Els aranzels de Trump

xavier ferrer supermatí
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Els aranzels de Trump
Loading
/

La irrupció de la presidència de Trump ho està sacsejant tot, tant dins els EUA com a nivell internacional. Propostes com amnistiar als assaltants al Congrés, la gestió de la immigració, la imposició d’aranzels, la proposta per Gaza o el que s’intueix per Ucraïna, són decisions sorprenents que canvien les relacions internes i sobretot les internacionals. Pel que fa als aranzels, hem vist que, depenent de la reacció dels estats als que se’ls hi ha imposat, s’han cercat acords amb altres àrees, com s’ha demostrat amb la suspensió dels aranzels per un temps, amb el compromís de que Mèxic i el Canadà despleguin policia a controlar les fronteres. Veurem que passarà amb els aranzels a la Xina i a la UE. De moment, el portaveu xinès ja ha manifestat que contestaran amb la mateixa contundència i deixant ben clar que una guerra comercial no convé a ningú i que la solució és cercar acords consensuats. Mes o menys és el que es manifesta des del òrgans de govern de la UE. És evident que aquesta situació crea incertesa en el món empresarial en general i, naturalment, també al català, amb 3.100 empreses que interactuen amb els EUA i que es podrien veure afectades. Pel que fa a la UE, donant que tot plegat és imprevisible, podria succeir, com ha passat amb Mèxic i Canadà, que s’obrís una negociació que aturés la contundència dels aranzels, a favor d’una major inversió en defensa de la UE, aspecte molt sol·licitat pels EUA o alguna compensació en altres sectors. Veurem que ens depara el futur immediat, i esperem que es trobin espais de consens que evitin una guerra comercial que no convé a ningú.

Charli xcx triomfa als Brit Awards 2025

charli-xcx-triomfa-als-brit-awards-2025
Charli xcx triomfa als Brit Awards 2025

Charli XCX era la gran favorita dels Brit Awards amb 5 nominacions i finalment s’ha emportat a casa tots els premis als quals optava, entre els que destaquen cançó de l’any per ‘Guess’ (amb Billie Eilish); millor disc “BRAT” i millor artista. Les altres dues son a millor artista dance i millor compositora.

Chappell Roan ha triomfat a la categoria internacional, amb la millor cançó per ‘Good luck, babe!’, així com a millor artista internacional.

El grup de l’any ha recaigut en Ezra Collective; l’artista revelació per The Last Dinner Party; el grup internacional han estat Fontaines D.C.; Sam Fender millor artista rock; Stormzy a la categoria hip/hop; Jade a pop; RAYE a R&B; l’artista global de l’any Sabrina Carpenter i finalment el millor productor A.G Cook. Fa uns dies ja es va conèixer Myles Smith com a “Rising star”.

La gala va deixar un bon grapat d’actuacions en directe de Sabrina Carpenter, Teddy Swims, Lola Young o Sam Fender entre altres.

 

L’entrada Charli xcx triomfa als Brit Awards 2025 ha aparegut primer a Primera Fila.

Els hospitals Palamós, Figueres i Olot impulsen la donació de teixits i són dels comarcals que més donen de Catalunya

Una intervenció a un dels quiròfans de l'Hospital d'Olot Data de publicació: diumenge 02 de març del 2025, 04:00 Localització: Olot Autor: Ariadna Reche
Una intervenció a un dels quiròfans de l'Hospital d'Olot Data de publicació: diumenge 02 de març del 2025, 04:00 Localització: Olot Autor: Ariadna Reche

La Regió Sanitària de Girona està fent una gran aposta per augmentar les donacions de teixits. L’hospital Dr. Josep Trueta de Girona continua liderant el rànquing amb 185 donacions de teixits l’any passat (provinents de 135 donants). A més, aquest centre s’ha tornat a posicionar com l’hospital no trasplantador que més donacions fa de tot Catalunya i el quart absolut, darrere de tres hospitals que sí que són trasplantadors com l’Hospital de Bellvitge (528), el Vall d’Hebron (377) i el Clínic de Barcelona (337).

