Èlia Bantí: «Volem que la Festa Major sigui un punt de trobada per a tot el poble»

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Èlia Bantí: "Volem que la Festa Major sigui un punt de trobada per a tot el poble"
Loading
/

En una entrevista concedida al programa Supermatí, l’alcaldessa de Jafre, Èlia Bantí, ha detallat el programa d’actes de la Festa Major, que tindrà lloc aquest cap de setmana en honor a Sant Martí. El municipi, malgrat la seva mida petita, ha preparat una agenda plena d’activitats per a totes les edats.

Una de les principals novetats és la creació del Premi al Jafrenc de l’Any, que s’entregarà divendres durant un sopar popular solidari. Aquest sopar, organitzat per l’entitat Nova Jafrenca, recollirà fons per a la lluita contra el càncer. La persona premiada —encara no revelada— farà també el pregó d’inici de festa. “És una proposta que no s’havia fet mai i ens fa molta il·lusió poder-la celebrar”, ha afirmat Bantí.

El dissabte començarà amb un vermut cultural i la presentació del llibre 100 motius per estimar la sardana, que donarà pas a una tarda amb partit de futbol, inflables i una nit jove organitzada pels mateixos joves del poble. “Nosaltres recolzem totes aquestes iniciatives”, ha destacat l’alcaldessa.

Diumenge serà el dia més tradicional, amb l’ofici solemne acompanyat per la Cobla Ciutat de Girona, un concert posterior i una audició de sardanes per cloure la festa. “Sorprenentment, l’acte de sardanes sol omplir el local social de gom a gom”, ha explicat.

La majoria d’actes es faran al local social, la pista poliesportiva i el camp de futbol, espais que concentren l’activitat del municipi. Malgrat que dies enrere es preveia pluja, des de l’Ajuntament esperen “un estiuet de Sant Martí” per poder celebrar sense entrebancs.

La comissió de festes ha estat clau en l’organització, i l’Ajuntament ha donat suport logístic i institucional. “Volem que la Festa Major sigui un punt de trobada per a tot el poble”, ha conclòs l’alcaldessa.

Els actes estan disponibles al web de l’Ajuntament i també a les xarxes socials, especialment Instagram, on la comissió de festes comparteix totes les novetats.

Palamós edita una nova versió dels estudis sobre l’agregació amb Sant Joan coincidint amb la consulta sobre el topònim

privat:-l’ajuntament-posa-a-disposicio-de-la-ciutadania-una-nova-edicio-dels-estudis-sobre-els-origens-de-palamos-i-sant-joan
Privat: L’Ajuntament posa a disposició de la ciutadania una nova edició dels estudis sobre els orígens de Palamós i Sant Joan

L’Ajuntament de Palamós ha posat a disposició de la ciutadania una nova edició dels estudis que expliquen el procés històric d’agregació entre Palamós i Sant Joan. Aquesta publicació coincideix amb la consulta popular del 23 de novembre, en què es preguntarà si el nom oficial del municipi ha d’incloure també el de Sant Joan.

Els estudis van ser presentats l’any passat i analitzen els orígens dels dos nuclis i la seva annexió l’any 1942, després de més d’un segle com a municipis separats. Els autors són el doctor en història Elvis Mallorquí i el doctor en medi ambient David Pavón, amb introducció i coordinació del Dr. Joaquim Nadal i Farreras.

Els llibres es poden comprar per 20 euros al Museu de la Pesca o consultar en línia de manera gratuïta al web de l’Ajuntament. La iniciativa va sorgir d’una petició de l’Associació de Veïns de Sant Joan i ha estat coordinada per l’Àrea de Patrimoni.

Paral·lelament, l’Àrea de Participació Ciutadana ha distribuït 11.000 fulletons informatius sobre la consulta, disponibles també al Mercat Municipal i a les escoles del municipi.

La consulta popular es farà el 23 de novembre, de 9 del matí a 8 del vespre, amb dues seus habilitades: la Biblioteca Municipal Lluís Barceló i Bou i l’Aula d’Aprenentatge del carrer de la Riera. També es podrà votar de manera anticipada del 17 al 21 de novembre a la biblioteca.

La pregunta serà: “Vols que el topònim del municipi de Palamós incorpori el nom de Sant Joan passant a denominar-se ‘Palamós i Sant Joan’?”

