24.8 C
Pals
Dilluns, 23 juny 2025
- Publicitat -

Les sardanes del mestre Josep Cassú

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Les sardanes del mestre Josep Cassú
Loading
/

Bon dia, amics de Ràdio Capital!

El dia 3 de maig, al Teatre Municipal de Girona, es va presentar el nou disc de sardanesdel mestre Josep Cassú. Ell mateix va dirigir la cobla La Principal de La Bisbal, el seufill Francesc actual director va exercir de mestre de cerimònies, i van interpretar les catorze sardanes del disc Amicalment, títol que defineix bé el contingut. Perquè les noves sardanes de Cassú estan dedicades als amics de la família Cassú-Jordi, entre elsquals tinc la sort de comptar-me. Ell fa la música i la seva esposa, la poeta Carme Jordi, hi posa els títols i els acompanya amb un haikú. Aquestes són les sardanes del nou disc: De Sant Gregori estant, Creativació, Sota l’ombra dels arbres, Míriam, Nadals al Mas Anès, De Mieres a Banyoles, Sigues feliç, El passeig de la Francina, Gratitud, Mar de setembre, Marta, Bufant espelmes, Caminant junts, Damunt la pia fusta.

Voldria destacar la sardana dedicada a Francina Boris, la primera veu de Ràdio Girona, on va debutar l’any 1929, amb només catorze anys, a qui la ciutat de Girona l’any passatli va dedicar un passeig i una escultura amb aquesta inscripció: “Homenatge a naFrancina Boris, locutora de ràdio i promotora de la sardana”.

Una sardana d’aquest disc que té un valor personal especial per a mi és Sota l’ombradels arbres. Aquesta peça, que vaig tenir l’honor que el mestre em dediqués, porta en el seu títol el record d’un llibre que m’estimo molt Els arbres, que vaig publicar l’any 1986. Me n’agrada tot d’aquesta sardana: la música; els versos de Josep Llupià que l’acompanyen; el fet que neixi d’un llibre en el qual vaig explorar la meva relació ambels arbres, a través de la mitologia, l’art, la literatura, els records d’infantesa, els recordsde viatges, sempre amb els arbres com a protagonistes i fil conductor.

Em sento immensament agraïda a Josep Cassú per regalar-me aquesta sardana, estrenada el dia de Sant Narcís de 2024 a l’Auditori de Girona. I sé que el meu pare i el meu avi també estan molt contents i agraïts. El meu avi Teodoro Vilallonga va ser fiscorn, com Cassú, a les cobles La Lira i La Principal de Sant Celoni; el meu pare em va transmetre la passió per la sardana.

Que Josep Cassú hagi enregistrat un nou disc de sardanes és motiu de celebració: per la inesgotable capacitat de creació del mestre, pel seu entusiasme vital com a la primera sardana que va escriure, per mantenir ben viva la tradició de la música que més ensidentifica, pel seu mestratge constant. Cassú, amb la seva sensibilitat profunda i amb la seva excel·lència compositiva aconsegueix atrapar l’essència de la sardana, donant-liuna dimensió que parla directament al sentiment de qui l’escolta, que ens parla al cor.

D’irrespectuosos, vagos i poquesvergonyes

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
D’irrespectuosos, vagos i poquesvergonyes
Loading
/

S’anomenen expatriats a aquells que viuen en un país que no és la seva pàtria, i des de fa uns anys, es diu expats als que han vingut a viure a casa nostra amb un compte corrent que els permet portar un tren de vida que a la majoria no podem, és a dir, dels que compren masos i lloguen apartaments a 3.000 euros. D’expats ja coneixíem els jubilats francesos i alemanys de Roses i Empuriabrava, però els darrers anys n’hem conegut un altre tipus.

Els d’aquesta nova fornada tenen feines de les dites flexibles, també venen aquí pel sol i la platja i perquè tot és més barat que a casa seva, i  subsisteixen amb torrades amb alvocat i amanides d’ingredients molt poc sostenibles i una mesurada porció de proteïna afegida.

Aquesta setmana, un reportatge del 30 Minuts de TV3, va incendiar les xarxes, catapultant al podi dels poquesvergonyes un parell de canadencs, que fa deu anys que viuen a Girona, i han obert negoci de bicis, i no parlen un borrall de català.

