Aquest reportatge forma part de l’exposicio Ràdio Capital – 25 anys a Palafrugell, amb 25 fotografies de Paco Dalmau per rememorar els fets de Palafrugell del 2001 al 2025.

El 2020, la pandèmia de la COVID-19 va alterar de dalt a baix la vida de Palafrugell. El cop més dur es va viure a Palafrugell Gent Gran, però l’impacte es va estendre a tot el municipi: confinament, restriccions, serveis públics adaptats, comerços afectats i suspensió d’alguns dels actes més importants del calendari local. 

Els primers mesos de l’any havien començat amb normalitat. Però al març, l’estat d’alarma i el confinament van aturar l’activitat quotidiana. La vida al carrer va desaparèixer gairebé d’un dia per l’altre. L’Ajuntament va haver d’adaptar els serveis municipals a les noves mesures sanitàries i l’atenció ciutadana va passar a fer-se per canals telefònics i telemàtics. També es van suspendre activitats, es van tancar equipaments i es van activar comunicats constants per informar la població. 

El punt més dolorós va ser Palafrugell Gent Gran. A finals de març ja s’hi havien detectat els primers casos i el centre va esdevenir un dels focus més greus de la comarca. La gestió sanitària va obligar a separar residents, crear espais d’aïllament i traslladar persones sense símptomes fora del centre per reduir el risc de contagi. Entre les mesures adoptades hi va haver l’ús de l’hotel Vostra Llar, a Palamós, com a espai de suport. 

Les xifres van anar canviant a mesura que avançava la crisi. A mitjan abril, el comunicat del centre parlava de 44 residents positius, un cas pendent de resultat, 18 defuncions i 10 residents allotjats a l’hotel. També s’havien fet 56 proves a professionals, amb 13 positius. El balanç posterior va ser molt més greu. Al juny, les informacions publicades parlaven de 89 persones contagiades i 39 morts. Les dades situen Palafrugell Gent Gran com el principal focus de dolor de la pandèmia al municipi. 

El cas va tenir també conseqüències polítiques i socials. El patronat de la Fundació Palafrugell Gent Gran va acordar crear una comissió per analitzar la gestió durant la crisi sanitària. Els grups polítics van discrepar sobre el format que havia de tenir aquesta comissió. Més endavant, l’Associació de Familiars de Residents i Usuaris va anunciar que portaria la gestió del centre a la Fiscalia perquè s’analitzessin els fets.  

La pandèmia també va trencar el calendari festiu. El 30 de març es va anunciar la suspensió de les Festes de Primavera i del Carrousel Costa Brava. La decisió arribava en ple confinament i deixava Palafrugell sense una de les seves celebracions més identificades. La suspensió tenia un pes especial perquè el Carrousel havia estat, durant dècades, un dels moments més esperats de l’any per a colles, famílies i entitats. 

L’estiu tampoc va recuperar la normalitat. El Festival de Cap Roig, que havia de començar el 10 de juliol amb The Lumineers i acabar el 22 d’agost amb Julio Iglesias, va quedar cancel·lat. Una part dels concerts es van reprogramar per al 2021, però altres actuacions van quedar anul·lades. La cancel·lació afectava un dels grans esdeveniments culturals i turístics de Calella de Palafrugell i confirmava que la temporada d’estiu també quedava marcada per la pandèmia. 

L’Ajuntament va haver d’aprovar mesures econòmiques i socials per respondre a la situació. Es van plantejar ajudes per a famílies amb pocs recursos, persones afectades per l’atur, comerços i establiments obligats a aturar l’activitat. També es van prendre decisions sobre taxes i serveis, en un moment en què molts negocis no podien obrir o havien de treballar amb moltes limitacions. 

A la tardor, Palafrugell va tornar a viure setmanes complicades. Els indicadors de risc de rebrot i la velocitat de reproducció del virus van situar el municipi en una situació delicada. L’Ajuntament va demanar reduir els contactes socials i extremar les mesures de prevenció. També es van anul·lar activitats culturals i de lleure, i es van mantenir restriccions per contenir els contagis. 

