La comunitat científica i el sector pesquer han constatat que al Mediterrani hi ha cada vegada menys sardines, i que la seva mida és més petita. En les últimes dècades les captures han baixat prop d’un 25%. A més, les sardines tenen un estat de salut més fràgil que en el passat.
Aquesta davallada es relaciona amb diversos factors. Els estudis apunten a l’escalfament de l’aigua, la sobreexplotació pesquera i l’augment de la presència de microplàstics. També es considera l’impacte de paràsits i metalls pesants com a possibles causes.
Una altra amenaça recent és un paràsit anomenat Ichthyodinium chabelardi. Aquest microorganisme s’ha trobat en mostres recollides a Sant Feliu de Guíxols. Infecta els ous i els ovaris de la sardina. Els investigadors han observat que els ous afectats no sobreviuen, i que gairebé una de cada quatre sardines presentava infecció als ovaris.
Malgrat aquest context, hi ha dades positives a la Costa Brava. Les sardines d’aquesta zona tenen una mida més gran i una salut millor que les d’altres punts del sud de Catalunya. També s’ha confirmat que aquestes sardines no pateixen l’afectació del paràsit anisakis sip, present en altres mars com l’Atlàntic.
Per tot plegat, es treballa en la creació d’una marca de qualitat per a la sardina de la costa catalana. L’objectiu és revaloritzar aquest peix per la seva aportació nutricional, pesquera i cultural. Els experts defensen que cal continuar consumint sardines i compensar les limitacions que puguin afectar el sector pesquer per garantir-ne la protecció.
