24.3 C
Pals
Diumenge, 22 juny 2025
- Publicitat -

Condemnat el massatgista de la Bisbal d’Empordà per la primera denúncia per abusar sexualment de clientes

condemnat-el-massatgista-de-la-bisbal-d’emporda-per-la-primera-denuncia-per-abusar-sexualment-de-clientes
Condemnat el massatgista de la Bisbal d’Empordà per la primera denúncia per abusar sexualment de clientes

L’Audiència de Girona ha condemnat el massatgista de la Bisbal d’Empordà que acumula diverses denúncies de clientes per abusos sexuals. La secció quarta li ha imposat 2 anys i 6 mesos menys un dia de presó pel primer cas que ha arribat a judici. La sentència conclou que el 7 de juny del 2022, amb l’excusa del massatge, va fer tocaments als genitals a una clienta menor d’edat. Després, es va despullar i va obligar la víctima a tocar-li el penis. El tribunal el condemna per un delicte d’agressió sexual amb l’atenuant de reparació del dany, perquè va consignar 9.500 euros per a la indemnització. La sentència remarca que hi ha una prova de “gran rellevància”, que és que la víctima sabia que l’acusat tenia una cicatriu a la zona genital.

La fiscalia l’acusava d’un delicte d’abús sexual a menor de 16 anys i demanava 5 anys de presó. L’acusació particular, encapçalada pel lletrat Carles Monguilod en nom de la víctima, considerava que va ser una agressió sexual perquè hi va haver “intimidació i ús de força” i elevava la petició a 10 anys de presó. La defensa va sol·licitar l’absolució.

La sentència de la secció quarta de l’Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Gonzalo Escobar, remarca que la víctima, que aleshores tenia poc més de 15 anys, va anar a fer-se un massatge a casa del processat cap a les set de la tarda del 7 de juny del 2022.

Segons van detallar els testimonis al judici, es coneixien prèviament, perquè ja havia estat clienta d’ell i perquè les dues famílies tenien una relació d’amistat, sobretot perquè la filla del processat i el germà de la víctima eren parella.

Quan va començar el massatge, l’acusat li va dir a la menor que es despullés i es tombés a la llitera. Aleshores, i tenint “coneixement” que la víctima era menor d’edat i “amb la intenció d’atemptar contra la seva llibertat i indemnitat sexual”, va aprofitar que li feia massatges a la zona engonal per “tocar-li la vulva”. Després, li va dir a la víctima que es tragués la roba interior al·legant que li feia nosa.

Amb la menor sentint-se “incòmode” i estant “completament despullada”, l’acusat va fer servir com a pretext que, durant les maniobres, s’havia fet mal en una cicatriu que tenia a la zona engonal per una hèrnia, es va estirar ell a la llitera i li va dir a la menor que li havia de fer un massatge. La menor s’hi va negar, però el processat li va acabar subjectant la mà i la va obligar a tocar-li la cicatriu i el penis. Després, la va obligar a estirar-se damunt d’ell i la va abraçar “durant uns segons, malgrat la resistència i les negatives de la menor”.

La sentència remarca que, com a resultat de l’agressió, la víctima seqüeles per estrès posttraumàtic i que l’atac va afectar el seu estat d’ànim amb episodis de tristesa, energia baixa per entomar les activitats quotidianes, por, nerviosisme i símptomes intrusius o conductes evasives amb la família.

La secció quarta, però, resol que no ha quedat “degudament acreditat” que el massatgista sabés que la víctima era menor de 16 anys: “Tot i que això és cert que, també ho és que sabia que era menor d’edat i, per tant, que existia un desequilibri clar que comportava certa vulnerabilitat de la víctima, també perquè actuava en un marc de confiança”.

La cicatriu

A l’hora de condemnar l’acusat, la sala subratlla que el relat de la víctima -que va declarar a porta tancada- té “fiabilitat plena” però que, més enllà d’això, també compta amb “evidències” que l’avalen i que corroboren els fets denunciats.

