El ple municipal ha aprovat la instal·lació de 176 plaques solars fotovoltaiques a la coberta de la llar municipal d’infants ‘L’estel de Mossèn Gumersind’, que ocupa uns 1.200 metres quadrats. Amb una potència instal·lada de gairebé 97 kWp, es preveu que aquestes plaques generin anualment prop de 126.000 kWh d’energia elèctrica.
Aquest volum energètic cobrirà bona part del consum de la llar d’infants, inaugurada l’any 2007, que requereix energia principalment per als sistemes de climatització i il·luminació. A més, l’energia excedent, ja que el consum mitjà anual del centre és d’uns 26.000 kWh, es destinarà a altres equipaments municipals propers, com Casa Muntaner, el Mercat Municipal o la Brigada Municipal, situats a menys de dos quilòmetres de distància.
El projecte, amb un pressupost de 160.364,70 euros, serà dut a terme per una empresa especialitzada en el sector i es preveu que les obres s’executin en només dos mesos durant el primer semestre de l’any. Això permetrà que el centre gaudeixi d’una energia més neta i sostenible en poc temps.
Aquesta actuació forma part d’una estratègia més àmplia de l’Ajuntament de Palamós per fomentar l’eficiència energètica i reduir les emissions de diòxid de carboni. En els darrers anys, s’han instal·lat panells solars en altres equipaments com l’ajuntament, la biblioteca “Lluís Barceló i Bou” i la deixalleria municipal. També s’ha renovat l’enllumenat públic de diversos barris amb tecnologia LED, contribuint a un estalvi significatiu en el consum energètic.
L’Ajuntament de Palamós té previst continuar implementant mesures sostenibles per dotar altres edificis municipals amb panells solars i sistemes més eficients, amb l’objectiu de consolidar el municipi com un referent en la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic.
Francesc Almagro: "Cal crear un nou pla per poder-nos adaptar a la nova mobilitat de la comarca"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
Les sindicatures de greuges del Baix Empordà han fet una crida a repensar el sistema de transportpúblic de la comarca coincidintamb la properarenovació de la sevaconcessió. Proposen una reforma integral per millorar la connectivitatamb Girona, Barcelona i estacionsclaucom les de Flaçà, al Gironès, i Caldes de Malavella, a la Selva. I per parlar de totes aquestesreivindicacionsens ha visitat al Supermatí el Síndic de Greuges de Palafrugell, Francesc Almagro.
Segons Almagro, les problemàtiques més rellevants són les freqüències insuficients i les connexions que tenen moltes mancances que fan que moure’s entre municipis o arribar a capitals com Girona o Barcelona sigui una tasca complicada. “El transport públic a la comarca no respon a les necessitats actuals de la ciutadania”, ha destacat. Admet, però que la solució no ha de venir del món local, tot i que els ens municipals han de continuar denunciant les mancances en la mobilitat.
Almagro ha explicat que aquesta situació ha fomentat una dependència gairebé absoluta del vehicle privat, un fet que defineix com a insostenible. “La majoria de cases tenen dos o més cotxes perquè no hi ha cap altra opció”, ha assenyalat. Aquesta realitat afecta especialment treballadors i estudiants, com el cas d’una persona de Palafrugell que treballa al polígon industrial de Celrà i ha d’arribar molt abans de la seva jornada o fer diverses combinacions de transport per ser puntual.
El model actual de transport públic no s’ha renovat des de fa dècades, segons Almagro, i no s’adapta als canvis que ha experimentat la comarca. També ha posat en evidència que aquest sistema insuficient repercuteix negativament en serveis essencials com hospitals i centres educatius, on els retards són habituals.
Almagro ha aprofitat l’entrevista per reclamar un replantejament complet del sistema de transport públic al Baix Empordà. “Necessitem un nou pla de mobilitat que respongui a les necessitats actuals i compleixi amb els objectius de sostenibilitat de l’agenda 2030”, ha afirmat. Aquest pla hauria d’incorporar més freqüències, millors connexions i tarifes més accessibles per evitar que moure’s per la comarca sigui més car que en altres zones.
Privat: Fetus presentarà el seu nou disc a la Concòrdia el dissabte 25 de gener
Supermatí - entrevistes
Adrià Cortadellas: "No trigarem gaire a avançar algun nou senzill"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
Fetuspresentarà el dissabte 25 de gener a la Concòrdia de Sant Sadurní de l’Heura el seunou i cinquè disc, ‘Càntirnou fa aigua fresca’, onsegueixenbastint el seu singular pont entre punk-rock garatger, sonsd’arrel i cançó de taverna. I per parlar d’aquestaactuació i de comestàanant la presentació del disc ens ha visitat al Supermatí el membre de Fetus, Adrià Cortadellas.
