Detenen un home a Palafrugell que acumula 18 detencions per furts, robatoris amb força i delictes contra el patrimoni

privat:-diverses-actuacions-policials-acaben-amb-onze-persones-detingudes-per-part-del-cos-de-policia-local-de-palafrugell-en-el-decurs-dels-primers-dies-de-l’any moto
Privat: Diverses actuacions policials acaben amb onze persones detingudes per part del cos de Policia Local de Palafrugell en el decurs dels primers dies de l’any

La Policia Local de Palafrugell ha detingut un home multireincident que acumula 18 detencions per furts, robatoris amb força i delictes contra el patrimoni. La setmana passada, agents de la Policia Local de Palafrugell van procedir detenir aquest home per un delicte de robatori amb força, amenaces (lleus) i violació de domicili (sense voluntat d’ocupació).

Els fets van tenir lloc quan els propietaris van detectar la presència d’aquesta persona, que immediatament va fugir, saltant el portal de ferro de l’habitatge. Els agents de la Policia Local de Palafrugell el van poder localitzar després d’una persecució a l’interior d’un altre habitatge, en aquest cas al municipi de Mont-ras, quan el presumpte delinqüent es trobava amagat al pati i intentava forçar una finestra.

Cal destacar que el detingut té nombrosos antecedents policials relacionats amb diferents delictes contra el patrimoni, especialment furts i robatoris amb força. Durant els darrers mesos, aquesta persona ha estat detinguda i investigada per diferents motius, en un total de 18 ocasions.

Quina relació tenien Carles Fages de Climent i Salvador Dalí?

Quina relació tenien Carles Fages de Climent i Salvador Dalí

L’amistat entre Salvador Dalí i Carles Fages de Climent comença durant la infantesa, perquè tots dos van néixer al carrer de Monturiol, a la ciutat de Figueres. El pintor l’any 1904 i el poeta i dramaturg l’any 1902.

L’amistat entre tots dos genis donaria diversos fruits, ja des de ben joves. L’any 1924, per exemple, Dalí il·lustra el llibre de Fages titulat Les bruixes de Llers. Al llarg dels anys, la companyonia també es reflectiria en dedicatòries i altres regles. El 1950, Fages publica el Poema dels tres reis i a l’exemplar de la biblioteca de Dalí hi diu «Adreço el POEMA DELS TRES REIS a Salvador Dalí, l’amic de sempre, en memòria del sabater d’Ordis». Al seu torn, Dalí il·lustra i fa l’epíleg de la Balada del sabater d’Ordis, una de les millors obres de Fages. L’any 1961, Fages i Dalí, l’un els versos i l’altre les il·lustracions, facturen l’auca El triomf i el rodolí de la Gala i en Dalí.

Carme Ruiz, sotsdirectora de l’Àrea de Col·leccions i Exposicions d ela Fundació Gala-Salvador Dalí ho té clar: «Podem afirmar que no hi ha cap escriptor català i ben pocs d’arreu del món amb qui Dalí treballés tan assíduament. També podem dir que l’intercanvi d’idees era mutu. El poeta, en una entrevista publicada a Canigó el desembre de 1955, manifesta, en parlar de Dalí: “Crecimos y estudiamos juntos. El hecho de tener yo un año más que él, hizo que me dispensara una gran consideración y fuéramos grandes compañeros”.»

L’última vegada que col·laboren és arran de Somni de Cap de Creus, un poema èpic d’alta volada, una obra que havia de ser el cim del geni de Fages però que va quedar inèdita durant anys. Fages hi va treballar durant més d’una dècada, té 4.000 versos i finalment es va publicar l’any 2003. Inclou la famosa oració al Crist de la Tramuntana is diu que Dalí li va donar la idea. En tot cas, l’any 1968 el pintor va plasmar el Crist de la Tramuntana en un quadre famós.

Enllà dels fruits diguem-ne artístics, però, l’amistat entre Fages i Dalí es va desenvolupar com qualsevol altre lligam afectuós entre dos éssers humans. Com a dada curiosa, a principis dels anys seixanta fer Fages va restaurar un antic celler (s. XVII) a Selva de Mar, propietat de la seva família, per muntar-hi un local nocturn. Es va dir El Celler d’en Climent i Salvador Dalí hi va exposar un parell de cops. Barreja de boîte i galeria d’art, es veu que a la inauguració de la primera exposició Dalí s’hi va presentar amb barretina i espardenyes i amb un quadre d’un rinoceront sota el braç.

