Miles Kane presentarà el seu nou disc a Barcelona el febrer del 2026

miles-kane-presentara-el-seu-nou-disc-a-barcelona-el-febrer-del-2026
Miles Kane presentarà el seu nou disc a Barcelona el febrer del 2026

Miles Kane, una de les veus més reconegudes del rock britànic contemporani, tornarà als escenaris el febrer del 2026 amb una nova gira que el portarà a Barcelona. La capital catalana serà una de les cites més esperades, amb un concert el 18 de febrer a la sala Razzmatazz, on presentarà el seu nou treball “Sunlight In The Shadows”.

Aquest nou disc, produït per Dan Auerbach (The Black Keys), combina psicodèlia elegant, actitud glam i sonoritats clàssiques del britrock, consolidant el músic com una de les figures més carismàtiques del panorama anglès.

Les entrades per a aquesta gira es podran adquirir en preventa el 29 d’octubre a les 12 h i en venda general el 31 d’octubre, a través del web oficial lasttour.org.

L’entrada Miles Kane presentarà el seu nou disc a Barcelona el febrer del 2026 ha aparegut primer a Primera Fila.

Carles Álvarez: «Necessitem voluntaris que ens ajudin en la jornada del Gran Recapte d’Aliments»

privat:-palamos-fa-una-crida-per-a-sumar-els-voluntaris-que-son-necessaris-al-municipi-per-a-participar-al-gran-recapte-d’aliments
Privat: Palamós fa una crida per a sumar els voluntaris que són necessaris al municipi per a participar al Gran Recapte d’Aliments
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Carles Álvarez: "Necessitem voluntaris que ens ajudin en la jornada del Gran Recapte d'Aliments"
Loading
/

La campanya del Gran Recapte d’Aliments 2025 tindrà lloc els dies 7 i 8 de novembre arreu de Catalunya. A Palamós i Sant Joan, però falten voluntaris per cobrir els supermercats i cadenes que participen en l’edició d’enguany. El coordinador, Carles Álvarez, exposa que “de moment tenim molt pocs voluntaris” i actualment només compten amb dues persones inscrites, mentre esperen saber si comptaran amb alumnes de l’institut de Palamós.

Segons Álvarez, l’objectiu és cobrir tots els supermercats del municipi (excepte la cadena Coaliment) amb torns de voluntaris. Algunes cadenes —com Mercadona, Lidl i Dia— faran un recapte econòmic, mentre que la resta recolliran producte físic i donacions en diners. Álvarez matisa que només es demanen aliments no peribles i fàcils de transportar: arròs, oli, llenties, espaguetis, brou, galetes i cereal. Aquest enfocament respon a la necessitat de tenir aliments que “siguin més fàcils de mantenir, que no caduquin aviat ni es facin malbé”, afegeix.

Pel que fa a la logística, el mínim de voluntaris dependrà del supermercat: un local gran pot requerir fins a vuit persones repartides en dos torns, mentre que un establiment més petit pot funcionar amb menys. Un cas especial és el de Mercadona a Palamós, que té dues portes i es tracta gairebé com si fossin dos supermercats separats. Si no s’arriba al nombre de voluntaris necessaris, la campanya es farà en una versió reduïda adaptada al nombre de persones inscrites. “No hem viscut mai una situació tan greu com aquest any”, reconeix l’Álvarez, qui participa en l’organització des del 2009.

Context i tendència

La dificultat per trobar voluntaris no és només local. Al banc d’aliments més ampli del territori, s’estima que falten uns 25.000 voluntaris. Segons Àlvarez, la situació “també és bastant complicada” en altres municipis. A Palamós, la campanya per atreure voluntaris inclou difusió a través de premsa, l’Institut de Palamós —on hi ha 26 joves interessats— i xarxes socials. Per apuntar-se com a voluntari, el coordinador demana que s’accedeixi a la pàgina web granrecapte.org, se seleccioni la província de Girona, es busqui Palamós, i es trïi el torn i supermercat.

