Les carrosses de Sant Feliu, Santa Cristina i Platja d’Aro veuen com perilla la seva participació en les rues de Carnaval de Caldes i Llagostera

Carrosses Carnaval Sant Feliu

Les carrosses de Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro veuen com perilla la seva participació en les rues de Carnaval de Caldes de Malavella i Llagostera, que se celebren aquest cap de setmana. Són més d’una vintena de colles d’aquests municipis les que no podran desfilar durant aquestes dues rues que se celebren aquest cap de setmana.

Tal com va passar amb la rua de Pals, les carrosses poden anar acompanyades per la Policia Local de cada municipi en vies secundàries que uneixen les poblacions. La problemàtica sorgeix quan els vehicles han de circular per vies com la C-31 o la C-65, que no són competència del cos policial local. Segons una normativa de la Generalitat que ha arribat a les colles, només les carrosses que no superin els 7,50 metres de llargada, els 3 metres d’amplada i els 3,50 metres d’alçada podran circular per aquestes vies interurbanes.

A Sant Feliu de les 18 colles que tenien previst anar a Caldes de Malavella i Llagostera, només 9 compleixen amb les mides. En el cas de Platja d’Aro, en un principi 3 colles complien amb les mides, però després de fer una segona presa de mides cap de les carrosses es podria desplaçar fins aquests dos municipis de les comarques de la Selva i el Gironès respectivament.

La presidenta de la Federació de Colles de Carnaval de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Judith Segura, explica que la informació els va arribar el mateix dia de la rua de Sant Feliu de Guíxols, el passat 28 de febrer. En el comunicat s’especificaven les mides que podien tenir les carrosses per passar per aquestes vies que no són competència de la Policia Local de cada municipi.

En un primer moment i quan només hi podien anar tres colles de Platja d’Aro, tal com apunta Judith Segura, la Federació de Colles de Carnaval del municipi va decidir per unanimitat que no anirien a aquestes dues rues. Segura critica que l’anunci d’aquestes mesures s’hagi fet enmig del Carnaval.

Judith Segura reconeix que aquesta decisió que impedeix circular a les carrosses en aquest tipus de vies és un greuge per municipis com Caldes de Malavella o Llagostera, ja que durant aquests dies de Carnaval persones de diferents indrets visiten el municipi i fan despesa en els seus comerços. Aquesta idea també la comparteix el president de la Federació de Colles de Carnaval Ganxones, David Montoliu. Afegeix que és “vergonyós”, que s’hagi pres aquesta decisió.

A Sant Feliu de Guíxols són nou les colles que poden anar fins a la rua i, tal com apunta David Montoliu, si no es canvia la decisió les altres nou colles que no poden desfilar s’uniran a altres carrosses o podrien sortir amb furgonetes amb altaveus instal·lats. També critica que l’aplicació d’aquesta normativa es faci enmig del Carnaval.

La regidora de turisme i promoció econòmica de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Imma Gelabert, explica que se’ls va comunicar des del Departament d’Interior que les colles del municipi havien de passar les mides de les carrosses que volien assistir a les rues de Caldes de Malavella i Llagostera. Va ser llavors quan se’ls va comunicar les mides que havien de complir les carrosses per poder anar en comboi fins als municipis que passen per carreteres com la C-31 i la C-65.

De moment, l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró està mirant de treballar perquè el màxim de nombre de colles del municipi puguin participar en aquestes dues rues de Carnaval. Tot i això, reconeix que aquesta mesura podria acabar afectant a les altres rues.

Des dels ajuntaments de Caldes de Malavella i Llagostera han facilitat la participació de les colles afectades per aquesta mesura, permetent que circulin amb cotxes i altaveus o participant de manera conjunta amb altres colles. Tot i això, les agrupacions afectades han demanat que si s’ha de fer algun canvi més en la normativa se’ls avisi amb temps per poder adaptar les carrosses.

Les colles de Carnaval veuen com perillen els desplaçaments de les carrosses entre municipis

La subhasta dels tres darrers immobles dels germans Anlló queda deserta

privat:-la-generalitat-treu-a-subhasta-l’ultim-hotel-dels-anllo-a-sant-feliu-de-guixols-i-dos-locals-de-l’herencia-intestada
Privat: La Generalitat treu a subhasta l’últim hotel dels Anlló a Sant Feliu de Guíxols i dos locals de l’herència intestada

La subhasta que havia d’adjudicar els darrers tres immobles dels germans Anlló de Sant Feliu de Guíxols, finalment, no s’ha celebrat aquest dimecres 5 de març. No hi ha hagut cap oferta per la subhasta d’aquests immobles. Les finques que s’havien de subhastar de l’herència intestada eren l’antic hotel Mediterráneo (al carrer penitència número 12) i dos locals comercials (situats al número 30 del carrer Mossèn Jacint Verdaguer).

El preu de sortida d’aquests immobles era de 433.000 €; el primer local tenia un preu de sortida de 49.000 €; i el del segon de 108.400 €. Aquest preu,es reduiria un 20% al preu de sortida d’aquesta primera subhasta en el cas que quedin deserts durant la primera licitació. Abans, però, les persones interessades a licitar algun dels immobles havien de presentar les seves ofertes a la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat. Però, finalment, no es va presentar cap oferta dins la data límit de presentació de sol·licituds, que era el passat 30 de gener de 2025.

Com que aquesta subhasta ha quedat deserta, els immobles els tindrà exposats la Generalitat durant un any per aquells compradors que estiguin disposats a pagar el preu de sortida de l’immoble amb una rebaixa del 20%. Per tant, el preu de venda d’aquestes tres finques seria de 346.400 euros per l’hotel i dels locals, per 86.720 i 39.200 euros, respectivament.