Aquell any, el municipi va aprendre a funcionar amb distància, mascaretes, equipaments tancats i actes ajornats. El 2020 va ser, per a Palafrugell, l’any en què la pandèmia va entrar a les cases, als serveis públics, a les residències i al calendari compartit. 

Bibliografia i fonts 

Ràdio Capital. Palafrugell suspèn les Festes de Primavera i el Carroussel Costa Brava pel COVID-19, 30 de març de 2020.
URL: https://www.radiocapital.cat/palafrugell-suspen-les-festes-de-primavera-i-el-carroussel-costa-brava-pel-covid-19/  

Ràdio Capital. Palafrugell Gent Gran a comissió informativa pel coronavirus, 15 de maig de 2020.
URL: https://www.radiocapital.cat/comissio-sanitaria-palafrugell-gent-gran/  

Ràdio Capital. Portaran a la Fiscalia la gestió a Palafrugell Gent Gran durant la crisi del coronavirus, 6 de juny de 2020.
URL: https://www.radiocapital.cat/portaran-a-la-fiscalia-la-gestio-a-palafrugell-gent-gran-durant-la-crisi-del-coronavirus/  

Ràdio Capital. El Festival de Cap Roig de Calella de Palafrugell, cancel·lat pel coronavirus, 11 de juny de 2020.
URL: https://www.radiocapital.cat/festival-de-cap-roig-cancellat-coronavirus/  

Comunicació Palafrugell. Comunicat sobre brot epidèmic de covid-19 a Palafrugell Gent Gran, 16 d’abril de 2020.
URL: https://comunicacio.palafrugell.cat/5179-comunicat-sobre-brot-epidemic-de-covid-19-a-palafrugell-gent-gran 

Aquest reportatge forma part de l’exposicio Ràdio Capital – 25 anys a Palafrugell, amb 25 fotografies de Paco Dalmau per rememorar els fets de Palafrugell del 2001 al 2025.

El 2019, la Torre de Can Mario va tornar a quedar descoberta després de la restauració que n’havia obligat a protegir l’estructura durant mesos. La intervenció permetia recuperar una de les imatges més reconeixibles del centre de Palafrugell, vinculada a la història surera, al conjunt de Can Mario i al mirador que s’havia convertit en un punt singular de visita. 

La torre havia estat construïda entre 1904 i 1905 com a dipòsit d’aigua per a la fàbrica surera de Can Mario. La seva funció era pràctica: tenir una reserva d’aigua per al sistema contra incendis de la indústria. Però la seva forma metàl·lica, l’escala helicoidal i la posició al centre de la vila la van convertir en una peça molt visible. Amb els anys, va deixar de ser només una infraestructura de fàbrica i va passar a formar part de la memòria urbana de Palafrugell. 

El conjunt de Can Mario també havia canviat. L’antiga zona industrial havia anat adquirint una nova funció cultural, amb el Museu del Suro i la Fundació Vila Casas com a referents. En aquest entorn, la torre mantenia el vincle amb el passat industrial i, al mateix temps, funcionava com a mirador. Des de dalt, el visitant podia veure Palafrugell des d’un punt poc habitual, després de pujar els més de 180 esglaons de l’estructura. 

Abans de la restauració, l’estat de la torre preocupava. El ferro acusava el pas del temps i la corrosió. També hi havia hagut despreniments puntuals. Per seguretat, l’accés al mirador havia quedat tancat. La intervenció es va plantejar com una obra de conservació preventiva, pensada per frenar el deteriorament i garantir que la torre pogués continuar oberta al públic. 

Les obres es van desenvolupar durant el 2018 i es van acabar a principis del 2019. El tram final va quedar pendent de la pintura, que s’havia d’enllestir al gener.  

El 13 de febrer, Ràdio Capital informava que les obres de restauració ja s’havien acabat. Dos dies després, la previsió era retirar la protecció exterior i deixar la torre novament al descobert. Després de mesos amagada rere la bastida i la malla, la Torre de Can Mario tornava a formar part del perfil del centre de Palafrugell. 