Amb l’augment de famílies en situació de vulnerabilitat, la demanda creix, i per tant la necessitat de voluntaris també. L’Ajuntament de Palamós i l’Càritas Palamós‑Sant Joan col·laboren amb logística i espai, però sense voluntaris no es podrà desplegar tot el pla. “Si la gent està escoltant i vol participar: apunteu‑vos”, conclou Álvarez.

La Castanyada del Cabró Rock encén motors amb la seva primera edició gairebé exhaurida

la-castanyada-del-cabro-rock-encen-motors-amb-la-seva-primera-edicio-gairebe-exhaurida
La Castanyada del Cabró Rock encén motors amb la seva primera edició gairebé exhaurida

Montmeló acollirà per primer cop La Castanyada del Cabró Rock, un nou festival nascut de l’esperit del Cabró Rock de Vic, que se celebrarà els pròxims 31 d’octubre i 1 de novembre a l’espai Can Guitet. Amb gairebé 30.000 entrades venudes, el certamen debutarà amb un cartell de luxe i una proposta que combina música, cultura i gastronomia catalana.

Un cartell d’estrelles i un comiat molt esperat

El festival comptarà amb més de 20 formacions repartides en dos dies, entre les quals destaquen Oques Grasses, The Tyets, Figa Flawas, Mushka, Julieta, Els Pets, La Fúmiga, Ginestà i Buhos.
Un dels moments més especials arribarà amb l’últim concert de la gira CODA d’Oques Grasses, un comiat que ha aixecat expectació per les especulacions sobre el futur de la banda osonenca, que encara no ha confirmat si es tracta del seu últim directe.

També marcarà la cita el retorn de Teràpia de Shock, que tornarà als escenaris després de deu anys d’aturada. Els garrotxins, coneguts per l’himne “Sense tu”, anuncien una única gira benèfica el 2026, els beneficis de la qual aniran destinats a la Fundació Albert Bosch per a la investigació del càncer infantil.

La gran diada de la cultura catalana

Amb el lema “La gran diada de la cultura catalana”, el Cabró Rock vol anar més enllà de la música i convertir-se en una gran festa popular. Durant els dos dies, el públic podrà gaudir de ball de gegants amb la Colla Gegantera de Montmeló, castells amb els Castellers de Mollet, ball de gitanes i sardanes amb el Grup Sardanista Riallera i la Cobla Contemporània.

Dolçor de tardor amb Lluc Crusellas

La gastronomia també serà protagonista amb una zona “gastro” dolça dedicada als productes més típics de la Castanyada: castanyes, panellets i moniatos. Aquesta àrea estarà comissariada pel xocolater osonenc Lluc Crusellas, actual campió del World Chocolate Masters, que ha seleccionat personalment diversos estands de pastisseria tradicional.

Un parc d’atraccions en clau catalana

El festival inclourà un espai d’atraccions tematitzades amb tocs d’humor i identitat pròpia, com un burro català mecànic, un calçot giratori o un túnel del terror ambientat per a l’ocasió.

Entrades pràcticament esgotades

El festival ja ha exhaurit els abonaments de dos dies i les entrades de dissabte, mentre que només queden les últimes localitats per divendres a la venda a través del web oficial www.cabrorock.cat.

L’entrada La Castanyada del Cabró Rock encén motors amb la seva primera edició gairebé exhaurida ha aparegut primer a Primera Fila.

Palafrugell celebra l’acte “Per molts anys havanera” amb reconeixements, premis i l’estrena d’un documental

privat:-havaneres-i-cancons-de-taverna
Privat: Havaneres i cançons de taverna

Aquest dissabte 1 de novembre, Palafrugell viurà una nova edició de l’acte “Per molts anys havanera”, una trobada festiva per reconèixer els grups d’havaneres amb més de 25 anys de trajectòria. L’acte, organitzat per la Fundació Ernest Morató, començarà a les sis de la tarda al Teatre Municipal amb entrada gratuïta.

