14 C
Pals
Dissabte, 20 desembre 2025
- Publicitat -

Torna la festa de Sant Antoni Abat a Sant Feliu

Els cavalls de Sant Antoni Abat tornaran a lluir a Sant Feliu

Doncs sí, aquest diumenge la platja de Sant Feliu reviurà la màgia dels cavalls del genet Santi Serra. La festa de Sant Antoni Abat començarà a les 11 del matí amb els Tres Tombs: una passada de cavalls pels carrers centrals de la ciutat. A 2/4 d’1 del migdia beneiran els animals als Jardins Juli Garreta i mitja hora més tarda es podrà viure aquesta exhibició eqüestres des de la mateixa plaça.

També torna la Festa de la Candelera de Castelló d’Empúries

Comença demà i s’allargarà fins diumenge. Trobareu concerts, exposicions, tallers o activitats infantils. Per exemple, divendres a les 8 del vespre es presenta a la biblioteca el llibre Pirates i Corsaris a l’Empordà, de Gabriel Marín Roig. A 2/4 de 12 del mateix divendres, hi ha Festa Jove amb Banda Neon, Miquel del Roig i Dj Septi a la Sala Municipal. La festa acabarà el diumenge al migdia amb l’actuació de la colla castellera Vailets de l’Empordà a la sala polivalent. Obriran les portes el Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó i l’Ecomuseu-Farinera.

Acabem amb una activitat que uneix diverses biblioteques de la comarca

Les biblioteques de Pals, Mont-ras, Begur i la sala de lectura de Vall-llobrega s’uneixen per oferir activitats conjuntes. En aquest cas, avui a la biblioteca Salvador Raurich de Begur organitzen una activitat infantil amb el títol L’aventura del drac juganer. A part, a l’Escola Bressol de Santa Cristina d’Aro a les 4 de la tarda podeu assistir a una xerrada sobre com la sexualitat després de tenir un fill.

Lion

Lion adapta el llibre Un largo camino a casa de Saroo Brierley, basat en la vida del mateix autor. La pel·lícula, australiana, la dirigeix el debutant Garth Davis i està protagonitzada per Nicole Kidman, Dev Patel i Rooney Mara.
Saroo és un nen de cinc anys que es perd en un tren de l’Índia. A partir d’aquest moment comença una odissea en què intentarà, amb els seus limitats recursos i memòria, tornar a casa. Sense poder-ho aconseguir, acabarà en un orfenat i serà adoptat per una família de Tanzània. Al cap de vint-i-cinc anys i amb la tecnologia actual, emprendrà la recerca de la seva mare biològica i el seu germà.
Lion ens ofereix una profunda reflexió sobre la identitat i l’arrelament de les persones. Saroo és molt petit quan perd a la seva família, però suficientment gran com per recordar-se’n. Ja en l’edat adulta, quan sembla que el problema d’arrelament està superat, emergeix de cop i Saroo tindrà la necessitat profunda de trobar els seus orígens. El fet de no trobar ni identificar la ciutat on va néixer l’obsessionarà de tal manera que serà incapaç de tenir una vida normal fins que tanqui aquest capítol. Si és que mai ho arriba a aconseguir.
D’aquesta pel·lícula en trobem dos nominats. Primer Dev Patel, el que podríem considerar protagonista principal, malgrat que apareix passada una hora, quan Saroo ja s’ha fet gran. Tot i valorar molt positivament la seva interpretació i els diferents registres emocionals que Patel dóna al personatge, no podem oblidar a l’actor que fa de Saroo petit (Sunny Pawar), qui realment es posa a l’espectador a la butxaca i fa que sentim empatia amb el seu jo gran que veurem després. L’altra és Nicole Kidman, que no ha parat de treballar, malgrat ens doni la sensació que fa temps que no fa res. Kidman és molt millor actriu sense injeccions de botox. Ràpidament veiem en ella, la gran actriu que és i que vàrem perdre durant un temps per culpa d’un rostre que era incapaç de moure un múscul.
Lion s’estructura en dues parts molt diferenciades, però que conflueixen molt bé. La primera, la que passa a l’Índia, ens presenta la pobresa en què viu el protagonista, però que malgrat tot, és feliç perquè té una família que l’estima. Menció apart d’aquesta part és la fotografia i com ens mostra una Índia lluny dels recorreguts turístics. Davis no s’avergonyeix de mostrar la pobresa del país. El recorregut continua amb totes les misèries que viu mentre intenta trobar casa seva. La segona part és la posterior a l’adopció amb el protagonista desarrelat intentant trobar la seva identitat.
Lion és d’aquelles històries més grans que la vida  Probablement sentireu dir que és manipuladora. Que voleu que us digui, si m’han de manipular així de bé, ja ho poden tornar a fer. En tot cas, aconsegueix transmetre a l’espectador els sentiments de Saroo, la tristesa, l’alegria, la frustració i els diferents estats d’ànims del nen i de l’adult. I què és el cinema sinó emocionar-se?