Tanmateix, a comarques gironines també destaca la tasca dels hospitals de Figueres, Olot i Palamós, que s’han convertit en els comarcals que més teixits donen a Catalunya en relació amb la població que atenen. Això ha passat sobretot els dos últim anys, quan l’Hospital de Figueres ha aconseguit 129 donacions, Palamós 97 i Olot 81. “Sempre diuen que els canvis en medicina tarden deu anys a sedimentar, i crec que ara estem collint els fruits dels esforços que s’han fet des del 2015 per impulsar les donacions a la demarcació de Girona”, detalla la coordinadora de donació i trasplantaments del Trueta, Núria Masnou.

Còrnies i altres teixits

Concretament, l’any passat, a l’Hospital de Figueres es van donar 56 teixits, a Olot 52 i a Palamós 41, posicionant-se en les posicions 11, 12 i 15 del rànquing català, respectivament. D’aquestes 52 donacions de teixits que va registrar l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, la majoria van ser donacions de còrnies (49), però també hi va haver una donació de pell i dues donacions de teixit musculoesquelètic.

“Les extraccions de còrnies les fem aquí a l’hospital”, detalla la infermera Anna Grabulosa, que explica que “hi ha personal d’infermeria format per fer-ho”. En canvi, les donacions d’altres tipus de teixits s’han de fer al quiròfan i requereixen el desplaçament d’un equip de Barcelona coordinat per l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), que “allarga el procés”. Tal com detalla la coordinadora de donació i trasplantaments del Trueta, Núria Masnou, “això fa que es perdin algunes donacions” perquè “cal no tenir pressa per enterrar el difunt”.

De les 41 donacions de teixits registrades l’any passat a l’Hospital de Palamós, la majoria van ser còrnies amb un total de 39. A més, també es va aconseguir efectuar una primera donació de pell i una altra de teixit musculoesquelètic. Finalment, les 56 donacions fetes a l’Hospital de Figueres van ser de còrnies perquè el centre està preparat per rebre només aquest tipus de teixits. Es tracta d’una xifra més baixa que el 2023 -quan se’n van registrar 73-, però molt superior a la d’anys anteriors.

La infermera de l’hospital d’Atenció Intermèdia Bernat Jaume de Figueres, Marina Menor, diu que aconseguir augmentar les donacions “ha estat un repte”, que han afrontat a través de la formació. “Primer ens vam formar externament i després, hem fet formacions internes a tot el personal d’infermeria, inclús amb la possibilitat de ser extractors de còrnies”, detalla Menor.

Des de l’Hospital de Figueres s’han elaborat també uns documents informatius pel personal i pels pacients, que recullen els criteris que exclouen qualsevol persona de poder ser donant de còrnies. Aquests són: ser majors de 89 anys, tenir malalties infeccioses -com hepatitis o VIH- o malalties hematològiques. La resta, poden ser donants.

1.329 donacions en cinc anys

En els darrers cinc anys, entre el 2019 i el 2024, la Regió Sanitària de Girona ha aconseguit fer un total de 1.329 donacions de teixits procedents de 1.126 donants. L’any en què més se’n van obtenir va ser el 2023, amb 346, seguit de prop per l’any passat, quan n’hi va haver 340. La majoria dels teixits que es donen són còrnies, amb 1.113 durant aquests cinc anys (una xifra que representa gairebé el 84% del total). A més, durant aquest període, també s’han donat 70 teixits musculars esquelètics, 65 mostres de pell, 62 vàlvules i 19 vasos.

A tot Catalunya i segons dades de Salut, l’any passat es van distribuir 16.082 teixits a través del Banc de Sang i Teixits. D’aquests, 3.431 van ser còrnies; 11.901, teixits musculoesquelètics; 478, teixits cutanis i 272, teixits cardiovasculars. “Intentem que les donacions creixin any rere any, perquè hi ha una necessitat molt gran, que no es cobreix tot i que el volum de teixits que registrem és considerable”, afirma la infermera Menor.

