Okupes de pagès

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Okupes de pagès
Loading
/

No se’n parla a l’esfera pública, i és probable que cap dels nostres benvolguts oients s’hi hagi fixat, en aquest fenomen, a no ser que n’hagin patit un cas proper. Parlo de les ocupacions de camps de conreus. De terres que persones sense cap contracte legal ocupen i treballen per treure’n un rèdit econòmic sense el consentiment dels propietaris, inclús amb la negativa explícita d’aquests a que es continuï abusant de les seva terra. Jo m’hi he trobat, a casa, i sé del cert que no és un cas aïllat, així que potser compartint l’experiència ajudem a visulaitzar una realitat que pot arribar a ocasionar moltes molèsties i mals de cap a les persones que es troben en aquesta situació.

El primer que hem de fer esment, al menys en els casos que conec, és que els ocupants de terres no són pagesos professionals, és a dir, gent que viu de la molt soferta pagesia. No. Solen ser persones amb una font d’ingressos principal – funcionaris, treballadors, o jubilats- que han fet de la pagesia domèstica el seu hobby. La cosa comença així. Potser algú de vostès té un terreny agrícola, no molt gran, poca cosa per sí sol, molt limitat a nivell d’usos per la normativa vigent. Un dia l’hi ve el seu veí pagès aficionat i li diu que ell li mantindrà el camp net i treballat. D’acord, hi accedeix vostè. Tot va bé, aleshores, fins que un dia, per la raó que sigui, vostè decideix que aquesta relació establerta de paraula amb el seu veí ha arribat al seu final. I és aleshores quan descobreixes que l’okupa de camps, amb experiència acumulada en altres situacions similars, no té cap intenció d’abandonar mai més la seva terra.

L’arma de l’okupa de pagès és fer veure que sempre està treballant el seu camp i que, per tant, no pot abandonar-lo. Potser algú de vostès s’ha fixat aquest estiu passat que hi ha camps en els que s’hi ha fet la collita, posem per cas de blat, però s’hi han deixat una petita llenca per recollir, una fina cresta de cereal al mig del camp, que irremeiablement va assecant-se. S’hi han fixat? Doncs ja tenen la marca de l’okupa. Amb això l’okupa argumenta que aquell terreny encara l’està treballant i que, per tant, no pot abandonar-lo, encara. Fins el dia que el seu terreny apareix de vell nou llaurat pel seu okupa, amb la qual cosa aquest es creu amb dret de seguir ocupant el seu terreny un any més, i així fins el judici final, pensa ell. Però per treballar unes terres s’ha de tenir un contracte per escrit, i malauradament per l’okupa, el judici arriba

La vaga de tècnics superiors sanitaris també ha tingut seguiment al Baix Empordà

Avui acaben els quatre dies de vaga que han dut a terme els tècnics superiors sanitaris. La reivindicació va començar el passat 30 d’octubre, va continuar el 31 d’octubre, el 3 de novembre i ha finalitzat avui. 

Es tracta d’una vaga d’àmbit estatal convocada pel Sindicat Estatal de Tècnics Superiors Sanitaris (SIETeSS). El sector demana que se’ls reconegui la retribució que els correspondria per estar catalogats al grup B, així com l’homologació de la formació a escala europea.

En declaracions a l’ACN, la secretària del sindicat SIETeSS a Catalunya, Montserrat Martín, va reivindicar en la concentració del passat divendres que «sense nosaltres no hi ha diagnòstic. No hi ha cap facultatiu, per eminència que sigui, que pugui donar un diagnòstic si no hi ha darrere un tècnic fent les proves perquè ho aconsegueixi”

Els tècnics superiors sanitaris inclouen diversos perfils professionals: els d’imatge, que realitzen TAC, ressonàncies, densitometries i mamografies; els de laboratori clínic, responsables de processar analítiques de sang i biòpsies; els de dietètica, que s’encarreguen que cada pacient rebi l’alimentació adequada; així com els higienistes bucodentals i els de documentació sanitària, entre d’altres.

Seguiment a l’Hospital de Palamós

A l’Hospital de Palamós, la vaga ha tingut seguiment. En concret, els dies 30 i 31 d’octubre 14 professionals van secundar la vaga, el 3 de novembre, 11, i avui, ha estat el dia amb menys seguiment amb un total de 8 professionals.

