Privat: Premiats de la Rua de Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols ha viscut una Rua de Carnaval històrica. Més de 4.700 persones han desfilat aquest divendres 28 de febrer pels carrers de la ciutat, superant les 4.200 de l’any passat i establint un nou rècord de participació.
La festa ha començat puntualment a les sis de la tarda, amb els Esventats al capdavant, en el seu paper de Reis Carnestoltes. La rua ha omplert de música i color el centre de la ciutat, amb carrosses i comparses que han captivat el públic.
Entre els guanyadors d’enguany, el premi a la millor carrossa gran ha estat per La Carnavalesca d’Olot i Castellfollit de la Roca amb la seva proposta “Llegendàries”. En la categoria de millor carrossa petita, els guanyadors han estat els Golfo’s de Sant Feliu de Guíxols amb “L’encís del bosc”. Els Emmaskarats han estat reconeguts com la millor comparsa amb “Els Guardians d’Egipte”, mentre que el premi a la millor carrossa d’animació ha estat per Els Collonuts.
Pel que fa als premis especials locals, la Colla Tramuntana s’ha endut el guardó a la millor comparsa de Sant Feliu, i Els Marrecs han estat reconeguts com la millor carrossa local.
Privat: Els programes Singulars del Consell Comarcal arrenquen amb un mòdul d’atenció al client i comerç digital
El Consell Comarcal del Baix Empordà ha posat en marxa el programa Singulars 2024, una iniciativa que ofereix formació especialitzada en atenció al client i comerç electrònic. El curs, que té una durada de 195 hores, compta amb la col·laboració dels ajuntaments de Palafrugell i Castell-Platja d’Aro.
Hi participen 27 joves d’entre 16 i 29 anys amb certificat de discapacitat. A Palafrugell, 12 alumnes han iniciat la formació, mentre que a Castell d’Aro hi ha 15 participants. L’objectiu és millorar les seves competències professionals i afavorir la seva inserció en el mercat laboral.
El programa no només proporciona coneixements sobre atenció al client i venda en línia, sinó que també inclou suport psicològic i tutories personalitzades. Els joves reben orientació per accedir a una feina o reprendre els estudis, garantint així més opcions de futur.
El projecte està finançat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya amb fons del Servei Públic d’Ocupació Estatal, i té una durada de 12 mesos.
Una de les colles desfilants a la rua del Carnestoltes de Platja d'Aro
Data de publicació: dissabte 01 de març del 2025, 19:43
Localització: Platja d'Aro
Autor: Ariadna Reche
La Costa Brava es vesteix aquest cap de setmana de Carnestoltes. La rua de Platja d’Aro és una de les rues més icòniques de les que s’hi celebren. Aquest dissabte a la tarda, les avingudes s’Agaró i Cavall Bernat -on es concentra l’eix comercial del municipi- s’han tornat a omplir de carrosses, disfresses, música i color. I també, de milers de persones que s’han congregat a banda i banda per seguir els balls i la disbauxa. Les més puntuals ho han fet des de la fila de cadires que instal·la l’Ajuntament.
A la gran rua de carrosses i comparses d’aquesta 47a edició de la festa hi han participat 77 colles diferents, provinents de 15 poblacions d’arreu de la demarcació de Girona. D’aquestes, 7 han desfilat a les onze del matí en modalitat d’exhibició i 67 més ho han fet a la rua de la tarda. Aquestes últimes participen al concurs en què opten als 11.000 euros en premis que es reparteixen entres els cinc primers classificats en les categories de Carrossa Gran, Carrossa Petita, Comparsa, Disfressa i Colles Locals; així com un guardó únic per a la Millor Colla Debutant.
La rua l’ha precedit 3 colles més. La primera ha estat la dels Reis Carnestoltes del carnaval de Platja d’Aro, que enguany són Navarro Rei Jove Sense Límits, Rachel Reina Sabia Sense Límits i Amelii Reina Engrescadora Sense Límits de la Colla Jove Sense Límits. I també les carrosses de ses majestats dels altres dos carnavals agermanats de la Costa Brava Centre (Sant Feliu de Guíxols i de Santa Cristina d’Aro).
“Esperem satisfer el gran volum de públic que ens ve a veure i que té de referent el carnestoltes de Platja d’Aro com un dels més grans de la Costa Brava”, ha dit abans de començar la desfilada la regidora de Turisme de l’Ajuntament de Platja d’Aro, Imma Gelabert, que ha afegit que la rua és “un gran aparador de diversió del municipi”. I ha avançat que el municipi preveu haver rebut prop de 60.000 visitants, coincidint amb la rua de carnaval.
El fred no l’atura
La rua d’aquesta edició ha estat especialment marcada pel fred, que no ha espantat els participants. “El carnaval de Platja d’Aro és tan esperat, que ningú es fa enrere”, ha afirmat Gelabert. En mig de la desfilada s’hi ha pogut veure participants més abrigats i preparats pel clima d’hivern, però també d’altres més atrevits amb disfresses a l’estil dels Carnestoltes de Rio de Janeiro, al Brasil.
Entre les colles participants n’hi ha de procedents de tota la demarcació de Girona, que surten a la rua per ordre de sorteig. Enguany, la colla d’Olot Els Almogàvers ha ocupat la posició número tres amb una disfressa pirata. “Fa més de quinze anys que baixem als Carnestoltes de la Costa Brava, disposats a la gresca i a la xerinola”, ha explicat el membre de la colla i actual Rei Carnestoltes d’Olot, Albert Roura.
