18.1 C
Pals
Dimarts, 14 octubre 2025
- Publicitat -

Els alcaldes del Baix Ter alerten del risc de nous desbordaments del riu Ter cinc anys després del temporal Glòria

privat:-l’ajuntament-de-palafrugell-decreta-un-dia-de-dol-pel-mort-provocat-pel-temporal-gloria

Cinc anys després del devastador temporal Glòria, els alcaldes del Baix Ter alerten que les mesures de prevenció no són suficients per evitar que un episodi similar torni a causar greus danys. El temporal, que al gener del 2020 va provocar desbordaments del riu Ter i grans destrosses a les comarques gironines, encara deixa empremta en forma de deures pendents.

Una de les principals preocupacions és l’acumulació d’illes artificials al riu Ter, formades pel pas del temps i que dificulten el flux natural de l’aigua. L’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, reclama que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) actuï de manera decidida per retirar aquestes acumulacions. Segons Colomí, aquestes illes “ajuden a botir el riu” durant les crescudes, fet que en facilita els desbordaments. “És una feina pendent molt important, i l’ACA ha de ser valenta per actuar i recuperar els cabals naturals del riu eliminant aquestes illes”, afirma l’alcalde. També recorda que a la Gola del Ter, on desemboca l’aigua que baixa des del Pirineu, aquestes acumulacions poden tenir conseqüències greus.

En la mateixa línia, l’alcaldessa de Verges, Diana Canals, coincideix que aquestes illes fluvials van ser clau en el desbordament del riu durant el temporal Glòria i que podrien tornar a tenir el mateix efecte en cas de noves tempestes. A més, critica l’estat deficient de la mota del Ter al seu municipi, que fa cinc anys va cedir durant el temporal. Canals lamenta que encara no s’ha fet cap manteniment adequat. “La mota és la nostra protecció. Quan plou tant i baixa tanta aigua, som al final del riu i en patim les conseqüències”, explica. Recorda, també, que durant el Glòria va ser un veí qui, amb una acció “heroica”, va evitar una catàstrofe major taponant part de la mota afectada.

Malgrat aquestes preocupacions, tant Colomí com Canals reconeixen que s’han fet avenços significatius en infraestructures i en la millora de la llera del riu Ter. Així ho confirma també Narcís Poch, coordinador d’Unió de Pagesos a les comarques gironines, que valora positivament les neteges i les millores realitzades.

El temporal Glòria: una ferida oberta

El temporal Glòria, al gener del 2020, va marcar un abans i un després en la gestió del territori i les infraestructures gironines. Una forta llevantada va descarregar litres per metre quadrat, provocant la crescuda de rius, destrosses a carreteres i ponts, així com inundacions de camps i equipaments. A la costa, el fort onatge va malmetre passejos marítims i altres espais públics.

A Torroella de Montgrí i Verges, el riu Ter es va desbordar, afectant especialment zones agrícoles i equipaments. Les autoritats locals recorden aquells dies com un punt d’inflexió per a la gestió de riscos naturals, però insisteixen que encara queda molta feina per fer per garantir la seguretat dels municipis davant d’episodis climàtics extrems.

Cinc anys després, les demandes dels alcaldes del Baix Ter posen el focus en la prevenció. Consideren que l’adaptació al canvi climàtic és clau per evitar que un temporal com el Glòria torni a tenir conseqüències devastadores. Les accions pendents, com la retirada de les illes del riu i el manteniment de les infraestructures de protecció, són, segons Colomí i Canals, una prioritat inajornable.

Un lloc poc comú

L'escriptora Sàbel Gamez
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Un lloc poc comú
Loading
/

A l’Empordà estem acostumats a escoltar dins les nostres orelles el so de les onades del mar; a perseguir la lluna a través d’un cel ple d’estrelles; a caminar amb la sorra de la platja ballant entre els dits dels peus; a tocar la natura en plena muntanya, i no deixem que un entorn extraordinari passi a ser comú, i comú, en el sentit estricte de la paraula, “quelcom habitual”, perquè no ho és, perquè viure l’Empordà és d’allò més extraordinari.