La ministra de Sanitat reconeix que les reivindicacions dels tècnics són «justes»

Monica Garcia, ministra de Sanitat del Govern Espanyol ha assegurat que les reivindicacions dels tècnics superiors sanitaris són «justes» però, a la vegada, ha apuntat que algunes mesures no són només competència del seu ministeri. García ha afirmat que s’han reunit en “diverses ocasions” amb els tècnics sanitaris i que algunes de les reivindicacions del col·lectiu que tenen a veure amb el Ministeri de Sanitat les assumeixen, com les relacionades amb la formació.

La vaga de quatre dies, convocada pel Sindicat Estatal de Tècnics Superiors Sanitaris (SIETeSS) però, no ha rebut el suport de tots els sindicats catalans. Per la seva banda, el sindicat FTC-IAC va emetre un comunicat on explicava que SIETeSS no s’havia posat en contacte amb ells per convocar-la. Tot i no secundar-la, la FTC-IAC ha assegurat que dona suport a les reivindicacions del sector. Per altra banda, UGT assegura que no dona suport a la vaga, però sí a les reivindicacions. Així mateix, des del sindicat expliquen que estan «asseguts a les taules negociant».

La Bisbal aprova un pressupost de 280.500 euros per al Terracotta Museu el 2026

terracotta

El Terracotta Museu de la Bisbal d’Empordà tindrà un pressupost de 280.500 euros per al 2026, segons ha aprovat l’Ajuntament aquesta setmana. Això representa un increment del 2,7% respecte a l’any anterior. El consistori manté una aportació municipal de 170.000 euros, que suposa el 60% dels ingressos del museu.

L’alcalde Òscar Aparicio ha destacat que aquest pressupost reflecteix el compromís amb la cultura i el patrimoni local. Amb aquest augment, es vol reforçar les subvencions públiques, potenciar els ingressos propis com la botiga i les visites guiades, i impulsar les activitats educatives.

De cara al 2026, el museu té com a objectiu obtenir el reconeixement de la Generalitat com a museu d’interès nacional. Aquest pas consolidaria la seva posició com a referent de la ceràmica catalana, tant a nivell cultural com turístic i industrial.

El Terracotta Museu continua així la seva trajectòria com a equipament clau per a la difusió del patrimoni ceràmic, la promoció de l’educació artística i el desenvolupament del turisme local. Amb aquest pressupost, la Bisbal reafirma el seu paper com a capital de la ceràmica de Catalunya.

El disc de La Marató de 3Cat 2025 reunirà Els Catarres, Blaumut, La Ludwig Band o Alfred Garcia

el-disc-de-la-marato-de-3cat-2025-reunira-els-catarres,-blaumut,-la-ludwig-band-o-alfred-garcia
El disc de La Marató de 3Cat 2025 reunirà Els Catarres, Blaumut, La Ludwig Band o Alfred Garcia

El disc solidari de La Marató de 3Cat torna aquest 2025 amb una nova edició que posa el focus en la lluita contra el càncer, una malaltia que afecta una de cada dues persones al llarg de la vida. Amb el lema “La música, la veu dels silencis”, el projecte uneix grans noms de l’escena musical catalana i estatal amb l’objectiu d’acompanyar, emocionar i donar esperança.

La Marató tindrà lloc el 14 de desembre, mentre que el disc es podrà adquirir el proper 30 de novembre.

Una banda sonora d’esperança

Com ja és tradició, el disc, dirigit per Àngel Lacalle, combina versions en català de clàssics internacionals amb cançons pròpies reinterpretades per artistes d’estils molt diversos. Aquest any hi participen veus tan reconegudes com Antonio Orozco, Mala Rodríguez, Manolo García, Pablo Alborán, Ana Torroja, Gigi Ros o Dyango, al costat de representants de la nova escena catalana com Samuraï, Blaumut, En Tol Sarmiento, Al·lèrgiques al Pol·len, David Ros o Els Catarres.

El disc vol ser, segons les paraules del director de la Fundació La Marató, Lluís Bernabé, “una abraçada col·lectiva a totes les persones que conviuen amb la malaltia, i un recordatori que la solidaritat pot transformar-se en esperança”.


Tracklist complet del disc de La Marató 2025

  1. ‘Et juro que no hi ha un segon en què no pensi en tu’ – Antonio Orozco i La Cobla de Cobles de Catalunya
    Adaptació del tema original ‘Te juro que no hay un segundo que no piense en ti’ d’Antonio Orozco.

  2. ‘Ets amb mi’ – Monica Green, Kelly Isaiah i Vocal Groove
    Versió del clàssic ‘Stand by me’ de Ben E. King.

