Bon dia, amics de Ràdio Capital!
El dia 3 de maig, al Teatre Municipal de Girona, es va presentar el nou disc de sardanesdel mestre Josep Cassú. Ell mateix va dirigir la cobla La Principal de La Bisbal, el seufill Francesc actual director va exercir de mestre de cerimònies, i van interpretar les catorze sardanes del disc Amicalment, títol que defineix bé el contingut. Perquè les noves sardanes de Cassú estan dedicades als amics de la família Cassú-Jordi, entre elsquals tinc la sort de comptar-me. Ell fa la música i la seva esposa, la poeta Carme Jordi, hi posa els títols i els acompanya amb un haikú. Aquestes són les sardanes del nou disc: De Sant Gregori estant, Creativació, Sota l’ombra dels arbres, Míriam, Nadals al Mas Anès, De Mieres a Banyoles, Sigues feliç, El passeig de la Francina, Gratitud, Mar de setembre, Marta, Bufant espelmes, Caminant junts, Damunt la pia fusta.
Voldria destacar la sardana dedicada a Francina Boris, la primera veu de Ràdio Girona, on va debutar l’any 1929, amb només catorze anys, a qui la ciutat de Girona l’any passatli va dedicar un passeig i una escultura amb aquesta inscripció: “Homenatge a naFrancina Boris, locutora de ràdio i promotora de la sardana”.
Una sardana d’aquest disc que té un valor personal especial per a mi és Sota l’ombradels arbres. Aquesta peça, que vaig tenir l’honor que el mestre em dediqués, porta en el seu títol el record d’un llibre que m’estimo molt Els arbres, que vaig publicar l’any 1986. Me n’agrada tot d’aquesta sardana: la música; els versos de Josep Llupià que l’acompanyen; el fet que neixi d’un llibre en el qual vaig explorar la meva relació ambels arbres, a través de la mitologia, l’art, la literatura, els records d’infantesa, els recordsde viatges, sempre amb els arbres com a protagonistes i fil conductor.
Em sento immensament agraïda a Josep Cassú per regalar-me aquesta sardana, estrenada el dia de Sant Narcís de 2024 a l’Auditori de Girona. I sé que el meu pare i el meu avi també estan molt contents i agraïts. El meu avi Teodoro Vilallonga va ser fiscorn, com Cassú, a les cobles La Lira i La Principal de Sant Celoni; el meu pare em va transmetre la passió per la sardana.
Que Josep Cassú hagi enregistrat un nou disc de sardanes és motiu de celebració: per la inesgotable capacitat de creació del mestre, pel seu entusiasme vital com a la primera sardana que va escriure, per mantenir ben viva la tradició de la música que més ensidentifica, pel seu mestratge constant. Cassú, amb la seva sensibilitat profunda i amb la seva excel·lència compositiva aconsegueix atrapar l’essència de la sardana, donant-liuna dimensió que parla directament al sentiment de qui l’escolta, que ens parla al cor.
