L’habitatge és una de les qüestions que més condicionen la vida quotidiana de les persones. L’accés a un lloguer assequible, la dificultat per comprar un habitatge o el risc de perdre la llar formen part d’un problema que té dimensions econòmiques, socials i polítiques. 

Les dades mostren algunes d’aquestes dificultats. Segons l’Enquesta de Condicions de Vida de l’INE, publicada el 2026 amb dades de 2025, el 47,3% dels joves d’entre 26 i 34 anys que continuaven vivint amb els pares assenyalaven que no es podien permetre comprar o llogar un habitatge. A més, entre les persones que havien buscat habitatge sense arribar a canviar de residència, gairebé set de cada deu indicaven el preu excessiu com el principal motiu. 

A Catalunya, les dades de la Generalitat situen el lloguer mitjà contractual en 861,23 euros mensuals durant el primer trimestre de 2026. A la demarcació de Girona, la mitjana va ser de 676,79 euros. Les dades provenen de les fiances de lloguer dipositades a l’INCASÒL i s’actualitzen trimestralment. 

En aquest context, els desnonaments són una de les expressions més visibles de la problemàtica habitacional, però explicar la crisi de l’habitatge requereix anar més enllà del moment en què una família perd casa seva. 

Com cobrim un desnonament? 

La cobertura d’un desnonament planteja diferents dilemes periodístics. Les imatges de la comitiva judicial, la presència de moviments veïnals o les protestes poden formar part de la informació, però el relat també necessita explicar què ha portat fins aquell moment. 

Per fer-ho, cal contextualitzar el cas, contrastar les versions de les parts implicades i explicar quina és la situació legal de l’habitatge. També és important evitar convertir una situació de vulnerabilitat en un espectacle informatiu. 

Les dades del Consell General del Poder Judicial mostren, a més, que el fenomen continua tenint una incidència important a Catalunya. Durant el primer trimestre de 2026 s’hi van executar 921 llançaments, un 55,5% menys que en el mateix període de l’any anterior. Catalunya va ser la comunitat autònoma amb més llançaments executats durant aquest trimestre. 

Aquestes xifres, però, no expliquen per si soles les circumstàncies de cada cas. Darrere de les dades hi ha situacions molt diferents i, per això, el tractament periodístic necessita combinar les estadístiques amb fonts i testimonis que permetin entendre el context. 

I quan parlem d’una ocupació? 

Un altre dels reptes informatius és la cobertura de les anomenades ocupacions d’habitatges. El terme s’utilitza per descriure situacions diverses i, per això, és especialment important precisar què ha passat, quin tipus d’immoble està afectat, qui n’és el propietari i quina és la situació de les persones que hi viuen. 

La informació sobre una ocupació pot quedar fàcilment reduïda a un conflicte entre propietat i ocupants. Però, segons el cas, també hi poden intervenir qüestions com la situació del contracte, la propietat de l’immoble, l’existència d’un procediment judicial, la situació de vulnerabilitat dels ocupants o les possibles alternatives habitacionals. 

Alguns conflictes recents han mostrat aquesta complexitat. A Barcelona, per exemple, el març de 2026 es va ajornar el desnonament d’un veí del barri de Gràcia després de la mobilització de centenars de persones i de l’obertura d’un procés de mediació entre els llogaters i la propietat. 

Un mes després, RTVE explicava una proposta d’entitats d’habitatge per transformar aquell bloc en una cooperativa en cessió d’ús, com una possible alternativa al conflicte residencial. 

Aquests casos mostren que la cobertura periodística pot anar més enllà del conflicte puntual i explicar també quines alternatives i quins actors intervenen en cada situació. 

Situacions de vulnerabilitat a causa de la crisi habitacional 

La dimensió humana dels desnonaments també planteja reptes específics als mitjans. 

Un dels casos més recents és el d’Olga Matute, una veïna de 54 anys de l’Hospitalet de Llobregat que es va suïcidar el 7 de setembre, cinc mesos després d’haver estat desnonada del pis on havia viscut durant vint anys. 

El cas ha estat denunciat públicament pel Sindicat d’Habitatge de l’Hospitalet i per veïns de la ciutat. Segons el relat d’aquestes entitats, la dona havia manifestat la seva intenció de suïcidar-se abans del desnonament i havia estat traslladada a urgències psiquiàtriques. Les entitats consideren que la situació habitacional va tenir un paper en el cas i han reclamat responsabilitats a les administracions i al sistema judicial. Aquestes afirmacions corresponen al seu relat i no equivalen a una conclusió judicial sobre les causes de la mort. 

El cas també exemplifica la necessitat de tenir una especial cura quan una informació sobre habitatge està relacionada amb un suïcidi. Els mitjans han d’evitar establir una relació causal directa entre un desnonament i un suïcidi quan aquesta relació no ha estat acreditada, així com evitar especulacions o detalls innecessaris sobre la mort. 

L’objectiu ha de ser explicar el cas amb rigor i, alhora, contextualitzar les circumstàncies socials i residencials que l’envolten. 

Formar-se per informar 

La segona sessió d’Eines per explicar el món abordarà l’habitatge i els desnonaments i els reptes que planteja explicar aquesta realitat des del periodisme. 

La taula estarà formada pels periodistes especialitzats en habitatge i polítiques socials Gemma Garcia Fàbrega de la Directa i Pau Rodríguez de eldiario.es, i pel Sindicat de Llogateres.  

Entre les qüestions que es tractaran hi haurà com cobrir un desnonament i una ocupació, les dificultats que tenen els professionals per accedir a dades sobre habitatge i la manera com aquesta temàtica pot ser utilitzada com a arma electoral. 

La sessió vol oferir eines i criteris per abordar una qüestió que combina problemàtiques socials, econòmiques i polítiques, i reflexionar sobre com informar-ne amb dades, context i diferents punts de vista. 

Aquesta serà la segona de les quatre taules que es faran durant la jornada Eines per explicar el món que se celebraran dissabte 7 de novembre de 2026 a l’Auditori del Centre Cultural La Mercè de Girona i concentraran en un sol dia diversos espais de debat i aprenentatge. Cal fer inscripció prèvia a la jornada a través d’aquest enllaç. Les places són limitades.