L’Audiència exposa que la fiscalia va aportar com a prova unes fotografies de les cicatrius de l’acusat i que aquesta ha estat una prova de “gran rellevància” perquè la víctima ha pogut descriure la que el processat té a la zona engonal, prop dels genitals: “No podia saber de cap altra manera l’existència, la ubicació i les característiques de la cicatriu, exceptuant que l’acusat li hagués ensenyat“.

Aquí, el tribunal rebutja l’explicació alternativa que va donar el processat al judici, que va asseverar que la menor sabia on tenia la cicatriu perquè ell li havia dit. També descarta que, tal com sostenien el processat i alguns testimonis de la defensa, la menor l’hagués denunciat perquè sentia gelosia de la seva filla: “No és un dubte ni tan sols raonable que efectués la denúncia per una gelosia que la pericial psicològica ni menciona”.

L’Audiència també recull com a elements corroboratius les pericials de l’equip d’assessorament tècnic penal i dels professionals de psicologia que han tractat la víctima i la declaració d’una amiga de la menor a qui li va explicar els fets poc després i que va dir que la va veure en estat de xoc i afectada.

“Els fets es van produir sense el consentiment de la víctima, qui en tot moment es negava a fer el que l’acusat li demanava i són actes realitzats amb violència”, resol la secció quarta que condemna el massatgista com a autor d’un delicte d’agressió sexual, tal com sol·licitava Monguilod. Li aprecia, però, l’atenuant de reparació del dany que demanava la defensa per haver consignat 9.500 euros per a la indemnització.

La secció quarta el condemna a 2 anys i 6 mesos menys 1 dia de presó. A més, li prohibeix acostar-se a menys de 400 metres i comunicar-se amb la víctima durant 4 anys i mig i li imposa 1 any de llibertat vigilada.

La sentència no és ferma i es pot recórrer interposant recurs al TSJC.

Arran de l’aparició als mitjans de comunicació d’aquest primer cas, més clientes van acabar denunciant el quiromassatgista per presumptes abusos. De fet, l’acusació particular va sol·licitar que s’acumulessin totes les denúncies per jutjar-les alhora, però la secció tercera de l’Audiència de Girona ho va rebutjar. Al principi del judici, les acusacions van assenyalar que els jutjats de la Bisbal d’Empordà estan instruint altres causes contra l’acusat que podrien arribar a judici. Va arribar a acumular cinc denúncies, algunes prescrites.

Els càmpings critiquen l’entrada en vigor de la taxa turística i reclamen al Govern que la suspengui

El president de la Federació Catalana de Càmpings, Miquel Gotanegra, ha afirmat aquest dijous que el sector veu “pèssim” el resultat de la votació al Parlament, que ha permès l’entrada en vigor immediata de la nova taxa turística. En declaracions als mitjans, Gotanegra ha exigit al Govern que aprovi dimarts el decret per ajornar l’augment i que garanteixi una majoria parlamentària per convalidar-lo.

Segons ha explicat, aquest dijous els establiments del sector continuen aplicant la mateixa taxa que fins ara, a l’espera de noves indicacions clares per part de l’executiu. Ha remarcat que el canvi genera una gran incertesa i perjudica la imatge del país. “És trist. Pensava que era un país seriós. No podem ser l’ase dels cops”, ha sentenciat.

Una mesura sense planificació ni consens

Gotanegra considera que un increment d’aquestes característiques requereix una planificació acurada i acordada. “Hem de ser un país seriós, no es poden fer les coses d’aquesta manera”, ha advertit. El president de la federació ha recordat que el sector s’ha reunit en diverses ocasions amb representants del Govern i ha fet “molts quilòmetres” per participar en aquests contactes, però lamenta que finalment les seves aportacions no s’hagin tingut en compte.

La sensació del sector és de decepció i frustració. Gotanegra ha assegurat que la nova taxa s’ha imposat “sense diàleg” i com una “decisió política”. “No podem dir que cal apujar la taxa perquè ho demana un grup parlamentari. Hi ha d’haver una raó, i aquesta raó s’ha de construir conjuntament amb el sector”, ha afegit.

