Torroella i l’Estartit incorporen gossos policia per detectar drogues i reforçar la seguretat

La Policia Local de Torroella de Montgrí i l’Estartit ha posat en marxa un servei de gossos policia especialitzats en la detecció de drogues. Aquest nou recurs busca reforçar la seguretat i prevenir el consum de substàncies a l’espai públic.

El dispositiu inclou tres gossos ensinistrats que podran actuar tant en interiors com a l’aire lliure. El seu entrenament els permet detectar presència de substàncies en diferents entorns amb eficàcia i rapidesa.

Les intervencions seran puntuals i es faran de manera estratègica en llocs de gran afluència o considerats sensibles. Entre aquests punts hi ha els entorns escolars, els parcs, les activitats lúdiques, els esdeveniments públics i els establiments d’oci.

Amb aquesta mesura, la Policia Local vol contribuir a prevenir el consum de drogues i a generar un entorn més segur. També busca augmentar la percepció de seguretat entre els veïns i veïnes del municipi, especialment durant l’estiu.

Verges inaugura un vitrall de Rafael Masó dissenyat fa cent anys gràcies a una iniciativa veïnal

L'artista vitrallera Anna Santaeulària presentant el catró original del vitrall de Rafael Masó i l'adaptació per poder-lo fer a mida real Data de publicació: dissabte 29 de juny del 2024, 13:49 Localització: Verges Autor: Ariadna Reche
L'artista vitrallera Anna Santaeulària presentant el catró original del vitrall de Rafael Masó i l'adaptació per poder-lo fer a mida real Data de publicació: dissabte 29 de juny del 2024, 13:49 Localització: Verges Autor: Ariadna Reche

L’església de Sant Julià i Santa Basilissa de Verges compta des d’aquest diumenge amb un nou vitrall dedicat a Sant Pere, dissenyat per l’arquitecte Rafael Masó fa cent anys. La peça, projectada durant la remodelació del temple entre els anys 1924 i 1925, no s’havia pogut executar fins ara. El projecte ha estat impulsat per una iniciativa popular que ha aconseguit recaptar prop de 12.000 euros amb aportacions dels veïns i una campanya de micromecenatge.

La nova obra s’ha pogut dur a terme gràcies a la complicitat de l’Ajuntament de Verges, la Parròquia i la Fundació Rafael Masó, que ha cedit el disseny original. El taller Can Pinyonaire de Girona ha estat l’encarregat de fer realitat aquest vitrall a partir d’una còpia escanejada del cartró original de Rafael Masó, de prop de dos metres d’alçada. La peça, segons ha explicat la vitrallera Anna Santaeulària, ha estat un repte tècnic, però ha resultat “sorprenentment fàcil” gràcies a la claredat del dibuix de Masó.

El vitrall combina diversos tipus de vidres, seguint la tècnica tradicional dels vitralls medievals. Mostra escenes simbòliques com una xarxa plena de peixos i una figura de Sant Pere amb un rostre molt treballat. També destaca per incorporar la mateixa tipografia que el vitrall del rosetó, també dissenyat per Masó. Aquest element s’afegeix als ja existents dins el temple, com les pintures murals o el vitrall central de la façana.

La neta de l’arquitecte, Nausica Masó, va cedir el cartró a la Fundació Rafael Masó perquè es conservava en mal estat i calia garantir-ne la preservació. La Fundació l’ha custodiat i n’ha facilitat la reproducció per al projecte. El taller ha treballat durant dos mesos amb una rèplica a mida real per poder seguir fidelment el disseny original.

La iniciativa ha estat liderada per l’historiador Salvador Vega, la filòloga Marta Geli i la historiadora de l’art Marta Silvestre, que van detectar el cartró en una exposició de la Fundació fa un any. L’alcaldessa de Verges, Diana Canals, ha celebrat que amb aquest projecte el poble s’inscriu dins la ruta del patrimoni Masó, que té una presència destacada a la demarcació de Girona.

Rafael Masó havia previst tres vitralls per a l’església: un dedicat a la Santíssima Trinitat, que ocupa el rosetó; el de Sant Pere, ara instal·lat; i un tercer dedicat a Sant Joan Baptista, del qual només se’n conserven uns esbossos. Salvador Vega ha expressat la voluntat de completar el conjunt, tot i reconèixer les dificultats. Per ara, però, celebren haver assolit la primera fita en només un any de feina.

