20.4 C
Pals
Diumenge, 22 juny 2025
- Publicitat -

Detingut un home a Sant Feliu de Guíxols per dos robatoris en dues nits consecutives

mossos segrest
Pla de detall del lateral d'un dels nous vehicles dels Mossos d'Esquadra presentats al Complex Egara, el dia 11 de novembre de 2021. (Horitzontal)

Els Mossos d’Esquadra han detingut un home de 39 anys a Sant Feliu de Guíxols com a presumpte autor de dos robatoris amb força en habitatge. Els fets van passar en dues nits consecutives, mentre les víctimes dormien a l’interior de les seves cases.

El primer robatori es va produir durant la matinada del 5 de maig, quan el propietari es va despertar, va trobar diverses estances regirades i va comprovar que li havien sostret dos telèfons mòbils, un ordinador portàtil i diners en efectiu.

La nit següent, cap a la una de la matinada, es va produir un segon intent de robatori en una altra casa. En aquest cas, l’autor va accedir a la finca saltant la tanca, però no va arribar a entrar a l’habitatge ni a sostreure cap objecte. Les càmeres de seguretat de la casa el van enregistrar.

Amb aquestes imatges, els agents van identificar l’home, conegut per haver comès fets similars anteriorment. La tarda del mateix dia 6 de maig, els Mossos el van localitzar i detenir. A més, van recuperar els objectes robats en el primer habitatge i els van tornar al seu propietari.

El detingut, que té antecedents, va passar a disposició del jutjat de guàrdia de Sant Feliu de Guíxols l’endemà de la detenció.

Sant Feliu de Guíxols col·loca 10 llambordes Stolperstein per recordar els deportats als camps nazis

Sant Feliu de Guíxols ha instal·lat 10 llambordes Stolperstein en record a deu veïns del municipi que van ser deportats a camps de concentració nazis. L’acte s’ha celebrat aquest dissabte 10 de maig i ha inclòs una ruta ciutadana pels llocs on residien aquestes persones.

Set dels homenatjats van morir als camps i tres van poder tornar després de l’alliberament. Durant el recorregut, familiars i persones properes a les víctimes han col·locat roses blanques sobre les plaques, ja instal·lades en nou dels punts. La desena llamborda s’ha col·locat en directe davant del públic assistent, les autoritats locals i el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler.

Tant el conseller com l’alcalde de Sant Feliu han defensat la necessitat de preservar la democràcia. Espadaler ha alertat de la presència actual d’idees que promouen missatges d’odi i actituds que poden posar en risc el sistema democràtic. Ha recordat que la democràcia és fruit de l’esforç i del patiment de moltes persones, com les que s’han volgut recordar en aquest homenatge.

La jornada de memòria s’ha completat amb la presentació del llibre Els guixolencs deportats als camps nazis, escrit per Pilar Francès amb la col·laboració d’Àngel Jiménez, Josep Murlà, Jordi Gaitx, Marc Auladell i Sílvia Alemany. L’acte s’ha fet a la sala Abat Panyelles del Monestir.

Les Stolperstein són un projecte de l’artista alemany Gunter Demnig, iniciat a Berlín l’any 1996. El nom significa “pedres que fan ensopegar” i pretenen mantenir viva la memòria de les víctimes del nazisme als carrers on van viure.

Les llambordes de Sant Feliu de Guíxols recorden Emili Puigmulé, Josep Ribas, Josep Jordà, Josep Coll, Basilio Polo, Francesc Sabater, Lluís Murgat, Ricard Ruscalleda, Antoni Moret i Francesc Parramón.

L’APA Rodamon pateix un nou robatori tot i reforçar la seguretat

Imatge extreta del vídeo publicat a Instagram sobre el Robatori | APA RODAMON BAIX EMPORDÀ

La protectora d’animals APA Rodamon, situada al Baix Empordà, ha denunciat aquesta setmana un nou robatori a les seves instal·lacions, tot i haver reforçat recentment el sistema de seguretat amb càmeres, alarmes, portes de ballesta i panys reforçats. Segons informa Ràdio Palafrugell, els lladres han accedit al recinte, han causat danys i han sostret eines i equipament bàsic per a l’atenció dels animals.