Olot i Palamós, donants multi teixits

A comarques gironines, l’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona es manté des de fa tres anys amb un volum de donacions de teixit molt elevat, en el podi de donacions a la demarcació i com un dels quatre hospitals amb més donacions de Catalunya. L’any passat va aconseguir donar un total de 185 teixits (la majoria còrnies, amb 133) i els dos anys anteriors en va donar 172 (2023) i 188 (2022). Fins al 2024, aquest centre i el de Santa Caterina de Salt (Gironès) eren els únics de comarques gironines habilitats per fer donacions multi teixit.

Aquesta situació ha canviat i l’any passat es van incorporar a aquest servei l’Hospital de Palamós i l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa. “Haver aconseguit fer el pas en un hospital comarcal és fruit de l’esforç i gràcies a creure en el projecte, perquè els criteris són més específics i costa més”, explica la infermera membra de la Comissió de Donació de Teixits de l’Hospital d’Olot, Anna Grabulosa, que està convençuda que també hi ajuda que es lideri des d’infermeria, perquè són qui estan “sempre amb el pacient”.

Bona acollida

Pel que fa a com ho reben les famílies un cop es planteja l’opció de ser donants, des de l’Hospital de Figueres asseguren que “la majoria ho reben positivament i accedeixen a fer-ho, però també es respecta aquelles que decideixen no fer el pas i no es torna a plantejar l’opció”. La infermera de l’Hospital de Figueres, Marina Menor, alerta que “tot i ser una acció altruista, que simplement s’ofereix des de l’hospital, s’ha de plantejar amb molt respecte”.

En el mateix sentit s’expressa Anna Grabulosa a l’Hospital d’Olot: “Convertir-se en donant és una acció altruista i fas un bé a la societat”. A la infermera no li sembla difícil plantejar el tema a les famílies o pacients que puguin optar-hi, perquè “hi ha molt bona acollida”. “Les infermeres creem vincle amb la família, perquè atenem els pacients totes les hores, i el que fem és informar-los que hi ha aquesta opció”, detalla, i afegeix: “també és una manera d’ajudar a passar el dol a la família, que sap que està ajudant a algú altre”.

“La donació pot no existir, però crear l’opció de donació al final de la vida de qualsevol persona hi afegeix un plus de qualitat”, afirma la doctora Núria Masnou en la mateixa línia, i diu: “Crear el moment oportú per parlar d’això és fruit de treballar amb els professionals perquè siguin capaços d’identificar possibles donants i puguin plantejar-los l’opció”.

Augmentar les donacions

En aquest sentit, des dels centres hospitalaris comarcals gironins consideren que cal “potenciar la informació” sobre donacions i “promoure que la gent faci un document de voluntats anticipades, perquè el pes d’aquesta decisió no recaigui a la família”, un cop la persona que pot convertir-se en donant hagi mort.

Des de l’Hospital d’Olot també es vol començar a potenciar les extraccions de còrnies a domicili. “Estem intentant impulsar les donacions a les llars per arribar a més gent, conjuntament amb els Centres d’Atenció Primària (CAP) i amb els Programes d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES)”, trasllada la infermera membra de la Comissió de Donació de Teixits de l’Hospital d’Olot, Anna Grabulosa. Aquest és un programa que s’ha posat en marxa i ja funciona a l’Hospital de Palamós.

“És molt important ampliar les donacions perquè serà més fàcil que els pacients que ho necessitin puguin optar-hi”, afirma la coordinadora de donació i trasplantaments del Trueta, que ho exemplifica dient que “cada any es trasplanten totes les còrnies que s’obtenen” i està convençuda que “si es registressin més donacions, hi hauria més trasplantaments”. A més, afegeix que en el cas dels teixits, l’avantatge sobre la donació d’òrgans és que “es poden guardar un temps” abans de ser trasplantats.