L’Estartit acull una nova edició dels Beatles Weekend amb concerts, exposicions i activitats per a tots els públics

beatles weekend

Del 9 al 13 de juliol, l’Estartit acollirà la dinovena edició dels Beatles Weekend. El festival homenatjarà l’àlbum Abbey Road amb un concert central a càrrec del grup Rubber Soul, el 12 de juliol a les deu de la nit a la plaça del Molinet. L’espectacle recrearà les melodies de l’últim disc dels Beatles amb seccions de cordes i vents.

El festival ofereix també exposicions, activitats infantils i xerrades per a públics diversos. Entre els actes més esperats hi ha la recreació de la portada d’Abbey Road al carrer Santa Anna i diverses mostres temàtiques sobre el grup de Liverpool. La Biblioteca Mar de Llibres i la Sala d’Actes de l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit acolliran la majoria de propostes culturals.

Dins les produccions pròpies, destaca el concert de Nito Figueres, el dijous 10 de juliol, amb adaptacions al piano de temes dels Beatles. L’acompanyaran les veus de Txell Sust, Mone, Susana Sheiman i Anna Luna. També s’hi afegeixen el grup Xarly Blue, Ringo de Ringo&The Starrs, Les Veus de l’Estartit i l’actuació del duet Ambdós.

El festival reconeixerà enguany la trajectòria de Llorenç Massaguer, impulsor de la Sala Mariscal, amb el Premi Josep Maria Francino a la Beatlemania 2025. La sala, amb prop de cinquanta anys d’història, és un referent europeu i custodia una col·lecció destacada de material relacionat amb els Beatles.

Una de les novetats d’aquesta edició és la preestrena del monòleg teatral “La tarde que llegaron los Beatles”, a càrrec de Paco Ortega. L’obra es presentarà el divendres 11 de juliol a les set de la tarda a la biblioteca de l’Estartit, amb text i interpretació del mateix actor i direcció de Rafael Camps.

Les entrades per als espectacles de pagament ja es poden adquirir al lloc web oficial del festival: beatlesweekendlestartit.cat.

Més de 700 nedadors participen a la Marnaton eDreams de Sant Feliu de Guíxols

2E4A5473_©Pablo Expósito

Imatge destacada de Pablo Expósito de la Marnaton de Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guíxols ha acollit una nova edició de la MARNATON, una de les travessies de natació en aigües obertes més destacades del país. L’esdeveniment ha reunit més de 700 participants en plena onada de calor. Les quatre distàncies del recorregut han ofert opcions per a tots els nivells, amb arribada a la mateixa platja del municipi.

La prova reina, amb un recorregut de 12 quilòmetres i prop de 150 nedadors, ha sortit des de Tossa de Mar. En aquesta distància, Rafa Cabanillas i Anna Serra han estat els primers classificats. També ha destacat la cursa de 6 quilòmetres, puntuable per al circuit de la Federació Catalana de Natació, amb victòries de Nil Ibáñez i Aida Bertrán.

Una de les novetats d’enguany ha estat la incorporació de la distància de 3,5 quilòmetres, que ha comptat amb més de 200 participants. Fernando Calvo i Ona de Miguel han estat els primers a travessar la línia d’arribada. A la cursa més curta, d’un quilòmetre i mig, Dani Ortiz i Emma Bosch han estat els guanyadors.

Els més petits també han tingut el seu espai a la MARNATON Kids, amb proves adaptades a edats compreses entre els 5 i els 13 anys. Els joves nedadors han competit en distàncies de 50, 100, 200 i 400 metres.

Amb aquesta cita, el calendari del circuit MARNATON ha superat l’equador. Les pròximes proves seran a Cadaqués, el 20 de setembre, i a Eivissa, l’11 d’octubre. Les inscripcions per a la darrera cita continuen obertes a la pàgina web de l’organització.

Quan menys és més

Quan dues persones entenen la música de la mateixa manera, la complicitat pot ser el motor de mil meravelles. La figura de Judit Neddermann com a cantautora no s’acabaria d’entendre sense aquest fidel company de viatge que ha estat i segueix sent el guitarrista Pau Figueres. Tal com va dir ella mateixa durant el concert a La Pera dins el festival ÍTACA, aquest nou disc és un homenatge a aquest vincle, a tants anys de creació i producció conjuntes.

El concert el van protagonitzar les cançons que conformen l’àlbum sortit del forn aquest 2025. Una proposta íntima i delicada, amb lletres que criden a l’esperança i a celebrar la vida. I a celebrar, també, la família, una part molt present en els projectes de la cantautora, ja que el cognom “Neddermann” és músic, però també dissenyador gràfic –el disseny del disc és obra d’una de les seves germanes– i també joier –la peça central de l’escenografia, “La joia”, l’ha creat el seu germà–.