Jo treballo amb expats. Rebo gent de tot el món, que venen a fer recerca durant uns mesos, i alguns es queden fins a quatre anys, el temps de fer la tesi doctoral. Els que he tingut fins ara són bona gent. La meva feina és pràcticament tota en anglès, i de totes maneres, tots els que es queden més d’un any quan marxen són capaços d’entendre el català, i en força casos de parlar-lo.

Fa poc va venir un indi que tenia carrera, màster i doctorat, a demanar-me consell. Volia que l’assessorés per trobar una feina de recerca que li permetés quedar-se a viure a Catalunya, perquè, segons ell, la qualitat de vida és immillorable. Va ser una conversa cordial. Quan ja acabàvem, se’m va queixar que la majoria d’ofertes eren en català. Li vaig preguntar quant de temps feia que vivia aquí, i em va dir sis anys. I en sis anys no parles català? Hablo un poquito de castellano, em va contestar.

Li vaig preguntar si anava al gimnàs, i em va dir que sí. Li vaig preguntar si anava a comprar pa, i em va dir que sí. Li vaig preguntar si anava al mercat, i em va dir que sí. I no has après ni una sola frase per poder-te desenvolupar en tots aquests llocs de manera normal? I em va dir: no -ara avergonyit-. Vostè creu que hauria de parlar-lo? Com que la pregunta era genuïna, me’l vaig mirar sorpresa: tu què creuries si algú vingués al teu país i no n’aprengués la llengua? Que és un irrespectuós. Sí, però no només, li vaig dir: és ser un vago. I digue’m, tu el contractaries, un vago?

El noi no ha tornat més, però em consta que ara fa classes al centre cívic del seu barri.

Xavier Madrona: “Mirem de cuinar amb productes de temporada i del territori”

Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Xavier Madrona: "Mirem de cuinar amb productes de temporada i del territori"
Loading
/

El restaurant Godard, situat davant del mar a S’Agaró, ofereix aquest dijous una nova edició dels Sopars amb Bombolles, una proposta impulsada des de Cuina de l’Empordanet. El menú incorpora productes frescos i de temporada com les faves i les carxofes, que encara es mantenen en bon estat malgrat ser al final de la temporada. Els plats es pensen per netejar el paladar i es mariden amb caves de proximitat, en aquest cas amb el celler Llopart. N’hem parlat amb el propietari d’aquest restaurant, Xavier Madrona.

El sopar arriba després d’un pont de l’1 de maig que ha estat, segons el propietari, “com una segona Setmana Santa”, amb el restaurant ple cada dia. Aquest ritme, habitualment limitat als mesos d’estiu, s’ha avançat aquesta primavera amb l’arribada de turistes, especialment francesos, que han omplert hotels i restaurants també entre setmana.

La carta del restaurant Godard es renova cada dues o tres setmanes amb plats que s’inspiren en el que es troba al mercat o en els productes dels pagesos de la zona. Els canvis més profunds es fan coincidint amb les estacions, però l’objectiu és mantenir una cuina viva i adaptada al calendari agrícola.

De cara a l’estiu, les previsions són optimistes. El restaurant ja nota un augment de reserves i espera repetir o fins i tot superar les xifres de l’any passat. Tot i que el propietari reconeix que la desestacionalització encara és un repte difícil, assegura que mantindria encantat un ritme de feina com el d’aquest últim pont durant tot l’any.

A més, des de la cuina de l’Empordanet, de la qual forma part el restaurant, preparen actes per celebrar els 30 anys del col·lectiu. Tot i que encara no s’han anunciat les activitats concretes, sí que s’han avançat alguns maridatges i col·laboracions amb cellers de la comarca per a després de l’estiu.

Martí Sabrià: “Sense turisme, no tindríem l’oferta cultural ni gastronòmica que tenim”

Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Martí Sabrià: “Sense turisme, no tindríem l’oferta cultural ni gastronòmica que tenim”
Loading
/

L’Auditori dels Jardins de Cap Roig acollirà dijous vinent una nova edició de les jornades Turisme, Territori i Societat, impulsades per la Fundació Jordi Comas Matamala. Aquesta novena edició vol obrir una reflexió sobre els nous reptes que afronta el turisme, des de la sostenibilitat fins a les tecnologies emergents, passant per la cultura i la gastronomia com a actius essencials. N’hem parlat al Supermatí amb el director de la Fundació Jordi Comas Matamala, Martí Sabrià.

