Crema un cotxe al carrer President Lluís Companys a Sant Feliu de Guíxols

incendi sant feliu cotxe cremat

Aquesta matinada els Bombers han apagat un incendi que ha cremat un cotxe al carrer del President Lluís Companys a Sant Feliu de Guíxols. L’avís s’ha rebut a la 1:44 h i fins al lloc dels fets s’hi ha desplaçat una dotació del cos de Bombers. Després d’una hora i mitja s’ha aconseguit apagar el foc sense que hi hagi hagut cap persona ferida. Els únics danys materials, a part del cotxe, ha estat l’afectació de la façana que es trobava davant el vehicle. De moment, es desconeixen les causes de l’incendi, però s’estan investigant.

Raül Mata: “Amb les Converses de Taverna recollim la història vinculada al patrimoni marítim”

20210517-raul-mata-web
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Raül Mata: "Amb les Converses de Taverna recollim la història vinculada al patrimoni marítim"
Loading
/

El passat mes de febrer va començar una de les activitats més consolidades del Museu de la Pesca: Les Converses de Taverna. Enguany es tornen a celebrar al restaurant Can Blau de Palamós. I per parlar de l’edició d’enguany d’aquesta activitat ens ha visitat al Supermatí el tècnic de patrimoni del Museu de la Pesca, Raül Mata.

Aquest any, el cicle “Converses de taverna” del Museu de la Pesca de Palamós celebra un quart de segle de trajectòria. Des de 2000, aquestes trobades han servit per recollir les vivències i coneixements de pescadors, mariners i especialistes del món marítim. Fins ara, s’han registrat més de 200 hores de testimoni gràcies a 142 sessions que han comptat amb la participació de prop de 200 veus expertes.

Una de les novetats d’enguany és el canvi de dia. Històricament, aquestes converses es feien els divendres a la tarda, però aquest any s’han traslladat als dimecres per facilitar l’assistència. La resposta del públic ha estat molt positiva, i en la primera sessió, celebrada el 19 de febrer, es va omplir l’espai del restaurant Can Blau.Els temes d’aquest 2025 aborden qüestions rellevants per al sector. La primera sessió va girar entorn de la pesca artesanal amb una mirada intergeneracional.

“La pesca artesanal és un calaix de sastre”, reconeix Raül Mata ja que comprèn molts temes i és “un món inmens que ha desaparegut en gran part”. Per això, creu que és rellevant parlar d’aquest tipus de pesca. A aquesta pesca més tradicional cal afegir-li restriccions provinents de les normatives catalanes, espanyoles i europees. Els pescadors han de lluitar contra el canvi climàtic, la contaminació i, alhora, contra l’escassetat d’espècies. Per això, són els primers que treballen per mantenir la seva font de vida.

Les pròximes cites seran el 26 de març, amb una conversa dedicada als navegants oceànics, que són aquelles persones que per passió o feina han navegat arreu del món; i el 25 d’abril, centrada en la literatura marítima. Raül Mata explica què hi podrem trobar en cadascuna d’aquestes sessions.

A més de la divulgació, aquestes converses serveixen com a espai de debat sobre els reptes del sector pesquer. La normativa europea, la sostenibilitat i els efectes del canvi climàtic són algunes de les preocupacions recurrents entre els assistents. Molts pescadors alerten de la complexitat creixent de les regulacions i de la necessitat d’un equilibri entre la preservació dels recursos i la viabilitat de l’ofici.

Amb 25 anys d’història, les “Converses de taverna” s’han convertit en un testimoni fonamental del patrimoni marítim. “La gent que l’any 2000 tenien 80 anys eren d’una altra època”, admet Mata. Hi ha hagut grans canvis en els darrers anys que han marcat la pesca. I amb les Converses de Taverna es poden recuperar tots aquests testimonis. Tots els enregistraments estan disponibles a l’arxiu del Museu de la Pesca, consolidant aquest cicle com un fons de referència per a investigadors i persones interessades en el món de la mar.

La Cambra de Comerç de Palamós reconeix els 50 anys de la Carnisseria Can Prujà de Sant Antoni de Calonge

Can Prujà Sant Antoni de Calonge Cambra de Comerç de Palamós

La Cambra de Comerç de Palamós ha celebrat aquest dimecres un acte d’homenatge a la Carnisseria Prujà pels seus 50 anys de trajectòria. L’acte ha tingut lloc a la seu de l’establiment i ha comptat amb la presència de l’alcalde de Sant Antoni de Calonge, Jordi Soler, el president de la Cambra de Comerç de Palamós, Pol Fages, i representants del sector carni.

Josep i Montse Prujà van fundar la carnisseria el 17 de maig de 1971 amb la intenció de treballar només durant l’estiu. No obstant això, la qualitat dels seus productes i el tracte proper amb la clientela van fer que el negoci es consolidés ràpidament. L’any 1983, Can Prujà es va convertir en una de les primeres carnisseries de Girona a incorporar un taulell refrigerat, millorant la conservació dels seus productes.

El 2012, Jordi Prujà, fill dels fundadors, va assumir la direcció del negoci, combinant la tradició familiar amb la innovació. La carnisseria ha incorporat noves tècniques i productes per adaptar-se a les necessitats actuals del mercat, sense perdre l’essència artesanal que l’ha caracteritzat des del principi.