Les relacions d’amistat també prenen el seu protagonisme, tal com mostra la nova composició “nana per a la Guiomar”, que narra l’experiència d’haver acompanyat el part de bessons de la seva amiga i d’haver esdevingut padrina d’un dels nounats. I d’amistats personals a amistats artístiques, perquè l’escenari de La Pera va viure un moment inèdit i molt especial quan la cantautora basca Bea Asurmendi va afegir-se a la vetllada per interpretar amb els músics de casa nostra dues cançons en català i euskera. Una vetllada, de fet, marcada pel multilingüisme, ja que el públic va poder escoltar peces en cinc idiomes diferents: català, castellà, euskera, portuguès i francès.

Pau Figueres, Bea Asurmendi i Judit Neddermann a l’escenari del festival ÍTACA.

No hi van faltar, al tram final del concert, el que la mateixa Judit Neddermann va anunciar com els seus “greatest hits”. Títols com “Mireia”, “Celebrar”, “Siento que vuela” o “Vinc d’un poble” van culminar un concert emmarcat dins la típica plaça empordanesa: envoltada d’unes parets de pedra que van proporcionar una acústica fantàstica i coronada amb unes puntuals campanes que van acompanyar-nos cada quart d’hora.

Tant el disc com el directe de Neddermann i Figueres són un recorregut per cançons originals que fan més que evident que aquest format instrumental no té límits. Semblaria que un concert a duet d’una hora i quaranta-cinc minuts de durada es pot arribar a fer monòton, però aquesta nit s’ha demostrat tot el contrari: la manera de cantar tan lliure i des del cor de la Judit amb la gran capacitat que va mostrar en Pau amb la guitarra per transformar-la en molt més que un instrument de sis cordes, va arribar com aire fresc en un vespre tòrrid d’estiu. Allò que necessites i en el moment just. Sense preàmbuls ni ornaments ostentosos. Sense maquillatges a la veu ­–cosa que cada vegada costa més de trobar–, sincer, directe i des de la més innocent humilitat que desprèn un músic quan viu i comparteix la seva obra des de l’ànima.

Menys coses i més ben posades. Menys xou i més música de qualitat. Recuperar la música com a centre de la proposta i que això tingui un lloc en els grans festivals d’estiu. Aquest concert va ser com el rescat d’un bé escàs, d’una espècie en perill d’extinció. I que bé poder-ho viure a prop de casa, però alhora lluny de la massificació de la costa. Gràcies ÍTACA per mantenir aquest petit oasi!

L’avi de tots

martí sabrià

Martí Sabrià va ser director de la cantada de 1987 a 2006 i del programa extraordinari de la 50a. edició (2016)

Era l’agost del 1971, quan un grup anomenat els barrufets integrat pels palamosins Enric Castelló, Carles Casanovas i Jordi Agustí i el palafrugellenc Joan Aliu estrenaven a la cantada de Calella, en la seva cinquena edició, una havanera que amb molt poc temps va esdevenir una peça imprescindible no només a Calella, sinó també a la resta de cantades.

El fet és que aquesta havanera, composada 3 anys abans pel militar Josep Lluís Ortega Monasterio d’un manifest  tarannà democràtic, que li va costar fins i tot l’expulsió de l’exercit espanyol, oferia la possibilitat de cantar al carrer i a cor, en plena dictadura franquista, “Visca Catalunya”.

Probablement és aquesta frase, i aquest  crit, el que la converteix en la peça de cloenda, de la practica totalitat, de les moltes cantades, que ja llavors acostumaven a fer part, dels programes de festa major de la majoria de pobles de l’Empordà.

Més enllà dels “havanerus” de mena, ben segur que molta gent no en sabia l’autor. A qui va prendre la decisió de cloure la Cantada, ja als anys 70, amb la Bella Lola i el meu avi, la va ben encertar.

Aquesta part final de la Cantada es la que tothom recorda, el moment més espectacular de la nit, el que ha merescut els darrers anys més “likes” a les xarxes.

La voluntat de censurar aquesta havanera  és un error històric, que confio que algú serà capaç de reparar ben aviat, de la mateixa manera que ningú ha gosat proposar el tancament dels museus Picasso, ni descatalogar les pel·lícules de Woody Allen, artistes d’actituds repugnants contrastades.

La Cantada d’havaneres de Calella, és una de les mostres més preuades de la cultura tradicional a la que no cal aplicar cap altre modernització que les que s’han anat produint els darrers anys, que han consistit en millorar el so, la llum, les graderies, o la comunicació.

Visca Catalunya, el català, el meu avi i les havaneres de sempre.