Una de les taules centrals abordarà l’impacte creixent de la intel·ligència artificial en el sector turístic. El director de la Fundació, Martí Sabrià, reconeix que aquests sistemes ja tenen un paper destacat en la gestió d’allotjaments i serveis, però recorda que el turisme no pot prescindir del factor humà. Especialistes com Genís Roca i Karina Gibert aportaran la seva visió sobre com la tecnologia pot conviure amb l’experiència personalitzada del visitant.

Les jornades també posaran el focus en la crisi hídrica i els seus efectes sobre el turisme. S’hi debatrà sobre l’augment del nivell del mar i la pèrdua de platges, així com sobre la gestió de l’aigua de boca en temps de sequera. El periodista Xavier Graset moderarà aquesta taula, que comptarà amb la participació d’experts en oceans i recursos hídrics.

Una de les novetats d’aquest any serà la presentació de tres propostes turístiques innovadores amb segell empordanès. El festival Brots, impulsat per Joventuts Musicals de Torroella, aposta per portar la cultura als micropobles fora de temporada. També es parlarà del campus esportiu de Vilablareix vinculat al Girona Futbol Club i del projecte arquitectònic de Peralada. Segons Sabrià, són iniciatives que poden transformar el model turístic del territori i reforçar-ne l’atractiu durant tot l’any.

Pel que fa a la gastronomia, la Fundació planteja una reflexió sobre l’equilibri entre la cuina creativa i la tradicional. Amb figures com Joan Roca i Nando Juvany, es discutirà si els restaurants han deixat de banda plats com l’escudella o el suquet de peix, tot i ser part fonamental de la identitat culinària catalana.

L’oferta cultural també serà un dels temes destacats. La jornada clourà amb un debat sobre com dotar les destinacions turístiques de programació cultural més enllà dels mesos d’estiu. Segons Martí Sabrià, cal oferir continguts culturals de qualitat també durant la tardor i la primavera, per tal de fer front al repte de la desestacionalització.

Finalment, el director de la Fundació ha defensat l’increment de la taxa turística aprovat recentment al Parlament. Segons ell, aquests ingressos han de servir per garantir serveis essencials com la neteja o la seguretat i no per finançar polítiques d’habitatge. Sabrià creu que el visitant entén i accepta aquesta contribució, sempre que es noti una millora real en l’experiència.

Les jornades són obertes al públic i ja es poden fer les inscripcions al web de la Fundació Jordi Comas Matamala. El preu és de 35 euros i inclou el dinar col·loqui, un espai pensat per compartir reflexions amb els ponents.

El Servei Meteorològic de Catalunya digitalitza 44.168 arxius d’observacions meteorològiques en fars de la Costa Brava

Servei Meteorològic de Catalunya

El Servei Meteorològic de Catalunya ha digitalitzat més d’un segle de dades meteorològiques: en total són 44.168 documents històrics procedents de nou fars de la Costa Brava. Es tracta d’un fons documental únic, amb registres que van des de l’any 1853 fins al 1956, i que ara s’ha posat a disposició del públic a través del web ‘Arxius en línia’ de la Generalitat.

El projecte s’ha presentat aquest dijous al far de Sant Sebastià. A la presentació del projecte també hi han assistit la directora del Servei Meteorològic de Catalunya, Sarai Sarroca, el subdirector general d’Arxius i Gestió Documental, Enric Cobo, i l’historiador i arxiver de Tossa de Mar, David Moré, que ha explicat l’evolució històrica dels fars com a punts d’observació climàtica.

Aquesta iniciativa l’ha impulsada el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i s’ha dut a terme en col·laboració amb l’Arxiu Històric de Girona, on es conserven els documents originals. Els fars que han aportat dades són el Port de la Selva, Cap de Creus, Cadaqués, Roses, Illes Medes, Sant Sebastià, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar.

