La plaça de Pere El Gran amb el mur que es modificarà al fons. Foto: Aj. de Palamós
L’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palamós ha elaborat un projecte de millora de la plaça de Pere El Gran, ubicada al barri de les Cases Noves.
El projecte es basa en la substitució d’aquests elements per baranes metàl•liques reixades, de manera que el mur sigui més transparent, millorant d’aquesta manera la visual entre la zona de comerços i la plaça, i evitant al mateix temps racons foscos que puguin crear una certa inseguretat als veïns durant la nit.
A més, es preveu la instal•lació d’elements que limitin l’accés de motocicletes que, en ocasions i malgrat la incorrecció, circulen per les rampes de vianants que connecten la zona porxada amb la plaça.
Posteriorment la plaça dels Comtes de Palamós
Després de la plaça de Pere El Gran l’Ajuntament de Palamós també té previst la realització de millores a la plaça dels Comtes de Palamós situada entre els barris de la Platja i de l’Eixample.
Oriol Armet és enginyer de forest i enginyer tècnic agrícola de formació. Va desenvolupar la seva tasca professional com a tècnic del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, on va ser director la Reserva de Boumort i el Centre de Fauna d’Esterri d’Àneu. Amb ell, parlarem de l’estat dels boscos de les Gavarres i com es presenta de cara aquest hivern i la primavera.
Ahir vam conèixer que l’aeroport de Girona està perdent usuaris i ja està per sota dels 2 milions per segon any consecutiu. Aquesta davallada, s’atribueix a la pèrdua de destinacions que Ryanair feia des de l’aeròdrom gironí.
Però tot plegat, va començar ja fa uns quants anys, quan el govern de la Generalitat, va decidir tallar l’aixeta que li reportava a la companyia irlandesa, la no gens petita xifra de 30 milions d’€. És a dir, Ryanair funcionava a Girona i l’Aeroport funcionava bé, perquè el govern pagava a la companyia.
No és que haguem descobert la sopa d’all, perquè les administracions remenen el caler públic, com consideren que es pot utilitzar (i presumim de bona fe) millor per als ciutadans als que serveixen. I en aquest sentit, trobaríem molts casos similars. Aportacions a Seat o Nissan perquè mantinguin producció de models a les fàbriques de Barcelona, subvencions a diaris perquè facin edició en català i tants d’altres casos.
Ara bé… a canvi de què? perquè d’entrada, el servei de Ryanair és dolent amb ganes. A més, parlem d’una companyia que, guanyant una quantitat ingent de diners, tributa bàsicament a Irlanda i no aquí i a més, quan es va anunciar cap al 2012, que es retiraven els ajuts, la companyia de cost (i afegeixo, mal servei) va actuar amb una prepotència i amb certs tics de xantatge, segons van publicar diversos mitjans a l’època.
Així doncs, quan apareix la notícia de la disminució de passatgers des de Girona i l’associo al fet que Ryanair ha anat abandonant la instal·lació per anar cap a Barcelona (i per tant augmentar el seu benefici) no puc deixar de pensar dues coses. La primera, que la inflamació artificial de passatgers, gràcies als diners de tots, no tenia cap futur. La segona, que s’ha de treballar és i sobretot millor, per atraure companyies que creguin en les comarques de Girona i a ser possible, que ofereixin un servei a l’alçada del que exigiran els passatgers que vinguin a casa nostra, a través d’aquest mateix aeroport.
Fins fa poc el pardal formava part indestriable del paisatge de pobles i ciutats, una au de petit tamany adaptada perfectament a la vida urbana i que convivia sense més problemes amb els humans. Feia els seus nius en arbres o teulades, menjava les sobres de menjar o espigolava les engrunes d’ànimes caritatives i no era molestat per ningú en especial.
D’uns anys ençà aquesta convivència s’ha acabat, o ha minvat espectacularment, si més no a casa nostra. De manera genèrica hi ha diferents teories de la conspiració. Pot ser que hagi estat foragitat per altres espècies més agressives com ara els coloms, els gavians, els estornells, les garses i una espècie introduïda a causa de la deixadesa dels seus amos: la cotorra argentina que ha proliferat a cor què vols. Per altra banda alguns analistes parlen d’infeccions de paràsits, de la pol·lució de pesticides o del combustible de vehicles, o bé de la contaminació radioelèctrica per antenes de WiFi, telefonia, etc. Altres hipòtesis apunten a la reducció de plantes a les ciutats, o bé a les renovades concepcions arquitectòniques que prescindeixen d’indrets adients per niar, així com també a la disminució de la població d’insectes.
Qui més qui menys va prenent consciència de l’acció predadora de l’home i els seus efectes contraproduents envers el paisatge. Amb tot, els pardals semblava que sobrevivien als nombrosos estralls al medi ambient i donaven una nota de vitalitat a les places i carrers. Esdevenien una mena d’ambaixadors de la natura transportats als espais “civilitzats”.
Alguns experts remarquen que altres espècies s’han adaptat millor, com les esmentades abans, o bé la cuereta, l’esplugabous, la mallarenga, el cagamànecs, el pinsà, el pit-roig, el capsigrany o la cotxa fumada. Un amic, dels que es compten amb els dits d’una sola mà, em convida regularment en un tros rústic dels rodals de Palamós. Quan aterrissàvem al camí rural, un estol de pardals aixecava el vol produint una ombra xinesca, enlluernats pel contrallum del sol. Un fenomen que malauradament avui no es repeteix.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.