en escena”. Tots dos coincideixen que la clau ha estat “l’exigència i l’arrelament”.

Un projecte amb recorregut
El festival ha superat les expectatives i els seus impulsors ja pensen en la continuïtat. “Volem que el Brots sigui un motiu d’orgull col·lectiu. Hem fet la primera edició, i ara toca créixer des del territori, amb el territori”, conclou Sabrià.

Rusó Sala: «L’església és la casa de les veus i cantar-hi ha estat un privilegi»

Per
Joan Coll Bagur
-

En una entrevista concedida al programa especial pel Festival Brots, les cantants Rusó Sala, Anna Ferrer i Judit Neddermann han compartit les seves impressions després del concert de La Figueral a l’església de Sant Genís de Monells. Un espai ple a vessar per escoltar un repertori que travessa la memòria, les emocions i les arrels.

“La proposta ha estat preciosa. Portar-la a l’Empordà i fer-ho amb la Judit i l’Anna ha estat un honor”, destacava Rusó Sala, ànima del projecte. El concert, amb una posada en escena pensada per al teatre, ha trobat a l’església “la casa de les veus”, un espai ideal per a la polifonia i la intimitat.

La Figueral és un cor de dones que interpreta música tradicional reinterpretada amb nous arranjaments i textos, tot posant-la en diàleg amb el segle XXI. Inclou cançons de Catalunya, Menorca, Astúries o El Hierro, amb influències sefardites i d’arxius sonors com els de Lomax.

Anna Ferrer i Judit Neddermann s’han sumat a aquesta proposta amb naturalitat i complicitat. “Ha estat molt emocionant”, deia Ferrer. “He recuperat una jota que cantava la meva àvia i una altra peça que havia cantat fa 15 anys amb Coetus”. Neddermann afegia: “M’ha semblat tot molt familiar. Em sento com germana d’aquesta manera d’entendre la música i compartir-la”.

Rusó Sala destaca que, tot i ser una proposta consolidada amb set veus fixes, l’entrada de noves cantants ha estat orgànica i enriquidora. “No ha estat només un concert, sinó una vivència escènica amb sentit dramatúrgic”.

El públic, que ha omplert l’espai i fins i tot ha deixat gent fora, ha viscut una experiència musical íntima, arrelada i alhora contemporània, fidel a l’esperit del Festival Brots: la trobada entre creació i territori.

Núria Torrent: «L’oli d’argudell és per explicar, no per deixar a taula sense més»

Per
Joan Coll Bagur
-

En una entrevista concedida al programa especial pel Festival Brots, Núria Torrent, del trull d’oli de Fontclara, ha explicat la singularitat i la importància de la varietat argudell, pròpia de l’Empordà. Aquest oli, segons Torrent, no és només un producte gastronòmic, sinó una expressió del territori i una part essencial de la identitat empordanesa.

L’argudell és una varietat autòctona, gairebé exclusiva de l’Empordà, i que Torrent defensa amb passió: “Tota olivera centenària que trobareu a l’Empordà és varietat d’argudell”. A diferència d’altres varietats més productives com l’arbequina, l’argudell té un rendiment inferior, una planta més cara i una producció més lenta, fet que n’encareix el preu, però n’incrementa el valor.

“És un oli especial, que es fa servir en fred, amb un punt d’amarg i de picant, molt equilibrat. Cal saber-lo utilitzar i cal saber-lo explicar”, afirma. Per això recomana no servir-lo sense context: “No és un oli per posar a taula perquè la gent se’n serveixi, és un oli per explicar”.

El trull de Fontclara va néixer fa més de 30 anys de la mà d’un suís que volia produir el seu propi oli. Ara el projecte està en mans d’un equip local que ha plantat noves oliveres d’argudell per preservar la varietat i mantenir viva la tradició. “Som dels pocs que no barregem varietats. Fem monovarietals per defensar l’autenticitat”.

Torrent destaca la importància de la tramuntana en la supervivència de l’argudell, i explica com han pogut recuperar oliveres centenàries abandonades gràcies a un bon manteniment i poda. També adverteix que molta gent no sap què és l’argudell, però que “quan ho proves i t’ho expliquen, estàs disposat a pagar-ho”.

El trull ofereix visites guiades durant tot l’any, i sempre permet tastar l’oli abans de comprar-lo. Actualment produeixen tres varietats (argudell, arbequina i picual) i esperen incorporar-ne una quarta, d’origen italià, ben aviat.

L’oli, com a resultat de portar el paisatge al plat, és un dels fils conductors del Festival Brots, i la presència del trull de Fontclara ha posat de manifest que també la gastronomia pot ser una forma d’activisme cultural i territorial.