Durant l’acte de reconeixement, el president de la Cambra de Comerç de Palamós, Pol Fages, ha destacat la importància de negocis com Can Prujà en el teixit econòmic del territori. Per la seva banda, Jordi Prujà ha agraït el suport rebut i ha reafirmat el seu compromís de seguir oferint productes de qualitat als clients.

Fila Indie 4×18 – 5 març 2025

TRACKLIST

JAKE BUGG – TWO FINGERS
JIMMY EAT WORLD – THE MIDDLE
FALL OUT BOY – THIS AIN’T A SCENE, IT’S AN ARMS RACE
THIRTY SECONDS TO MARS – THE KILL
THE VACCINES – SOMETIMES, I SWEAR
THE TEMPER TRAP – SWEET DISPOSITION
THE LIBERTINES – NIGHT OF THE HUNTER
THE KILLERS – TYSON VS DOUGLAS
INHALER – BILLY (YEAH YEAH YEAH)
STEREOPHONICS – DO YA FEEL MY LOVE?
CATFISH AND THE BOTTLEMEN – LONGSHOT
ARCTIC MONKEYS – DIAMONDS ARE FOREVER
KASABIAN – WASTED
STONE SOUR – THROUGH GLASS
THE BLACK KEYS – THE NIGHT BEFORE
SUM 41 – SOME SAY
PANIC! AT THE DISCO – HEY LOOK MA, I MADE IT

Març

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Març
Loading
/

Ha començat el mes de març. Març marçot mata la vella a la vora el foc i la jove si pot, diu la dita. El dia ja s’allarga, però pot ser que encara tinguem freds i nevades. En recordo una del 10 de març de l’any 2010 que va arrencar els tres xiprers del claustre de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. El fort vent i el pes de la neu els va vèncer. Eren llargs i prims, perquè eren mascles. Dos van caure entrevessats al mig del claustre, l’un damunt de l’altre, formant una X. L’altre va quedar abraçat als arcs del primer pis del claustre, com si no volgués jeure a terra.

No es pot intentar de tocar la celístia, oblidant d’arrelar-se fortament. Ja ho deia Horacique el vent sacseja amb més força les torres més altes i els arbres més alts –ell parlavade pins-, i els llamps fereixen els cimals de les muntanyes. Més amunt o més alt, mésdura serà la caiguda.

He començat parlant del març perquè volia recordar un poema de l’escriptora MariaÀngels Anglada, la que estimava les dues planes, la de Vic, on havia nascut, la de l’Empordà on va viure la major part de la seva vida. Un poema que em ve a la memòriaa cada inici de mes de març. Aquest.

De vegades, pel març, l’aire es tornava tebi.

Ales d’abril somreien a frec del campanar,

el bleix del temps gemmat suaument agitava

els jardins de les cases i els jardins de la sang.

Els arbres borronaven. Poc després llavis grèvols

de poncelles besaven aquell vent amorós

i entre el saüc i l’heura s’acoblaven les merles.

Però encara era l’hivern als jardins de la sang:

com infants que es desvetllen a mitja nit i ploren,

els havien bressat amb rondalles de por.

Per als jardins de sang era la primavera

una frisança estèril. El temps, no sempre esquerp,

guardà en calzes madurs la llum de dies tendres

i a poc a poc floriren els anys del seu estiu.

De vegades, pel març, l’aire es tornava tebi.

El mes de març es diu així perquè és el mes dedicat al déu Mart, el deu de la guerra, en la mitologia clàssica. L’escut i la llança són els seus atributs. Però vet aquí que Venus, la deessa de l’amor vencé Mart. Així ho va pintà Botticelli en un quadre famós en el qualapareixen els dos deus. Ella, asseguda, esquena dreta, vencedora. Ell ajaçat, colltorçat, mig adormit després de la batalla amorosa. Fes l’amor i no la guerra, cridaven els jovesdels anys seixanta. Sort que Mart s’abandona sovint al poder de Venus, vençut per eterna ferida d’amor.

Pel març, l’aire es torna tebi per la imminent arribada de la naixó primaveral.

 

Palafrugell organitza un Consell d’Infants per aportar propostes als pressupostos de la Generalitat pel 2026

privat:-palafrugell-es-el-primer-municipi-de-catalunya-que-organitza-un-consell-d’infants-per-aportar-propostes-als-pressupostos-de-la-generalitat-de-catalunya-2026
Privat: Palafrugell és el primer municipi de Catalunya que organitza un Consell d’Infants per aportar propostes als pressupostos de la Generalitat de Catalunya 2026

Palafrugell s’ha convertit en la primera població de Catalunya a desenvolupar un procés participatiu amb infants i joves per recollir idees sobre els pressupostos de la Generalitat de 2026. La iniciativa, organitzada pel Departament d’Economia i Finances amb el suport d’UNICEF Comitè Catalunya, busca incloure la visió dels més joves en les decisions pressupostàries del govern.

El dimarts 4 de març, els Consells d’Infants i d’Adolescents del municipi del Baix Empordà es van reunir en una sessió extraordinària al Centre Municipal d’Educació per debatre sobre el tema. L’acte va comptar amb la presència de l’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán; la regidora d’Educació, Maria Lluïsa Teixidor, i la Directora General de Pressupostos de la Generalitat, Esther Pallarols. Durant la trobada, els joves van poder expressar les seves opinions i propostes, que s’han recollit en un informe.

Aquest document es farà arribar als participants i posteriorment s’inclourà en un informe general que es traslladarà al govern. L’objectiu és que les aportacions dels infants i adolescents siguin tingudes en compte en l’elaboració del pressupost de 2026.