La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha participat aquest dissabte a l’acte de cloenda de l’Any Garreta al monestir de Monestir de Sant Feliu de Guíxols, posant punt final a una commemoració que, al llarg del 2025 i 2026, ha reivindicat la figura i l’obra del compositor empordanès Juli Garreta amb motiu dels 150 anys del seu naixement i el centenari de la seva mort.
Durant l’acte, la consellera ha destacat que la commemoració ha servit per consolidar Garreta com “una figura clau de la música catalana” i ha remarcat que l’any dedicat al compositor ha estat “molt intens i molt emocionant”. Hernández ha subratllat que el llegat del músic continua viu i que iniciatives com aquesta permeten reivindicar la seva contribució a la transformació de la sardana en una obra musical d’alt nivell i a la projecció de la cobla com una formació de prestigi.
L’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, ha fet una valoració molt positiva de totes les activitats organitzades durant aquest any commemoratiu. Segons ha explicat, ha estat “un any de memòria” que ha permès posar en valor i recordar l’obra de Juli Garreta, tant a la ciutat com arreu del país. Motas ha assegurat que el balanç és “satisfactori i intens” i que totes les accions impulsades han ajudat a fer encara més coneguda la figura del compositor.
L’alcalde també ha reconegut que la commemoració li ha permès descobrir una dimensió de Garreta que sovint havia quedat en segon pla. “Ens ha servit per conèixer un Garreta que va més enllà de la sardana”, ha explicat, destacant la importància del seu llegat com a compositor i la qualitat d’una música que molta gent encara no havia descobert. En aquest sentit, ha volgut agrair especialment la tasca de l’associació sardanista de la ciutat, que durant dècades ha contribuït a mantenir viva la memòria del compositor a través de la seva música.
Motas també ha remarcat el compromís de la ciutat amb la cultura, que considera un dels motors de desenvolupament local. Segons ha apuntat, Sant Feliu de Guíxols aposta per la cultura en totes les seves expressions i continuarà impulsant iniciatives d’aquest tipus en un territori on el turisme sovint s’associa al sol i la platja, però que també compta amb un patrimoni natural i cultural molt important.
A l’acte també hi ha participat la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, Carol Duran, que ha recordat que durant més de cent anys la figura de Garreta ha estat estimada i recordada gràcies, sobretot, al món del sardanisme. Duran ha destacat que les sardanes del compositor buscaven “una societat més harmoniosa, més culta i més conscient del seu propi valor” i ha subratllat que generacions de músics i compositors han mantingut viu el seu llegat.
En aquest sentit, ha remarcat que durant molt de temps Garreta era conegut principalment com a compositor de sardanes, fet que posa en relleu el paper decisiu que han tingut les colles i els pobles per evitar que la seva música es perdés. Segons Duran, el patrimoni musical no només s’ha d’estudiar, sinó també escoltar, interpretar i compartir, i l’Any Garreta ha estat precisament una oportunitat per fer-ho possible.
El comissari de la commemoració, el musicòleg Joaquim Rabaseda, ha explicat que el projecte s’ha articulat al voltant de tres grans objectius. El primer ha estat situar l’obra de Juli Garreta en el context del seu temps i del seu país, una tasca que s’ha materialitzat en dotze taules rodones amb la participació de 45 especialistes d’arreu del territori. Les reflexions sorgides d’aquestes sessions es recolliran en un llibre que ja s’està editant.
El segon objectiu ha estat apropar la música de Garreta als més joves, amb iniciatives com un espectacle infantil pensat per explicar la seva història i donar a conèixer la seva obra a les noves generacions. Finalment, el projecte també ha volgut ampliar el reconeixement del compositor dins el patrimoni musical català.
Segons Rabaseda, aquest treball ja ha tingut un impacte concret en la interpretació de la seva música. En l’àmbit de la música de cambra, per exemple, fins fa poc només s’interpretaven set de les 36 obres catalogades, mentre que durant l’Any Garreta s’ha aconseguit que se’n programin una vintena. També s’ha avançat en la difusió de la seva producció simfònica i s’han enregistrat onze obres completes, fet que demostra que l’impacte de la commemoració ha anat molt més enllà de les sardanes.
Entre els projectes que encara continuen en marxa hi ha la publicació d’un material pedagògic pensat per als conservatoris, amb l’objectiu que la música de Garreta es pugui treballar a les classes d’història i d’anàlisi musical. Rabaseda confia que aquesta eina ajudarà a consolidar la presència del compositor a les aules i que, en els pròxims anys, la seva música soni cada vegada més en l’àmbit educatiu.
La commemoració també ha impulsat noves produccions discogràfiques. Un dels projectes més recents és l’enregistrament de les sardanes de Garreta impulsat pels germans Pérez Molina, disponible des d’aquesta setmana a plataformes digitals com Spotify. Segons el comissari, aquest tipus d’iniciatives contribueixen a ampliar la difusió de la seva obra i a fer-la accessible a nous públics.
Amb la cloenda celebrada a Sant Feliu de Guíxols es tanca així un any dedicat a recuperar, estudiar i difondre la figura d’un compositor que va revolucionar el llenguatge de la sardana i va deixar una obra que forma part essencial del patrimoni musical català.