I per fi, algú es preocupa pel petit comerç

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
I per fi, algú es preocupa pel petit comerç
Loading
/

La setmana passada vam saber que Palafrugell vol elaborar un nou pla estratègic per redefinir el comerç de la ciutat. I això és una bona notícia, o ho serà, sempre que aquest pla no contempli l’obertura de botigues franquícia. Si no s’ha fet ja, en breu s’iniciaran rondes de trobades amb els comerciants de la vila, per tal que exposin els seus dubtes o propostes.

Palafrugell sempre ha estat un important nucli comercial del Baix Empordà. No al nivell que té Platja d’Aro, però al contrari que la vila del ridaura, a Palafrugell no hi han aterrat mangos, zaras, etc… És veritat que fa uns 10 anys, rondava la idea de fer-hi un centre comercial que estava en disputa amb Mont-ras. Un Espai Gironès a l’Empordanesa, amb botigues, zones d’oci, cinemes, etc… però l’oposició del petit comerç i d’alguns pobles veïns, juntament amb una llei de grans superfícies impulsada pel conseller de l’època Josep Huguet, van acabar descafeinant el que ha acabat essent l’Esclat i un mega xino gegant. No és que me n’alegri de la no progressió del que havia de ser, però celebro que el comerç no es deslocalitzi.

Ara, caldrà veure com evoluciona aquest nou pla estratègic que anirà corrent durant aquest 2017, seguir-ho de prop i esperar que el resultat final enforteixi el teixit comercial de proximitat. I mentre tot això passa, l’actual responsable de promoció econòmica, l’Albert Gómez, esdevindrà amb tota probabilitat alcalde del poble. Així que amb la seva figura política enfortida, té a les seves mans la responsabilitat de dibuixar un mapa comercial que ha de garantir el futur del poble. És molta responsabilitat, sens dubte.

De bon rotllo

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
De bon rotllo
Loading
/

Estic de bon humor. Això em passa des que amb la meva parella vam sortir de veure La La Land. Sí, formem part d’aquella gent que sortia contenta i ballant del cine. Ens agrada ballar i si sentim música, sobretot d’aquell estil, ja ens surt el Fred Astaire i la Ginger Rogers de dins i ballem a les cantonades. It’s another day of sun, anem repetint.

I ens va agradar la peli, sobretot la primera escena de l’autopista, magistral, i pel bon rotllo que porta sempre el jazz.

També vam sortir contents, i encara ens dura l’alegria, després que en un sorteig ens toqués una nit d’hotel a Girona, ole tu, al Girona 10.

Vius a quatre passes de l’hotel que t’ha tocat, però a tothom ens agrada fer de senyor guiri una nit, fer el turista. Que et tractin de vostè, i que et demanin si demà voldrà esmorzar, que si coneix Girona, que si vol wifi.

Que guai.