El far de Palamós és el que ha conservat més material, amb més de 8.059 documents digitalitzats. El segueixen el de Sant Sebastià, amb 7.666, i el del Cap de Creus, amb 6.918. La resta de fars també aporten registres valuosos, que ajuden a reconstruir el clima de la zona durant més d’un segle.

Aquest fons històric recull dades instrumentals com la temperatura, la pressió atmosfèrica, la velocitat del vent o la pluja, i també observacions no instrumentals com l’estat del cel, la visibilitat horitzontal o la mar. A més, inclou informes detallats de temporals, episodis de boira i correspondència tècnica relacionada amb el manteniment dels fars.

Segons Marc Prohom, responsable de l’Àrea de Climatologia, aquestes dades són molt valuoses per entendre millor l’evolució del clima i millorar les prediccions meteorològiques. Segons explica, “les projeccions climàtiques són simulacions, i quantes més dades reals tinguem, més fiables seran”. També ha destacat que les dades són especialment útils per analitzar l’impacte dels temporals marítims, que amb el canvi climàtic poden tenir efectes més severs.

Des de la dècada dels noranta, el nivell del mar ha pujat uns deu centímetres, fet que pot intensificar l’impacte dels temporals. Per això, una de les finalitats principals del projecte és poder analitzar amb més detall la recurrència, intensitat i durada d’aquests episodis extrems.

La digitalització dels documents només és el primer pas. Ara cal buidar les dades, un procés que resulta complex per la diversitat de formats, cal·ligrafies i terminologia pròpia dels segles XIX i XX. Per afrontar aquest repte, el Servei Meteorològic estudia l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial que facilitin la transcripció automàtica i la conversió dels registres a escales actuals de mesura. El subdirector general d’Arxius i Gestió Documental, Enric Cobo, ha reconegut, però, que el següent pas és poder explotar aquestes dades.

El projecte també servirà per validar models climàtics i meteorològics, identificar tendències de llarg termini i contextualitzar fenòmens recents com el temporal Gloria, que va afectar greument la costa catalana l’any 2020. A més, es podrà millorar la predicció de fenòmens com la boira marítima i els episodis de tramuntana. La directora del Servei Meteorològic de Catalunya, Sarai Sarroca, ha agraït la col·laboració conjunta per crear aquest fons documental.

El Servei Meteorològic preveu estendre aquest projecte a altres zones del litoral català, com el Far del Llobregat o el Port de Tarragona. També es volen creuar les dades amb la nova base històrica de temporals marítims de Catalunya, que cobreix el període del 1700 fins avui.

El Festival ÍTACA reunirà a Corçà els grans noms de l’escena musical bisbalenca

El proper dissabte 14 de juny, la plaça del Firal de Corçà acollirà el concert Liverpool Empordanès, una proposta del Festival ÍTACA que reunirà alguns dels artistes més destacats de la Bisbal d’Empordà com Mazoni, Sanjosex, Miquel Abras, Fetus, B1n0, Lecocq, Cloe Riembau i Pau Blanc, entre d’altres.

El festival vol posar en valor el potencial artístic de la coneguda com a Escena Bisbalenca, un fenomen que ha consolidat la Bisbal com el municipi amb més músics per metre quadrat de Catalunya. Amb aquesta proposta, ÍTACA reforça la seva aposta per espectacles singulars en espais emblemàtics del territori empordanès.

L’esdeveniment comptarà amb una formació instrumental liderada pels germans Aleix i Genís Bou, de The Gramophones Allstars, i els germans Jordi i Emili Bosch. La festa musical culminarà amb una sessió del DJ Diego Armando, àlies del bisbalenc Francesc Xavier Riembau.

La conducció de la vetllada anirà a càrrec de l’humorista Maria Rovira, coneguda com Oye Sherman, i col·laboradora habitual de programes com Està Passant, de 3Cat.

Per escalfar motors, diversos artistes es van reunir fa uns dies a la terrassa de l’Hotel Mar de Tasmània de la Bisbal. L’acte va servir per enregistrar un episodi del podcast gironí Al Pou, amb Oriol Millàs i Guillem Fàbrega, que va comptar amb la participació de Mazoni, Miquel Abras, Sanjosex i Adrià Cortadellas, del grup Fetus.