L’objectiu és recollir l’opinió de la ciutadania sobre una possible modificació del nom oficial del municipi i conèixer millor la història compartida dels dos nuclis que el formen.

L’atur creix un 2,29% a l’octubre a les comarques gironines i es perden gairebé 8.000 llocs de treball

privat:-ordenanca-d’ocupacio-de-la-via-publica-pels-establiments-comercials-i-de-serveis
Privat: Ordenança d’Ocupació de la via pública pels establiments comercials i de serveis

Allò que ja s’anticipava tant a l’agost com al setembre, durant l’octubre s’ha fet evident. Com una roda que cíclicament es va repetint, la fi de la temporada alta impacta de ple damunt l’economia gironina. Perquè no tan sols augmenta l’atur, sinó que també es destrueix ocupació (sobretot, al sector serveis).

Segons les dades que periòdicament fa públiques el Ministeri de Treball, aquest octubre l’atur ha crescut un 2,29% a les comarques gironines. Percentualment, és l’increment més alt que s’ha registrat a tota Catalunya (on de mitjana, la desocupació ha pujat un 0,75%). A Barcelona, el mes es tanca amb un 0,39% més de desocupats; a Lleida, amb un 1,81%, i a Tarragona, amb un 1,50%.

Si el percentatge es trasllada en xifres, les comarques gironines han sumat 641 desocupats més a l’octubre. La gran majoria, al sector terciari (símptoma de la dependència que l’economia gironina té del turisme). Perquè nou de cada deu persones que s’han apuntat a llistes -en concret, 612- provenen de l’hostaleria, el comerç o bé han fet temporada en hotels i càmpings.

Si es passa la lupa per la resta de sectors, i ja a molta més distància, als serveis el segueixen l’agricultura (que aquest octubre suma 32 aturats més) i la indústria (que tanca el mes amb 8 desocupats més). Per contra, la construcció redueix aturats (en concret 49) i, per últim, hi ha 38 persones sense cap ocupació anterior que s’han apuntat a llistes.

Més de 28.500 aturats

En global, a les comarques gironines, aquest octubre s’han tornat a superar els 28.000 desocupats. En concret, a la demarcació ara hi ha 28.593 persones que busquen feina. Són, això sí, 1.681 menys que l’any passat (cosa que traslladat en percentatges suposa un descens del 5,55%).

De tots els desocupats, la majoria es concentren al sector serveis (20.016). Al terciari, el segueix la indústria (amb 3.170 desocupats), la construcció (2.369) i l’agricultura (610). Per últim, a comarques gironines hi ha 2.428 aturats a qui no els consten feines anteriors.

Més de la meitat dels aturats -en concret, el 57,04%- són dones (16.311). L’estadística del Ministeri també recull que, de tots els qui busquen feina a comarques gironines, hi ha 2.662 desocupats que tenen menys de 25 anys.

Més destrucció d’ocupació

En paral·lel a l’augment de l’atur, l’entrada en temporada baixa també porta aparellada la pèrdua de llocs de treball. I en aquest cas, les dades que ho reflecteixen són les d’afiliació a la Seguretat Social. Perquè com recull l’estadística del Ministeri d’Inclusió, durant aquest octubre a les comarques gironines s’han destruït 7.937 llocs de treball (que s’afegeixen als més de 14.300 que ja es van perdre al setembre).

En concret, a la demarcació, el mes d’octubre s’ha tancat amb 368.487 afiliats a la Seguretat Social). Són un 2,10% menys dels que hi havia a finals de setembre (quan la xifra va situar-se en 376.424)

En comparació amb l’octubre del 2024, però, encara s’està per sobre de les xifres que hi havia aleshores. Perquè llavors, a les comarques gironines, el mes es va tancar amb 360.867 afiliats a la Seguretat Social.

I en paral·lel a l’augment de l’atur i a la destrucció d’ocupació, aquest octubre també es tanca amb menys contractes signats. Al llarg del mes, a la demarcació se n’han rubricat 24.244 (dels quals 10.851 han estat indefinits). Això suposa un descens del 2,31% en comparació amb els que es van signar al setembre. En concret, aquest octubre se n’han signat 574 menys.