La Gran Rua del Carnaval de Platja d’Aro reparteix 11.000 euros en premis

Una de les colles participants a la rua de Carnestoltes de Platja d'Aro Data de publicació: dissabte 01 de març del 2025, 17:15 Localització: Platja d'Aro Autor: Ariadna Reche
Una de les colles participants a la rua de Carnestoltes de Platja d'Aro Data de publicació: dissabte 01 de març del 2025, 17:15 Localització: Platja d'Aro Autor: Ariadna Reche

El Carnaval de Platja d’Aro ha viscut aquest dissabte un dels seus moments més esperats amb la Gran Rua de Carrosses i Comparses. La desfilada ha comptat amb 67 colles en concurs i més de 4.000 figurants, acompanyats per les colles dels Reis i Reines del Carnaval de la Vall d’Aro, que han obert la rua amb les seves coreografies i espectacles.

La festa ha culminat amb el lliurament de premis al Palau d’Esports i Congressos, on s’han repartit un total de 11.000 euros. En la categoria de Comparses, el primer premi ha estat per la Quarta Paret Team Carnaval d’Olot, seguida d’Els Emmaskarats i Les Tremendes – Casa Cultural d’Andalusia, també d’Olot.

En Carrossa Petita, la guanyadora ha estat la Banda del Pati de Castell-Platja d’Aro, amb I a tu que t’importa i Qui ens ha enredat completant el podi. En Carrossa Gran, el triomf ha estat per la Carnavalesca d’Olot i Castellfollit de la Roca, per davant de La Santjoanenca de Sant Joan les Fonts i l’Associació Amics Carnaval Mar i Muntanya de Santa Cristina d’Aro.

El premi a la Primera Participació ha estat per la Colla Caps de Suro de Cassà de la Selva.

El Carnaval no s’acaba aquí, ja que les colles locals tenen una altra cita aquest diumenge a les 12 hores a Castell d’Aro, on tornaran a desfilar pels carrers de la població.

Quin Perill guanya el primer premi de vestuari a la Rua de Carnaval de Palamós

privat:-colles-guanyadores-de-la-gran-rua-de-carnaval-de-palamos-2025
Privat: Colles guanyadores de la Gran Rua de Carnaval de Palamós 2025

La Rua de Carnaval de Palamós, celebrada aquest dissabte 1 de març, ha comptat amb la participació d’una seixantena de colles que han desfilat pels carrers amb disfresses elaborades i coreografies espectaculars.

En la categoria de vestuari, el primer premi ha estat per la colla Quin Perill, seguida de Mil i Una i Xulivert. Pel que fa a coreografies, la millor valorada ha estat la de Braves, mentre que Nimfes i Incombustibles han completat el podi.

En la modalitat de carrosses, la colla Xerinola s’ha endut el primer premi, i en plataformes decorades, la victòria ha estat per Els d’Aquí. El premi familiar ha estat per la colla Quin Guirigall.

Les celebracions continuaran diumenge amb una rua matinal a l’Avinguda Catalunya a les onze del matí i amb una exhibició de comparses a la Nau dels 50 Metres a partir de les vuit del vespre.

Verges celebra un any més la tradicional Sopa de Verges per Carnaval

Sopa de Verges-dones

Verges manté viva la tradició de la Sopa de Verges, una celebració popular que es remunta a l’edat mitjana i que té lloc cada dimarts de Carnaval. El plat, que originàriament oferien els senyors feudals al poble, es cuina avui de manera col·lectiva amb la participació dels veïns.

La sopa es prepara a foc lent amb ingredients com gallina, vedella, porc i xai, a més de cigrons, mongetes del ganxet, patates, arròs i fideus gruixuts. Un dels secrets de la recepta és la combinació de pimentó dolç i pebre negre, que li donen el seu gust característic.

La festa comença el diumenge abans del dimarts de Carnaval amb “La Passada”, una ruta pels afores de la vila, i una cercavila amb gegants i capgrossos. Durant el dimarts, la Plaça Major es converteix en el centre neuràlgic de la celebració, amb la cuita de la sopa des de bon matí.

Després de diverses hores de preparació, l’àpat es reparteix a primera hora de la tarda, seguit d’un vermut musical i una audició de sardanes. Amb aquesta festa, Verges reforça els vincles entre els veïns i preserva un costum que ha passat de generació en generació.