La restauració havia consistit a netejar l’estructura, retirar revestiments anteriors, tractar el ferro, aplicar protecció contra la corrosió i pintar-la. El color final va respectar el cromatisme que tenia abans de la intervenció, d’acord amb els criteris de Patrimoni. Aquest havia estat un dels punts sensibles del projecte, perquè la torre és un element protegit i qualsevol actuació havia de conservar-ne els valors històrics i visuals. 

La torre no va reobrir al públic immediatament després de quedar descoberta. La represa de les visites va arribar a l’estiu. El 23 de juliol, Ràdio Capital recollia que el Dipòsit d’Aigua modernista de Can Mario tornava a obrir després de la restauració. La visita permetia conèixer la història de la construcció, qui la va promoure, qui la va projectar, qui la va construir i quina funció tenia dins l’antiga fàbrica. 

Aquesta reobertura completava el procés iniciat amb les obres. La torre no quedava només restaurada per ser vista des del carrer. Recuperava també la seva funció pública com a espai visitable. El Centre d’Interpretació del Dipòsit Modernista explicava la importància de l’aigua dins el funcionament de la fàbrica i situava la construcció dins el patrimoni industrial del municipi. 

El 2019, quan la torre va tornar a quedar al descobert i més tard va reobrir al públic, Palafrugell recuperava l’ús d’un element conegut del centre de la vila. La restauració va permetre conservar una estructura vinculada a l’antiga fàbrica de Can Mario i mantenir-la dins el circuit patrimonial del municipi. 

Bibliografia i fonts 

Ràdio Capital. Acabades les obres de restauració de la Torre de Can Mario de Palafrugell, 13 de febrer de 2019. 

URL: https://www.radiocapital.cat/acabades-les-obres-de-restauracio-de-la-torre-de-can-mario-de-palafrugell/ 

Ràdio Capital. El Dipòsit d’Aigua modernista de Can Mario reobre al públic, 23 de juliol de 2019. 

URL: https://www.radiocapital.cat/el-diposit-daigua-modernista-de-can-mario-reobre-al-public/ 

Ràdio Palafrugell. La restauració de la Torre de Can Mario s’enllestirà a principis del 2019, entrevista a Lluís Ros, desembre de 2018. 

URL: https://podcasts.radiopalafrugell.cat/@Entrevistes/episodis/la-restauracio-de-la-torre-de-can-mario-s-enllestira-a-principis-del-2019-mab3p 

Ràdio Palafrugell. La previsió és que divendres la Torre de Can Mario ja estarà al descobert, entrevista a Lluís Ros, 13 de febrer de 2019. 

URL: https://podcasts.radiopalafrugell.cat/@Informatiu/episodis/la-previsio-es-que-divendres-la-torre-de-can-mario-ja-estara-al-descobert-lluis-ros-regidor-obra-publica-snufj 

Ajuntament de Palafrugell. La Torre de Can Mario torna a veure la llum, 15 de febrer de 2019. 

Aquest reportatge forma part de l’exposicio Ràdio Capital – 25 anys a Palafrugell, amb 25 fotografies de Paco Dalmau per rememorar els fets de Palafrugell del 2001 al 2025.

L’any 2018, l’Institut Frederic Martí Carreras va fer cinquanta anys. L’aniversari recordava la inauguració del primer institut de batxillerat de Palafrugell, però també una transformació més profunda: a partir del 1968, molts joves del municipi i dels pobles de l’entorn van poder continuar estudiant sense marxar a Girona o a Figueres. 

Abans de l’obertura del centre, l’ensenyament secundari era molt més difícil d’assumir per a moltes famílies. A Palafrugell no es podien cursar estudis secundaris complets. Els darrers cursos tenien un caràcter preparatori i els exàmens s’havien d’anar a fer a l’institut de Figueres. Per a les famílies que volien que els fills continuessin estudiant, les alternatives passaven sovint per centres privats a Figueres o per centres públics a Girona. Això comportava despeses de transport, estada i organització familiar que no tothom podia assumir. 

