Mor a la presó Ian Watkins, exvocalista de Lostprophets, als 48 anys després d’un atac violent

mor-a-la-preso-ian-watkins,-exvocalista-de-lostprophets,-als-48-anys-despres-d’un-atac-violent
Mor a la presó Ian Watkins, exvocalista de Lostprophets, als 48 anys després d’un atac violent

Ian Watkins, antic cantant i líder de la banda gal·lesa Lostprophets, ha mort aquest dissabte 11 d’octubre a la presó de màxima seguretat de Wakefield (Regne Unit) després de ser apunyalat per un altre reclús, segons han informat mitjans com NME i The Sun. El músic tenia 48 anys i complia una llarga condemna per diversos delictes sexuals greus contra menors.

Segons fonts policials, Watkins va ser agredit per un company de presó poc després que els interns fossin alliberats de les seves cel·les al matí. L’atacant l’hauria degollat amb una arma blanca artesanal, provocant-li una hemorràgia fatal. Tot i els intents de reanimació, el cantant va morir poc després a causa de les ferides.

La presó de Wakefield, coneguda popularment com a “Monster Mansion” per acollir alguns dels criminals més perillosos del Regne Unit, va ser tancada temporalment després de l’incident mentre s’hi desplegaven agents i serveis d’emergència.

Watkins complia una condemna de 35 anys (29 de presó i sis sota llibertat vigilada) després d’haver-se declarat culpable el 2013 de tretze delictes sexuals, entre ells l’intent de violació d’un nadó i la possessió de material pornogràfic extrem. El 2023, ja havia patit un altre atac violent dins del centre penitenciari, quan va ser pres com a ostatge i apunyalat per diversos interns en un incident relacionat amb drogues.

Abans de la seva detenció, Ian Watkins havia assolit reconeixement internacional amb Lostprophets, una de les bandes més destacades del rock alternatiu britànic dels anys 2000. El grup va publicar cinc discos d’estudi, The Fake Sound of Progress (2000), Start Something (2004), Liberation Transmission (2006), The Betrayed (2010) i Weapons (2012),  i va vendre més de 3,5 milions de còpies arreu del món.

Lostprophets va aconseguir diversos èxits comercials, com Last Train Home i Rooftops, tots dos al Top 10 britànic, i un número u a la llista nord-americana Alternative Songs amb Last Train Home. La banda també va rebre diversos premis i nominacions abans de dissoldre’s el 2013, arran de la condemna del seu vocalista.

L’entrada Mor a la presó Ian Watkins, exvocalista de Lostprophets, als 48 anys després d’un atac violent ha aparegut primer a Primera Fila.

Mor un conductor en un xoc frontal a la GI-642 a Rupià

Mor un jove a Calonge
Imatge d'arxiu del SEM

Un conductor ha mort aquest dissabte al migdia en un xoc frontal entre dos vehicles a la GI-642, a Rupià, al Baix Empordà, segons ha informat el Servei Català de Trànsit. L’accident va succeir al quilòmetre 2,4 de la via, entre les poblacions de Rupià i Parlavà, i va obligar a tallar la carretera en tots dos sentits.

El Sistema d’Emergències Mèdiques va traslladar dos ferits menys greus a l’Hospital Josep Trueta de Girona. Al lloc del sinistre hi van intervenir cinc patrulles dels Mossos d’Esquadra, tres dotacions dels Bombers de la Generalitat, quatre ambulàncies i un helicòpter medicalitzat.

Segons dades del Servei Català de Trànsit, des de principi d’any han mort 118 persones a les carreteres catalanes interurbanes, gairebé el 45% d’elles corresponents a col·lectius vulnerables com motoristes, vianants i ciclistes. El mes de setembre va registrar 15 víctimes mortals, gairebé el doble que en el mateix període de l’any passat.

La 16a Radikal ocean52 omple de nedadors les aigües entre Calella de Palafrugell i Llafranc amb èmfasi en sostenibilitat

Aquest dissabte s’ha celebrat la 16a edició de la Radikal ocean52, travessia de natació en aigües obertes entre Calella de Palafrugell i Llafranc, convertint-se en una de les principals cites del calendari nacional. L’esdeveniment ha reunit més de 2.000 participants, entre nedadors populars i esportistes d’alt nivell, amb representació de 42 nacionalitats.

Les proves han inclòs la travesia de 7 km, guanyada per Àlex Castejón en categoria masculina i Clàudia Giralt en femenina, així com competicions de 3,5 km, 2 km, relleus i categories infantils. Degut a les condicions del mar, alguns recorreguts han sofert petites modificacions.

A més de les competicions, la trobada ha ofert activitats familiars i de conscienciació mediambiental, com l’EcoSwimming per recollir residus al mar, xerrades i tallers sobre cura dels oceans. La filosofia de l’esdeveniment aposta per la sostenibilitat, amb materials 100% reciclables i una reducció de més de 7.000 envasos de plàstic d’un sol ús. Com a novetat, s’ha dut a terme una neteja marina amb la tecnologia ONA Safe & Clean.

El festival compta amb el suport de patrocinadors i col·laboradors de primer nivell, com ocean52, Quadis Autolica, sailfish i Holaluz, així com de entitats locals i institucions públiques, entre elles l’Ajuntament de Palafrugell, la Diputació de Girona i la Federació Catalana de Natació.