Manel Vega: «Tocar bossa nova a l’Empordà és com tornar a casa»

Per
Joan Coll Bagur
-

En una entrevista concedida al programa especial pel Festival Brots, Manel Vega i Iñaki Caparrós han presentat el seu projecte “Brots amb Bossa”, una proposta nascuda a partir de l’encàrrec del mateix festival. El duet, amb llargues trajectòries en el món de la música moderna i el jazz, ha adaptat el seu repertori a la bossa nova per oferir una actuació especial en l’hora del vermut a la plaça Jaume I de Monells.

“Brots amb Bossa neix per aquest festival, jugant amb el nom i amb l’estil que ens van demanar”, explica Caparrós. Els músics han preparat un concert que barreja estàndards de jazz, bossa nova clàssica i adaptacions de cançons catalanes, tot pensat per a un moment més relaxat del dia.

El projecte no és un grup estable, sinó una trobada de dos músics amb moltes hores d’escenari compartides, tot i que sovint des de formacions diferents. “Els músics de jazz som com els de clàssic: individus que ens ajuntem segons els projectes”, diu Vega, qui suma més de 40 anys de carrera professional.

Sobre el repertori, expliquen que la bossa nova és més íntima i moderna que el jazz clàssic, però igualment rica en matisos. “Té harmonies molt treballades i una rítmica especial. I encaixa molt bé amb l’ambient relaxat de l’Empordà”, afegeixen. També destaquen que la bossa s’ha integrat en la cultura catalana i mundial des dels anys 60.

La improvisació és més acotada que en altres estils de jazz, ja que les cançons solen tenir estructura vocal i durades més curtes. Però deixen sempre espai per al joc creatiu: “La improvisació és com es desenvolupa la cançó. Si un dia algú vol fer un solo, l’altre ho segueix”.

Sobre els referents, es declaren amants dels clàssics del gènere, però també oberts a noves propostes, sobretot aquelles que barregen bossa, pop i jazz contemporani, com el grup brasiler Tribalistas.

Finalment, apunten que la música popular i la improvisació sempre han anat de la mà, i que no cal ser purista per gaudir del jazz o de la bossa. “Nosaltres toquem el que ens ve de gust, i juguem amb això”, conclouen.

Ricard Gili: «El meu pla de jubilació és seguir tocant fins que em mori»

Per
Joan Coll Bagur
-

En una entrevista concedida al programa especial pel Festival Brots, els músics Ricard Gili i Oriol Romaní han compartit reflexions sobre el seu recorregut artístic i la seva participació en aquest festival singular, on han actuat amb el seu projecte conjunt: Gili & Romaní Hot Jazz Cats.

El concert s’ha celebrat a la plaça Jaume I de Monells, una ubicació que, com han recordat, no els és del tot desconeguda. “Jo ja havia tocat a la plaça de l’Oli, però aquesta és una altra dimensió”, comentava Romaní, tot valorant la diferència entre espais íntims i la força de la plaça gran.

El repertori ha inclòs temes tradicionals del jazz i homenatges a referents com Sidney Bechet i Louis Armstrong, així com alguna composició pròpia que, com diu Gili, “de tant en tant brota”. El projecte va néixer fa set anys en una trobada improvisada i ha anat consolidant-se com a quintet estable.

La seva relació amb el jazz ve de lluny: Romaní explica que va descobrir-lo gràcies als discos del seu germà, i Gili relata que el seu pare el va iniciar al gènere i el va portar al club fundat el 1962 a Calella de Palafrugell per un matrimoni francès, on va tenir els primers contactes amb músics i escenaris.

La improvisació, afirmen, és essencial al jazz, però sempre dins d’una estructura coneguda pels músics. “És com un partit de futbol: tothom sap les regles, però cada jugada és diferent”, explica Romaní. Aquest factor, diuen, fa que no es cansin mai de tocar els mateixos temes: “Cada dia sona diferent”.

També han reflexionat sobre la situació actual del jazz a Catalunya. Tot i la qualitat de molts músics joves, lamenten la manca d’oportunitats i visibilitat als mitjans. Gili destaca iniciatives com la Fundació Privada Catalana Jazz Clàssic, centrada en crear públic nou: “A Barcelona estem aconseguint resultats, és un granet de sorra”.

Una altra via d’entrada al jazz és el ball, especialment el swing i el lindy hop, que ha apropat el gènere a públic jove. Malgrat les dificultats, Gili i Romaní es mantenen fidels a la seva vocació: “El jazz està arrelat tan endins que no deixarem de fer-lo, tant si ens ajuden com si no”.

Preguntats pel futur, Gili, amb 77 anys, ho resumeix amb una frase que emociona i inspira: “El meu pla de jubilació és seguir tocant fins que em mori”.

1...440441442...7.069Pàgina 441 de 7.069