Preocupació per la inseguretat jurídica

Un dels aspectes més preocupants per als empresaris del càmping és la inseguretat jurídica que genera l’actual situació. Després que el Parlament rebutgés ajornar l’entrada en vigor del nou impost, els establiments turístics han quedat a l’expectativa, sense saber exactament quina taxa han d’aplicar i quines implicacions pot tenir això.

Gotanegra ha denunciat que aquest enrenou perjudica seriosament la reputació internacional de Catalunya com a destinació turística. “Som la destinació més important d’Espanya, i no podem actuar així. Els europeus no estan acostumats a aquestes improvisacions”, ha avisat.

Reclamen consignes clares i una revisió del model

La federació del sector obre la porta a “repensar” la taxa turística en molts aspectes. Gotanegra defensa que la revisió s’ha de fer de manera consensuada i amb una visió més àmplia. “Hi ha un problema d’habitatge, però també cal entendre que aquest tema afecta molts altres sectors econòmics, no només el turisme”, ha remarcat.

El president ha destacat el paper que juguen els càmpings com a cara visible del territori. “Som nosaltres els que donem la cara amb els clients. No podem ser l’ase de tots els cops”, ha insistit. Per això, reclama que les decisions que afectin directament el sector es prenguin amb temps, previsió i escoltant totes les parts implicades.

Confien en una rectificació del Govern dimarts vinent

Després del caos generat, la consellera d’Economia, Alícia Romero, va anunciar la presentació d’un nou decret amb caràcter retroactiu per ajornar l’entrada en vigor de l’impost fins a l’octubre. El Consell Executiu el debatrà dimarts vinent.

Miquel Gotanegra confia que aquest decret s’aprovi i es convalidi al Parlament. “Espero que aquesta situació es quedi en una anècdota, però és trist, no hauríem d’haver arribat fins aquí”, ha lamentat. Considera que l’executiu ha de ser conscient que no té una majoria clara per tirar endavant mesures controvertides, i que ha de buscar el consens abans de prendre decisions amb tant d’impacte.

“Espero que dimarts vinent tot això quedi resolt”, ha conclòs, tot mostrant una esperança moderada que el govern rectifiqui i es torni al camí del diàleg.

Platja d’Aro inicia el procés per transformar el tram nord del passeig marítim

Platja d'Aro jornades

Tal com avança el Diari de Girona, l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro ha adjudicat el projecte bàsic i executiu per reurbanitzar el tram nord del passeig marítim, situat entre el Cavall Bernat i la desembocadura del riu Ridaura. L’empresa responsable disposarà d’un any per redactar el document, amb l’objectiu de tenir-lo llest a mitjans de 2026 i poder licitar les obres.

El concurs d’idees, que ha servit de base per a l’adjudicació, ha estat cofinançat amb la col·laboració de Costes de l’Estat. Aquest tram és l’únic pendent d’actuació del passeig, després que el projecte de la zona central ja estigui redactat i a punt d’executar-se, i que s’hagin previst millores també a la part sud, en col·laboració amb l’administració estatal.

El projecte de reurbanització haurà de contemplar un espai per al pas de bicicletes i vehicles de mobilitat personal, a més de regular l’ocupació de la via pública per part dels establiments de restauració i comerç. Es limitarà l’ús de les terrasses a un màxim del 50% de l’amplada del passeig, i es reservarà espai per a l’exhibició de productes comercials. A més, el document haurà d’establir les bases per a una nova ordenança reguladora de l’ocupació comercial i de restauració.

Les obres també preveuen la renovació completa de la xarxa de clavegueram i del subministrament d’aigua potable, considerades actualment obsoletes. La intervenció busca posar al dia el passeig tant des del punt de vista urbanístic com pel que fa als serveis.