L’ACA desplega catorze punts nous de control de les aigües subterrànies a les comarques gironines

aigua aca

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha tret a licitació la redacció del projecte per construir catorze punts nous de control (piezòmetres) de les aigües subterrànies a les comarques gironines. El pressupost de licitació supera els 57.500 euros, és finançat amb fons europeus Next Generation i les ofertes es poden presentar fins al 14 de març. Segons informa l’ACA en un comunicat, la profunditat dels piezòmetres oscil·larà entre els 25 i els 55 metres i serviran per controlar el nivell, la salinitat i la temperatura de l’aigua. Els nous punts de control complementaran la xarxa ja existent posant el focus a les zones on necessiten més detall. Els piezòmetres es desplegaran al baix Ter (cinc), la Muga (cinc) i el baix Fluvià (quatre).

El projecte haurà de definir la millor ubicació i les característiques tècniques dels nous punts de control, cinc dels quals es desplegaran al baix Ter (termes municipals de Jafre, Verges, Ullà, Torroella de Montgrí i Albons-Bellcaire d’Empordà); cinc més a la baixa Muga (Figueres, Vila-sacra-Fortià i Castelló d’Empúries) i els quatre restants al baix Fluvià (Armentera-Ventalló, Torroella de Fluvià i Sant Pere Pescador).

Segons destaca l’ACA, aquestes actuacions aportaran dades de nivell, salinitat i temperatura de l’aigua i això permetrà incrementar el coneixement per a la valoració de l’estat quantitatiu de les masses d’aigua. La profunditat dels piezòmetres oscil·larà entre els 25 i els 55 metres de profunditat.

L’ACA disposa d’una xarxa de control automàtica, amb prop de 190 punts de control, en embassaments, aforaments en rius i canals, estacions de qualitat i piezòmetres per controlar l’estat dels recursos hídrics.

Aquesta xarxa es divideix en 80 aforaments en rius, dotze en embassaments, 31 en canals de derivació, dotze en estacions automàtiques de control de la qualitat i 54 piezòmetres automàtics.

Per dur a terme la mesura directa i puntual de cabals en rius i canals, l’ACA compta amb tècnics aforadors i mitjans materials (equips d’aforament) per fer mesures d’aforament de cabals. Aquestes mesures es fan en tots els escenaris hidrològics (sequera, normalitat i episodis d’avinguda) amb diferents objectius com poden ser control de cabals ambientals o, a l’altre extrem, cabals d’avinguda, verificació i calibratge de les corbes de cabals (relació alçada – cabal) de les estacions d’aforament, control de les derivacions dels aprofitaments d’aigües superficials o per fer estudis tècnics o científics.

L’Hospital de Palamós incorpora un nou videolaringoscop per intubar pacients de forma no invasiva

20250305_videolaringoscop

L’Hospital de Palamós disposa des del març de l’any passat d’un videolaringoscopi que facilita la intubació de pacients de forma no invasiva. Aquest equipament permet una inserció més fàcil amb mínima manipulació del pacient, té un camp de visualització més ampli i s’adapta millor a l’anatomia de cada persona.

El nou dispositiu també millora la seguretat durant la intubació, reduint el risc de fractures dentals i lesions a la boca o a les vies respiratòries. A més, incorpora l’opció de fibrolaringoscòpia, una tècnica que amplia les possibilitats d’atenció mèdica.

Es tracta d’un aparell portàtil que es fa servir en diferents àrees de l’hospital, com urgències, unitat de cures intensives i quiròfan. La seva tecnologia avançada permet atendre pacients amb vies respiratòries complicades, inclosos casos d’obesitat mòrbida, on la laringoscòpia tradicional resultava insuficient.

L’hospital ha invertit prop de 20.000 euros en aquesta adquisició, que permet assumir casos que abans s’havien de derivar a altres centres, optimitzant així l’atenció sanitària a la comarca.

Maribel Vela: El club nàutic de Sant Feliu no és gens elitista

Maribel Vela, és la gerent del club nàutic de Sant Feliu de Guíxols i ha reivindicat el caire popular i associatiu de l’entitat. El de Sant Feliu, és un dels clubs més antics de Catalunya. Es va fundar el 1958. Vela, ha estat una de les convidades de TARDA CAPITAL, amb Joan Bosch

 

 

 

Neix Acústica Figueres Arena per portar grans gires

neix-acustica-figueres-arena-per-portar-grans-gires
Neix Acústica Figueres Arena per portar grans gires

Any rere any, l’Acústica convoca més de 100.000 persones i s’ha consolidat com la cita musical imprescindible del final de l’estiu. Malgrat aquest èxit, cada cop és més difícil oferir una programació singular que inclogui els artistes més destacats del moment. L’augment dels costos a la nova realitat de la indústria musical, fan que el festival hagi d’explorar noves estratègies per mantenir el nivell assolit fins ara.

L’Acústica Figueres Arena neix precisament amb aquest objectiu: acollir grans gires, oferint les condicions tècniques que els espais dins la ciutat no poden garantir, disposant de l’aforament necessari per fer viables aquesta tipologia de concerts, i que, d’altra manera, no es podrien programar ni a l’Acústica, ni a Figueres.

En aquesta edició, es preveuen un o dos concerts en aquest nou escenari. El primer es donarà a conèixer dilluns vinent i correspon a una de les gires catalanes més importants de l’any.

L’entrada Neix Acústica Figueres Arena per portar grans gires ha aparegut primer a Primera Fila.