La síndrome de la profecia autocomplerta o Festival Brots

Miquel Curanta a l'Estudi de Ràdio Capital
Miquel Curanta a l'Estudi de Ràdio Capital
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
La síndrome de la profecia autocomplerta o Festival Brots
Loading
/

La profecia autocomplerta és aquella expectativa que, només de formular-la, ens empeny a actuar d’una manera que acaba fent-la real. En educació en diem sovint efecte Pigmalió: creus que és possible, t’hi compromets i, al capdavall, passa. Aquesta “síndrome”, tan poc coneguda com determinant, explica per què a vegades l’inesperat sembla un miracle. I explica també per què el Festival Brots ha estat un èxit rotund en la seva primera edició.

Ha estat un èxit de públic. La majoria d’espectacles, espais, esdeveniments i experiències s’han omplert. Però l’èxit no és només comptar cadires ocupades; és sentir que el que passa té sentit per a qui ho viu. I aquí ve el segon triomf: ha estat un èxit comunitari. M’atreveixo a dir que el gruix de les persones que han gaudit del festival són de l’Empordà. Ho remarco perquè, massa sovint, una certa mirada d’empordanès complexat ens fa creure que l’èxit es mesura en visitants de fora —o, especialment, en barcelonins que venen a veure’ns. Doncs no: aquesta vegada, la força ha estat de dins cap enfora. Que la gent de casa se’l faci seu és el millor indicador de salut d’un festival que neix.

També ha estat un èxit col·lectiu. Hi han participat pagesos, artistes, terrissaires, cuiners, pastissers… i el denominador comú ha estat que s’han sentit part del festival. Que un grup de pagesos, inicialment reticents, s’avingui a fer un concert acompanyats d’un campaner ja és una fita; que, en acabar, vulguin repetir i fer-ho més gran l’any vinent, això ja és llegenda. Aquest és el Brots: brots de complicitat que arrelen i s’estenen.

I, per si fos poc, el Brots ha estat un èxit organitzatiu. Permeteu-me una interioritat: fa dos mesos el cartell era literalment un paper en blanc; i fa cinc mesos tot plegat era només un projecte presentat a una subvenció. Entre aquell esborrany i el que hem viscut hi ha hagut energia, feina i convenciment. El de Montse Faura, directora del festival (i del Festival de Torroella), el de Joventuts Musicals —amb una menció especial per a la Sole, motor de producció—, el d’en Martí Sabrià i la seva agenda de contactes, el de l’equip de comunicació amb l’Anna Pernau al capdavant, l’equip de Ràdio Capital —la Maria, en Joan, en Dani, en Martí—, i, en definitiva, el de tècnics, alcaldes, regidors, artistes, pagesos i el col·lectiu de la Cuina de l’Empordanet. Tots plegats han convertit la idea en realitat.

Durant uns dies, la profecia s’ha complert: vam creure que era possible i, perquè ho vam creure, ho hem fet possible. La primera edició del Brots ha acabat, però el Brots només ha fet que començar. Llarga vida a un petit festival que s’escriu amb majúscules.

Palafrugell inicia les obres del Teatre del Centre Fraternal per preservar un espai cultural amb 140 anys d’història

oplus_8192

Palafrugell ha iniciat aquest novembre la primera fase de la reforma del Teatre del Centre Fraternal, un espai cultural amb 140 anys d’història. Aquest equipament ha estat un punt de trobada de referència per al municipi i ara s’adequa a les exigències actuals de seguretat i accessibilitat.

Les primeres obres inclouen la millora estructural, el reforç contra incendis, la renovació del vestíbul i l’escenari, i la instal·lació de sortides d’emergència a totes les plantes. També es recupera l’antiga porta central i es fan millores visuals per fer més accessible l’escala principal. Tot el recinte quedarà ignifugat, inclús el terra i l’escenari, que es refarà amb nous materials resistents. El president de l’Associació Centre Fraternal Societat Cultural i Recreativa, Xavier Llimona, ho explica.