Sant Feliu de Guíxols inverteix 200.000 euros en la campanya d’asfaltatge de tardor

privat:-sant-feliu-inverteix-dos-cents-mil-euros-en-els-asfaltatges-de-la-campanya-de-tardor
Privat: Sant Feliu inverteix dos-cents mil euros en els asfaltatges de la campanya de tardor

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols començarà el 24 de novembre una nova campanya d’asfaltatges amb una inversió aproximada de 200.000 euros. La intervenció s’allargarà fins a finals de mes i finalitzarà amb els treballs de pintura viària.

Els carrers que s’asfaltaran són la Rambla Generalitat, el carrer Ixart, el carrer Bartrina, el carrer Muntanyès i un tram del carrer Santa Teresa, entre els carrers Hériz i Gravina.

Les obres consistiran en un fresatge de l’asfalt malmès i la col·locació d’una nova capa de conglomerat asfàltic, una actuació que busca millorar la seguretat viària i respondre a les demandes dels veïns.

Aquestes obres formen part del pla d’inversió de 2,6 milions d’euros anunciat per l’Ajuntament, que inclou millores en seguretat, il·luminació i habitatge. El consistori també ha confirmat que ja prepara una nova campanya d’asfaltatges per a la primavera, en el marc del seu compromís amb la millora continuada de la ciutat.

Supermatí – 4 novembre 2025

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 4 novembre 2025
Loading
/

La funcional de Figueres

En Dani Chicano és periodista i director de la revista Proscenium
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
La funcional de Figueres
Loading
/

És un fet inqüestionable que els darrers anys, a comarques gironines, ha disminuït el nombre de grups de teatre amateur. Vull dir, dels bons, dels que aspiraven a fer posades en escena amb rigor i passió, amb il·luminacions, escenografies i vestuaris professionals o gairebé. Un rigor que aplicaven en la tria de les obres que decidien portar endavant i que els duia a presentar espectacles semi-professionals i en alguns casos els va permetre fer el salt a la professionalitat sense pretendre-ho, com va ser el cas del Cor de Teatre, de Banyoles. Però no és dels banyolins que m’agradaria parlar aquí i ara, sinó d’una altra companyia que no ha fet el salt a la professionalitat, però que pertany al grup dels que parlava a l’inici i que encara es mantenen al peu del canó. Em refereixo a La Funcional de Figueres, que el 8 de novembre, a les 8 del vespre, presentarà al Teatre Municipal figuerenc El Jardí el documental i el llibre La Funcional Teatre, 35 anys trepitjant escenaris. La companyia, vinculada des de l’inici al Casino Menestral figuerenc, celebra, és clar, el seu 35è aniversari i ho fa amb un nou muntatge, Una peça de Jenny Hollan, absolutament recomanable, escrita per Àngel Burgas i dirigida per un dels cofundadors i pals de paller de la companyia, en Josep Maria Cortada, un molt bon intèrpret i director que n’ha après, sobretot, veient fer teatre. I n’ha vist moltíssim. La Funcional, hereva d’una dilatada tradició teatral figuerenca, és d’aquelles entitats que qualsevol ajuntament voldria tenir. Es tracta d’un agent cultural imprescindible, d’un actor necessari en el teixit associatiu, d’una eina de cohesió social de primer ordre i, en darrera instància, d’un canalitzador de vocacions artístiques. És per això que el seu ajuntament l’ha distingit enguany amb la Fulla de Figuera de Plata 2025. N’he vist un nombre gens menyspreable dels seus muntatges. Així, desordenades, que jo recordi: les dues versions de La nit de les tríbades, Revolta de bruixes, Oncle Vània, Dansa d’agost, La solució final, La gavina, El jardí dels cirerers, La senyora de Sade, La soga, Hotel Sorrento, Dotze sense pietat, Tres germanes, Un cor normal, Dues dones, El ball, Advertència per a embarcacions petites, Mare coratge o Les criades i alguna altra que em deixo. Totes amb el mateix segell de rigor i qualitat. N’he gaudit molt i he descobert alguns intèrprets –una qüestió irregular en qualsevol grup amateur- d’un molt bon nivell. La Núria Rodon fent de Jenny Hollanmadura està molt bé, per exemple; el mateix Cortada en força ocasions; en Jaume Parés, la Dolors Turu, en Salvador Torres o l’Anna Turró també són dins aquest grup. La continuïtat de La Funcional, el seu vigor i la seva força, és un homenatge colossal a la Remei, l’Helena, la Dolors, en Joan i la sempre alegre Carmeta, perquè serven el seu esperit. Per molts anys!