L’arribada de l’institut va canviar aquest escenari. Primer el Frederic Martí Carreras i, uns anys després, l’institut de Formació Professional, actual Institut Baix Empordà, van ampliar les opcions educatives a la vila. Molts alumnes de Palafrugell i de poblacions properes van poder seguir estudiant en unes condicions més accessibles. Aquell canvi explica que el centre hagi quedat associat a la memòria de moltes generacions. 

El nom de l’institut remet a una figura molt vinculada a aquesta voluntat. Frederic Martí va néixer l’any 1918 a Palamós, en una família originària de Regencós, que més endavant es va establir a Palafrugell. Els seus pares treballaven en el món del suro. De jove, va compaginar els estudis de batxillerat amb feines de despatx a la Sarfa. Més tard va anar a Barcelona, on es va llicenciar en Ciències Químiques. 

L’1 d’abril de 1956 va signar un contracte de químic a la fàbrica surera de Can Bertran. Ja instal·lat a Palafrugell, va combinar la feina a la fàbrica amb l’activitat municipal. Sota l’alcaldia de Joan Gich, formava part d’un equip que va impulsar projectes importants per a la vila, com escoles, la zona esportiva, l’autovia, o el Patronat de l’Escola d’Arts i Oficis. 

El centre es va inaugurar el 1968, el mateix any de la mort de Frederic Martí. Així, l’institut naixia lligat des del primer moment a una idea clara: acostar els estudis secundaris a Palafrugell i donar més oportunitats als joves. 

Durant els primers anys, l’institut va tenir alumnes de tota la comarca. Hi havia joves de Palafrugell, però també de Platja d’Aro, Palamós, Torroella de Montgrí, l’Estartit, Ullà i altres municipis veïns. També hi van arribar professors de diferents punts de Catalunya i de l’Estat. El centre va tenir, des de l’inici, una dimensió que anava més enllà del municipi. 

Amb el temps, el Frederic Martí Carreras va acumular una memòria pròpia. Excursions, promocions, claustres, activitats culturals, canvis educatius i generacions d’alumnes van formar part de la vida del centre. La comunitat educativa també va conservar una manera molt pròpia de fer pinya.  

La celebració dels cinquanta anys es va fer durant el curs 2018-2019. L’acte central va tenir lloc el 5 d’abril de 2019 al Teatre Municipal de Palafrugell, coincidint amb el lliurament dels premis del 44è Concurs Literari Josep Pla i Francesc Alsius. Abans del veredicte, l’escriptor Màrius Serra va intervenir amb la ponència Jugar, llegir, tal vegada escriure. Durant l’acte, la directora del centre, Teia Galí, va fer un agraïment a la comunitat educativa vinculada a l’institut des dels inicis. 

El cinquantenari també va deixar un llibre col·laboratiu, un recull de vivències de persones vinculades al centre. El llibre aplegava records, cròniques, textos literaris i experiències personals. També anava acompanyat d’un pendrive amb una pel·lícula feta a partir d’un recull fotogràfic i amb imatges de diverses promocions. 

El 2018, el Frederic Martí Carreras ja formava part d’una xarxa educativa molt diferent de la dels anys seixanta. Havia nascut per evitar que estudiar després de l’etapa obligatòria fos una opció massa condicionada pels diners, pels desplaçaments o per la possibilitat de marxar fora. Cinquanta anys després, aquella decisió encara explicava una part important de la història educativa del municipi. 

Fotografia: Paco Dalmau

Bibliografia i fonts 

Revista de Palafrugell, núm. 306, abril de 2019, article 50è aniversari de l’INS Frederic Martí i Carreras, p. 12-13. Arxiu Municipal de Palafrugell. 

Revista de Palafrugell, núm. 306, abril de 2019, article Frederic Martí. La voluntat de portar l’institut a la Vila, p. 14. Arxiu Municipal de Palafrugell.