Estic content també perquè el professor, historiador i amic Lluís Costa ha presentat un llibre extraordinari i molt interessant sobre les construccions nacionals, sobre Catalunya, Cuba i una mica Puerto Rico. Un llibre que es llegeix bé perquè està ben escrit, ben relatat, i obre interrogants, com tots els bons llibres, com els que ens té acostumats en Lluís. Ha estat content en un cap de setmana de lectura, hotel promocionat i un bon musical.

I mentre sóc participant d’una alegria desbordant he de conviure santament amb les accions que passen a Trump Trump Land, en aquell país que és capaç de parir de tot. De bo i de dolent.

Però em quedo amb el bon rotllo i l’alegria, i espero que em duri dies i pugui empalmar la gresca amb el Carnaval, que d’aquí poc arriba, i aquest any serà espectacular.

I si cal, a qui ens agrada el carnaval, farem construir un mur per separar-nos dels que no el suporten. Ja veurem qui el paga.

El més probable és que sigui serà algú del món de la quaresma.

Que passeu un bon dia!

El Carnaval de Platja d’Aro tensa la relació amb Sant Feliu i Santa Cristina

Carnaval de Platja d'Aro

L’Ajuntament de Platja d’Aro vol limitar el nombre de colles de carnaval de Sant Feliu de Guíxols i de Santa Cristina d’Aro que participen a la rua i això ha generat tensió amb els municipis veïns. El consistori ho justifica perquè a Platja d’Aro només hi ha 13 colles de carnaval i vol posar aquest límit a la inscripció de les colles de Sant Feliu i Santa Cristina.

La polèmica deriva sobretot del criteri per fixar el nombre màxim. L’Ajuntament de Platja d’Aro ha decidit que quedaran inscrites les colles que han tret millor puntuació en les darreres quatre edicions del Carnaval. La regidora de Turisme de Castell-Platja d’Aro, Imma Gelabert, ja ho ha comunicat a l’Ajuntament ganxó. A Sant Feliu de Guíxols hi ha 24 colles i el sistema triat a Platja d’Aro en deixa la meitat fora de la rua. La decisió tampoc ha agradat la decisió, però en aquest cas té menys efecte perquè només són 6 colles. De resultes de tot plegat, si no hi ha marxa enrere, el Carnaval de Sant Feliu de Guíxols aplicarà la mateixa mesura i limitarà la participació dels dos municipis veïns al 54 per cent, que és el percentatge de colles de Sant Feliu que podran anar a la rua de Platja d’Aro. Santa Cristina opta per no aplicar limitacions. Fa anys que les tres poblacions tenen un pacte entre ajuntament i colles, segons el qual les colles d’aquests municipis tenen preferència a l’hora d’inscriure’s a cadascuna de les rues. Això els havia permès inscriure’s en bloc abans que ho fessin les d’altres poblacions. Ara el pacte s’ha trencat.

El canvi climàtic duplicarà el nombre de platges de la Costa Brava amb risc d’inundar-se

El canvi climàtic afectarà les platges de la Costa Brava

El tercer informe del canvi climàtic de Catalunya fa un toc d’alerta sobre el futur de les platges de la Costa Brava. Ara mateix hi ha 43 platges de les comarques gironines que s’inunden esporàdicament. L’any 2050 seran 74 i a final de segle, 89. Tot per l’augment del nivell del mar derivat de l’escalfament global.

L’informe l’han elaborat la Generalitat i l’Institut d’Estudis Catalans. És un document de més de 600 pàgines que descriu escenaris futuribles d’acord amb projeccions basades en els registres metereològics dels últims anys. El litoral serà l’àrea que més patirà pel canvi climàtic i en poc més de 30 anys augmentarà fins a 74 el nombre de platges amb greus problemes de sostenibilitat. L’Alt Empordà és la comarca de Catalunya més afectada i tot el seu litoral té un risc molt alt de patir inundacions. L’informe insta les administracions que es plategin mesures addicionals davant d’aquesta previsió.