La colla C’olla de Grills de Santa Cristina d’Aro fa tres anys que participa al Carnestoltes de Platja d’Aro i enguany s’han volgut disfressar de “mar de somnis”. El membre Xavi Goiko ha dit que els agradar participar-hi perquè “es juga a casa”, però també es desplacen a altres rues com la de Caldes de Malavella o la de Llagostera.
Els Gínjols d’en Bas de Sant Esteve d’en Bas també fa pocs anys que participen a la rua de Platja d’Aro, tot i tenir gairebé trenta anys d’antiguitat. “Abans anàvem a altres rues, però vam decidir venir aquí perquè hi ha moltes colles, molt nivell i ens ho passem bé”, ha traslladat la membra Eva Romero.
Programa d’activitats
El Carnestoltes de Platja d’Aro també ha programat altres activitats com el ball de color rosa ‘La Vie en Rose’ de la mà de l’Orquestra Maribel, que es va fer dijous; o la Trobada Infantil de Carnaval, que es va celebrar divendres a S’Agaró amb festa d’animació infantil amb Soy La Fiesta, una xocolatada popular, la vista dels personatges infantils Xalarina i Xalarí i la presència dels Rei i les Reines Carnestoltes. Diumenge el municipi acollirà la Rua de Colles Locals a Castell d’Aro i dimecres s’acaba la programació amb l’Enterrament de la Sardina, a les set de la tarda.
El cartell promocional d’aquesta edició ha estat obra de la il·lustradora Nirvana Jiménez, que s’ha inspirat en la caracterització, disfresses i complements del Rei i les Reines Carnestoltes de la Colla Jove Sense Límits. A més, enguany s’ha aconseguit la certificació oficial com a esdeveniment sostenible per B, un estàndard internacional que reconeix el compromís de l’esdeveniment amb la protecció del medi ambient i la promoció de pràctiques responsables en l’organització d’esdeveniments, com la gestió i reducció de residus o un Pla de Mobilitat Sostenible.
Martí Sabrià, entrevistat per parlar sobre l'augment de la taxa turística
El director de la Fundació Jordi Comas, Martí Sabrià, s’ha mostrat partidari de la taxa turística però ha qüestionat la seva destinació. En una entrevista a Ràdio Capital, Sabrià defensa que aquests diners haurien de servir únicament per millorar infraestructures turístiques i serveis públics, com la neteja de platges o el manteniment dels camins de ronda. Considera inadequat que es destinin a polítiques d’habitatge, com han proposat el Govern i els comuns.
A finals del 2025, la taxa turística es duplicarà a tot Catalunya. A Barcelona, un turista en un hotel de cinc estrelles podria arribar a pagar fins a 15 euros per nit. A la resta del territori, els municipis també podran aplicar per primera vegada un recàrrec municipal, que en alguns casos pot arribar als 4 euros per nit.
Sabrià assegura que aquest augment no afectarà la competitivitat del turisme català. Explica que ciutats com París, Roma o Amsterdam ja tenen taxes similars o fins i tot més altes. A més, recorda que la taxa turística no ha fet perdre visitants a Catalunya des de la seva implantació.
El director de la Fundació Jordi Comas també considera que la gestió d’aquesta taxa hauria de ser més equitativa. Proposa que el recàrrec municipal es coordini a nivell comarcal o per marques turístiques, com la Costa Brava, per evitar desigualtats entre municipis. Segons Sabrià, hi ha pobles amb molta afluència de turistes que gairebé no recapten res perquè tenen poques places d’allotjament.
Finalment, Sabrià defensa que el turisme ha estat assenyalat injustament com a responsable de la crisi de l’habitatge. Creu que aquest problema s’hauria de finançar amb els mateixos recursos que es destinen a la sanitat, l’educació o el transport públic, i no carregar tota la responsabilitat al sector turístic.
Privat: Salvi Danés explora amb mirada íntima la vida i el paisatge de l’Empordà a la mostra “L’instint” al Palau Solterra
La Fundació Vila Casas inaugura aquest dissabte al Palau Solterra de Torroella de Montgrí l’exposició “L’instint” del fotògraf Salvi Danés, nascut a Barcelona l’any 1985. La mostra recull seixanta imatges que exploren la vida i el paisatge de l’Empordà des d’una mirada íntima i documental.
L’exposició es divideix en dos projectes diferenciats. “Cypsela”, inspirat en una ciutat mitològica suposadament submergida davant de les Illes Medes, simbolitza l’hivern amb imatges de colors apagats i un to introspectiu. En canvi, “Maregassa” representa l’estiu amb fotografies que evoquen un mar agitat i la intensitat d’aquesta estació. Totes dues propostes es caracteritzen per una forta càrrega emocional i per l’ús predominant del blanc i negre.
Salvi Danés és un fotògraf reconegut a escala internacional, amb guardons com els Sony World Photography Awards, el Foam Amsterdam Talent i el College Photographer of the Year de la Universitat de Missouri, als Estats Units. A més, ha col·laborat amb diverses editorials per publicar els seus treballs en format llibre i compagina la seva tasca artística amb la docència en centres especialitzats.
L’exposició es podrà visitar fins al 8 de juny al Palau Solterra, on el públic podrà endinsar-se en l’univers fotogràfic de Salvi Danés i la seva particular manera de capturar la transitorietat del temps i la fragilitat de l’entorn.