De la biografia de Fages de Climent en traiem: «Fages va obrir els parlaments amb aquestes paraules: “Per uns aquest Celler és un antre de cultura i per altres un centre de perdició […]. Dalí va anar en més d’una ocasió al celler d’en Climent. Aquell mateix estiu hi va ser en la inauguració d’una exposició d’Emília Xargay. Dalí va demanar a l’amic Planells un espectacle de flamenco amb gitanets despullats. Planells va anar al Garrigal i va llogar quatre joves, però quan havien de començar l’actuació van demanar més diners i un xai. A instàncies de Dalí els van doblar el preu, van ballar tota la nit —només amb un “taparrabos”– i va ser un èxit. […] Una altra broma habitual de Dalí consistia en dir a Fages que posés en marxa la tramuntaneta condicionada del celler, referint-se a una gran manxa de ventar foc que hi tenien penjada.»

Supermatí – 17 desembre 2024

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 17 desembre 2024
Loading
/

L’IRTA promou la producció de begudes vegetals i proteïnes alternatives amb varietats autòctones catalanes

Begudes vegetals IRTA

L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) impulsa la producció de begudes vegetals i proteïnes alternatives amb varietats autòctones catalanes. Es tracta del projecte LIQVEG “Tecnologies d’elaboració de begudes vegetals i d’extracció de proteïnes vegetals”, finançat pel Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2022, que té com a objectiu promoure l’ús de cereals i llegums de la zona amb aquesta finalitat. Les jornades demostratives realitzades a l’IRTA Monells s’han focalitzat en les begudes vegetals elaborades amb cereals, com la civada, i lleguminoses, com el tramús.

També s’ha treballat en la concentració de proteïnes per obtenir ingredients adequats per crear productes anàlegs a la carn i al formatge, amb textura i forma similar, però a partir d’aquesta mateixa matèria primera.

Fins ara, la forma més habitual de processar les begudes vegetals ha estat l’esterilització. Aquest mètode anomenat UHT (en anglès Ultra High Temperature), permet la conservació a temperatura ambient i, per tant, comercialitzar amb una vida útil molt llarga i arribar a mercats més llunyans. Però la tecnologia necessària és complexa i només a l’abast de grans organitzacions.

La tecnologia que es mostra en aquest projecte es basa en la pasteurització que, a diferència de la primera, implica la conservació en refrigeració, però és molt més assequible i fomenta el consum de productes de proximitat. D’aquesta manera, doncs que el projecte contribueix a la sostenibilitat del sistema agroalimentari català.

Tot i que Catalunya tradicionalment no produeix grans quantitats de lleguminoses, el sector agrícola es podria adaptar a aquesta producció. Així, es podria alimentar la creixent indústria de begudes vegetals i proteïnes alternatives, i ser econòmicament viable. Però el responsable del projecte i investigador de l’IRTA, Xavier Felipe, considera que “modificar els patrons de producció per adaptar-se a aquesta nova indústria és un repte. Serà necessària una transformació en les dinàmiques agrícoles i empresarials”.

De fet, la transició cap a la proteïna vegetal i altres proteïnes alternatives, impulsada per Europa per reduir la dependència de la proteïna animal, és una realitat que, segons els investigadors, anirà a més. I és que l’objectiu europeu és arribar a l’equilibri del consum de proteïna animal i vegetal per obtenir tant beneficis mediambientals com de salut.

En aquest sentit, Felipe destaca els avantatges de la proteïna vegetal com una alternativa més sostenible i econòmica. Ara bé, conclou que “el repte més gran és crear productes amb proteïna vegetal que siguin bons, atractius i econòmics per al consumidor. I d’això dependrà la velocitat de la transició”.

Amb tot, assegura que l’èxit principal del projecte ha estat “poder facilitar al sector agroalimentari català el coneixement del procés i de la tecnologia per elaborar begudes vegetals i extreure proteïnes de lleguminoses per elaborar concentrats de proteïna”. I és que aquestes innovadores tecnologies obren noves possibilitats per fer servir cereals i llegums autòctons de Catalunya com a alternativa local a les matèries primeres utilitzades actualment, procedents majoritàriament d’altres indrets.

El projecte LIQVEG és una activat del CiPA (Centre d’Innovació en Proteïna Alternativa) de l’IRTA, dedicat a impulsar la proteïna alternativa com a base per a una alimentació més diversificada i sostenible. Les instal·lacions al centre de l’IRTA ubicat a Monells, permeten fer els assajos pilot d’aquest tipus d’ingredients i productes i es troben a disposició del sector agroalimentari per facilitar la innovació i promoure productes locals i més sostenibles.