  3. ‘Qui mana?’ – Mala Rodríguez
    Adaptació al català del seu tema ‘Quien manda’.

  4. ‘La teva fredor’ – Manolo García
    Versió del mític ‘Tu frialdad’ del grup sevillà Triana.

  5. ‘Resistiré’ – Gigi Ros
    Revisió del clàssic de Dúo Dinámico, convertit en himne de superació.

  6. ‘Actitud’ – En Tol Sarmiento
    Adaptació de l’èxit de Buhos publicat el 2024.

  7. ‘Els meus 36’ – Pablo Alborán
    Versió catalana del seu tema ‘Mis 36’.

  8. ‘Sort de tu’ – Samuraï
    Relectura de la cançó d’Oques Grasses inclosa a l’àlbum “Fruit del deliri” (2024).

  9. ‘No seràs el meu heroi’ – Blaumut
    Adaptació de ‘Hero’ de Family of the Year, popularitzada a la pel·lícula Boyhood.

  10. ‘Visc per lluitar’ – Begoña Alberdi
    Adaptació de l’‘Adagio d’Albinoni’, amb un sentit homenatge a la superació.

  11. ‘El sol a la cara’ – La Ludwig Band i Mercè Martínez
    Versió en català de ‘Walking on sunshine’ de Katrina & The Waves.

  12. ‘Si escoltes el cor’ – Mia Lardner i Henry Semler
    Adaptació de ‘Listen to your heart’ del duo suec Roxette.

  13. ‘Sweet Caroline’ – Els Catarres
    Revisió de l’emblemàtic èxit de Neil Diamond.

  14. ‘Els teus ulls’ – Ana Torroja
    Versió del tema original d’Alfred García, ‘Els teus ulls’.

  15. ‘Per tu respiro’ – Al·lèrgiques al Pol·len
    Adaptació de ‘Breathless’ del grup irlandès The Corrs.

  16. ‘El primer sol’ – Alfred García i el Cor del Gran Teatre del Liceu
    Interpretació de l’ària ‘Nessun dorma’ de Giacomo Puccini.

  17. ‘Sentir l’eternitat’ – Gisela
    Versió del tema ‘One moment in time’ de Whitney Houston.

  18. ‘El karma d’una vida’ – Timø
    Adaptació en català del seu propi èxit ‘Karma’.

  19. ‘La mare’ – Dyango i El Pot Petit
    Nova versió del clàssic del mateix Dyango, ara compartit amb el grup infantil.

  20. ‘Tu vas lluitar’ – David Ros
    Adaptació d’‘Impossible’ de James Arthur, tancant el disc amb un missatge de lluita i fe.

L’entrada El disc de La Marató de 3Cat 2025 reunirà Els Catarres, Blaumut, La Ludwig Band o Alfred Garcia ha aparegut primer a Primera Fila.

Palafrugell activa una inversió de més de 12 milions d’euros per transformar el municipi

L’Ajuntament de Palafrugell està executant una de les inversions urbanes més grans de la seva història, amb més de 12 milions i mig d’euros destinats a millorar carrers, serveis i equipaments. En total, hi ha una quinzena d’obres en marxa, una desena acabades recentment i una altra desena en fase de redacció o licitació.

L’alcaldessa Laura Millán ha destacat que aquesta inversió respon a una “planificació rigorosa” i a l’objectiu de fer de Palafrugell “un municipi més amable, segur i amb millor qualitat urbana”.

Entre les actuacions destacades hi ha la construcció de la nova nau de residus al carrer Metal·lúrgia, amb 1.300 metres quadrats i serveis moderns per al personal de neteja. Està valorada en 1,5 milions d’euros i s’espera tenir-la acabada abans de l’estiu.

També avança la reforma del camp del Gregal, amb nous vestidors i millores a les instal·lacions, per un milió d’euros, prevista per a principis del 2026. S’hi suma la fase 3 de l’Avinguda d’Espanya, i un nou aparcament a la plaça Floreal, amb un pressupost d’uns 500.000 euros.

Els fons europeus Next Generation han fet possible la millora de l’Avinguda Garcia Lorca i els pisos Sant Martí, amb una subvenció de més de 5 milions d’euros per rehabilitar habitatges i transformar l’espai urbà.

Una altra actuació clau és la renovació de la canonada principal d’aigua, amb gairebé un milió d’euros invertits. Aquesta nova xarxa de fosa dúctil evitarà fuites i millorarà el subministrament, amb un estalvi previst de 26.000 metres cúbics anuals.

