Palamós ha estrenat L’Oca a la Plaça, una nova activitat per promoure l’ús del català entre els infants i joves del municipi. La iniciativa converteix el tradicional joc de l’oca en una proposta gegant i a l’aire lliure. El joc també busca dinamitzar les places i afavorir la relació entre els participants.
La proposta es farà cada dimarts fins al 15 de desembre, durant la tarda. Cada mes es traslladarà a una plaça diferent per acostar l’activitat als diversos barris de Palamós i Sant Joan.
Durant l’octubre, les sessions tenen lloc a la plaça Mossèn Gumersind. La primera jornada es va celebrar aquest dimarts 6 d’octubre i va reunir una vintena d’infants.
L’activitat combina preguntes sobre la història, les tradicions i la natura de Palamós i Sant Joan amb diferents proves. Els participants també han de superar reptes relacionats amb el moviment, l’habilitat i el treball en equip.
El català es converteix així en la llengua utilitzada durant el joc i la relació entre els participants. La iniciativa busca crear un entorn informal per afavorir-ne l’ús entre infants i joves fora de les aules.
L’Oca a la Plaça compta amb un tauler gegant de nou metres quadrats i dues persones especialitzades en la dinamització de les activitats. La participació és gratuïta i no necessita inscripció prèvia. Les famílies també poden acompanyar els infants durant les sessions.
El Servei de Ciutat Educadora de l’Ajuntament de Palamós impulsa la proposta a través del Pla Educatiu d’Entorn. La iniciativa va sorgir del grup de treball dedicat a la llengua catalana.
L’activitat també forma part del programa municipal d’activitats educatives. Això permetrà que els alumnes de tercer i quart de primària dels centres del municipi també hi participin.
Platja d’Aro celebra del 8 al 12 d’octubre la trenta-setena Festa de la Cervesa, una de les cites habituals de la tardor al municipi. La plaça del Mil·lenari tornarà a concentrar durant cinc dies els estands, les taules i l’escenari de les actuacions. L’accés al recinte serà gratuït.
La festa reunirà cerveses de productors de proximitat, marques nacionals i propostes internacionals. L’organització preveu l’assistència de milers de visitants durant una celebració que forma part del calendari de Platja d’Aro des de l’any 1987.
La inauguració oficial serà dijous al vespre amb la tradicional Punxada del Primer Barril. La primera jornada també inclourà sessions musicals de Fundación Ibiza i un concert de rock i blues d’A Contra Blues.
La música continuarà durant tot el cap de setmana amb una programació diversa. Hi actuaran grups de versions com Apaloseco, Tapeo Sound System, La Betty Orquestra i Stop 80. Elizer hi portarà una proposta de balls llatins, salsa i batxata.
La programació també incorpora diverses bandes de carrer. Bufant Fort Street Band, Band The Marxa, McKensy’s Clan Band i BKT Brass Band recorreran el recinte durant diferents jornades. Fundación Ibiza amenitzarà cada migdia i també protagonitzarà diversos finals de festa.
Les activitats familiars també tindran presència a la programació. Diumenge a la tarda, la Xalarina i en Xalarí oferiran un espectacle infantil a la mateixa plaça del Mil·lenari.
La gastronomia completarà l’oferta amb entrepans, barquetes i especialitats preparades pels establiments participants. Entre els negocis locals presents hi haurà Las Delicias, Don Quijote, Disco Zsa-Zsa, El Golfo Food & Drinks i El Rincón de Carolina.
La Festa de la Cervesa mantindrà també l’aposta pels gots reutilitzables per reduir els residus d’un sol ús. Els visitants podran adquirir igualment la tradicional gerra de ceràmica de col·leccionista. La peça incorpora enguany una imatge creada per l’il·lustrador Joan Nesgrocolor.
L’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró organitza la celebració a través de la regidoria de Turisme.
Privat: L’Espai Medes entra en la seva recta final i inicia la producció de l’exposició permanent
Supermatí - programa sencer
La programació de l'Espai Medes, amb Antoni Roviras
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
Avui hem anat fins al nord de la comarca, concretament al’Estartit. I es que en aquest viatge pels equipaments culturals de la comarca avui al Supermatí de Ràdio Capital hem parlat amb el director de l’Espai Medes, l’Antoni Roviras, sobre la programació i el pes d’aquest espai en la promoció cultural i de divulgació del mar.