Els grups homenatjats enguany són Xató, Ultramar, Penjats de l’Ham i Mar i Vent, que interpretaran dues havaneres cadascun abans de rebre una obra original de l’artista local Josep Maria Alarcon, il·luminada a mà i creada especialment per a l’ocasió.

Durant l’acte també es lliuraran els premis 2/4, escollits per votació dels membres de la Fundació. Enguany els guardonats són Xiqui Ramón, veterà intèrpret d’havaneres encara en actiu, i Paco Dalmau, fotògraf que ha documentat amb detall el món de les havaneres durant dècades.

La cloenda de la jornada arribarà amb l’estrena del documental “Havaneres de taverna”, dirigit pel jove realitzador palafrugellenc Pol Álvaro. El film és un homenatge als pioners que, als anys seixanta, van impulsar la cantada d’havaneres de Tots Sants en una taverna de Calella de Palafrugell. Aquesta trobada espontània és considerada l’origen de la cantada actual i també del llibre “Calella de Palafrugell i les havaneres”, del qual enguany es compleixen 60 anys de la seva publicació.

El documental recull documents inèdits i testimonis de familiars dels primers impulsors d’aquesta tradició. Una manera de recordar com Calella de Palafrugell es va convertir en l’epicentre de l’havanera com a part essencial de la cultura popular catalana.

Supermatí – 27 octubre 2025

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 27 octubre 2025
Loading
/

Decidir en dos segons

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Decidir en dos segons
Loading
/

Decidir en dos segons Suposo que tots hem notat com mirem el telèfon mòbil, especialment les xarxes socials, amb un cop de dit molt frenètic, especialment quan es reprodueixen vídeos. Ens apareix un contingut, el que sigui, i en menys d’un segon o dos, ja el descartem perquè no ens interessa, o el seguim mirant si té alguna connexió amb nosaltres.

A vegades és perquè els temes ens agraden, qui el fa ens sorprèn, és algú que seguim, que ens cau simpàtic o pel que sigui li deixem estar una estona més al nostre dia quotidià. Tot això està més que estudiat. Es veu molt aquesta acció mecànica de pujar i abaixar el contingut fent scroll en punts i moments amb moltes aglomeracions, sobretot quan hi ha cues. No us estic demanant que espieu què fan els altres mirant les seves pantalles, sinó observant només l’altra banda, com mouen els dits, i veureu que ràpidament es descarten dotzenes i dotzenes de continguts. Els qui ens dediquem a la comunicació sabem que aquells primers dos segons són primordials.

És una evolució del titular i l’entradeta: sintetitzar, sorprendre, captar l’atenció i mirar de retenir. Però cada vegada som més àgils seleccionant i sospito que cada vegada som més àgils descartant. L’únic problema és que això es trasllada, sovint, a la vida real. Ens estem acostumant tant als micromissatges i a la rapidesa, que qualsevol cosa que sobrepassa els dos segons, els deu màxim, i no és del nostre interès, ja ens posa nervisosos. Se’ns ha posat tant al cap la funció de passar contingut fent scroll que a la vida també ho vodríem fer.

Encara no sé com aguantem reunions de més de 30 minuts, classes de més d’una hora, jornades de treball de 8 hores, entrenaments de futbol o bàsquet de dues hores, dinars o sopars de 40 minuts, o lectures de llibres de 250 pàgines de promig. Crec que totes les accions que us he esmentat ara s’aniran reduint en temps en els propers anys perquè el cervell se’ns va acostumant al triar ràpid, pim pam pim pam. No és cosa dels joves, és ja tothom que viu en un menú permanent d’escollir amb rapidesa, m’interessa, sí, no, avall, avall, fins que surti alguna cosa que ens va bé. Sort de l’amor, que sempre es cou a foc lent i la rapidesa, en qüestions amoroses, per sort està mal vista.