La millora de tot el passeig marítim és una reivindicació que ve de lluny. Fa deu anys que veïns i comerciants reclamen una actuació integral. De fet, es va crear una associació per defensar aquesta petició, després que les promeses municipals s’allarguessin en el temps sense resultats.

L’avenç del projecte s’havia vist frenat per la titularitat estatal del tram nord, que obliga a coordinar cada acció amb Costes. Segons fonts municipals, aquest factor ha dificultat la planificació en els últims anys, tot i la voluntat local d’avançar en la reforma.

Mentrestant, els veïns reclamen que el passeig es mantingui net i ordenat, i que es compleixi la normativa sobre l’ús de les terrasses. Adverteixen que sovint només es respecta després de sancions i insisteixen que el passeig ha de ser un espai públic per passejar.

Terrats en Cultura celebra 13 edicions alçant l’art als cels de Barcelona i L’Hospitalet

terrats-en-cultura-celebra-13-edicions-alcant-l’art-als-cels-de-barcelona-i-l’hospitalet
Terrats en Cultura celebra 13 edicions alçant l’art als cels de Barcelona i L’Hospitalet

Terrats en Cultura torna a enlairar-se aquest 2025 amb una edició que reafirma el seu compromís amb la cultura de proximitat, la creació emergent i l’ús dels terrats com a espais culturals vius. La 13a edició, que tindrà lloc entre el 6 de juny i el 31 de juliol, oferirà un total de 15 espectacles de teatre, dansa, música, cabaret, teatre musical i stand-up comedy en diversos terrats de Barcelona i L’Hospitalet de Llobregat. A més, estrena una nova extensió fora de temporada: l’OFF-Terrats, amb una lectura dramatitzada el 26 de setembre.

El festival s’obrirà amb el concert de Ju (Venus) i comptarà amb propostes destacades com El nom volgut, de Pau Coya; No es país para negras, amb Silvia Albert Sopale; el tribut a Sondheim per part de Joan Vázquez (Something’s coming); SIBIL-A, d’Andrea Jiménez; o Flamenco negro, de Fernando López i Germain Boungou. La programació també inclou noms com Mazorra, Irene Minovas, De los Jardines Trio, Èric Pons, i molts més.

La singularitat del festival resideix en la seva ubicació: cada espectacle es fa en un terrat diferent i el públic només n’és informat poques hores abans. Aquests espais urbans, sovint invisibilitzats, es converteixen en escenaris d’intimitat, reflexió i connexió comunitària. En aquest marc, també s’hi oferiran activitats com col·loquis postfunció amb el TRESC i un tast de vins DO Catalunya.

La gran novetat de 2025 és l’OFF-Terrats en Cultura, que amplia el calendari més enllà de l’estiu. El primer espectacle d’aquest format, el 26 de setembre al Poblenou, serà una lectura dramatitzada de textos inclosos al volum Entreacte(s), editat per Comanegra i l’Institut del Teatre, maridat amb vins en el marc de l’any de Catalunya com a Regió Gastronòmica Mundial.

Amb la il·lustradora Lucía Cerdá com a autora del cartell d’enguany, que mostra els terrats de l’Eixample com a metàfora de diversitat i creativitat, Terrats en Cultura convida a mirar la ciutat des d’una nova perspectiva, donant veu a històries, cossos i expressions que sovint no tenen lloc en els escenaris convencionals.

Les entrades ja són a la venda a www.terratsencultura.org, amb preus anticipats de 15 € fins al 6 de juny (inclouen una consumició).

L’entrada Terrats en Cultura celebra 13 edicions alçant l’art als cels de Barcelona i L’Hospitalet ha aparegut primer a Primera Fila.

Més de 20.000 persones assisteixen al Festival Strenes 2025

mes-de-20.000-persones-assisteixen-al-festival-strenes-2025
Més de 20.000 persones assisteixen al Festival Strenes 2025

El Festival Strenes ha tornat a demostrar la seva consolidació dins el panorama musical català amb una edició marcada per l’èxit d’assistència i la qualitat de la programació. En total, més de 20.000 persones han assistit als diferents concerts, amb prop de 17.000 espectadors als espectacles de pagament i uns 3.000 més gaudint de les actuacions gratuïtes en diversos espais de la ciutat. Els concerts de pagament han registrat un impressionant 90% d’ocupació.