A través d’un comunicat i un vídeo difós a Instagram, l’entitat ha denunciat que l’incident representa molt més que una pèrdua econòmica. “Han destrossat, han saquejat, han trepitjat el nostre esforç i la nostra entrega. Cada vegada que entren, no només s’enduen materials o eines, s’enduen la nostra dignitat, la nostra seguretat i, sobretot, els recursos destinats als animals que protegim”, lamenten.

L’associació, que treballa per rescatar i donar una nova vida a animals abandonats o maltractats, assegura que se sent desemparada davant la repetició dels fets i reclama més implicació per part de les autoritats. Rodamon insisteix que es tracta d’un projecte col·lectiu i sense ànim de lucre, sostingut per l’esforç voluntari i el suport ciutadà, i demana mesures urgents per garantir-ne la protecció.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Rodamon (@apa_rodamon_baix_emporda)

Di-Versiones aplega gairebé 7.000 persones a Girona en la celebració del seu 20è aniversari

L’Orquestra Di-versiones ha celebrat el 20è aniversari de la banda amb una gran festa a Girona. La programació ha arrencat a les quatre de la tarda a la plaça de Salvador Espriu, al centre de la ciutat, amb un concert del duet garrotxí de versions Mam i Pipa al que han assistit centenars de persones amb gran afluència de públic familiar. En aquest mateix punt, que s’ha plantejat com una “fan zone”, els Marrecs de Salt han pujat un pilar que ha donat el tret de sortida a la cercavila.

A través de la rua, que ha començat puntualment a les sis de la tarda, el grup ha volgut “retre homenatge a la cultura popular, que participa activament en les festes majors”. Ho ha fet amb la participació dels diables Pere Botero, la Banda del Rec, els gegants Caixa de Trons i la xaranga Bufatramuntana.

Aproximadament una hora més tard, la multitud ha desembocat al Palau de Fires de Girona, on han començat els concerts de pagament. I pels que Di-Versiones ha aconseguit aplegar gairebé 7.000 persones, que han exhaurit totes les entrades disponibles. “Hem venut un munt d’entrades”, ha celebrat Albert Fort, que ha afegit que com aniria “era una incògnita”, però la rebuda del públic ha estat la millor que podien esperar: “gent disfressada i amb un bon rotllo increïble; ara ens toca a nosaltres”, ha dit poc abans del concert.

L’escenari del Palau de Fires l’ha inaugurat l’actuació de Miquel del Roig, que hi ha ofert el seu tradicional repertori davant d’un públic entregat. I l’ha seguit la sessió de DJ Dolça, que ha fet vibrar els assistents amb un punt més electrònic. Finalment, gairebé a dos quarts de deu de la nit, ha arribat el torn de l’esperada Orquestra Di-Versiones, que hi ha ofert un concert amb una banda més gran del que estan acostumats.

L’escenari ha comptat amb dues pantalles gegants a banda i banda, que reproduïen el concert en directe, i ha comptat amb diversos col·laboradors: L’orquestra ha preparat un repertori que ha ofert conjuntament amb la Black Music Big Band, amb la idea de recrear les actuacions que fan grans orquestres en festes majors. “Hem volgut fer una gran festa major perquè és d’on venim i ho volíem homenatjar”, ha dit Albert Fort.

El grup ha repassat els temes que porta habitualment als seus concerts en el seu format més característic. I damunt l’escenari també els han acompanyat Miquel del Roig i membres dels grups Pelukass, Hotel Cochambre i La Salseta del Poble Sec. “Bon repertori i bons músics que s’han sumat al projecte: res pot anar malament”, afirmava Fort abans del concert.

Molts dels assistents a la festa, hi han acudit amb una estètica similar a la del grup per petició dels artistes. Vestits de mariners, esportistes del anys 80 al més pur estil Di-Versiones o amb complements de colors i disposats a donar-ho tot per connectar amb la bona energia que s’ha generat a la festa.

Orquestra Di-versiones

L’Orquestra Di-versiones és una formació constituïda el 2005 a Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà), com una solució improvisada per a la festa major del poble, quan no hi havia pressupost per contractar grups musicals. Les seves actuacions enèrgiques i amb música que connecta amb diverses generacions, els han consolidat com un referent de la música festiva a Catalunya. El cantant de la banda ha dit que no saben a què es deu l’èxit multigeneracional, però suposen que “és la combinació d’un bon repertori, una colla d’amics i un públic molt entregat”. I que a més, han aconseguit que “tothom amb esperit jove s’hi senti a gust”.