Martí Gironell presenta Malaveïna, una novel·la que posa el focus en la història dels jardins de Peralada, el coneixement ancestral de les plantes i la figura de les dones que durant generacions van conservar i transmetre remeis naturals.
En una entrevista concedida al programa Supermatí de Ràdio Capital, Gironell ha explicat que feia prop de deu anys que anava al darrere d’aquesta història. El punt de partida va ser una conversa amb Jaume Barrachina, que havia estat director del Museu del Castell de Peralada i que li va descobrir algunes curiositats sobre els jardins. L’escriptor ja coneixia aquest espai, però volia entendre per què s’havia construït i amb quina finalitat. Aquesta curiositat el va portar fins als comtes de Peralada i al projecte que van impulsar durant el segle XIX.
Els comtes, influïts pels anys que havien passat a França, van encarregar l’any 1877 el disseny dels jardins al paisatgista parisenc François Bouvier. L’espai va arribar a reunir gairebé 160 espècies diferents d’arbres, plantes i flors. La disposició dels jardins també tenia una intenció concreta. El recorregut en espiral i els canvis constants de vegetació feien que els visitants tinguessin la sensació d’endinsar-se en uns dominis molt més extensos.
De la natura a la figura de la Malaveïna
A aquesta història documental, Gironell hi incorpora la llegenda d’una dona que hauria viscut als afores de Garriguella. Els seus veïns l’anomenaven la Malaveïna perquè era esquerpa, vivia apartada i es feia de mal veure. Malgrat aquesta fama, la gent recorria a ella quan necessitava ajuda. Era una curandera o fetillera que coneixia les propietats de les plantes i sabia preparar remeis gràcies a uns coneixements transmesos de generació en generació.
Gironell uneix així dues maneres diferents d’entendre la natura: la dels jardins concebuts com una demostració d’elegància, cultura i poder, i la d’una dona que observa les plantes com una font de coneixement i de remeis.
La petjada francesa i les tensions a l’Empordà
La novel·la també incorpora el sentiment antifrancès que encara persistia en una part de la societat empordanesa després de la Guerra del Francès. Els comtes de Peralada admiraven el model cultural francès i volien traslladar-ne algunes idees a l’Empordà. Al voltant dels jardins van impulsar iniciatives educatives i culturals, entre les quals una escola per als infants de la comarca, una escola de música i propostes vinculades a les arts escèniques.
Segons explica Gironell, aquella voluntat cultural va plantar una llavor que, anys més tard, acabaria connectant amb el desenvolupament cultural de Peralada i amb el Festival Internacional de Música i Dansa.
A Malaveïna, però, l’autor introdueix també un grup de persones que interpreta aquella influència francesa com una amenaça. Aquesta resistència serveix com a contrapunt narratiu i genera un dels conflictes de la novel·la. Aquest grup veu amb recel l’afrancesament del territori i es rebel·la contra el projecte dels comtes, tot i que aquest tingui una finalitat educativa i cultural. El conflicte també posa en dificultats el comte, que ja arrossega una salut delicada.
Remeis transmesos de generació en generació
Una part important de la documentació de Gironell ha estat vinculada als usos medicinals de les plantes. En aquest àmbit, l’escriptor no només ha recorregut a fonts escrites, sinó també a persones que encara conserven coneixements tradicionals.
El llibre reflecteix precisament aquesta transmissió oral. La Malaveïna ensenya els seus coneixements a qui haurà de convertir-se en la seva successora, recordant que moltes receptes i preparacions no quedaven escrites, sinó que es transmetien directament de persona a persona. Aquest coneixement podia servir per preparar beuratges, emplastres, medicines o xarops, però també calia preservar-lo perquè, segons en quines mans, podia tenir conseqüències negatives.
L’autor reivindica també la vigència d’alguns d’aquests remeis tradicionals, com l’oli de cop, que assegura que encara utilitzen a casa seva. Per Gironell, tota aquesta documentació és essencial per donar versemblança a la ficció, però sense convertir-s’hi en esclau. L’objectiu és permetre que el lector entengui millor com pensaven, actuaven i interpretaven la natura les persones de l’època.