Llimona, afegeix que es tracta d’un dia històric per al municipi de Palafrugell, ja que porten molts anys intentant iniciar la reforma de l’espai i avui, per fi, aquesta acció ja és possible. Remarca que l’objectiu és recuperar El Fraternal com un espai cultural de referència.

El cost global de la reforma s’estima en prop d’1,2 milions d’euros, però la primera fase ja té assegurat un pressupost de 700.000 euros. L’Ajuntament hi aporta 120.000 euros en tres anualitats, mentre que la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat també hi fan aportacions econòmiques. Són declaracions de l’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán.

Durant les obres, activitats com la Quina de Nadal es traslladaran al pavelló de l’Institut Frederic Martí Carreras, amb el suport logístic de l’Ajuntament per garantir-ne la continuïtat. L’objectiu és mantenir l’activitat cultural viva mentre durin els treballs, tot i que no s’ha fixat una data exacta per la finalització de les obres, que dependran de l’estat de l’edifici i de possibles imprevistos.

En la presentació pública del projecte, representants del Centre Fraternal, l’Ajuntament, la Diputació i la Generalitat han destacat el simbolisme d’aquest espai i la importància de recuperar-lo per al municipi. S’hi ha subratllat que aquesta reforma suposa una aposta estratègica per reforçar l’oferta cultural i associativa de Palafrugell.

Segons la Junta del Fraternal, aquest projecte representa una fita històrica després de més de deu anys de treball. Amb aquesta intervenció, el Centre Fraternal aspira a tornar a ser l’eix central de la vida cultural local, obrint noves oportunitats per a entitats, activitats i esdeveniments que reforcin el teixit comunitari.

Palafrugell commemora Tots Sants amb ofrenes florals i música en directe al Cementiri Municipal

Palafrugell ha commemorat la Diada de Tots Sants amb les tradicionals ofrenes florals als fills il·lustres i adoptius del municipi. L’acte ha tingut lloc als cementiris de Palafrugell i Llofriu i ha servit per retre homenatge a figures destacades de la història local.

Al Cementiri Municipal de Palafrugell, s’han dipositat centres florals a les tombes de Josep Torres i Jonama, Joan Miquel Avellí i Modest Cuixart, que van ser nomenats fills predilectes i adoptius de la vila. A Llofriu, també s’ha fet una ofrena a la tomba de Josep Pla, considerat un dels escriptors més importants del país i fill predilecte de la vila.

Enguany, s’ha incorporat un homenatge a Antoni Vila Casas, reconegut recentment com a fill predilecte. Seguint el desig de la família, l’ofrena s’ha lliurat a l’Espai Volart de Barcelona, seu de la Fundació Vila Casas.

Com ja és habitual, l’Ajuntament també ha fet una ofrena floral al monòlit de la plaça de la Pau, en record de les persones deportades als camps de concentració i dels combatents de la Guerra Civil.

Durant la jornada, el Cementiri Municipal ha obert de nou del matí a sis de la tarda. Entre les deu i mitja i la una i mitja del migdia, els visitants han pogut gaudir d’ambientació musical en directe amb el duet Nessundorma, que ha interpretat peces clàssiques per acompanyar el moment de record i silenci.

La Fúmiga actuarà el 17 d’abril al festival Strenes

la-fumiga-actuara-el-17-d’abril-al-festival-strenes
La Fúmiga actuarà el 17 d’abril al festival Strenes

La Fúmiga actuarà el 17 d’abril a l’Strenes dins de la seva gira de comiat “L’últim abraç”, en una de les poques oportunitats a Catalunya per veure aquesta celebració irrepetible dels valencians. Coorganitzat pel festival i per la Fundació Cultural El Foment, el concert tindrà lloc a la Mirona de Salt. Les entrades per aquest concert carregat de màgia, intensitat i records compartits es poden trobar als webs festivalstrenes.cat i elfoment.org.

Durant més d’una dècada, La Fúmiga ha estat molt més que una banda: ha estat la festa, la veu i l’ànima d’una generació al País Valencià i més enllà. Amb milions de reproduccions, premis com el Carles Santos IVC o l’Ovidi, i concerts que han fet bategar multituds, han deixat una empremta que quedarà per sempre en la memòria del públic. Ara arriba el moment més emotiu de la seva història: el comiat definitiu dels escenaris.