Una desena d’actuacions van penjar el cartell de sold out, destacant totes les que van tenir lloc a les escales de la Catedral —com els dobles concerts d’Albert Pla i Els Catarres, Mishima o Sidonie—, així com el doble concert de The Tyets a La Mirona, el de Rosario a l’Auditori, Miquel Abras al Teatre Municipal i Mama Dousha a La Paloma de Barcelona. Alguns d’aquests concerts van esgotar les entrades mesos abans de la seva celebració.

Entre els punts àlgids de l’edició, cal destacar la consolidació de nous escenaris com el de la Plaça Independència i l’Strenes Urbana a l’Estació Espai Jove. També ha estat molt ben valorat el projecte educatiu participatiu per crear la cançó del festival. En la seva segona edició, hi han participat més de 400 alumnes de diferents instituts gironins que han comptat amb el suport i assessorament d’artistes com Lildami, Els Catarres, Miquel Abras, Ramon Mirabet i Suu. La cançó guanyadora, El demà sempre torna, amb lletra de Laura García Díaz (Institut Santiago Sobraqués) i interpretada per músics joves, ja es podrà escoltar aquest divendres a Spotify.

Pel que fa al públic assistent, el 61,06% provenia de les comarques gironines, mentre que el 33,85% arribava de la província de Barcelona, mantenint les dades de les darreres edicions. Aquest flux de visitants ha tingut un impacte positiu en la restauració i l’hostaleria de la ciutat: un 15,5% s’han allotjat a Girona per assistir al festival, i un 69,7% han sopat a la ciutat abans o després dels concerts. A més, el 95,2% asseguren que tornaran en la propera edició, la xifra més alta mai registrada pel festival.

Finalment, la banda Minibús Intergalàctic ha estat reconeguda com a guanyadora del Talent Gironí, una secció que premia les propostes musicals emergents de les comarques gironines. El guardó, atorgat per un jurat professional amb el suport de la Fundació Valvi, garantirà la seva presència en futures edicions del festival.

L’entrada Més de 20.000 persones assisteixen al Festival Strenes 2025 ha aparegut primer a Primera Fila.

Un mos, un glop: Descobrint la Riquesa i Varietat de la Cuina Marroquina a Catalunya

Una Mirada Interior a la Gastronomia Marroquina amb Veus Expertes

La cuina marroquina és molt més que couscous i tahina: és una explosió de sabors, colors i històries. En aquesta entrevista, quatre veus expertes ens acosten a la riquesa d’aquesta tradició culinària i a la seva reinterpretació en terres catalanes.

Sabors Mediterranis amb Identitat Pròpia

Omar Bidaoui Belhaj assenyala les connexions entre la cuina marroquina i la dieta mediterrània: una presència destacada de verdures, peix i carn. Tot i aquestes similituds, cada regió del Marroc aporta matisos particulars mitjançant ingredients i tècniques pròpies.

Espècies i Singularitats Regionals

Per a Yahya Jamali Bidaoui, la clau està en les espècies. A diferència de les elaboracions més suaus típiques de Catalunya, al Marroc les espècies són essencials per construir sabors profunds i complexos. Aquesta essència es manifesta en detalls com l’ús de ceba caramel·litzada en certes zones, que dona als plats una personalitat inconfusible.

Tradició i Innovació als Fogons

Un altre punt destacat de la conversa gira entorn de l’ús d’estris tradicionals. Eduard Prats Planagumà i Omar Bidaoui Belhaj parlen de la ceràmica de La Bisbal, comparant-la amb altres materials utilitzats habitualment a la cuina. Aquesta elecció no només influeix en el gust del plat, sinó també en la seva presentació i textura.