Tornar a Peralada amb una altra mirada
L’escriptor considera que la novel·la també pot transformar la manera com els lectors observen els jardins de Peralada. «Quan tens un coneixement més intens d’alguna cosa, fa que t’ho miris amb uns altres ulls, que ho respectis millor i fins i tot que ho puguis arribar a estimar», explica.
Per això està convençut que els qui coneguin Peralada i després llegeixin Malaveïna descobriran nous significats en els seus jardins, els arbres i la forma com es va concebre tot aquest espai.
La novel·la inicia ara el seu recorregut per les llibreries i les presentacions. Entre les primeres cites hi ha la presentació a la Llibreria 22 de Girona i una visita a Palafrugell, el 17 d’octubre, a la biblioteca.
Després de les pluges que han regat l’Empordà, els Jardins de Peralada brillen amb perles d’aigua que decoren un paisatge únic que explora el nou llibre de Martí Gironell, Malaveïna. La novel·la, publicada per Columna Edicions, explora aquest vincle entre el poder del Castell de Peralada i la força dels boscos de l’Empordà.
«Fa ben bé 10 anys que penso en escriure aquesta història», explica Gironell que reconeix la curiositat que va generar-li saber qui havia creat el projecte dels Jardins de Peralada. En una conversa amb l’historiador i exdirector del Museu del Castell de Peralada, Jaume Barrachina, va saber que el projecte de crear aquest espai va sorgir el 1877 dels fills dels comtes de Peralada, Antoni i Tomàs Rocabertí.
L’autor, Martí Gironell, ha presentat el nou llibre en aquest espai, que ajuda a donar context a la història de la Malaveïna. És un personatge, que juntament amb l’Alba i l’Aurora, donen sentit a aquesta narració que uneix el descobriment d’aquest passat, sovint desconegut, i la coneixença del vincle existent amb la natura.
Els Jardins de Peralada s’inspiren en el que fins llavors s’havia creat a França i Regne Unit: espais que van més enllà de la bellesa i la representació del poder, servien com a espais d’inspiració i reflexió cultural, artística i divulgativa. Enmig de la recerca per explicar la història d’aquest espai, Gironell va descobrir la llegenda de la Malaveïna. «La Malaveïna era una dona curandera que vivia als afores de Garriguella», admet l’autor.
A part d’una història d’amor mal resolta, Malaveïna explora el sentiment antifrancès que ha marcat la població de Peralada, i la resta de la comarca. En el moment de creació dels Jardins, es va començar a estendre aquest sentiment profrancès amb la influència dels comtes del Castell de Peralada. «Aquest enfrontament amb els comtes per part de certs col·lectius generarà una part molt important d’intriga en la història», admet Gironell.
Malaveïna també trepitja les vinyes de Garriguella. Martí Gironell explora el llenguatge tradicional del vi, l’època de la verema o els processos de creació d’aquest beuratge que han marcat la història de la comarca. La història, a part de passar pel Castell de Peralada i Garriguella, també viatja fins a París.
Entre les plantes remeieres i el passat històric
«La voluntat de crear aquestes històries és fer descobrir als lectors qüestions que sovint no s’han plantejat», reconeix l’autor. Per això, Gironell juga amb aquest vincle entre el passat històric que permet crear els Jardins de Peralada i l’existència d’aquesta llegenda de la Malaveïna, una dona que treballava amb remeis naturals i cures tradicionals.
En aquell moment històric, a personatges com la Malaveïna se’ls considerava «bruixes». «Les autoritats veien malament que una dona pogués tenir tant de poder com perquè pogués, fins i tot, sanar, curar i salvar la vida d’algú», explica l’autor. Per això, la història de Malaveïna serveix per reivindicar el llegat – tradicionalment oral – d’aquestes dones sàvies, que sovint no estaven ben considerades socialment.
A més, el llibre es troba intrínsecament vinculat a la natura i a la importància que té per aquesta figura de la Malaveïna i, posteriorment, l’Aurora. «És una crida cap a aquesta llibertat que buscaven aquestes dones i que a través de la natura trobaven aquesta manera de sentir-se lliures i empoderades», explica Gironell.
El llibre, que té exactament 272 pàgines, es podrà comprar a partir d’aquest dimecres 7 d’octubre. Al final, Gironell explica que «qui llegeixi Malaveïna i vingui als Jardins de Peralada, els veurà amb uns altres ulls».