I extraordinàries són les oportunitats que tenim en aquesta terra de viure i gaudir de moltes creacions, de l’art i de la cultura, A l’Empordà s’aprecia la màgia, la sensibilitat i la poesia en totes les seves manifestacions i es fomenta, compartint-la. Una oportunitat la trobem en el Cicle de Cinema Gaudí, que porta a casa nostra cada any els millors films perquè els degustem. Sant Feliu de Guíxols comparteix aquesta aventura des de fa temps, any darrera d’any i aquest 2025, el 17 de gener amb la projecció d’UN LUGAR COMÚN, ens ensenya precisament això, a mirar i veure en el comú, tot allò que té d’ extraordinari. Al 21 de febrer, amb MARCO la vida és fa més real i el 21 de març amb EL 47, la lluita pel que un vol, transforma la vida de molts. Petits bocins del comú ens fan viure de veritat un lloc poc comú, un lloc en aquest cas que olora a sal, a herba mullada i que ens mou al compàs de la Tramuntana.

Magdalena Meier rep la Medalla Centenària de la Generalitat pels seus 100 anys

privat:-magdalena-meier-rep-la-medalla-centenaria-de-la-generalitat-en-la-celebracio-del-seu-100-aniversari
Privat: Magdalena Meier rep la Medalla Centenària de la Generalitat en la celebració del seu 100 aniversari

Magdalena Meier, originària de Hamburg (Alemanya) i nascuda el 1925, ha estat distingida amb la Medalla Centenària de la Generalitat de Catalunya en reconeixement al seu centenari. L’acte es va celebrar a Palafrugell, municipi on resideix des de fa poc més d’un any.

L’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán, juntament amb la regidora d’Acció Social i Ciutadania, Margarita Mauri, i el director dels Serveis Territorials de Girona del Departament de Drets Socials, David Álvarez, van presidir l’entrega d’aquest guardó.

Magdalena va viure una infantesa marcada per l’esclat de la Segona Guerra Mundial quan només tenia 14 anys. Es va casar el 1954 i dos anys més tard va donar a llum dues bessones. Va conèixer Palafrugell el 1975 a través d’una de les seves filles, qui es va establir al municipi. Després de passar-hi molts estius i llargues estades, l’any 2022 va decidir fixar-hi la seva residència definitiva.

La Medalla Centenària, iniciativa del Departament de Drets Socials, és un reconeixement personalitzat que poden rebre totes les persones residents a Catalunya que arriben als 100 anys i compleixen els requisits establerts.

El PSC perd pes en el nou cartipàs de Sant Feliu de Guíxols

Carles Motas, a l’esquerra

El grup municipal Guíxols des del Carrer-ECP (GdC-ECP) ha posat de manifest la pèrdua de pes del PSC en el nou cartipàs del govern de Sant Feliu de Guíxols, liderat per Tots per Sant Feliu-PSC. Segons la formació, la reorganització s’ha fet sense avisar ni consultar els grups de l’oposició, un fet que consideren “reprotxable”.

Segons informa el Diari de Girona, el canvi principal afecta Josep Melcior Muñoz (PSC), que deixa de gestionar dues àrees clau, Hisenda i Acció Social, ara assignades a Alexis Cubó (Tots per Sant Feliu) i Laura Serrano (PSC), respectivament. Paral·lelament, Núria Cucharero (Tots per Sant Feliu) assumeix un paper més destacat com a nova portaveu del govern i responsable de Contractació i Patrimoni, rellevant Josep Saballs, qui dirigirà la policia local.

GdC-ECP també qüestiona si aquestes modificacions implicaran canvis en les dedicacions dels regidors, actualment sis (cinc exclusives i una parcial al 75%), i alerta sobre possibles repercussions en el pressupost municipal. A més, critiquen que el decret es firmés al matí i s’aprovés en un ple a la tarda sense una comunicació prèvia a la corporació municipal, fet que consideren una falta de respecte al màxim òrgan institucional.

Augmenten els rescats a comarques gironines després de la pandèmia

Els rescats al medi natural a comarques gironines es mantenen a l’alça amb una “tendència consolidada” que és superior a la d’abans de la pandèmia. En concret, si el 2019 se’n van registrar 395, el 2024 s’ha tancat amb 479. El sergent responsable de la unitat Grup d’Actuacions Especials (GRAE) a Olot, Pere Planagumà, ho atribueix al fet que “l’activitat al medi natural ha crescut després de la pandèmia” i, en conseqüència, ha provocat que “hi hagi més incidències”.

Les comarques amb més serveis han estat el Baix Empordà, l’Alt Empordà i el Ripollès, amb 110, 100 i 95 respectivament. Addicionalment, on més rescats es fan és a camins de ronda del litoral o a alta muntanya. Aquests serveis representen el 63,5% del total, amb 304 l’any passat.