Adrià Cortadelles, membre de la banda, ha destacat que tocar a la comarca, és sempre especial. “És on hi ha el nucli de la banda, i per això ens fa molta il·lusió actuar aquí”, ha explicat. A més, Cortadelles ha confirmat que encara queden entrades disponibles, tot i que s’espera una gran assistència.
L’actuació començarà a dos quarts de deu del vespre, però les portes de la sala s’obriran a les vuit per oferir al públic una experiència més completa. L’organització ha preparat servei de sopar, barra i la música de punxadiscos locals, que animaran la vetllada abans i després del concert. La sala Concòrdia de Sant Sadurní de l’Heura, amb capacitat per a 150 persones, és l’espai escollit per mantenir la proximitat i el to festiu que caracteritzen els concerts del grup.
Cal recordar que el disc ‘Càntir nou fa aigua fresca’ es va presentar el passat mes d’octubre a Barcelona i el treball ja ha passat per Manresa, Tarragona, Osona, entre altres llocs. En aquest nou treball Fetus combina l’estil de taverna, la reivindicació històrica, el folk combatiu i una actitud punk-rock, tal com apunta Cortadellas.
Fetus, amb una trajectòria consolidada, es defineix per la seva combinació única de gèneres i les seves lletres que barregen temàtiques històriques, folklòriques i d’actualitat. La banda també ha avançat que ja treballen en nous temes, alguns dels quals podrien veure la llum en els pròxims mesos com a senzills independents.
Els productors d’oli d’oliva verge extra han manifestat al Parlament la necessitat d’avançar en la modernització del regadiu per assegurar el futur del sector oleícola. Això, en un context de sequera que s’arrossega des de fa tres anys i que ha provocat una caiguda important de la producció. “Si avui tenim oli a les Garrigues és pel reg de suport, si hagués sigut pel secà no en tindríem ni una gota”, ha afirmat el president de la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Garrigues, Enric Dalmau. A la Comissió d’Agricultura també hi ha intervingut els presidents de les DOP Baix Ebre i Montsià, Siurana, Oli Empordà i Terra Alta, que han demanat, a banda dels sistemes de regadiu, impulsar la promoció de l’oli que produeixen.
Els presidents dels cinc segells DOP d’oli d’oliva verge extra de Catalunya han comparegut aquest dimarts a la Comissió d’Agricultura del Parlament per reivindicar la seva feina i reclamar polítiques encaminades a assegurar el futur del sector.
El sector ha demanat el compromís dels diferents partits per avançar en la modernització dels sistemes de regadiu, després que la sequera hagi demostrat en els darrers tres anys la “inviabilitat” de l’agricultura de secà, segons ha expressat Enric Dalmau, president de la DOP Garrigues.
En el cas de la DOP Baix Ebre, el seu president, Lluís Cardona, ha reclamat la posada en marxa del canal Xerta-Sénia, que havia d’entrar en funcionament el novembre passat. “És inadmissible que no pugui baixar aigua pel Xerta-Sénia amb les mancances que hi ha d’aigua i, a més, tenint molta part de les infraestructures fetes de fa més de 60 anys”, ha reclamat.
Des de la DOP Siurana, han celebrat l’inici de les obres per portar aigua a l’embassament dels Guiaments i han reclamat “l’execució imminent” de la connexió del reg des del Garrigues Sud a la Comunitat de Regants del riu Montsant. El seu president, Antoni Galceran, també ha demanat que pugui “començar ja” el reaprofitament de l’aigua de l’EDAR de Reus per part dels pagesos i regants de Riudecanyes.
En el cas de comptar amb reg de suport, com és el cas de la DOP Terra Alta, el seu president, Josep Pere Colat, ha reclamat una rebaixa del preu de l’aigua per “alliberar costos al sector”. “Estem regant a 35 cèntims el metre cúbic d’aigua i la diferència de preu de l’oli ha baixat un 50% respecte l’any passat”, ha expresat Colat.
De la seva banda, el president de la DOP Oli Empordà, Simó Casanovas, ha admès que la solució d’instal·lar sistemes de regadiu als camps és complicada en el seu cas ja que bona part de les explotacions d’oliva de l’Empordà són petits camps amb produccions secundàries i que tenen rendiments tirant a baixos.
Les cinc DOP també han reclamat impulsar la promoció de l’oli d’oliva verge extra que produeixen des de diferents àmbits, ja sigui a les escoles, als mitjans de comunicació i a través de la formació de professionals especialitzats en el sector oleícola. Això, amb l’objectiu que els consumidors coneguin el valor afegit del producte i el valorin a l’hora d’anar a comprar.
També han demanat als grups parlamentaris que legislin perquè les ampolles i garrafes que produeixen puguin incloure frases que assenyalin els beneficis de consumir oli d’oliva verge extra. A banda, han carregat contra el sistema d’etiquetat Nutriscore perquè posa al mateix nivell l’oli d’oliva verge extra i l’oli de colza, entre altres.