També són destacables projectes com la restauració del camí de ronda entre Tamariu i Cala Pedrosa, la millora del passeig Francesc de Blanes a Llafranc, i l’ampliació dels horts comunitaris de les Arenes.

Entre les obres ja finalitzades hi ha la reforma de la Biblioteca Municipal, la millora de les Torretes, la substitució de la tanca del pavelló d’hoquei, la coberta del Mercat de la Carn i la renovació de l’enllumenat del centre comercial.

Amb aquest desplegament d’actuacions, Palafrugell consolida una transformació urbana sense precedents que aposta per la modernització, la sostenibilitat i la qualitat de vida als barris.

Agricultura rep l’autorització de la Comissió Europea per vacunar de la dermatosi nodular a 22 comarques de Catalunya

privat:-comenca-la-vacunacio-contra-la-dermatosi-nodular-contagiosa-a-les-granges-de-l’alt-emporda
Privat: Comença la vacunació contra la Dermatosi Nodular Contagiosa a les granges de l’Alt Empordà

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha rebut el vistiplau de la Comissió Europea per vacunar de la dermatosi nodular contagiosa (DNC) a 22 comarques de Catalunya. Així ho ha dit la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Rosa Altisent, després de la reunió de treball del comitè científic, celebrada aquest dimarts. Això vol dir, segons ha explicat Altisent, que s’immunitzen els animals “tot i que no hi hagi focus” i això comporta que les “zones delimitades” passin a ser tres. La directora general ha afirmat que se seguiran aplicant buidatges sanitaris sempre que hi hagi “una circulació elevada” del virus. En aquest sentit, ha qualificat de “bona notícia” que des del 24 d’octubre no s’hagi detectat cap nou cas.

Altisent ha explicat que aquesta nova àrea de vacunació és la zona 1 i concentra comarques de la Catalunya Central, els Pirineus, l’Aran i parts de les de Barcelona, Penedès i Lleida. En total es calcula que s’actuarà sobre un cens d’uns 370.000 animals. Concretament, les 22 comarques on punxaran el bestiar són la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Noguera, el Solsonès,el Pla d’Urgell, la Segarra, el Bages, el Moianès, l’Anoia, el Vallès Occidental, el Barcelonès, el Baix Llobregat, l’Alt Penedès i el Garraf.

La responsable del departament ha recalcat que el nou pla s’ha basat en “els criteris que han determinat el grup d’experts”. En aquest sentit, ha apuntat, entre altres mesures, a cinc quilòmetres al voltant de la planta de destrucció de cadàvers de SECANIM, a Térmens (Noguera), i al voltant dels escorxadors de boví.

La directora general d’Agricultura i Ramaderia ha assenyalat que amb l’aprovació de la Comissió Europea, Catalunya passa a tenir “tres zones delimitades” de la malaltia. La primera és la de “restricció, que afecta a 13 municipis”, on es van detectar brots, ja siguin tant de localitats catalanes com franceses. La segona és aquesta zona 1 de vacunació que s’estén a 22 comarques, on des de divendres s’està immunitzant. I la tercera és la “de perivacunació”, és a dir, es fa “vigilància activa per veure si avança o no el virus”.

Situació actual

Alisent ha dit que actualment “no hi ha cap focus positiu” i que des del 24 d’octubre no n’han aparegut, cosa que suposa una “bona notícia”. Ha concretat que els dos nuclis catalans, Castelló d’Empúries (Alt Empordà) i Cassà de la Selva, “s’avança” perquè del 79% de vaccí administrat s’arribi al 100%. Per una altra part, ha recordat que es va haver de restringir una part de la Cerdanya i l’Alt Urgell per dos focus a França.

La setmana passada van arribar 100.000 dosis i s’espera que al llarg d’aquesta n’arribin unes 200.000 per seguir immunitzat els animals.

Indemnitzacions als ramaders

La directora general d’Agricultura i Ramadera també ha informat que entre avui i demà s’enviarà al Ministeri Agricultura, Pesca i Alimentació “els barems justos” d’indemnitzacions per als ramaders que han hagut de sacrificar vaques. Altisent ha recordat que “mentre no arriben” aquests diners des del departament s’impulsaran uns crèdits, a interès zero, amb l’Institut Català de Finances (ICF), perquè disposin de liquiditat en aquesta espera. Una iniciativa que confia estigui a disposició entre finals d’aquesta setmana o la vinent. Per una altra part, la responsable ha garantit que les indemnitzacions “han d’haver-es cobrat” en un termini de tres mesos.