El concert comptarà amb la Juls com a telonera. La gironina s’ha posicionat com una de les veus emergents més prometedores del pop urbà català. Cançons com ‘Tant de bo no t’hagués conegut‘ que es va viralitzar a TikTok, així com l’avançament del single ‘Papallones‘ que va ser la cançó més radiada en el mes del seu llançament, ja auguraven un futur prometedor.

L’entrada La Fúmiga actuarà el 17 d’abril al festival Strenes ha aparegut primer a Primera Fila.

Begur impulsa una nova campanya per esterilitzar gats domèstics a preu reduït

privat:-campanya-per-coneixer,-controlar-i-millorar-el-benestar-de-les-colonies-de-gats-del-municipi

L’Ajuntament de Begur i l’Associació Progat Begur-Esclanyà engeguen una nova campanya d’esterilització adreçada als propietaris de gats domèstics del municipi. L’objectiu és facilitar l’accés a aquesta intervenció per només 40 euros, assumint la major part del cost entre el consistori i l’entitat animalista.

Per participar-hi, cal fer una preinscripció el 12 de novembre, entre les quatre de la tarda i les vuit del vespre, a l’Espai Mas d’en Pic. Les persones interessades hauran de portar el document d’identitat per demostrar que viuen al municipi i abonar l’import en efectiu. No s’acceptaran pagaments amb targeta.

A més, el mateix dia de la intervenció serà obligatori implantar un xip al gat, amb un preu reduït de 39 euros, a pagar directament a la clínica veterinària. Aquest dispositiu permet registrar l’animal, tal com exigeix la normativa, i facilita la seva identificació en cas de pèrdua.

Amb aquesta acció es vol frenar l’abandonament de gats i cadells i reduir la feina de control de colònies que fan els voluntaris. La mesura busca millorar la salut dels animals i evitar situacions de descontrol al municipi.

L’Ajuntament també recorda que la Llei de Protecció dels animals prohibeix expressament l’enverinament i el maltractament. Aquests actes poden ser considerats faltas greus i comportar sancions civils i penals si s’identifica l’infractor.

Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró encendran els llums de Nadal el 15 de novembre

privat:-platja-d’aro-inicia-la-seva-campanya-de-nadal-amb-l’encesa-de-llums-i-un-ampli-programa-d’activitats
Privat: Platja d’Aro inicia la seva campanya de Nadal amb l’encesa de llums i un ampli programa d’activitats

Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró seran un dels primers municipis de Catalunya a iniciar la campanya de Nadal, amb l’encesa de llums prevista pel dissabte 15 de novembre a les set del vespre. L’acte tindrà lloc a la Plaça de l’Ajuntament i marcarà l’inici oficial de les activitats nadalenques.

L’encarregat de fer l’encesa serà Pep Plaza, actor i imitador molt conegut a Catalunya. El municipi ha preparat 24.000 metres lineals de llums de baix consum que s’han començat a instal·lar des de finals de setembre. Els carrers, les places i les avingudes quedaran completament decorats abans de la data d’inauguració.

Durant l’acte també es vendran calendari d’advent solidaris. Els diners es destinaran a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, un centre especialitzat en el tractament de nens i dones embarassades que és un referent a escala internacional.

La programació nadalenca inclourà activitats com la Pista de Gel, el Gran Túnel de Llum al carrer Miramar, el Pessebre Vivent de Castell d’Aro, les cavalcades de Reis, la gimcana familiar d’en Xalarí i la Xalarina, la festa de fer cagar el Tió i celebracions als diferents nuclis del municipi.

Una de les grans novetats d’aquest any és el premi estrella del Gran Sorteig de Nadal. En aquesta desena edició, el premi no serà un cotxe, però promet ser igualment atractiu. El regal s’exposarà públicament a la Plaça de l’Ajuntament el mateix dia de la inauguració comercial.