Suport dels grups parlamentaris
Els grups parlamentaris han donat suport als presidents de les DOP i s’han compromès a treballar perquè al sector hi hagi relleu generacional. Des d’ERC, Montse Bergés, ha mostrat el seu “suport inequívoc” al sector i ha dit que es posicionaran “perquè el Govern compleixi la planificació de regadius”.
El diputat de Junts, Ignasi Prat, ha qualificat l’oli de les DOP “d’un dels tresors més preuats” del país Catalunya i ha criticat la Interprofessional de l’Oli d’Oliva Espanyol per no promocionar prou l’oli d’oliva verge extra català. Des del PP, el diputat Jaume Veray ha remarcat que cal promocionar l’oli a les escoles perquè els joves el “valorin” i que també cal protegir els noms de les DOP.
El diputat de Vox Rafael Villafranca ha expressat que “poc o res s’espera d’aquest Govern” perquè alliberi costos i aposti pel sector “donada la seva trajectòria i la seva política agrària comunitària que recolza i que va contra la sobirania alimentària”.
Per la seva part, la diputada dels Comuns Núria Lozano ha dit que per combatre la sequera cal “demanar el mateix esforç a tots els sectors productius” i ha criticat que l’esforç que es va demanar a la pagesia a l’estiu no es demanés, també, al sector turístic.
El diputat de la CUP Dani Cornellà ha donat suport al sector i ha remarcat que cal fer “les polítiques públiques necessàries” perquè el sector superi un escenari de sequera que “ha vingut per quedar-se”. Rosa Maria Sobirana, del grup Mixt, ha criticat el Govern per no destinar els recursos suficients a pal·liar la sequera i ha titllat de “mofa” al sector l’assistència del president Illa a una fira de l’oli de Jaén.
Al seu torn, el diputat del PSC Manel Ezquerra ha destacat l’ampli suport dels diferents grups pel que fa a la necessitat d’avançar en assegurar el reg dels cultius.
El dissabte 18 de gener, el Cinema Casino de Begur va ser el punt de trobada d’una jornada informativa que va reunir veïns i representants municipals amb l’objectiu d’actualitzar la ciutadania sobre els projectes finançats amb els fons europeus Next Generation i altres inversions municipals. L’acte, conduït per David Galceran, va comptar amb la presència de l’alcaldessa Maite Selva, que va subratllar la importància d’aquestes actuacions per transformar la vila.
Begur ha rebut prop de 8 milions d’euros dels fons Next Generation, destinats a projectes enfocats a millorar la sostenibilitat, la digitalització i la qualitat de vida al municipi. L’alcaldessa va destacar la capacitat transformadora d’aquestes inversions: “Estem fent passos importants per situar Begur com un referent de municipi sostenible, digital i competitiu, alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible”.
Entre els projectes més destacats, el programa Next Generation Comerç ha destinat més de 760.000 euros a accions com la renovació d’espais comercials, la instal·lació de wifi gratuït, la millora de l’accessibilitat amb ascensors i la creació d’illes de frescor amb plaques solars i punts de recàrrega USB. També s’ha potenciat la digitalització comercial amb eines com una aplicació mòbil i la creació d’una secció específica a la pàgina de turisme municipal.
El pla DUS5000, amb gairebé 4 milions d’euros, se centra en la mobilitat sostenible i l’eficiència energètica. Inclou la instal·lació de bicicarrils, la rehabilitació energètica d’edificis municipals, la implementació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics i la instal·lació de plaques solars que cobriran gairebé tota la demanda energètica dels edificis públics.
En matèria turística, el programa PSTD, amb més de 3 milions d’euros, aposta per desestacionalitzar el turisme i promoure iniciatives com la restauració de camins de ronda, la instal·lació de webcams a les platges i la creació d’un pla d’economia circular. També s’han previst millores en mobilitat, com la creació d’aparcaments dissuasius amb lloguer de bicicletes elèctriques.
A banda de les inversions europees, l’Ajuntament de Begur està executant altres projectes clau amb pressupost municipal. Entre aquests, destaca la construcció del sector d’equipaments de la Font de Baix, valorat en més de 6 milions d’euros, que inclourà un aparcament, un nou consultori mèdic, serveis socials, la comissaria de la Policia Local i una nova Oficina de Turisme.
També es remodelaran els vestidors del Camp de Futbol, amb una ampliació de la graderia, i s’actuarà sobre la xarxa d’aigua, substituint 10 quilòmetres de canonades de fibrociment gràcies a una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua.
La jornada es va tancar amb una ronda de preguntes per part dels veïns, que van demanar més informació sobre habitatge social i transport públic. L’alcaldessa Maite Selva va assegurar que s’està treballant en aquests àmbits per garantir que “tothom que vulgui viure a Begur pugui fer-ho”, i va destacar que el POUM incorpora mesures per abordar aquestes problemàtiques.