Després de dues dècades als escenaris, Di-Versiones ho ha volgut celebrar a la capital de la demarcació una autèntica festa major. La festivitat ha coincidit de forma casual amb l’inici de la 70a edició de Temps de Flors. En aquest sentit, la banda ha agraït l’esforç que ha fet la ciutat en termes d’ordre públic per garantir la celebració de la festa i, sobretot, de la cercavila, que ha obligat a tallar momentàniament alguns carrers de la ciutat.

El sindicat SIP-FEPOL considera de “màxima gravetat” els incidents de Palamós que han acabat amb quatre detinguts

el-sindicat-sip-fepol-considera-de-“maxima-gravetat”-els-incidents-de-palamos-que-han-acabat amb-quatre-detinguts
El sindicat SIP-FEPOL considera de “màxima gravetat” els incidents de Palamós que han acabat amb quatre detinguts

El sindicat policial SIP-FEPOL ha considerat de “màxima gravetat” els incidents de la passada nit a Palamós, on els Mossos d’Esquadra han detingut quatre persones arran d’una baralla on s’han exhibit armes blanques a l’avinguda Onze de Setembre. Els dos primers arrestats han estat traslladats a la comissaria de la Policia Local, on s’hi han aplegat familiars i amics exigint-ne l’alliberament. Això ha provocat aldarulls i la detenció de dues persones més per atemptat contra l’autoritat. SIP-FEPOL ha condemnat els fets i ha assegurat en un comunicat que posen “en risc la seguretat de tothom”.

Segons el sindicat, és una mostra de la “situació crítica” de la Policia Local de Palamós, on “hi ha torns sencers de tarda i de nit sense patrulles operatives al carrer, i en moltes ocasions, el servei recau exclusivament en agents interins sense el suport ni els recursos adequats”. “Aquesta realitat no només posa en perill els treballadors del cos, sinó que compromet greument la seguretat de la ciutadania”, afirma el comunicat.

Per això han exigit un “compromís ferm i immediat” per revertir la situació i “dignificar les condicions laborals” i reforçar la plantilla amb personal estable. L’organització veu “falta de previsió i responsabilitat” per part de l’Ajuntament, a qui acusa de mantenir activa la taula de negociació amb els agents.

Les sardines a la Costa Brava han disminuït un 25% i tenen una mida més petita

les-sardines-a-la-costa-brava:-menys-i-mes-petites
Les sardines a la Costa Brava: menys i més petites

La comunitat científica i el sector pesquer han constatat que al Mediterrani hi ha cada vegada menys sardines, i que la seva mida és més petita. En les últimes dècades les captures han baixat prop d’un 25%. A més, les sardines tenen un estat de salut més fràgil que en el passat.

Aquesta davallada es relaciona amb diversos factors. Els estudis apunten a l’escalfament de l’aigua, la sobreexplotació pesquera i l’augment de la presència de microplàstics. També es considera l’impacte de paràsits i metalls pesants com a possibles causes.

Una altra amenaça recent és un paràsit anomenat Ichthyodinium chabelardi. Aquest microorganisme s’ha trobat en mostres recollides a Sant Feliu de Guíxols. Infecta els ous i els ovaris de la sardina. Els investigadors han observat que els ous afectats no sobreviuen, i que gairebé una de cada quatre sardines presentava infecció als ovaris.

Malgrat aquest context, hi ha dades positives a la Costa Brava. Les sardines d’aquesta zona tenen una mida més gran i una salut millor que les d’altres punts del sud de Catalunya. També s’ha confirmat que aquestes sardines no pateixen l’afectació del paràsit anisakis sip, present en altres mars com l’Atlàntic.

Per tot plegat, es treballa en la creació d’una marca de qualitat per a la sardina de la costa catalana. L’objectiu és revaloritzar aquest peix per la seva aportació nutricional, pesquera i cultural. Els experts defensen que cal continuar consumint sardines i compensar les limitacions que puguin afectar el sector pesquer per garantir-ne la protecció.