L’EMD de l’Estartit celebrarà el seu desè aniversari aquest 2025 amb diverses activitats commemoratives

privat:-l’emd-aprova-un-reglament-de-distincions-i-protocol-i-crea-el-premi-‘estardidenc-de-l’any’
Privat: L’EMD aprova un reglament de distincions i protocol i crea el premi ‘Estardidenc de l’any’

L’any 2025, l’Estartit commemorarà els deu anys de la constitució de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) amb una àmplia programació d’activitats que s’estendrà al llarg de tot l’any. Aquesta celebració té com a objectiu reforçar el sentiment de comunitat, donar a conèixer la història de l’autogovern local i destacar els serveis que l’EMD ofereix al poble.

El programa d’actes inclourà una celebració institucional el 7 de febrer, data en què es va constituir formalment l’EMD l’any 2015. A més de l’acte oficial, s’organitzarà una festa popular oberta a tothom per celebrar aquesta fita històrica. També es faran diverses xerrades divulgatives per explicar el procés històric i administratiu que va culminar amb la creació de l’EMD, un procés que va durar gairebé tres dècades, des de les primeres mobilitzacions el 1987 fins a l’aprovació definitiva el juliol del 2014.

Entre les activitats previstes, destaca una fira del joc adreçada a famílies, exposicions dedicades a la joventut i a les dones en la política, i diferents esdeveniments culturals i lúdics per a tots els públics. Un acte final servirà per tancar l’any de celebracions, posant de relleu la importància de l’autogovern per al desenvolupament local de l’Estartit.

Amb motiu del desè aniversari, l’EMD ha creat un logotip especial i posarà a la venda marxandatge exclusiu. Els productes inclouran dessuadores a 23 euros, samarretes a 10 euros, tasses a 7,5 euros i imants a 3 euros. Aquest material, amb els lemes ‘Sóc de l’Estartit’ i ‘Orgullosament de l’Estartit’, estarà disponible a la seu de l’EMD a partir de la Festa de Santa Llúcia i en altres esdeveniments destacats. Aquest marxandatge permetrà als estartidencs i estartidenques lluir amb orgull el seu sentiment de pertinença.

El camí cap a l’EMD

La constitució de l’EMD de l’Estartit va ser el resultat de prop de trenta anys de mobilitzacions i treballs administratius. Entre 1987 i 2001, el municipi va iniciar un procés per reclamar més autogovern, que va culminar amb la creació del Consell Municipal de l’Estartit. Aquest òrgan va ser clau per avançar en la descentralització administrativa i finalment va donar lloc a la creació de l’EMD. L’aprovació definitiva de l’EMD va arribar el 22 de juliol del 2014 després d’un procés exhaustiu amb estudis jurídics i econòmics. La constitució formal de l’EMD es va fer el 7 de febrer del 2015 amb una Comissió Gestora presidida per Sílvia Comas.

L’EMD de l’Estartit ha assumit responsabilitats en àrees clau per a la comunitat. Gestiona serveis com el manteniment de la via pública, el mobiliari urbà, la regulació de guals, la cultura, la promoció econòmica i els mercats.Amb aquesta dècada d’autogovern, l’EMD de l’Estartit ha consolidat el seu paper com a òrgan fonamental per a la millora de la qualitat de vida dels seus habitants i per al desenvolupament local. Les celebracions del 2025 serviran per posar en valor aquesta fita i mirar cap al futur.

Anticicló amb valors de pressió rècord

Aquestes últimes hores la pressió atmosfèrica ha estat molt elevada a Catalunya, de fet no era tan alta des del 9 de gener de 2015, amb un valor de 1.040 mil·libars de pressió. Un fet que ja s’ha notat amb el nivell del mar, molt més baix de l’habitual. 

El centre de l’anticicló ens va passar pel cim ahir dilluns i s’ha anat desplaçant cap al sud-est, cap al nord d’Àfrica. Aquest moviment ha facilitat l’entrada del vent de garbí què serà moderat però força restringit a la costa sud del Cap de Begur. A les aigües de Palamós, Platja d’Aro i Sant Feliu es notarà de valent el garbí, amb mar mogut. En canvi, a la costa nord el vent serà fluix i la mar molt més calmada.

Pel que fa a l’estat del cel, poques novetats esperem per avui dimarts, cel serè i quatre núvols alts què arribaran per l’oest durant la tarda. L’ambient serà fred durant el matí, amb glaçades. A la línia de la costa, on bufi el vent, l’ambient serà fresc tot el dia, però a l’interior les temperatures seran suaus a migdia. 

Demà dimecres, probablement tindrem alguns núvols baixos a primeres hores.