Amb aquestes iniciatives, la Radikal ocean52 no només celebra la natació en aigües obertes, sinó que també promou pràctiques sostenibles i educació ambiental, consolidant-se com un referent nacional i internacional de l’esport i el respecte al medi marí.

Retiren centenars de fils de pescar a Begur i l’Escala per conscienciar sobre l’impacte d’un residu «gairebé invisible»

Una desena de Submarinistes del Club d’Immersió Biologia (CIB) de la Universitat de Barcelona han participat aquest dissabte en una jornada de neteja subaquàtica a la cala de Sa Tuna, a Begur (Baix Empordà), on han retirat fils de pescar, ploms i hams abandonats al fons marí, concretament d’una zona a prop d’unes roques. L’acció forma part del projecte ‘Pescafils’, una iniciativa que vol posar en relleu un problema «pràcticament invisible però greu per a la biodiversitat marina i per a la seguretat dels bussejadors», segons el president del club, Jordi Regàs.

Segons han explicat els responsables del projecte, els fils de pescar poden trigar fins a 600 anys a degradar-se. Durant aquest temps, queden atrapats entre roques, enredant-se amb esponges, coralls tous com les gorgònies, nudibranquis o estrelles de mar, provocant ferides i, en molts casos, la mort d’aquests éssers marins. «Poden tenir impacte en molts elements diferents de la biodiversitat», ha explicat la biòloga i membre de la junta del club, Joana Colomer, «però sobretot poden causar un dany important en espècies protegides». A més, també representen un risc per als submarinistes. Per aquest motiu, tot bussejador ha de portar obligatòriament un ganivet per alliberar-se en cas d’incident.

Colomer també ha detallat que aquestes restes provenen de pescadors recreatius «que llencen els seus arcs de pesca amb els ploms, i si aquests s’acaben encallant en roques del fons marí, el que fan és tallar el fil, deixant-lo abandonat». La biòloga ha assegurat que si ho fa una persona «no passa res», però «en llocs on a l’estiu hi ha molta afluència de gent fa que tinguem un nombre molt important d’aquests materials i uns impactes en la biodiversitat».

La primera fase del projecte ha consistit a escollir dos punts de la costa catalana on l’impacte dels fils és alt i on la biodiversitat és «especialment rica i sensible», segons Regàs. Per això, es van triar la Punta del Romaní, a l’Escala (Alt Empordà), i la cala de Sa Tuna, a Begur (Baix Empordà), on s’hi han fet immersions d’avaluació del medi. A més, a l’Escala ja s’ha fet una jornada per recollir fils, aquest setembre. En total, s’hi van documentar 102 fils de pescar, 8 hams i 10 ploms. Bona part d’aquests estaven enredats en algues i espècies de gran sensibilitat ecològica.

Més enllà de la neteja

L’objectiu del projecte no és només netejar els fons marins més afectats, sinó també quantificar i documentar científicament la presència d’aquests residus. Per això, totes les immersions han estat enregistrades en fotografia i vídeo, i la informació recopilada es presentarà en un informe científic i en una exposició fotogràfica que es farà pública a finals de tardor a la Facultat de Biologia de la UB.

Les dades també es faran arribar a les administracions competents, tant municipals, autonòmiques com estatals, amb la finalitat d’obrir un debat sobre si cal limitar la pesca amb canya en determinades zones. «Estaria bé que algú es plantegés si és convenient que es continuï pescant de forma sistemàtica», ha apuntat el president del club, i ha afegit que això «no és competència nostra, sinó dels ajuntaments, que durant els quatre mesos de l’estiu tenen la capacitat de restringir la pesca en certs llocs». Regàs ha assegurat que per fer-ho, els consistoris necessiten documentació i dades i «és el que hem volgut fer». La iniciativa també té com a objectiu sensibilitzar la ciutadania sobre aquest tipus de contaminació.

La consellera d’Educació Esther Niubó visita Palamós en la seva primera trobada institucional al municipi

privat:-palamos-rep-la-visita-de-la-consellera-d’educacio,-esther-niubo
Privat: Palamós rep la visita de la consellera d’Educació, Esther Niubó

Palamós ha rebut aquest matí la visita institucional de la consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, en la seva primera visita al municipi.

La consellera ha estat rebuda a primera hora per l’alcaldessa de Palamós, Maria Puig, la vicealcaldessa Raquel Gallego i la regidora d’Ensenyament Yolanda Aguilar. La comitiva ha visitat el Centre d’Educació Especial Els Àngels, al barri d’Es Pla, on Niubó ha recorregut les instal·lacions i s’ha reunit amb l’equip directiu del centre per conèixer de primera mà el funcionament i les necessitats educatives.

Posteriorment, la consellera s’ha desplaçat a l’Ajuntament de Palamós per mantenir una reunió amb les autoritats municipals. Durant la trobada, s’han abordat diverses qüestions en matèria educativa i s’han traslladat a la Generalitat propostes i necessitats per garantir el futur dels serveis educatius al municipi.

La visita ha finalitzat amb la signatura del Llibre d’Honor de l’Ajuntament de Palamós per part de la consellera, tancant així una jornada institucional que ha combinat coneixement del territori, diàleg amb l’equip directiu del centre educatiu i coordinació amb l’administració local.